Reus

El jutge dona un mes a l'Ajuntament de Reus perquè col·loqui la bandera espanyola «en un lloc d'honor»

El consistori anuncia recorrerà la decisió al TSJC

per NacióTarragona, 1 de juny de 2020 a les 16:16 |
La façana de l'Ajuntament de Reus | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de juny de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona ha donat un mes a l'Ajuntament de Reus per col·locar la bandera espanyola "en un lloc d'honor" del consistori. El jutge ha estimat el recurs presentat l'any 2018 per l'exportaveu municipal de Ciutadans, Juan Carlos Sánchez, que demanava que a la façana hi hagués la bandera espanyola, catalana i reusenca.

La resolució, però, només esmenta l'espanyola. Segons el magistrat, l'Ajuntament incompleix els articles 3 a 9 de la llei de banderes i també el condemna a assumir els costos del procediment. El consistori ja ha anunciat que presentarà recurs d’apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), atès que la sentència no és ferma.

 
La sentència detalla que el consistori, "coneixent com sembla evident que coneixia l’obligació legal que li ve imposada, havia necessàriament de procedir al seu compliment per l’elemental principi de legalitat".

El denunciant s'ha mostrat satisfet amb la sentència. "Tant de bo l'alcalde de Reus també es digni a penjar les banderes catalana i reusenca, perquè l'Ajuntament mostri les tres banderes que ens representen a tots", ha declarat Sánchez, que va ser expulsat de la formació taronja i es va presentar a les darreres eleccions municipals encapçalant la llista de dCIDE, sense obtenir representació.


Prohibit penjar banderes "no oficials"

La Sala III del Tribunal Suprem ha emès una sentència aquest dilluns que estableix com a doctrina que "l’ús, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques". Segons el Suprem, aquesta “"incompatibilitat" amb el marc legal es manté encara que aquestes banderes "no oficials" no substitueixin, sinó que concorrin, "amb la bandera d’Espanya i les altres legal o estatuàriament instituïdes".

 

Participació