Fins a 370 milions més i 5.000 nous professionals: la inversió per fer possible el curs escolar

Aragonès, Bargalló i Vergés avancen que totes les escoles obriran aquest setembre de forma "segura" per reprendre el curs amb "normalitat"

per Joan Serra Carné / Bernat Surroca , Departament d'Educació, 29 de juny de 2020 a les 13:45 |
Una aula buida en aquest final de curs | Europa Press
Missatge del Govern per detallar l'esforç inversor per al curs escolar 2020-21, marcat per l'amenaça latent del coronavirus. El vicepresident, Pere Aragonès, ha plantejat que el nou exercici es fonamentarà en dos conceptes: escoles obertes i escoles segures. Per fer possible el curs presencial a tots els centres cada dia, Aragonès ha anunciat una despesa extraordinària de 370 milions d'euros, 233 milions dels quals es destinaran a la incorporació de personal docent i no docent, uns 5.000 professionals, que se sumaran als 700 ja previstos i que arribaran a les escoles l'1 de setembre.


L'executiu també desplegarà un pla d'educació digital per a la transformació de l'escola catalana davant de possibles rebrots, amb una inversió de 103 milions. Des del Govern es lluitarà contra la segregació escolar amb 33 milions més. Són les xifres de la despesa projectada per "superar l'emergència educativa". Les ha explicades el conseller d'Economia, al costat del conseller d'Educació, Josep Bargalló, i la consellera de Salut, Alba Vergés. Ara, les mesures es traslladaran als sindicats. Fins ara, no hi ha hagut una negociació amb els representants sindicals, citats aquest dimarts per aprofundir en l'abordatge de l'escenari del mes de setembre.

La pandèmia ha forçat els centres educatius a "reinventar-se en un temps rècord" per poder atendre els alumnes en el curs ja acabat i ara, des del Govern, es vol posar els alumnes al centre per afrontar el nou exercici.


"El sistema educatiu i la resta de serveis públics no estaven preparats per fer una reconversió de tots els seus serveis", ha admès el vicepresident per radiografiar l'impacte en l'escola dels mesos àlgids de la pandèmia. "Hem d'evitar que hi hagi una crisi educativa", ha afegit Aragonès.

En un moment en què el coronavirus età més controlat, el vicepresident ha apuntat que el Govern està en disposició de "garantir" que el setembre "tots els centres educatius obriran amb normalitat". "Al setembre, les escoles estran obertes i seran segures, i es reprendrà el curs amb normalitat", ha remarcat el titular d'Economia. Aragonès ha insistit que l'escola catalana haurà de continuar sent una eina de cohesió i que garanteixi la igualtat d'oportunitats.


"Tots els alumnes al centre, de manera presencial, cada dia"

Bargalló ha dit que es podrà obrir el curs aquest setembre amb "l'absoluta normalitat que permetin les mesures sanitàries que en aquell moment s'estableixin". Aquestes mesures, ha remarcat el conseller d'Educació, permeten obrir les escoles. "No veurem centre engabiats ni encerclats, ni centres que no siguin un espai de convivència i de vida", ha insistit. No obstant això, els centres estaran "alterats" per les mesures d'higiene, i l'organització no es farà en els grups classe habituals.

"L'organització es basarà en grups estables de convivència, que expliquen l'escola com a segona família dels alumnes", ha apuntat Bargalló. A l'escola, ha dit el conseller d'Educació, hi haurà contacte directe i físic amb els grups estables, sense mascareta i amb higiene. Els grups estables sempre seran els mateixos, amb un professorat que bona part serà sempre el mateix. El professorat que no sigui l'habitual, que no estarà en contacte constant amb el grup, haurà de tenir unes mesures diferenciades de distanciament i mascareta. "Aquesta és l'alteració dels centres docents", ha apuntat Bargalló.


La situació, però, obligarà a prendre algunes mesures des del Govern que passaran per "l'esforç pressupostari" que permeti una millor atenció educativa de l'alumnat, estratègies personalitzades de caràcter pedagògic, afrontar "les noves segregacions" i encarar el pla digital. "Començarem el curs amb normalitat, amb tots els alumnes al seu centre, de manera presencial i cada dia", ha remarcat Bargalló. De manera extraordinària, el conseller ha admès que potser caldrà utilitzar algun espai fora del centre, i aquests espais estan localitzats. No ha volgut xifrar quants espais s'han reclamat als ajuntaments.

Pel que fa al pla digital anunciat per Aragonès, ha de permetre estar en condicions d'afrontar un altre confinament concret d'un territori que obligui a retornar a l'ensenyament digital. "El pla digital ve per quedar-se i per actuar de manera quirúrgica", ha apuntat el conseller. Bargalló ha admès que en 1.200 centres cal una inversió urgent per poder desenvolupar ensenyament per via telemàtica. Cal també assegurar la connectivitat constant dels alumnes vulnerables (uns 140.000 alumnes, segons Educació). Aquest pla preveu la dotació de dispositius per als alumnes a partir de 3r d'ESO, la creació de més continguts digitals i la formació de docents i alumnat. "Quan el pla acabi, tots els alumnes tindran el dispositiu necessari", ha reblat.

Josep Bargalló, conseller d'Educació, afirma que el 23 de juliol tots els centres sabran quants professionals més tindran al seu abast. Les baixes es cobriran per substitució "des del primer dia"
 
Bargalló ha volgut remarcar que Catalunya tindrà unes escoles segures, amb totes les mesures sanitàries necessàries i que hi haurà el professorat necessari per a l'acció educativa. "El perfil i les condicions laborals d'aquests professionals les començarem a negociar avui amb els sindicats", ha explicat el conseller. Així mateix, ha dit que es traslladarà la proposta del Departament d'Educació a les direccions dels centres perquè puguin dissenyar els seus propis plans d'organització d'acord a l'autonomia de centre. El Govern preveu que el 23 de juliol es tinguin a disposició tots els plans d'organització de cada centre. En aquesta data també quedarà determinat quants nous professionals s'incorporaran a cada centre. Totes les baixes es cobriran per substitució des del primer dia, ha assegurat Bargalló.

Higiene, grups estables i detecció precoç

Vergés ha detallat la situació sanitària, que ha qualificat que no té "precedents". Ara com ara, el moment permet plantejar un context "millor" de cara als pròxims mesos i d'això se n'hauria de beneficiar l'escola. A dia d'avui, es continuen registrant casos de la Covid-19, però els indicadors indiquen que la circulació comunitària del virus es manté "baixa i estable". "Que aquest escenari es compleixi depèn de la societat en el seu conjunt. Hem de seguir i interioritzar les mesures de seguretat", ha dit la consellera de Salut, que ha dit que hauran de regir la vida en els mesos que vindran.

"Incorporant el context epidèmic i el coneixement que tenim, i el paper poc rellevant dels infants en les dinàmiques epidèmiques, és ben possible assolir una escola segura i sana que compleixi els seus objectius", ha assegurat la consellera de Salut. Ha dit també que els infants presenten "quadres molt lleus i asimptomàtics". "Menys d'un 1% dels casos confirmats de Covid-19 corresponen a menors de 15 anys i alguns estudis diuen que la càrrega viral dels infants és menor", ha apuntat. En aquest sentit, el col·lectiu d'infants podria transmetre menys el virus, segons diversos estudis. "Això és una diferència molt important respecte al primer escenari de la pandèmia", ha dit Vergés.

"El tancament de centres educatius ha tingut un impacte poc important en la propagació de l'epidèmia", ha expressat la consellera de Salut, Alba Vergés

Per prudència, ha dit la consellera de Salut, es va prendre la mesura de tancar les escoles. Amb la informació d'ara, però, aquesta decisió seria una altra. "El tancament de centres educatius ha tingut un impacte poc important en la propagació de l'epidèmia", ha dit. I ha afegit que la represa del curs al setembre es podrà fer en "condicions de normalitat". L'escola el curs vinent tindrà tres elements importants: insistir en els hàbits higiènics, els grups de convivència i la detecció precoç dels casos.

En aquest sentit, Vergés ha remarcat la importància de la vigilància de símptomes i l'ús de mascareta, que només serà obligatòria fora dels grups estables en cas que no es pugui mantenir la distància de seguretat. Les mesures, ha remarcat la consellera, s'hauran de portar a la pràctica i interioritzar-les. Els grups estables permetran no haver de mantenir la distància ni utilitzar la mascareta, perquè seran com una família. Aquests grups permeten traçar possibles casos i els seus contactes.

Prudència fins ara

Des que van tancar les escoles el 14 de març, el Departament d'Educació va mantenir el silenci fins a la presentació del pla de reobertura de centres per completar el final de curs, que no va agradar a la comunitat educativaEl curs 2019-2020 va tancar-se el 19 de juny, amb un impacte desigual de la reobertura de les escoles i amb crítiques des de diversos actors, com ara la Federació d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FAPAC) o l'Associació de Mestres Rosa Sensat o el sindicat USTEC. 

De fet, fa dues setmanes, USTEC va presentar la seva proposta per al nou curs, centrada en la presencialitat dels alumnes als centres amb una jornada compactada i grups reduïts, extremant les mesures de seguretat. El sindicat va reclamar la contractació de 44.500 nous professors per fer front a la nova situació derivada de la pandèmia. La qüestió dels docents, juntament amb la dels espais per a fer acció educativa, és un dels grans reptes de cara al setembre. Bargalló ja va demanar fa dies als centres un inventari d'espais disponibles -des de biblioteques fins a centres cívics o pavellons- i del nombre de docents professors i personal educatiu necessari.

Fins ara, sobre la xifra de nous docents -necessaris si es desdoblen aules pel fet de limitar la quantitat d'alumnes per classe- no hi havia hagut un missatge unívoc del Govern. Bargalló va admetre que caldria "més personal", no només docents, però sense concretar en quina quantitat. En canvi, el president de la Generalitat, Quim Torra, va apuntar que s'incorporarien "milers" de professors i la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va verbalitzar la quantitat de 9.000 mestres. Finalment, han estat 5.000 professionals, docents i no docents.




 

Participació