ELECCIONS CATALANES 14-F

El 79% de la militància de la CUP a Tarragona ratifica la llista per al 14-F

La candidatura es presentarà oficialment aquest dijous a la tarda

per Sara González, 17 de desembre de 2020 a les 09:05 |
Laia Estrada a l'esquerra i Edgar Fernández a la dreta, en una imatge recent. | Josep M. Llauradó
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de desembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fumata blanca en les negociacions entre CUP i Guanyem Catalunya per concórrer plegades a les eleccions. Després del vistiplau a l'aliança que va emetre el consell polític dels anticapitalistes dissabte, ara han estat la militància de la CUP i Guanyem els que finalment han segellat l'acord un cop s'han ratificat les llistes i s'han tancat els darrers serrells sobre com funcionarà la presa de decisions en el grup. Així doncs, Dolors Sabater serà la cap de llista en uns comicis on almenys la CUP ha posat sobre la taula el compromís de treballar per un altre referèndum abans del 2025. 

La tria de la candidata i la confecció de la llista, avançada per NacióDigital, es va tancar abans que no pas la dinàmica interna de funcionament de la coalició durant la legislatura, una de les qüestions que més debat ha generat a cadascuna de les organitzacions. Després de Sabater, Carles Riera ocuparà el segon lloc i Eulàlia Reguant tornarà al Parlament com a tercera de la llista.


Xavier Pellicer, portaveu d'Alerta Solidària, i la regidora de Moià Basha Changuerra seran els números 4 i 5 de la llista per Barcelona. El sisè lloc serà per al dirigent de Guanyem i exalcalde de Cerdanyola del Vallès Carles Escolà. Laia Estrada, Pau Juvillà i Dani Cornellà seran els caps de llista per Tarragona, Lleida i Girona, respectivament. De fet, la candidatura es presentarà oficialment aquest dijous a la tarda.


La militància de la CUP ha validat les llistes amb un percentatge de suport que oscil·la entre el 76% a Barcelona i el 81% en el cas de Lleida. A Tarragona un 79% de les bases hi han donat suport i, en el cas de Girona, un 78,4%. En total han votat 1.288 militants. Guanyem, per la seva banda, un cop les assemblees han validat l'acord, sosté que es tracta d'una "oportunitat per acostar la política parlamentària a cada barri de cada municipi" i es reivindiquen com un "bri d'aire fresc a l'espai polític català".

La candidatura de la CUP va fer un tomb a principis d'aquest mes, quan en ple debat dels anticapitalistes per configurar la llista es va fer públic que Guanyem Catalunya havia registrat la seva marca per intentar negociar una aliança amb altres formacions d'esquerres rupturistes i sobiranistes. Des del primer moment, el pacte amb la CUP era l'objectiu principal. Les converses no han estat fàcils. De fet, continuen havent-hi reticències entre Poble Lliure i Endavant, els dos grans corrents de la CUP, però finalment s'ha consolidat un acord que inclou una continuïtat per a les eleccions municipals del 2023.


El líder de la CUP al Parlament, Carles Riera, va defensar dissabte l'aleshores preacord per presentar Sabater com a candidata, "fruit de l'esforç i la generositat" dels anticapitalistes i de Guanyem. Maria Rovira, de la cúpula de la formació, va explicar que Guanyem i la CUP no formaran una coalició sinó que mantindran una "relació específica" amb una integració en "espais de governança" de la candidatura i altres espais per gestionar les diferències que puguin sorgir entre els dos espais. De fet, la coalició era la fórmula que inicialment buscava Guanyem, que ha hagut de cedir a canvi també de situar Sabater com a cap de llista. 

La CUP ha definit el seu pla per a la legislatura en base a un "nou cicle polític" i fixa la celebració d'un nou referèndum abans del 2025, que la formació està disposat a promoure amb totes les conseqüències. Aspira a un espai ampli per aglutinar "diverses sensibilitats" i "forçar un canvi de govern a la Generalitat". Per la seva banda, l'espai que lidera Sabater es presenta com un "punt de trobada" entre independentistes i federalistes que defensin el dret a l'autodeterminació. 

 

 

Participació