Natura

La demarcació de Tarragona, punt important de reproducció del voltor

Segons l’últim cens publicat, el 2018 es van localitzar a Catalunya 1.628 parelles repartides en 170 colònies i 23 parelles aïllades

per Redacció, 4 de novembre de 2019 a les 11:42 |
Un grup de voltors en un prat del Pallars | ACN
La població de voltor comú ha crescut un 50% a Catalunya. La demarcació de Lleida concentra el gruix de la població, amb 1.287 parelles, seguida de Tarragona, amb 279. A
Girona és on s’ha experimentat un creixement de població més exponencial en els últims anys, i ha arribat fins a la Garrotxa, l’extrem més oriental on és present a tota la península Ibèrica


Tanmateix, en general es manté la tendència reproductiva a la baixa, amb un decreixement de la productivitat que se situa en el 0,58 i un èxit reproductiu del 0,69.

La població de voltor comú  (Gyps fulvus) a Catalunya ha augmentat un 50% en l’última dècada segons dades del darrer cens publicat, corresponent al 2018. L’informe ha estat elaborat a Catalunya pel Departament de Territori i Sostenibilitat, i a tot l’Estat ha estat coordinat per SEO/BirdLife. El nou cens avalua l’evolució del voltor comú tenint en compte l’anterior cens, del 2008.

Concretament, a Catalunya, el 2018 s’han identificat 1.628 parelles repartides en 170 colònies i 23 parelles aïllades. El 82% de la població es concentra dins d’àrees protegides dins la Xarxa Natura 2000 o espais naturals de protecció especial. L’increment en l’última dècada a Catalunya ha estat, doncs, considerable, de prop del 50%, en comparació amb les 1.115 parelles detectades el 2008.

L’augment més notable s’ha experimentat a la demarcació de Girona, superior al 700%. En concret, s’ha passat de les quatre parelles del 2008 a 35 parelles el 2018. La població aquí es reparteix en quatre colònies i, per primer cop, més enllà del Ripollès. Així, també es localitza a la comarca de la Garrotxa, que es converteix en el límit oriental de distribució de l’espècie a la península Ibèrica. D’aquesta manera, es confirma l’expansió del voltor comú cap al Pirineu oriental, amb l’aparició i consolidació en els últims anys de noves parelles i colònies a la comarca de la Garrotxa.


Al Pirineu gironí, l’espècie va desaparèixer com a reproductora l’any 1963, i es va detectar de nou cap al 2009, amb tres parelles segures. Des de llavors, el creixement ha estat exponencial, tot i que per nombre d’individus ocupa el tercer lloc a Catalunya.

El primer lloc, amb diferència, l’ocupa la demarcació de Lleida, que concentra el gruix de la població a Catalunya, amb 1.287 parelles (un 79% del total), repartides en 131 colònies i 12 nius aïllats. El creixement ha estat de prop del 57%, tenint en compte l’últim cens que situava aquí 821 parelles el 2008.

Es distribueixen ara en set comarques, sobretot al Pallars Jussà i l’Alt Urgell. A diferència de deu anys enrere, quan l’Alta Ribagorça se situava al capdavant, ara és el Pallars Jussà la comarca més densament poblada, amb 533 parelles en 47 colònies i 2 parelles aïllades, i un creixement del 106% respecte de l’anterior cens. L’Alt Urgell és la segona comarca amb més parelles, un total de 301, repartides en 30 colònies i 3 nius aïllats. Segueixen l’Alta Ribagorça, amb 152 parelles; el Pallars Sobirà, amb 116 parelles; la Noguera, amb 137 parelles; el Solsonès, amb 43 parelles, i el Segrià, amb cinc parelles.
 

Mapa de distribució del voltor comú a Catalunya


La demarcació de Tarragona representa el segon nucli en importància pel que fa a la presència reproductora de l’espècie, tot i que l’evolució ha estat pràcticament inexistent en l’última dècada. Així, s’ha passat de les 232 parelles del 2008 a 279 el 2018, repartides en 30 colònies i 10 nius aïllats. Es reparteix ara per cinc comarques (una més que el cens anterior): el Baix Ebre, amb 146 parelles; la Terra Alta, amb 78 parelles; el Montsià, amb 35 parelles; el Priorat, amb 17 parelles, i la Ribera d’Ebre, amb 3 parelles, com a la nova comarca amb nius de voltor comú. La colònia més gran en aquesta zona es localitza al Baix Ebre, dins l’àmbit del Parc Natural dels Ports, amb 53 parelles. Destaca, també, la colonització incipient de la comarca de la Ribera d’Ebre i la creixent presència de l’espècie al Priorat i, especialment, al Parc Natural del Montsant.
 

Evolució de la població del voltor comú a Catalunya


Finalment, a Barcelona, s’ha passat de 20 a 27 parelles, un 35% més el 2018 respecte el 2008. La població representa aquí l’1,7% respecte del total general a Catalunya, i es reparteix en cinc colònies i un niu aïllat. L’última dècada, l’espècie s’ha expandit a la comarca d’Osona, amb la consolidació d’una colònia mitjana. Continua present a la meitat nord, al Prepirineu, especialment al Berguedà, tot i que aquí ha disminuït un 28,5%.

En global, la població reproductora de Catalunya representa només el 5,3% del total de la península i Balears. A nivell europeu la població peninsular concentra el 90% dels efectius de voltor comú.

 

Participació