Universitat

La URV investeix la mestra i investigadora Pilar Benejam com a Doctora Honoris Causa

Va participar en els Moviments de Renovació Pedagògica, que van lluitar per una escola pública catalana de qualitat

per NacióTarragona, 29 de novembre de 2019 a les 18:45 |
Pilar Benejam | URV
La mestra i investigadora Pilar Benejam ha estat investida Doctora Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili (URV) aquest divendres. Com a mestra, Benejam ha divulgat nous corrents de la geografia, i com a investigadora, s'ha centrat en l'anàlisi de la docència. És la setena dona distingida com a Honoris Causa per la universitat tarragonina.
 
Tal com ha explicat en el seu discurs, per a Benejam els mestres haurien de tenir una formació científica perquè "el coneixement s'ha de de justificar amb raons, que són diverses i no totes tenen la mateixa verosimilitud". Ha considerat igualment indispensable la vinculació entre teoria i pràctica perquè "per construir el coneixement professional s'han de tenir experiències que donin significat i posin a prova la teoria".


"Cal que el professorat universitari tingui un coneixement pràctic de l’escola, al nivell per al qual pretenen preparar", ha afirmat. També ha reclamat que "els mestres-tutors que col·laboren en els pràctiques rebin una preparació específica per participar en la formació dels futurs docents i per fer equip amb el professorat universitari".

Aquestes idees es basen en la premissa de Benejam que "el coneixement sobre l'aprenentatge sempre està en construcció". Si bé ha enumerat tres factors immutables que permeten facilitar-lo: la dimensió emocional dels alumnes, el seu context social i econòmic, i l'equip de mestres.


Trajectòria professional

Antoni Gavaldà, professor del departament d'Història i Història de l'Art, ha estat el padrí del nomenament i ha fet la 'laudatio' destacant les aportacions de Pilar Benejam en cada moment de la història del país en la segona meitat del segle XX. En la seva vessant com a mestra, la seva trajectòria professional va començar als anys 60 a les escoles Talitha, fora del sistema educatiu oficial, i Costa i Llobera, de Barcelona, on va coincidir amb el geògraf Enric Lluch i es van convertir en pioners de l’ensenyament dels estudis socials.


Benejam va participar en els Moviments de Renovació Pedagògica, els col·lectius de mestres que van col·laborar per aconseguir una escola pública catalana de qualitat, que superés el model feixista i arribés a un model educatiu en què l'aprenentatge fos pel descobriment per observació i per experimentació directa dels alumnes. No obstant això, Benejam va observar que amb el mètode inductiu, quan l’alumne observava, veia el que ja sabia, per tant calien nous aprenentatges perquè acabés veient el que no veia.

Com a investigadora es va convertir en referent de la didàctica de les ciències socials. Amb la creació de l'Escola Normal a Sant Cugat del Vallès, va dedicar-se plenament a la formació del professorat, i va formar part de la direcció de l'Escola de Mestres quan el centre va ser capdavanter a Catalunya i a l'Estat.

L'any 1995 va assolir la càtedra d'universitat. La seva obra científica és dispersa perquè ha participat en l'elaboració d'informes universitaris, per a la Generalitat i per al Ministeri d'Educació i Ciència; és cofundadora de la revista 'Enseñanza de las Ciencias Sociales', i té llibres de text de diverses editorials. En total, una producció de més d’un centenar de llibres sola o en col·laboració.

La rectora, María José Figueras, ha destacat durant l'acte d'investidura la "visió de futur, la mirada crítica i analítica" i el compromís amb l’educació amb valors de Pilar Benejam. I ha ressaltat la dignificació que aquesta mestra, "i mestra de mestres", ha fet de la professió en un moment de "cert desànim generalitzat i intencional, en què la feina de mestres s'ha posat en qüestió i és mirada amb lupa".

 

Participació