ENTREVISTA

Raquel Sans (ERC): «Totes les organitzacions polítiques són masclistes, estan dissenyades per homes»

La diputada tarragonina i vicesecretària de feminisme al partit demana que els partits no facin ús partidista dels protocols contra les agressions

per Josep Maria Llauradó , Tarragona, 26 d'octubre de 2020 a les 07:00 |
Raquel Sans, diputada al Parlament per ERC, a la plaça Corsini de Tarragona, durant l'entrevista. | Josep M. Llauradó
Raquel Sans és coneguda a Tarragona per la seva feina de periodista, però recentment ha fet el canvi a la política institucional. En les eleccions de 2017, va presentar-se a Tarragona com a número 6 per Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament. Tot i l'increment notable de diputats, no va ser fins que el delegat del Govern, Òscar Peris, no va renunciar a la seva acta, quan Sans va entrar al Parlament. A banda, des de fa un any, és membre de l'executiva nacional d'ERC, ocupant el lloc de la vicesecretaria general de feminisme.

Vallenca de naixement i lligada a l'Alt Camp, des de fa temps viu a Tarragona, i una de les coses que troba a faltar més aquest 2020 -tal com manifesta sovint a les xarxes- és fer castells amb la seva colla, la Joves de Valls. Per tant, la primera pregunta és obligada:


- Es pot saber quan tornarem a tenir castells?

- (riu) Jo crec que fins que no tinguem vacuna serem els últims a tornar. Pel tipus d'activitat i perquè ningú no s'hi guanya la vida.


- Parlem del partit. Quines línies de treball s'han impulsat des de la secretaria feminista d'Esquerra Republicana?

- Actualment estem treballant amb el pla d'igualtat com a organització de treball. Disposem d'un pla d'igualtat com a organització política que es va aprovar a finals de 2016, ara estem en el pla com a empresa, bàsicament, per complir la legislació.


- Que no és el mateix.

- No, un pla d'igualtat a l'empresa té a veure amb els sous dels treballadors, amb les promocions, amb quins llocs ocupen les persones en funció en aquest cas del gènere... En canvi, el pla d'igualtat com a organització política és el que ens indica què és el que volem políticament. El pla que vam aprovar el 2016 estableix l'obligatorietat de les llistes cremallera, així es va fer en les passades municipals en els municipis de més de 3.000 habitants. Estem treballant moltíssim la formació. Ara estem en el curs "Feminisme nivell zero", per a tota la militància, i portem des que va començar el confinament 1.027 persones formades.

- De quants militants, actualment?

- Crec que són vora 10.000. Una desena part de la militància ha passat per la formació, començant per l'executiva nacional. Un dels objectius és que tothom partim de la mateixa base.

- I això és obligatori?

- Obligatori no ho pot ser. Per primera vegada, s'ha tingut molt clar que són formacions mixtes i això genera debats, remou consciències. Més coses: la revisió del protocol contra l'assetjament, que és de juliol de 2019, ens indica que quan es van donant casos has de fer revisions i l'has d'anar millorant. És una eina que és nova, desconeguda. Després del cas del Carles Garcia i la derivada de l'Alfred Bosch hem fet consultes externes perquè analitzessin des de la seva expertesa com havíem actuat. Hem fet alguns canvis que entenem que milloren el protocol com per exemple la durada de les investigacions, que no es poden dilatar en el temps. També estem fent formació en allò que té a veure amb les violències sexuals, que es diu per què no anem a la fiscalia. Està clar que són delictes que són semi-públics, que tenen una tipologia diferent dins el codi penal.

- És un tema molt d'actualitat, després del cas de la CUP, amb Quim Arrufat. Es dona a conèixer sobretot en organitzacions que s'autodenominen feministes, com és el cas de la CUP o d'ERC i segurament n'hi haurà alguna més.

- Poques, poques.

- Hi ha qui diu que és perquè són les úniques que ho treballen. Això és així?

- És així. Jo he parlat amb la gent de la CUP que ha gestionat el cas de l'Arrufat, una mica fins i tot per compartir la frustració que et genera que malgrat ser organitzacions sensibilitzades, que estàs treballant amb molta intensitat, al final totes les organitzacions polítiques, com tota la societat, són patriarcals, són organitzacions masclistes, pensades i dissenyades per homes. Per tant, tu has de fer tota una reorganització i és el que nosaltres estem intentant fer. Només hi ha tres organitzacions polítiques que tinguin un protocol contra l'assetjament: som nosaltres [ERC i la CUP] i recentment el PSC va aprovar-ne un també. Som les úniques organitzacions que disposem de canals a través dels quals es pot denunciar, de suport a les víctimes. No és que no hi hagi casos d'assetjament o d'agressions sexuals en altres partits, és que no hi ha vies perquè aflorin. Si la Unió Europea ens diu que una de cada tres dones a Europa serà víctima d'algun tipus de violència sexual a la seva vida, és evident que ni el cas Alfred Bosch, ni el cas Carles Garcia, ni el cas d'Arrufat, no són els únics, n'hi ha d'haver moltíssims més.
 

Raquel Sans, diputada al Parlament per ERC, a la plaça Corsini de Tarragona, durant l'entrevista. Foto: Josep M. Llauradó



- Molts d'aquests casos s'han utilitzat com una eina d'atac partidista. Hi ha alguna fórmula per tal que aquests protocols no vagin en contra de la mateixa organització que els promou?

- Jo crec que s'ha de tenir la mirada llarga, no aconseguirem resultats a curt termini. Això genera frustració, perquè tu com a organització has aplicat tots els protocols, has fet tot el que calia, i resulta que el titular al diari t'associen a una organització masclista. A mi m'agradaria que existís un pacte entre organitzacions polítiques. Per exemple, en el cas de la CUP, jo tinc claríssim que no és un motiu d'atac a la CUP, la responsabilitat no és de la CUP i encara menys de les dones de la CUP. No, les violències masclistes són sistèmiques, formen part de la societat en la que vivim i d'alguna manera ens interpel·len a totes. És evident que si no hi ha un pacte de respecte entre les organitzacions polítiques és difícil que no entrem en l'"i tu més". Jo no hi penso entrar, ho tinc claríssim.

- En aquesta pugna entre partits, o almenys s'ha pogut llegir en aquest sentit, sí que ha criticat bastant les compareixences del Govern pel que fa a la representació de dones, que apareixen en segon pla o ni apareixen.

- Sobretot en l'àmbit de territori.

- Sembla que no s'estigui tenint en compte, ja fa gairebé tres anys de la formació del Govern. Què passa perquè gràficament no s'estigui plasmant?

- No tothom té el mateix grau de sensibilitat ni tothom està en el mateix punt. És evident que el Govern de la Generalitat és un govern de coalició, les responsabilitats potser estan compartimentades. En el cas d'Esquerra Republicana, en el repartiment de responsabilitats de govern, es va fer que fossin paritàries les secretaries generals i les conselleries. Tot i això, no n'hi ha prou amb sortir a la foto. És un primer pas que hauríem de tenir superadíssim. Després, l'altre pas, és la qualitat.

- Parlem de la pandèmia i de la seva gestió, en mans d'una conselleria d'ERC. Els professionals sanitaris han convocat diverses vagues, els usuaris protesten pel nou model d'atenció primària...

- Crec que és difícil de valorar estant en calent. El que sí que puc valorar és l'extrema dedicació i el compromís de tots els membres del Govern i del Departament de Salut per gestionar una pandèmia, per tant, una situació d'excepcionalitat. També és veritat que ho has de gestionar amb un sistema de salut amb molts anys de retallades. Evidentment, el sistema requereix d'una revisió, això és compartit. La necessitat d'una aposta pel sistema públic de salut és més important que mai, però també és veritat que aquesta pandèmia fa molt complicada aquesta revisió. Ara bé, hem de fer la reflexió que el 95% dels impostos que es recapten a Catalunya els recapta l'Estat espanyol, a nivell impositiu Catalunya només té marge en el 5%.

- Hi ha hagut també veus crítiques per no escoltar totes les veus expertes. El debat s'ha quedat enquistat en la persona d'Oriol Mitjà, però de debò s'estan escoltant totes les veus científiques?

- S'estan escoltant, el que passa és que de veus científiques n'hi ha moltes i de molt diverses. S'han de ponderar molts interessos, no només els de la gestió de la pandèmia, sinó per exemple en les derivades que això té en els diagnòstics de càncers. No hi ha unanimitat en el col·lectiu científic sobre les mesures que s'han de prendre, cada país pren mesures diferents.
 

Raquel Sans, diputada al Parlament per ERC, a la plaça Corsini de Tarragona, durant l'entrevista. Foto: Josep M. Llauradó



- I tot plegat s'està produint en un moment complex pel que fa a les relacions entre els partits del Govern. Serà possible un nou govern conjunt entre Esquerra Republicana i el que surti de JxCat?

- Jo crec que s'ha de fer net. És evident que la lògica diu que ens necessitarem els uns als altres. Segurament, el context actual d'una precampanya no contribueix a això, no cal enganyar a ningú. És fonamental que es renovin les confiances, no només amb Junts per Catalunya, penso que també hi ha d'haver converses amb la CUP i amb els Comuns. Començar a mirar més aquells punts d'acord que aquells punts de desacord. És evident que no som la mateixa formació política, hi ha desavinences, com es va poder veure amb la llei dels lloguers, però, com que ens necessitem, és evident que parlem.

- ERC se sent més propera a l'espai de Junts o del PDECat?

- Esquerra se sent còmoda amb la gent d'Esquerra i, en tot cas, sent conscients que ens necessitarem els independentistes. Ens sentim propers a totes les organitzacions polítiques de l'independentisme i fins i tot del sobiranisme.

- L'aposta pel diàleg d'ERC no es veu truncada en cap moment quan empresonen un govern, quan inhabiliten un president, quan condemnen els membres de la Mesa del Parlament...?

- Nosaltres ens hem assegut a la Mesa de diàleg amb el president del partit condemnat a tres anys de presó i la secretària general a l'exili, amb la presidenta del Parlament a la presó, amb consellers a la presó. Som conscients que la repressió ni s'ha aturat ni s'aturarà, però també tenim molt clar que en algun moment això s'ha d'aturar parlant. Quan seiem a la taula, no som ingenus pensant que això se solucionarà demà, tenim una desconfiança total del govern més progressista de la història d'Espanya. Però també és veritat que des de l'àmbit internacional s'està fent molta feina, com també des de l'àmbit intern, la nostra aposta pel diàleg és ferma, si algú s'ha d'aixecar de la taula seran ells. A més, és el que opina la ciutadania, si tu preguntes, el 80% de la gent d'aquest país creu que el conflicte s'ha de solucionar parlant.

- La taula no s'ha tornat a convocar.

- Des de la desconfiança i l'escepticisme més gran, però cadascú també hauria de fer la reflexió de què ha fet perquè aquesta taula de diàleg funcioni, des del govern espanyol fins al Govern de la Generalitat. Crec que tots hem de fer un exercici d'autocrítica per entendre per què no ha funcionat.

- Parlem de Tarragona. Nou mesos després de l'accident d'IQOXE, una part de la població demana que hi hagi conseqüències als responsables. La comissió del Parlament ha de servir per això?

- Són dos processos diferents, d'una banda hi ha el procés judicial que està obert i per tant és qui ha de decidir si hi ha responsabilitats penals, i l'altra cosa és el que estem fent al Parlament de Catalunya. És una comissió d'estudi que pretén amb declaracions d'experts obtenir unes conclusions i unes propostes que la comissió ha d'elevar al ple del Parlament, amb recomanacions per al Govern, per al govern espanyol o fins i tot per a la Unió Europea. En aquest cas, per exemple, podria passar per fer un canvi de normativa, que és europea. Tots els membres de la comissió ens hem compromès a què com a molt tard a l'últim ple del Parlament abans de la dissolució es puguin aprovar aquestes conclusions.

- Les responsabilitats penals les determinarà la justícia, però la Generalitat també hi ha tingut un paper, com ara permetent que l'empresa continués actuant sense pla d'autoprotecció en regla, o que el Complex Educatiu no tingui encara un pla d'autoprotecció en marxa. El Govern n'ha d'extreure alguns deures.

- És clar, en el cas d'un accident com aquest, pots determinar que s'han d'activar les sirenes de manera immediata per un tema de la protecció de la ciutadania. Perquè si no pots determinar si allò que s'està emetent és tòxic fins que els investigadors de camp van al lloc dels fets...

- S'està perdent el temps.

- Això sí que són recomanacions que des de la comissió s'han d'elevar al Govern de la Generalitat, o la necessitat d'incrementar els elements de mesura, o regular no només els llindars de benzè sinó altres components volàtils com l'1,3 butadiè.

- Amb l'experiència de ser diputada al Parlament i de formar part de l'estructura nacional del partit, creu que es té prou en compte el Camp de Tarragona a l'hora de fer política a Barcelona?

- Sí que és cert que la sensació de "no ens miren prou" es viu, jo també l'he viscuda. No sabria dir si és així, si és que al Camp de Tarragona no aixequem prou la veu, de vegades és com un peix que es mossega la cua. Ens venem menys del que hauríem de vendre.

- Té a veure amb com va anar la primera onada de la pandèmia i fins i tot el Departament de Salut ha optat per altres llocs a l'hora de fer ampliacions d'hospitals. Tot això es tradueix en inversions, el PSC per exemple sovint protesta pel diferencial d'inversions entre l'època del tripartit i ara. No són els mateixos contextos, però sí que és cert que hi ha un biaix negatiu d'inversions.

- No són els mateixos contextos, abans no hi havia limitacions en els objectius de dèficit, és a dir, abans et podies endeutar i ara no et pots endeutar. Crec que s'ha de ser honest i realista. Quan parlem d'inversions, hem de saber de què parlem, aquestes inversions s'han de mantenir, crec que el PSC viu molt instal·lat en la inversió del totxo. Si cal un reforç a l'educació o a l'atenció primària, potser la inversió que cal és en recursos humans i no tant construir una nova escola o construir un nou CAP. És una lògica una mica perversa, el PSC barreja algunes qüestions i per responsabilitat amb la ciutadania no cal jugar amb les dades.

- Relacionat amb el PSC, en la renúncia de Carles Castillo es va parlar molt del paper d'Esquerra Republicana.

- Amb el Carles som amics, jo feia de periodista i ell ja era tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Tarragona, hem anat mantenint la relació i ens hem retrobat al Parlament. El Carles ha fet algunes visites a la presidenta Forcadell i jo en algunes d'aquestes visites hi he estat present, perquè sempre he estat molt en contacte amb ella. En una d'aquestes visites explica que ell no se sent còmode amb el seu partit, que hi ha temes antirrepressius, de la monarquia, o fins i tot de corrupció, que no se sent còmode. Assisteixo a aquella trobada i n'hi ha alguna altra en què ell manifesta que ha pres la decisió de deixar-ho, que ja no pot més. Com que hi estic present i ja disposo d'aquesta informació, em diu que fa una carta i l'envia. Jo soc una friki de les faltes d'ortografia i imbècil de mi se m'acudeix corregir-li. De fet, ho tinc guardat, la carta amb faltes i sense faltes, són dues rucades.

- On creu que acabarà?

- Carles Castillo, representa d'alguna manera a l'electorat socialista, que no és independentista però que se sent defraudat per la resposta de l'estat espanyol i aquest govern que es diu progressista i que no actua com a tal. Jo crec que el perfil del Carles és molt interessant, també per apropar-te a un perfil d'electorat determinat. Estic segura que Esquerra Republicana parlarà amb el Carles Castillo, com ho faran altres formacions.

 

Participació