entrevista

«Un gos necessita ser tractat com un gos, és un error humanitzar-lo»

L'educador caní Jordi Mestres afirma que molts animals tenen problemes psicològics perquè això els provoca una pèrdua d'identitat

per Jonathan Oca, Tarragona, 24 d'agost de 2019 a les 08:17 |
L'educador caní Jordi Mestres, amb un gos rescatat, durant l'entrevista. | Jonathan Oca
Jordi Mestres és educador caní. Es va formar al Brasil i viu la seva feina amb passió. Ve a l'entrevista acompanyat d'una gossa que ha rescatat de Sevilla. És una Labrador Retriever que ha viscut tota la vida tancada en una gàbia i que ha estat utilitzada només per a criar. Ara és molt apàtica i en Jordi s'ha fixat com a objectiu aconseguir que sigui una gossa feliç. L'educador, que viu a Tarragona, considera que no es pot humanitzar els gossos perquè els genera problemes d'identitat a l'animal i alhora, els hi causa problemes psicològics. El professional afirma que els gossos no neixen perillosos i destaca que per canviar la situació problemàtica calen tres ingredients clau.

- Quina és la feina d'un educador?


- Es resumiria en educar i ensenyar a la família a com ha d'educar el gos i alhora a estructurar i organitzar-la. Gairebé és com si fos un psicòleg, ja que haig d'entrar al moll de l'os i saber quin peu calça cada membre de la família. He de buscar la manera d'entrar-hi perquè has de canviar la seva mentalitat, la seva manera de pensar i de fer i canviar els hàbits i posar-ne de nous. És una tasca difícil que si no la saps fer bé, no arriba a bon port. No es tracta del "seu" o de "jau", això ja és antic o només es fa per als gossos de treball però no pels de família. En aquests últims, cal entendre la família i cal tenir clar que canviant-los a ells, canvies al gos.

- No es tracta doncs només d'una tasca amb el gos, sinó que és gairebé més important el fet de treballar amb la família.

- Exacte, això ho engloba tot. És complicat i has de fer meravelles. El més difícil és fer canviar els hàbits, fer treure caràcter d'on n'hi ha poc i fer sortir energia de dins de les persones. He treballat a Brasil, amb diversos empresaris i un concretament feia conferències als Estats Units. Quan arribava a casa seva el gos feia el que volia amb ell, i mira que tenia tot el caràcter del món, però un cop a casa, ell es treia la roba d'empresari i no volia discutir amb ningú. I això no podia ser. El gos ho aprofitava.

- Quan fa que es dedica a això?


- Deu fer uns vuit anys. Vaig estar 14 anys vivint al Brasil i allà va ser on ho vaig aprendre tot. Vaig tenir la sort de caure a les mans d'una gent espectacular que en saben molt i que tenen el major centre d'entrenament de gossos de tota Sud-amèrica. Allà em vaig formar i hi tinc el meu mestre. A banda de la formació que reps, també depèn molt de la teva passió, les teves ganes d'ajudar i de resoldre els problemes entre els gossos i les famílies. Si no tens aquestes motivacions, l'educació no funciona. Aquesta energia positiva es transmet als animals i a vegades, hi ha moments màgics. És una professió que la vius els set dies de la setmana, les 24 hores del dia.

- Tothom pot tenir un gos?

- Crec que no. A més, si tothom estigués preparat per tenir-ne un, jo no tindria feina. Hi ha països que per tenir un gos has de fer un curs, on es toca una miqueta tot: la higiene, l'educació i l'alimentació. No estaria gens malament que la gent, no sé si amb aquest mateix sistema, tingués una mica de coneixement i una mica de formació en aquest sentit. No és gens fàcil educar un gos i a més, la gent els està humanitzant, els està tractant com a persones i els gossos no entenen res. S'estan tornant bojos. Em trobo amb molts animals amb problemes psicològics perquè és com si patissin una pèrdua d'identitat.
 

L'educador caní Jordi Mestres, amb un gos rescatat. Foto: Jonathan Oca


- La gent creu que humanitzar-los és una mostra més d'estima. No és correcte fer-ho?

- La major part de clients que tinc han humanitzat els gossos. La meva feina és revertir això. Una de les coses que he de fer entendre als meus clients és que és egoista saber que estan causant problemes psicològics als seus gossos i que continuen fent el mateix. És una posició còmoda, pensen "m'omple buits i això ja em satisfà". El que li fa mal és aquest tracte, el gos necessita ser tractat com un gos, és un error humanitzar-lo. Això no vol dir que no li donis afecte, però has de tenir un ordre i una estructura. No pot ser que només siguin mostres d'afecte i que no hi hagi regles, disciplina ni límits. Llavors passa el que passa. He de dir que gràcies a aquestes persones tinc molta feina però crec que es podrien fer les coses molt millor.

"El que li fa mal és aquest tracte, el gos necessita ser tractat com un gos, és un error humanitzar-lo"

- Els gossos de races perilloses són tots perillosos?

- Jo he treballat amb gossos que són Pitbulls i American Stafford que són uns mansos. El problema és el mateix, que hi ha gent que no està preparada ni per tenir un Yorkshire i s'agafen un Pitbull o un Rottweiler. Aquests gossos són uns animals que s'han creat buscant unes genètiques per unes funcions concretes i si tu no tens molt de caràcter, el gos se't puja a sobre i es pot convertir en perillós, sense ser-ho. Els gossos néixer purs, no neixen dolents. És que en pot néixer un, però de la mateixa manera que les persones. Si l'eduques bé i li poses limits, no ha de donar problemes.

- Quina és la clau perquè un gos i alhora la família siguin feliços?

- Equilibri, dedicació i paciència. Si li donés equilibri, tens paciència per fer les coses i li dediques temps per treure'l a passejar, jugar i educar, ja ho tens tot fet. Però a la gent li costa fer tot això.

- Què es necessita per solucionar una situació problemàtica?

- Necessites un gos receptiu, encara que sigui problemàtic, una persona amb ganes de canviar les coses i un bon educador. Amb aquests tres ingredients tens la combinació perfecta per fer-ho ràpid.

- No tothom creu que sigui necessari que ningú l'ensenyi a educar un gos.

- És cert, a la gent li costa. No hi ha cultura de contractar educadors de gossos. Des que sóc aquí, que deu fer un parell d'anys, només dos clients m'han contractat quan han portat el gos petit a casa. La resta ho fan quan ja tenen els problemes. Com deia, no hi ha aquesta cultura de contractar educadors i esperen que els problemes ja siguin insuportables i la situació insostenible.

"No hi ha aquesta cultura de contractar educadors i esperen que els problemes ja siguin insuportables i la situació insostenible"

- Quin és el cas més complicat amb el qual s'ha trobat?

- Doncs n'hi ha molts, però més que complicats són anècdotes. M'he trobat amb feines molt importants com la Penny, una gossa que va ser arrossegada amb un cotxe i la van abandonar amb tot el cos cremat. En fi, que la van destruir. La va adoptar una senyora de Cambrils, la cuidava molt bé i li donava molta estima però l'animal, com era d'esperar, tenia pànic als cotxes. I hem aconseguit que avui pugi al cotxe per si sola quan no s'hi podia ni acostar. Tenia un trauma tan brutal que no podia. Potser hi ha feines més importants però aquesta és molt especial perquè les pors són molt més difícil d'arreglar, molt més que l'agressivitat. I aquesta és una de les passions de la meva feina, fer que els gossos no tinguin por i fer-los sortir del forat.

- Algun cas curiós?

- Em va trucar un client i em va dir "o m'arregles la situació o em divorcio de la dona". Em vaig quedar congelat i vaig pensar que era una feina amb molta responsabilitat perquè havia de salvar un matrimoni i arreglar la situació. Aquest cas va ser xocant. La dona repudiava els gossos, no podia, li feien fàstic. Recordo que el primer dia que vaig començar, me la vaig emportar i després de parlar-hi va acabar plorant. Ara és ella qui passeja sempre el gos. El més fort de tot és que el gos era del pare d'ell. Abans de morir li va dir que li cuidés el gos fins que l'animal es morís. Després va conèixer a la dona i es van casar. La dona, però, no volia el gos i per això em deia que havia de salvar el matrimoni. Va ser un orgull arreglar el matrimoni i solucionar el problema.
 

L'educador caní Jordi Mestres, amb un gos rescatat. Foto: Jonathan Oca


- Ha deixat algun cas com a impossible?

- En molt de temps només un però no pel gos, sinó per la propietària. No feia res del que li deia. I a sobre, es queixava que no hi havia resultats. Va arribar un dia que li vaig dir que es busqués una altra persona que encaixés amb la seva manera de ser perquè no em semblava bé continuar fent una feina que sabia que no sortiria perquè no hi posava de la seva part. No em rendeixo mai però quan veig una persona que no té disposició per participar i que no ho vol canviar, no cal continuar.

 

- Els gossos adoptats són els que tenen més traumes i pors?

- Per sort ara hi ha més gent que opta per adoptar i no per comprar però cal que sàpiguen que els gossos que adopten venen amb una motxilla enorme, amb un calaix ple i amb molts problemes. Seria aconsellable que la gent que adopta, sobretot els primerencs, que facin una sessió amb un educador, almenys per tenir unes bases que són necessàries. Molts d'aquests gossos són abandonats, maltractats, han viscut al carrer, de molts no sabem tot el que han passat i és molt complicat saber-ho perquè no tenim el seu historial.


"Cal que sàpiguen que els gossos que adopten venen amb una motxilla enorme, amb un calaix ple i amb molts problemes"

- Hi han hagut diferents morts de gossos a causa de trets d'agents de policia, com el conegut cas de la gossa Sota a Barcelona. Creu que actuen correctament?

-Crec que en la majoria de casos és un error que disparin perquè hi ha una manca de formació per part dels agents. Si han d'anar a tractar aquests casos, els cal una preparació per afrontar aquestes situacions sense haver de disparar. Si no poden fer-la des dels cossos policials, que contractin persones especialitzades a gestionar aquestes situacions per evitar matar-los. Hi ha casos com el de la Sota que crec que és una barbaritat. Ara bé, també cal dir que no tothom reacciona igual. Un gos a vegades ensenya les dents per pur nerviosisme i la gent creu que l'atacarà. El gos no fa res, només està nerviós però això a la gent ja li fa por o pànic i llavors, reaccionen com reaccionen. No és agressivitat per part del gos.

 

Participació