Coronavirus

Aquestes són les zones de Tarragona amb més compostos químics a l'aire

Impulsat per Repsol, l’Observatori de la Qualitat de l’Aire avalua la presència de 62 hidrocarburs en onze poblacions

per NacióTarragona , 20 de maig de 2020 a les 14:00 |
Les xemeneies del polígon nord de Tarragona | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de maig de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El barri tarragoní de Torreforta és el punt que presenta major concentració de compostos orgànics volàtils del Camp de Tarragona. És una de les conclusions que s’extreu de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire, impulsat per Repsol i coordinat per la Fundació Institut Cerdà. Aquest dimecres s’ha presentat la segona edició de l'estudi, amb dades -més de 12.500- recollides durant l’any passat.

L'estudi de 2019 ha ampliat tan el radi -fins a 13 municipis amb 26 punts de mesurament- com el període de mostratge -a tot un any. Si Torreforta registra la concentració total més alta de COV, Constantí és on s’ha detectat més benzè, i al Morell, butadiè. Amb tot, en cap punt se superen els valors límits i els resultats es mantenen dins la normalitat.

 
L’Observatori, que va sorgir fa tres anys enrere per iniciativa del sector privat arran la inquietud social per la dubtosa qualitat de l’aire, conclou novament que no hi ha cap valor preocupant en els onze municipis tarragonins estudiats, tots ells pròxims als dos polígons petroquímics -també s’analitzen Barcelona i Prades, que serveixen de punts de referència.

En l’estudi es posa la lupa sobre 62 compostos volàtils orgànics amb molta presència a la regió, si bé només se n’han detectat una cinquantena. A part, també s’avaluen el benzè i el butadiè, considerats tòxics. La metodologia, aplicada per la URV i Eurecat, es basa en analitzar immissions a partir de captadors passius, amb mostrejos de 14 dies al mes.


Resultats i conclusions

En relació al sumatori de COV, Barcelona, com és previsible, és la que presenta major concentració, amb una punta de 68,84 micrograms per metre cúbic d’aire. No gaire lluny se situa el barri tarragoní de Torreforta, amb un valor mitjà de 61,72 μg m-3. Els impulsors de l’estudi defensen que, a part de proximitat amb la indústria, hi ha molta mobilitat a la zona.


Argumenten “factors agregats” davant les diferències entre poblacions en la concentració o dispersió de valors. A més, recorden que el llindar se situa en 100 μg m-3 i que, del conjunt de compostos que s’analitzen de forma integrada, n’hi ha que no tenen toxicitat. Es consideren tòxics el benzè i el butadiè. És per això que es fa un estudi a part d’aquests dos hidrocarburs.

Benzè i butadiè: components nocius

Pel que fa a les concentracions mitjanes de benzè -l’únic volàtil regulat-, els valors mitjans més elevats, i únics superiors a la unitat, s’han trobat a Constantí -el límit d’imissions a Espanya i la UE és en 5 μg m-3. Finalment, en butadiè, les concentracions mitjanes més elevades es troben també a Constantí, i sobretot al Morell i la Pobla de Mafumet, pobles enganxats al polígon nord.

Del polígon sud destaquen els nivells registrats a la Canonja. En tots aquests punts la mitjana de butadiè supera l’1 μg m-3. El límit està en 5, si bé l’Ontario Ministry of the Environment del Canadà recomana rebaixar-lo fins a 2,5. Al centre del Morell, municipi que concentra en el seu terme bona part de la indústria petroquímica, s’ha registrat un valor d’1,72 μg m-3.

“Els nivells són baixos, podem tenir tranquil·litat”

“Els resultats obtinguts ens demostren que els nivells dels compostos orgànics volàtils són baixos, podem tenir tranquil·litat pel que fa a la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona”, ha declarat la directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat, Mercè Rius. Segons Rius, més enllà de fer-se públics els resultats, la societat el que exigeix és major transparència.

La directora general també ha destacat que, durant la covid-19, s’ha notat una millora general de la qualitat de l’aire, a falta de disposar de dades de les casetes d’imissió. Creu que aquest impàs evidenciarà que en la contaminació hi influeixen molts altres factors, com obres o trànsit rodat. “La indústria ha estat funcionant i la mobilitat s’ha reduït de forma dràstica”, ha dit.

Repsol i la transparència

L’Observatori 2019 ha rebut l’adhesió de l’AEQT, és a dir, el sector petroquímic del territori avala en bloc aquest estudi liderat per Repsol. “Aquesta adhesió reforça la universalització de l’estudi”, ha afirmat el director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Josep Francesc Font. “Estem aportant coneixement on abans hi havia opinió”, ha afegit Font.

L’estudi també pretén ser exemple de “transparència” i “debat”. En aquest sentit, també com a novetat, s’hi incorporen opinions d’experts amb voluntat d’esdevenir un informe obert a discussió. Així, s’hi pot trobar un article elaborat pel Laboratori del Centre de Medi Ambient del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Nous reptes de l’Observatori

L’estudi es planteja nous reptes, com ara incorporar nous components -n’hi ha un miler, si bé al Camp se n'analitzen 62-, així com comprovar els registres en altres regions industrials químiques del món. L’Observatori no és l’únic estudi que es porta a terme al territori. La Generalitat també realitza anàlisis, i d’altres com els de la Plataforma CelNet i la UPC.

 

Participació