ENTREVISTA

«Hem d'aconseguir la felicitat de les persones amb discapacitat»

La directora de la Fundació Onada, Marta Tutusaus, explica com treballen al Tarragonès per aconseguir una millor vida per a les persones adultes amb discapacitat o trastorn mental

per Alba Domingo , 5 de desembre de 2019 a les 12:28 |
Alguns dels membres de la Fundació Onada a Tarragona. | Cedida.
Les persones amb discapacitat poden estar escolaritzades fins als 21 anys, però un cop hi arriben... Què hi ha després de l'escola? Hi ha prou sortides laborals per a ells? Estan preparats per la vida adulta i independent? Aquestes són les problemàtiques amb què es troben les persones amb discapacitat o trastorns mentals al nostre país un cop creixen i sobre la qual treballa la Fundació Onada.

Ja fa més d'un quart de segle que l'entitat es va crear al Tarragonès per donar resposta als centenars de persones amb altres capacitats de la comarca. La seva directora, Marta Tutusaus, explica que aquest tipus de col·lectius es troben amb moltes dificultats d'inserció laboral, d'autonomia personal i qualitat de vida i cal oferir-los un suport individualitzat per tal que tinguin les mateixes oportunitats que la resta de ciutadans. És Tarragona un "territori socialment responsable"? Com treballa la Fundació per aconseguir la felicitat d'aquests tarragonins i tarragonines?

 

Marta Tutusaus, directora de la Fundació Onada. Foto: Cedida.


- Per què neix la Fundació Onada?


- Tot sorgeix a partir de les necessitats de les famílies amb fills amb discapacitat. Es troben que quan són infants sí que hi ha serveis per a ells, però quan es fan grans no en tenen. Llavors, es creen associacions de pares en la mateixa situació que s'intenten organitzar per poder oferir entre tots aquests serveis als seus fills. A partir d'aquí, les associacions van anar creixent i es va acabar creant la Fundació, que ja fa més de 25 anys que treballa.

- Amb quantes persones treballeu?


- En aquest moment som unes 700. Hi ha molta diversitat, però tots són adults amb discapacitat o problemes mentals a qui volem ajudar a fer que aconsegueixin els seus objectius i tinguin una vida més autònoma.

- I com ho feu?

- La nostra missió és aconseguir la felicitat de totes les persones amb discapacitat o trastorn mental. A partir d'aquí treballem amb individualitat, amb les necessitats que té cadascú. Depèn de la persona, oferim des d'un servei d'autonomia en l'habitatge en què els ensenyem a viure de manera independent fins a oferir ocupació. Hi ha persones que treballen en empreses ordinàries i n'hi ha d'altres que ho fan al nostre centre especial de treball perquè necessiten un espai més protegit.

- Com arriben aquestes persones a la vostra Fundació?

-Arriben per diferents vies. Moltes persones vénen de les escoles, perquè allà només s'hi poden estar fins als 21 anys; altres venen a través de centres de Salut Mental o Serveis Socials. També n'hi ha que venen directament a través de les seves famílies.

"Si volem que la persona estigui bé, la família ha d'estar bé"


Abans deies que la Fundació va néixer a partir de les necessitats de les famílies i imagino que són un pilar molt essencial. Treballeu també amb elles?

- Si volem que la persona estigui bé, la família ha d'estar bé. Hem de compartir tots els projectes amb elles i estem treballant perquè encara hi hagi més vincles. Si ells volen, poden venir aquí a dinar, a fer activitats o a fer de voluntaris amb nosaltres. El centre és totalment obert.

- Un cop arriben a la Fundació Onada, com sabeu quin serà el millor espai per a ells?

- Ells ja tenen una valoració feta, però nosaltres els coneixem i els preguntem què és el que volen fer. Els preguntem pels seus objectius i intentem ser el suport i l'acompanyament fins a aconseguir-ho. Potser els hi agrada més la jardineria, o la cafeteria, o la neteja. Volem saber en què es troben més a gust. Volem que ells puguin escollir què els agradaria fer i els oferim una formació d'això.

- Suposo que, com tots, també tenen dubtes...

- Sí, i per això els deixem que ho provin i ho experimentin tot, perquè molts cops, com a tots ens passa, no tenen clar què és el que volen fer. Els oferim la possibilitat que primer puguin tastar les diferents activitats i vegin on es troben a gust. Després, quan ho saben, els ajudem a cercar feina, a preparar el currículum i busquem empreses que necessitin un perfil així.
 

Imatge d'un dels serveis d'ocupació que ofereix la Fundació Onada. Foto: Cedida



- Normalment aquestes empreses van lligades al territori, un àmbit en el que també treballeu molt.

- Sí, perquè volem estar oberts a tota la població. Estem ubicats a Campclar i el que hem fet és obrir els serveis a altres col·lectius. Per exemple, tenim un servei de menjador jove per als nois i noies de l'institut de la zona que ja no tenen beca al menjador i un projecte d'horts socials en què ajudem a cuidar els trossos dels veïns. Una altra cosa que també fem és trucar els avis de més de 75 anys que viuen sols per dir-los bon dia. Són projectes petits però fa que treballem amb més persones.

"Ens agrada treballar amb el territori"


- També treballeu fora del Tarragonès?

Sí, en algunes coses ens ajuntem amb altres fundacions de la zona per compartir coneixements i serveis. En ser entitats petites, molts cops tenim dificultats i ens unim per compartir. Treballem amb la Fundació Santa Teresa (del Baix Penedès), amb la Fundació Ginac (de l'Alt Camp) i també estem presents a Torredembarra.

- ​I en tot això, la implicació de la societat del territori també és important, perquè hi ha una part de la feina que es fa des de la Fundació que tira endavant gràcies al voluntariat. Quants en són ara?

- Ara mateix hi ha 110 voluntaris, però ells en cap moment ocupen llocs de treball.

- Què fan?

- Tenim molts programes i cadascú treballa des de la individualitat. Per exemple, si a algú li agrada anar al teatre i hi ha una persona amb discapacitat a qui també li agrada doncs s'uneixen; si algú sap fer Tai Chí, doncs ens fa classe; si a algú li agrada fer senderisme, doncs en fem. El voluntariat és molt divers. N'hi ha que venen un cop al mes i altres un cop a la setmana. És en funció del que vol compartir cadascú.
La idea és que hi hagi un enriquiment mutu...
Sí. Inclús hi ha persones amb discapacitat que fan elles mateixes de voluntàries. Tenim un noi que li agrada fer de pagès i va a les escoles per ensenyar-ne. Es tracta de compartir "hobbies" i coneixements. Hi ha voluntaris que fan teatre o conta contes i fins i tot n'hi ha que abracen arbres o miren estels. I això és la riquesa de la Fundació: la diversitat.
 

 

Participació