ENTREVISTA

Jordi Sendra: «Jo no vull treure-li lloc a Eusebi Campdepadrós, vull anar amb ell al Parlament»

El polític tarragoní, que es presenta a les primàries de Junts per al 14-F, assenyala que "s'ha de concretar" encara com s'arribarà a la independència

per Josep Maria Llauradó , Tarragona, 20 de novembre de 2020 a les 08:30 |
Jordi Sendra, al Balcó del Mediterrani de Tarragona. | Josep M. Llauradó
El tarragoní Jordi Sendra porta anys en política, primer a Convergència i després a PDECat/Junts, però darrerament s'havia mantingut en segon pla. L'anunci de la seva concurrència a les primàries per anar a les llistes de Junts per Catalunya l'ha tornat a posicionar en una disputa per veure quin és el representant més estimat pels associats.

Al 2017 va deixar de ser diputat a causa de la dissolució del Parlament, uns mesos després (2018) va intentar ser cap de llista a les eleccions municipals -finalment es va retirar- i ara tornarà a intentar-ho. No serà una tasca fàcil: davant té no tan sols Eusebi Campdepadrós -anterior cap de llista-, sinó també els ebrencs Rai López o Mònica Sales, entre d'altres.


- L'any 2015 es va formar Junts pel Sí, per tal que ERC i l'antiga Convergència anessin en coalició a les eleccions al Parlament. A Tarragona es van aconseguir 9 diputats i Jordi Sendra (7) va ser escollit diputat. Una candidatura d'aquestes característiques, amb l'espai del PDECat, l'espai de Junts i l'espai d'Esquerra, seria possible en aquest context?

- A mi m'agradaria molt que l'any 2020 en tinguéssim l'oportunitat. No va ser només per la confluència de partits, sinó també per la participació de gent molt rellevant del nostre país, com Lluís Llach, Muriel Casals, Carme Forcadell, que van ajudar molt a llimar totes aquelles aspereses que poguessin haver-hi entre els dos partits, que sempre pot arribar a ser complicada. Vam fer una feina extraordinària, vam portar el país al punt més proper de la independència que s'havia portat mai. Avui és possible? Tan de bo, però arriba un moment quan tu ho reiteres i no ho aconsegueixes al final en deixes de parlar.


- Ara sembla que no hi hagi una estratègia conjunta.

- Governem junts, amb discrepàncies.


- Amb moltes discrepàncies.

- Dissortadament, de vegades pesen més les estratègies electorals que les de govern. Però jo confio que el 14 de febrer sabrem trobar el camí perquè fem falta tots.

- Al 2017 es tornen a convocar eleccions i el candidat de Junts per Catalunya per Tarragona va ser Eusebi Campdepadrós, qui ara es torna a presentar a les primàries per encapçalar la llista. En el seu cas, no s'hi va presentar, al 2017. Per què llavors no i ara sí?

- L'Eusebi i jo ens coneixem de fa molts anys, vam anar junts a la mateixa classe quan érem petits i ens hem anat seguint l'un a l'altre. Recordo la seva trucada per explicar-me que el president Puigdemont li havia demanat que encapçalés la llista de Tarragona i, evidentment, jo que no hi anava, que ja ho sabia, em vaig posar a la seva disposició. Si el president Puigdemont diu que hem d'acabar la feina, jo vull formar part d'aquest equip, ja que vaig ser un dels que la va començar. En absolut això entra en contradicció amb què Eusebi Campdepadrós sigui diputat, jo no vull treure-li lloc a l'Eusebi, vull anar amb ell al Parlament, no vull disputar-li la plaça.



- Però no hi anirà com a cap de llista.

- No decideixes presentar-te com a número 1: o et presentes com a candidat a presidir la Generalitat, cosa que no he fet, ni l'Eusebi, o et presentes per anar a la llista electoral territorial de la demarcació de Tarragona. Entre els associats de la veguera de Tarragona, la vegueria de l'Ebre i el Baix Penedès es decidirà qui volen d'1. Qui tregui més vots haurà d'anar d'1. La resta s'haurà de reequilibrar per temes de paritat i fer una llista cremallera com toca.

- Per tant, ningú deixarà de participar de la llista guanyi qui guanyi.

- Si l'Eusebi queda primer i jo segon, doncs evidentment s'hi haurà de posar una dona entremig, però hi anirem tots dos a la llista. La meva filosofia és no prendre-li el lloc, sinó fer equip amb ell. Ho decidiran els associats.

- Hi ha alguna proposta concreta per avançar cap a la independència? O es tornarà al discurs que hi ha coses preparades que no es poden dir?

- El president Puigdemont va parlar de confrontació intel·ligent. Que vol dir que no anem a unes eleccions per gestionar una autonomia. És evident que s'ha de governar, hi ha molta gent que està patint i que hi hagi polítiques clares d'ajuda, però no podem fer passes enrere, si una cosa s'ha demostrat és que l'única solució als problemes del país és que siguem independents, per tal que puguem disposar dels recursos. Destinar-los a polítiques socials a la gent que està patint per la pandèmia no ens ho deixarà fer l'Estat. Per molt que fem anar frases de diàleg, l'Estat no deixarà anar ni un duro. Hem d'anar de totes totes a aconseguir la independència.

- Com?

- Amb aquesta confrontació intel·ligent. No podem anar a regalar-los uns pressupostos que maltractaran Catalunya segur, i si diuen que ens en donaran 100, acabaran donant-nos-en 5. Estem fent confrontació a Europa, des del Parlament europeu i des dels Tribunals europeus s'han guanyat moltes batalles a l'Estat, no podem deixar-ho córrer. Entre d'altres coses perquè jo particularment tinc amics a la presó i tinc amics a l'exili, no els podem deixar allà, oblidar-nos d'ells. Si ells ens demanen alguna cosa és que perseverem, que continuem lluitant, que continuem plantant cara a l'Estat, fent forat fins que la paret caigui.
 

Jordi Sendra, al Balcó del Mediterrani de Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó



- No es parla d'unilateralitat.

- Nosaltres som hereus de l'1 d'octubre, l'1 d'octubre es va produir l'acte unilateral més important de la història de Catalunya. Un referèndum que, inclosa la repressió de l'Estat, va aconseguir que dos milions i escaig de catalans votessin a favor de la independència. Ja el tenim el mandat, hem d'anar fent passes. Ja ho concretarem. No és que sapiguem coses que no es poden explicar com passava fa tres anys, s'ha de concretar. Però evidentment no pot passar per limitar-nos a gestionar, hem de posar en escac a l'Estat.

- No es parlarà, per tant, de polítiques d'inversions al Camp de Tarragona, en aquesta campanya?

- Un diputat a Tarragona està obligat a defensar el seu territori i a fer les propostes necessàries, des de tots els punts de vista, és evident que no ho deixarem de fer, però no ha de ser l'únic tema. Hem de parlar d'allò que necessitem tots i que és comú al que necessita tot el país, que és la llibertat de tenir els teus recursos. L'Estat no regalarà res, està demostrat.

- Què passarà amb el PDECat i Junts? Abans del 14-F no hi ha possibilitat de reencaminar-ho?

- Jo no he portat les negociacions, no ho sé. Em reconec convergent, i no n'he renegat mai perquè crec que CDC va fer una feina extraordinària, després vam fer un partit independentista que era el PDECat, que després no ha respectat la voluntat de l'exili i de la presó. Junts per Catalunya és un partit transversal, igual que n'hi ha que venen d'Esquerra, n'hi ha que venen del PSC, i n'hi ha que no venen de cap partit polític però que creuen en el projecte, perquè creuen que Junts és l'única força amb el president Puigdemont al capdavant que ens pot portar definitivament a la independència. Hi ha hagut gent que ha decidit quedar-se a l'organització perquè ja els està bé tot això. Jo no crec que arribem a una solució abans de les eleccions, i al final la millor solució serà la que dictin els ciutadans.

- Es tem per una reducció de diputats independentistes al Parlament a causa d'aquesta divisió?

- Seria una pena que a causa d'això restessim en lloc de sumar. Jo tinc la confiança que el ciutadà, que és molt llest i sap el que vol, sabrà veure que Junts per Catalunya és la força que aglutina tots aquests espectres. El ciutadà sabrà apostar pel moviment més transversal i més unitari, que és Junts per Catalunya.

- És possible un govern tripartit ERC-Junts-PDECat?

- Això és fer ciència-ficció. Jo només treballaré fins a l'extenuació per aconseguir que tinguem una majoria parlamentària independentista al Parlament. Ja sabrem trobar el camí perquè farem falta tots.



 

Participació