arqueologia

Cardona acollirà una exposició per la commemoració dels 50 anys de la mort de Joan Serra i Vilaró

Solsona i Tarragona també divulgaran la figura d'un dels exponents de l'arqueologia catalana d'inicis del segle XX

per Redacció, 27 de novembre de 2019 a les 15:06 |
La consellera de Cultura a l'acte d'homenatge a l'historiador Joan Serra i Vilaró en el 50è aniversari de la seva mort | Júlia Catarineu
La conselleria de Cultura commemorarà els cinquanta anys de la mort de mossèn Joan Serra i Vilaró, eclesiàstic, historiador i una de les personalitats més importants de l'arqueologia catalana de principis del segle XX. La programació prevista entre el novembre de 2019 i la primavera de 2020 inclou diverses activitats, entre les quals destaquen dues exposicions –una de les quals, itinerant-, un cicle de conferències, rutes culturals i una representació de la Passió de Sant Fructuós per espais paleocristiants de Tarragona. Cardona, Solsona i Tarragona, ciutats on Serra i Vilaró va establir forts lligams, centraran els actes commemoratius.

El pas de Joan Serra per Cardona, Solsona i Tarragona va deixar una empremta encara avui vigent, tant en els estudis històrics, la recerca arqueològica com en la divulgació i preservació del patrimoni. Per tot això, diverses institucions de Solsona, Cardona i Tarragona, ciutats on hi va establir forts lligams, volen posar en relleu el llegat d'un pioner del patrimoni a Catalunya.


La primera mostra que s'inaugurarà el 19 de desembre sota el títol Joan Serra i Vilaró. 1879-1969. 50 anys del llegat d'un pioner a la Biblioteca Pública de Tarragona. Aquesta exposició serà itinerant i arribarà al febrer al Museu i Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, al març al Palau Antic dels Barons de Pinós a Bagà i a Cardona a l'abril.

Solsona acollirà a partir del 13 de març l'exposició El solsonià. Viure i morir al neolític al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. També al març però a Tarragona tindrà lloc la ruta cultural La Tarragona de Serra i Vilaró.


Finalment, també s'impulsarà una representació de la Passió de Sant Fructuós, que commemorarà la celebració dels 30 anys de la primera representació de les actes martirials més antigues de la Península. Una mostra del llegat paleocristià que homenatjarà Serra i Vilaró a través d'una reconstrucció teatralitzada per espais paleocristians de la ciutat de Tarragona.

La seva figura


Joan Serra i Vilaró va néixer a Cardona el 1879. Va estudiar teologia, filosofia i llatí als seminaris de Vic i Solsona. Ordenat l'any 1902, el 1906 es va fer càrrec de l'Arxiu Diocesà de Solsona i el 1909, de l'ordenació i conservació del Museu Diocesà de Solsona.

Amb el suport del bisbe Vidal i Barraquer, va dedicar-se activament – entre 1915 i 1925– a la recerca de restes prehistòriques, protohistòriques i d'època romana de la diòcesi de Solsona. L'any 1925 va ser cridat a Tarragona, on inicia una sèrie d'excavacions, entre les que destaquen les de la Necròpolis Paleocristiana i del Fòrum de la Colònia.

Durant la guerra civil es refugia a Itàlia, on va col·laborar amb l'Institut Pontifici d'Arqueologia Cristiana de Roma. Acabada la guerra esmerçà molts esforços en recuperar el tresor artístic sostret durant el conflicte, tant de la diòcesi de Solsona com de Tarragona. El 1940 és nomenat canonge de la Catedral de Tarragona.

Durant els anys següents continua amb la publicació de les seves recerques i rep diferents distincions cíviques i acadèmiques. Mor a Tarragona el 27 d'octubre de 1969 i és enterrat a la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona.

El pas a Solsona i Cardona

Durant la seva estada a Solsona, i després d'un breu pas per la comunitat de preveres de Cardona, va emprendre el buidatge dels fons dels seus arxius, transcripcions i notes que va recollir en diversos quaderns, entre el anys 1901 i 1903. Aquesta va ser la base dels seus primers estudis històrics, escrits i publicats a partir del 1903 a través del butlletí del Centre Excursionista de Catalunya i de la seva primera Història de Cardona, manuscrita per Josep Ballaró Casas i publicada l'any 1906.

L'any 1909 el bisbe de Solsona, Lluís Amigó i Ferrer, va ordenar que el Musaeum Archaeologicum Dioecesanum, fundat uns quants anys abans a l'edifici del seminari, s'instal·lés al Palau Episcopal, i en va encomanar la direcció a mossèn Joan Serra i Vilaró. Seguint el criteri dels museus que s'anaven formant, va recollir importants obres d'art, de tipus litúrgic i de les arts industrials, procedents del bisbat de Solsona.

Amb el suport del bisbe Vidal i Barraquer, Serra i Vilaró es va dedicar activament —entre el 1915 i el 1925— a la recerca de restes prehistòriques, protohistòriques i d'època romana de la diòcesi de Solsona, i va dur a terme més de 150 excavacions. Va crear la secció de prehistòria del museu i li va donar un relleu extraordinari que el va convertir en un dels museus més importants del país.

El seu treball destaca per una planificació meticulosa i metodològica, tenint en compte l'època i els mitjans, i va ser un capdavanter en la documentació fotogràfica, no només dels materials, sinó també de les excavacions.

Va publicar els resultats de les seves excavacions arqueològiques en unes memòries d'excavació molt detallades i en articles de revistes, fet que el va donar a conèixer en el món científic. A banda d'aquestes publicacions, va resumir el coneixement de la prehistòria de la comarca del Solsonès i de les comarques veïnes i dels materials arqueològics del museu en dos llibres: El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneolítiques (1923) i La civilització megalítica a Catalunya (1927), encara avui en dia obres de referència.

El llegat a Tarragona

L'any 1925 l'arquebisbe Vidal i Barraquer va cridar Joan Serra a Tarragona. A banda d'intervenir en les excavacions de les coves d'Escornalbou, va centrar la seva activitat en la Necròpolis paleocristiana, que havia estat descoberta l'any 1923 arran de la construcció de la Fàbrica de Tabacs, a la riba del Francolí. Al llarg dels anys va posar en evidència la magnitud i la riquesa d'aquesta necròpolis, datada entre els segles III i V dC, però també la diversitat d'estructures i d'edificis corresponents a fases i usos diversos.

Joan Serra i Vilaró també va tenir un paper fonamental en la conservació in situ de l'àrea arqueològica i en la construcció d'un museu monogràfic, inaugurat l'any 1930. Paral·lelament a les excavacions de la necròpolis paleocristiana, Serra i Vilaró es va implicar en la recerca en altres espai de la ciutat de Tarragona, com el Fòrum de la Colònia. Entre els anys 1928 i 1929 va excavar les conegudes com a illes C i E, àrees que es preservarien fins a l'actualitat com a testimonis de part del fòrum de la colònia de l'antiga Tàrraco.

Les aportacions de Serra i Vilaró també van ser claus en la datació de la muralla. Fins al 1936, Serra i Vilaró va intervenir en diversos espais de la muralla aprofitant que s'hi feien obres o reformes. No sense polèmica, els seus estudis arqueològics van confirmar la datació de la muralla en l'època romana, i van descartar altres teories, que la dataven més tard.

L'any 1969, Joan Serra i Vilaró va ser enterrat dins de l'àrea arqueològica de la Necròpolis Paleocristiana, a la qual havia dedicat tants anys.

 

Participació