judici de l'1-O

VÍDEO Tensa topada entre Marchena i un votant de l'1-O per les preguntes de Vox

El president del tribunal adverteix el testimoni

per NacióDigital , 8 de maig de 2019 a les 17:21 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El judici del procés continua aquesta setmana amb testimoni de les defenses, concretament votants de l'1-O que han relatat com van viure la jornada i han assegurat que la situació en molts col·legis va ser tranquil·la fins que van arribar les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Diversos testimonis han mostrat el seu malestar a l'hora de respondre les preguntes de Vox, fet que ha estat acceptat per Manuel Marchena tot i recordar que els testimonis tenen l'obligació de respondre. 


A la tarda, el president del tribunal ha tallat el testimoni de manera més dura que en situacions similars del matí. Un dels testimonis, Josep Marimon de Vilanova del Vallès, ha començat a objectar haver de respondre. "Per qüestions morals...", ha dit, però el magistrat l'ha tallat. "En condició de testimoni no pot fer cap discurs sobre el que li sembla a vostè el sistema processal penal espanyol, que permet l'acció popular exercida per un partit, prescindeixi de comentaris i faci'm cas", ha advertit Marchena, mentre el testimoni intentava prendre de nou la paraula. 

L'advertència de Marchena sobre Vox


Aquest dimecres, Manuel Marchena ha respost a diversos testimonis que, tot i no posar objeccions, sí han volgut remarcar que contestaven a l'acusació popular de Vox perquè la llei els obliga. "Tot el que es fa aquí és per imperatiu legal, té el deure de declarar, tots estem aquí per imperatiu legal, però si ho vol subratllar fa molt bé de fer-ho", ha dit a Joan Torres, un votant d'Anglesola (Urgell).

Una fórmula similar ha usat per valorar la mateixa afirmació que ha fet Isabel Castell, de la Sènia (Montsià), a qui ha recordat que ella "tot" el que passava a la sala era "per imperatiu legal". Un altre testimoni, Alfons Barceló, ha mostrat el rebuig a "l'extrema dreta feixista" i Marchena també li ha recordat l'obligació de declarar. A més, en el cas de Torres, havia presentat un escrit per poder declarar en català però Marchena li ha remarcat que els testimonis no tenen aquest dret "per més respecte que tinguem a la llengua catalana". "En aquest judici està tot reglat, també l'idioma", ha afegit el magistrat.


Tranquil·litat fins que arriba la policia espanyola

Votants de l'1-O que han declarat aquest dimecres al Tribunal Suprem han defensat que en els col·legis electorals on no hi va haver presència de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil la jornada es va desenvolupar sense incidents. Així ho han relatat testimonis que van estar en centres de votació de municipis com Badalona, Barcelona, Anglesola, Alforja o la Pobla de Mafumet. Tots ells han parlat d'un ambient "festiu" i "pacífic", i sí han dit que van veure mossos d'esquadra, que van intentar entrar al col·legi sense èxit per l'elevada presència de persones concentrades a la porta que els impedien el pas. 

Els dotze testimonis que han declarat al Suprem en la sessió del matí d'aquest dimecres han estat proposats per la defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. En tots els casos han estat testimonis de ciutadans que van estar en col·legis electorals on no hi van haver presència de la Policia Nacional ni de la Guàrdia Civil, i sí en canvi dels Mossos d'Esquadra. Els testimonis han assegurat que no van veure cap acció violenta i han relatat un ambient "tranquil", "pacífic" i "festiu".

Els presos electes demanen la llibertat

El resultat de les eleccions espanyoles tindrà, en els propers dies, les primeres conseqüències al Tribunal Suprem. Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull i Josep Rull al Congrés i Raül Romeva al Senat van resultar elegits, motiu pel qual els seus advocats, Jordi Pina i Andreu Van den Eynde, ja han demanat la seva llibertat, és a dir, que puguin sortir de la presó de Soto del Real per anar a les sessions constitutives i exercir com a diputats i senadors. "Demanem la llibertat no només per al dia 21 de maig sinó també per a actuacions anteriors i posteriors que han de ser presencials", han dit els dos advocats.

 

Participació