Economia

​La pensió a Catalunya supera per primer cop els 1.000 euros

Sant Cugat és el municipi català de més de 20.000 habitants on els pensionistes cobren més, mentre que Palafrugell és on reben menys

per NacióDigital, 13 de maig de 2019 a les 16:18 |
El 64,8% de les pensions han estat per jubilació | Adrià Costa
La pensió contributiva mitjana a Catalunya el 2018 va superar per primera vegada els mil euros, situant-se en els 1.008 euros, un augment anual del 3,7%, segons les dades publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). 

Per tipus de pensió, 1.102.326 van ser de jubilació (64,8%), 387.248 de viduïtat (22,8%), 163.896 d'incapacitat permanent (9,6%), 47.086 d'orfenesa (2,7%) i 1.398 a favor de familiars (0,1%). El nombre de pensions de jubilació ha augmentat un 1,7% respecte a l'any anterior, mentre que la resta s’han mantingut estables.


Pel que fa al nombre de pensions, van augmentar un 1,1% respecte a l'any anterior, fins a les 1.071.954, amb 2,2 pensions per cada 10 habitants, una xifra que es manté des del 2014. Principalment les pensions són del règim general (78,9%) i el règim especial d'autònoms (18,6%), tot i que una és 1,5 vegades més elevada que l'altra (1.079 euros i 693, respectivament).

Sant Cugat és el municipi català de més de 20.000 habitants on els pensionistes cobren més (1.257 euros), seguit de Tarragona (1.136 euros) i Barcelona (1.121 euros). En canvi, les pensions més baixes en aquest tipus de ciutats són a Palafrugell (830), Lloret de Mar (832) i Sant Feliu de Guíxols (837). 

Un 55,2% de les pensions contributives són percebudes per dones i un 44,8%, per homes, amb una pensió mitjana de 783 euros i 1.286 euros, respectivament. Això implica que l'import cobrat per les dones és un 39,1% inferior al percebut pels homes. L’any 2011 el diferencial era del 42,9%.

Resultats per comarques


La comarca del Barcelonès és la que té un nombre més elevat de pensions (545.732), seguida pel Vallès Occidental amb 197.540 pensions i el Baix Llobregat amb 170.138 pensions.

Pel que fa a les comarques tarragonines, encapçala en nombre de pensions el Tarragonès amb 46.841 pensions. El Segrià és la comarca lleidatana amb el nombre més gran de pensions, 44.587. De les comarques gironines, el Gironès és la que té més pensions, 35.764. 

El nombre de pensions ha disminuït respecte de l'any anterior en sis comarques, baixant especialment a l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. En canvi, al Baix Penedès, la Cerdanya i el Solsonès és on s'han produït els augments anuals més importants.

Pel que fa al nombre de pensions respecte a la població, les comarques amb més pensions per cada 10 habitants són el Berguedà, el Ripollès i la Terra Alta, i a l'altre extrem hi ha l'Aran, la Cerdanya i l'Alt Empordà.

Pel que fa a la prestació mitjana, les fortes diferències que hi ha entre les comarques mostra una correlació amb la presència del règim general i del règim de treballadors autònoms. Així per exemple, la comarca que té la proporció més alta de pensions del règim d'autònoms, que és la Terra Alta (60,8%), també és la que presenta una pensió mitjana més baixa (714 €).

D'altra banda, la pensió mitjana més alta es percep al Barcelonès (1.091 euros), que és de les comarques amb la proporció més baixa de persones en règim d'autònoms. 

Muncipis amb més de 20.000 habitants

La pensió mitjana ha augmentat a tots els municipis de més de 20.000 habitants de Catalunya, i amb els majors augments a Vila-seca (4,6%), el Masnou (4,3%), Olot (4,2%) i Premià de Mar (4,2%). Pel que fa al nombre de pensions, els municipis on més ha augmentat són Salou, Calafell i Vila-seca. Barcelona és l'únic municipi on el nombre de pensions ha disminuït (0,1%).

Dels municipis de Catalunya amb més de 20.000 habitants, Barcelona és el que té un nombre més elevat de pensions (398.662), seguit a distància per l'Hospitalet de Llobregat (61.636) i Sabadell (53.724).

Els municipis amb més pensions per cada deu habitants són Manresa, Olot i Igualada, i els municipis que en tenen menys són Salou, Lloret de Mar, Sant Cugat del Vallès i Vila-seca.

 

Participació