entrevista: incendi a la ribera dEbre

Pau Ciuraneta: «Cal lluitar perquè les flames són desolació però la cendra és vida»

El pagès, afectat per l'incendi de la Ribera d'Ebre, reclama al Govern que prengui mesures urgents i recorda que no poden esperar mig any perquè "la nostra activitat és el dia a dia"

per Jonathan Oca, Tarragona, 9 de juliol de 2019 a les 07:14 |
Pau Ciuraneta, pàges i ramader de la Palma d'Ebre, durant l'entrevista. | Jonathan Oca
Pau Ciuraneta té 25 anys i és de la Palma d'Ebre. El jove, pagès i ramader, s'ha fet conegut per un vídeo difós a les xarxes després de l'incendi que va afectar la Ribera d'Ebre i que va calcinar més de 5.000 hectàrees. Ciuraneta explica en aquesta entrevista què va sentir quan veia que les flames cremaven els seus somnis, les seves terres i què cal fer ara per tirar endavant. El pagès, que també és regidor al seu municipi (JxPalma) i fill de l'exconseller d'Agricultura Jordi Ciuraneta, reclama al Govern que prengui mesures urgents.

- El colpidor vídeo en el qual fa una radiografia punyent a la situació actual arran de l'incendi de la Ribera d'Ebre s'ha fet viral. S'ha convertit en una veu crítica i referent.


- És cert que el vídeo s'ha viralitzat però no pretenc liderar res. Només sóc un afectat més d'aquest incendi i un més que participa en aquesta lluita i que entre tots l'hem de fer. L'objectiu és que tots siguem capaços d'anar juts.

- Senten que només existeixen quan hi ha problemes, que en aquest cas han arribat en forma d'un devastador incendi?

- Com deia també en el vídeo, ara tothom se n'intenta fer ressò d'això de l'incendi però la pregunta és en parlarem d'aquí a dues setmanes? O n'havíem parlat fins ara? Doncs sembla que no. La sensació d'abandonament vulguis que no, hi és, i això es transmet en forma de disgust a la generació més gran i amb una acció d'abandonament del camp de la meva generació. El sector està menystingut per la societat.

"El sector està menystingut per la societat."

- Es consideren els grans oblidats del Govern i de la societat?

- D'oblidats n'hi ha molts i no voldria centrar el protagonisme dient que nosaltres som els grans oblidats de la societat. Ara bé, és cert que tenint en compte el que representa el sector pel país, doncs sí. N'hi ha que diuen que som jardiners del territori, jo no em considero un jardiner, soc un gestor del territori. Som oblidats i no tenim ni veu ni vot quan es legisla per adequar la gestió del territori. També cal remarcar que no es coneix prou el producte del territori nostre, ni es té en compte ni la manera de produir ni de ser nostra.
 

Pau Ciuraneta, pàges i ramader de la Palma d'Ebre, durant l'entrevista. Foto: Jonathan Oca


- El Govern els va informar en una reunió que s'està treballant en un pla d'acció o de xoc de cara a finals d'any i que s'han d'estudiar els casos de cada afectat. Arribaran tard les mesures d'ajuda?

- Evidentment aquest és el sentiment més generalitzat. No podem esperar a finals d'any perquè la nostra activitat és el dia a dia. Ara mateix, el que cal per recuperar les finques cremades és aigua, però el foc ens ha cremat totes les mànegues. Nosaltres vàrem començar dilluns passat a estirar mànegues, quan el foc estava controlat pels bombers. Vàrem començar a restablir-ho tot. Nosaltres no ens podem esperar que l'Administració valori cas per cas i que faci un estudi. Hem d'exigir que l'estudi sigui ràpid i adequat, sobretot pels que vivim de la terra. Aquest període pot suposar per a molta gent, a banda d'una pèrdua a nivell econòmic brutal, una pèrdua a nivell anímic i una davallada d'ànims que no convé. No ens ho podem permetre.

"Hem d'exigir que l'estudi sigui ràpid i adequat, sobretot pels que vivim de la terra."

- A banda de les pèrdues econòmiques, és més greu o més difícil de recuperar la part emocional?

- A vegades, la part emocional és la que ens traeix i no ens permet tenir el cap fred -ara bé, no crec que sigui moment ara per tenir el cap fred i ser calculadors- i això ens pot ensorrar anímicament i enfonsar-ho tot. Al final, els calés, si no arriben amb una subvenció, anirem al banc i els demanarem, estem acostumats a lluitar amb bancs i amb tothom. Tots sabem que el sector dona pel que dona, cada vegada menys i amb marges més ajustats. Aquests dies parlava amb amics de Benissanet i Miravet que els paguen la fruita dolça, concretament el préssec, a 30 cèntims quan el cost de producció és de 34. Ells no paren de produir i per això crec que la fortalesa anímica és important, cal que es doni aquest missatge que reforci encara més aquesta fortalesa i aquests ànims.

- Què sentia quan veia que el foc estava calcinant les seves finques?

- Podríem dir impotència. La ràbia va venir després. La ràbia ve quan ho veus tot cremat. Però cal lluitar perquè si les flames són desolació, la cendra és vida. Ho sabem tots que la cendra és un dels millors fertilitzants que hi ha i d'aquesta cendra n'ha de rebrotar com a vegades diem l'Au Fènix. Al final, el que n'extraiem d'aquí i que és el més important és com ho afrontem tot això. Ara mateix, els sentiments que més m'afloren a dins són de lluita i esperança.

- Tot i que defensa que no vol ser el portaveu de ningú, quin missatge enviaria a aquells que estiguin valorant el fet de tirar la tovallola?

- El missatge és d'esperança, sigui perquè soc jove o potser perquè soc inconscient però hem de seguir amb la lluita.
 

Pau Ciuraneta, pàges i ramader de la Palma d'Ebre, durant l'entrevista. Foto: Jonathan Oca


- Què cal que es faci des del Govern i de la societat per revertir l'estereotip de "pobre pagès"?

- Crec que hi ha molta feina a fer i resumir tot això i fer-ho de memòria encara ho és més. El primer que cal fer és trencar l'estereotip del pagès i després, sabent que tenim una generació formada que ho vol fer créixer i que molts ens veiem com a empresaris i no com a pagesos perquè estem gestionant és un negoci, el que cal és legislar de forma adequada. Hem de deixar de legislar com si fos l'àrea metropolitana. Tenim actors molt diversos arreu del país i hem de saber en cada cas què es necessita, cal aplicar una legislació correcta per a cada territori, no és el mateix ni té les mateixes necessitats la Ribera d'Ebre que l'Àrea Metropolitana de Barcelona. A més, també crec que cal una promoció més activa del que és el producte, una difusió més activa del que és el sector i el que suposa i sobretot una conscienciació d'aquesta societat perquè sàpiga qui som, on som, el perquè hi som i què fem.

"Cal aplicar una legislació correcta per a cada territori, no és el mateix ni té les mateixes necessitats la Ribera d'Ebre que l'Àrea Metropolitana de Barcelona"

- El foc li ha cremat totes les seves finques?

- Tinc la sort de tenir una família al darrere, sempre ho he dit, perquè nosaltres gestionem alguna hectàrea i el que he perdut és el que havia fet la meva incorporació. Em vaig incorporar per gestionar les finques de casa i les que s'han cremat ja eren a nom meu, era el projecte personal i el que m'havia de permetre desenvolupar-me econòmicament i socialment. Això sí que ho he perdut tot. Davant d'aquest escenari, tinc una inquietud i uns nervis a dins perquè voldria saber alguna resposta més ràpida del que serà tot això. Nosaltres hem hagut de fer un pla d'empresa, hem tingut una burocràcia terrible i frens importants per part de l'Administració, i ara que necessitem agilitat per sortir-nos-en, realment tinguem-la.

- Quin període de temps cal esperar per recuperar la producció a les seves finques?

- Per arribar al nivell que estava abans de l'incendi, és evident que almenys dues collites són perdudes. Ara hem de fer rebrotar i l'any que ve, a seguir fent que rebroti. Llavors, caldrà esperar entre 5 i 6 anys per arribar al nivell productiu que teníem.

 

Participació