ENTREVISTA

Carla Aguilar: «Amb les ajudes demanem una devolució buscant feina o estudiant i n'hi ha que surten del circuit»

En una entrevista, la regidora de Serveis socials explica que durant el confinament es van multiplicar per deu les peticions d'ajudes per part de persones vulnerables

per Redacció , Tarragona, 29 de setembre de 2020 a les 08:02 |
Carla Aguilar, consellera del grup municipal d'En Comú Podem, primera tinenta d'alcalde, consellera de Participació, Serveis Socials i Benestar Animal. | Josep M. Llauradó
Si una àrea de l'Ajuntament de Tarragona està agafant protagonisme, com en totes les administracions, és la de Serveis socials. Tanmateix, a la regidora Carla Aguilar no se l'ha vist en els darrers desallotjaments del Serrallo ni de la Part Alta, malgrat totes les polèmiques que s'han generat al voltant d'elles.

Parlem amb ella sobre com s'afronta des de la seva àrea, així com les polítiques que s'estan implementant en la resta d'àrees de les que s'encarrega.


- Durant la campanya electoral, En Comú Podem apostava per la via d'atenció social i no tant per la policial, en la resolució de les ocupacions d'habitatges. Tot i així, darrerament hem vist operatius de la Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra al Serrallo i a la Part Alta.

- Hem sigut la primera ciutat de Catalunya i la segona d'Espanya que hem tirat endavant un pavelló per les persones sense sostre durant el confinament. Això ens ha posat al mapa com una ciutat que vol acollir les persones sense sostre. Al gener vam anunciar que teníem dos projectes clau: el pis de transició i el centre de dia. Hem reactivat i hem donat molt de pes a la xarxa de suport a les persones sense sostre, que està treballada conjuntament amb les entitats de Tarragona.


- Hi ha una presència important entre aquestes persones sense sostre d'immigració.

- Tenim també un pla per a les persones menors extutelades, pensem que tenim una generació de persones immigrants soles, que han vingut en una situació molt precària i de forma que tota la família ha fet una inversió perquè aquestes persones estiguin aquí buscant un futur millor, que volen treballar, que volen fer coses, i tot l'itinerari del circuit de l'administració pública els ha deixat una mica a l'estacada.


- El regidor de l'àrea de Seguretat Ciutadana, Manel Castaño, va dir que els ocupes del carrer Ferrers no necessitaven cap ajuda per part dels Serveis Socials ja que no eren persones vulnerables. A Tarragona hi ha gent que està ocupant sense necessitat?

- Nosaltres no tenim dispositius per detectar-ho, se n'ocupa més aviat Habitatge. Dels que sí que tenim constància és dels que sí que necessiten ajuda, que ja estem fent seguiment. No només perquè vinguin, sinó perquè hi anem: aquest any hem introduït educadores socials de carrer, que van als punts més calents i que parlen amb ells i elles per recollir les seves necessitats. Nosaltres quan donem ajudes demanem una devolució a nivell d'estar buscant feina i estudiar, i hi ha persones que surten d'aquest circuit. És legítim, però són les condicions.



- El dia del desallotjament del Serrallo, les famílies amb fills que deien que no sabien que les farien fora van anar fins a les portes de l'Ajuntament per reclamar una solució. Va faltar la presència de Serveis Socials, aquell dia?

- Serveis socials no s'ocupa de fer desnonaments, sinó de fer un acompanyament tot el temps, abans, després i durant. A les persones del carrer Sant Andreu aquell mateix dia les vam estar reallotjant, fins i tot amb algunes s'havien fet abans.



- Durant el confinament, es va muntar la Xarxa de Suport Solidari. Hi ha alguna política a llarg termini per activar aquesta solidaritat entre veïns en el dia a dia?

- A través de la Xarxa de Suport Solidari vam detectar noves necessitats, que havíem de detectar i donar resposta. Tots els projectes que ja teníem agafen una nova dimensió i en els propers mesos anirem anunciant mesures en aquest sentit que beuen molt de l'experiència que hem tingut aquí.

- No hi ha previst recuperar-ho?

- Xarxa com a tal, no, perquè es basava en un marc legal que era el de l'Estat d'alarma, en què tot el voluntariat havia de tenir l'empara d'una administració pública i vam sortir també a protegir totes aquelles iniciatives que es poguessin fer, donant-los un paraigües, i si torna a sortir una situació similar tenim preparat poder-ho treure de seguida.

- Pròximament començarà el debat de pressupostos. Serveis socials serà una partida central en el context que estem vivint ara mateix.

- Això ho anirem explicant més endavant, però el que hem vist ha sigut un canvi en les àrees de Serveis socials. Vam començar al gener amb molta gestió de llars, de jubilats, d'atenció presencial i millora. Al setembre ens trobem amb què els ajuts d'urgència han sigut centrals, els hem ampliat tres vegades: vam començar amb 290.000 euros pressupostats i els hem ampliat amb 100.000, 115.000 i 150.000. Hem invertit molts diners i molts esforços amb què siguin molt àgils, que es facin a través de les targetes moneder però que s'eviti tota la burocràcia intermèdia. Enteníem que estàvem fent una contenció de problemes més grossos que poguessin venir a banda. Una altra qüestió, que ens donaran els resultats aviat, és l'estudi d'informació socioeconòmica de Tarragona, un diagnòstic per veure què ha canviat des d'abans del confinament a ara. S'han fet més de 600 enquestes i tindrem els resultats aviat. Volem fer una segona onada de l'enquesta per veure l'evolució en el temps i anar ajustant molt les eines que tenim.

- Quantes noves famílies atén Serveis socials?

- Com a dada, al febrer teníem unes 20 famílies usuàries noves en un mes i més o menys teníem un equilibri entre les que entraven i les que sortien. A l'abril eren 200, les noves. Aquest increment va ser punta, però sí que ens ha deixat com a cua moltes persones que encara que ara no s'incrementi tant com es va incrementar en aquell moment sí que ens deixa uns volums molt alts de persones a atendre.

- En el context actual, es podria plantejar l'ampliació del govern o un pacte d'estabilitat?

- Hem d'acabar de veure quina és l'actitud per part de tothom. En els pitjors mesos, l'actitud de la resta de partits, sobretot en qüestions de Serveis socials, va ser molt bona i van aportar idees a la gestió, es van recollir, algunes es van fer. Encara que siguin partits molt dispars, tothom té la vessant social. De moment, ara parlarem de pressupostos.
 

El ple de Tarragona, en una imatge d'arxiu. Foto: Jonathan Oca


- Com s'han vist les festes de Santa Tecla des de la perspectiva de l'àrea de Feminismes i LGBTIQ+? Per Sant Magí hi va haver un incident a la iMAGInada.

- És important tenir en compte la reacció que es pot tenir en aquests casos. El curs passat ja vam estar fent una proposta de diagnòstic i protocol sobre l'oci nocturn i ara iniciem aquest curs amb la voluntat d'implementar-lo. Precisament aquesta Santa Tecla el que s'ha evitat més és la part d'aglomeracions en l'oci nocturn i que aconsellaven els punts liles i arc iris. En aquest sentit, la festa de Santa Tecla ha sigut molt més tranquil·la. En els propers mesos anunciarem les mesures del nou protocol.

- Amb el canvi de mandat, es va crear per primer cop aquesta àrea de Feminismes i LGBTIQ+. Què és el que s'hi ha fet?

- Pel que fa a l'àrea LGBTIQ+, hem fet un diagnòstic sobre com està la seguretat i la inserció sociolaboral de les persones LGBTIQ+ a Tarragona. Amb aquest diagnòstic, ara farem la segona fase, que és la implementació d'unes polítiques públiques que vagin a reforçar la inserció laboral d'aquestes persones i que millori la percepció de seguretat. El protocol d'oci nocturn també s'ha realitzat en base a una fase primera de diagnosi. S'ha fet participatiu amb col·lectius feministes i també amb marxes exploratòries per l'oci nocturn per veure aquesta seguretat a la nit. Durant el confinament, hem fet una campanya amb les farmàcies per detectar casos de violència de gènere perquè era evident que estaven en una situació de major vulnerabilitat. Vam aconseguir que les farmàcies fossin elles mateixes punts liles i arc iris a les que es pogués recórrer en cas de violència.

- Quan En Comú Podem va concórrer a les eleccions, parlava d'urbanisme feminista i d'incloure la perspectiva feminista en totes les àrees de l'Ajuntament. S'ha aconseguit?

- Les polítiques transversals feministes són una necessitat i l'urbanisme és un punt clau. Ens hem trobat que l'Ajuntament funciona d'una forma molt compartimentada, qualsevol política requereix d'un temps i d'una estratègia d'implementació que sigui capaç d'arribar a tothom. Tot es redueix a què hi hagi millor il·luminació, que les voreres siguin prou amples per poder transitar de diferents maneres i que tinguin espais de cura.

- En l'àrea de Benestar animal, una de les reivindicacions de fa anys és poder comptar amb alguna platja on hi puguin anar els gossos. Hi ha alguna decisió presa, ja?

- És un espai molt esperat per la ciutadania de Tarragona, que es va prometre fa molt de temps i volem que hi sigui. L'any que ve volem tenir una platja per gossos, estem fent tots els moviments necessaris, aviat anunciarem de quina manera i on.
 

La platja de l'Arrabassada és una de les candidates a ser platja per a gossos. Foto: ACN

 

Participació