Eleccions municipals 2019

Inquietud en el món municipal de JxCat pel resultat a les espanyoles

Els alcaldables de l'espai capitanejat per Puigdemont temen que ERC reediti el sorpasso del 28-A, quan van veure's superats en una vintena de ciutats on ara governen

per Oriol March, 6 de maig de 2019 a les 09:09 |
Convenció municipal del PDECat amb els principals alcaldes de la formació | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Laura Borràs, número dos de Junts per Catalunya (JxCat) a les eleccions espanyoles, va enviar un missatge als candidats que la van acompanyar en campanya un cop coneguts el resultats obtinguts el 28-A. "No em satisfan gens malgrat que objectivament haguem triplicat les primer enquestes i haguem resistit respecte del 2016", apuntava Borràs. Aquest diagnòstic, especialment la primera part, és compartit per un sector rellevant del món municipal de JxCat, que expressa -en privat- la "inquietud" perquè les xifres obtingudes per ERC a les espanyoles -més d'un milió de vots i el doble de diputats- es repeteixin a les eleccions del 26-M arreu del país.

"El resultat no és bo, això és una evidència", sosté un alcalde i membre de la direcció del PDECat. "Estan maquillant un resultat nefast", radiografia un altre baró municipal. "El problema és que el nostre principal contrincant [ERC] ha aconseguit quinze escons", insisteix una tercera veu amb pes dins la cúpula. "Els encarregats de portar la campanya asseguren que resistirem, però hi ha dubtes", remarca un altre alcalde. El comitè estratègic de JxCat està liderat per Albert Batet i David Bonvehí, aquest últim president del PDECat, i la part municipal la comanda Ferran Bel, secretari d'organització del partit. A Barcelona, qui lidera el camí al 26-M és Josep Rius, excap de gabinet de Carles Puigdemont i de Quim Torra, i de l'estricta confiança de Quim Forn i Elsa Artadi. 


Què és el que preocupa els alcaldes que aquests dies han escrutat al detall les dades de les espanyoles? Que en almenys vint ciutats on les sigles del PDECat tenen l'alcaldia s'han vist superats per ERC. Es tracta d'Igualada, Vic, Manresa, Sant Cugat del Vallès, Girona, Martorell, Banyoles, Sitges, Tortosa, Deltebre, Reus, Lloret de Mar, Mollerussa, Figueres, Olot, Roses, Ripoll, Tàrrega, La Seu d'Urgell i Puigcerdà. En alguns casos, com és el cas de Reus, Martorell i Lloret de Mar, JxCat va quedar com a cinquena força. A Roses, on la candidatura va fer un míting amb el president Quim Torra, només van aconseguir arribar a la quarta plaça. També són preocupants els tercers graons del podi assolits a Deltebre, Tortosa, Puigcerdà i La Seu d'Urgell.

JxCat ha quedat per darrere d'ERC en feus com com Igualada, Vic, Manresa, Sant Cugat del Vallès, Figueres, Girona, Tortosa, Lloret de Mar, Reus i Ripoll

Tres ciutats, aquestes últimes, a les quals s'hi va desplaçar la caravana de JxCat per fer-hi actes de mitjà o gran format amb Torra, Artur Mas, Jordi Turull o bé Míriam Nogueras, per exemple. A Barcelona, on la candidatura de Forn i Artadi aspira a recuperar l'alcaldia perduda per Xavier Trias el 2015, JxCat ha obtingut 94.181 vots, 107.435 menys que ERC. Abans d'arrencar la campanya de les espanyoles, els estrategs de la candidatura assenyalaven en privat que hi havia "remuntada" a la capital catalana, i que s'estava aconseguint "empatar" amb els republicans en les enquestes internes. Trias, fa quatre anys, va aconseguir 158.298 vots.

A banda dels resultats en ciutats concretes, la cúpula de JxCat també ha posat en marxa la calculadora per mantenir les quatre diputacions, governades des del 2011 per l'espai de l'antiga CiU. "És prioritari retenir-les", assenyala un alt dirigent del PDECat. Bonvehí és qui més importància atorga a mantenir el poder als ens supramunicipals, i ha seguit amb interès els informes interns que ha elaborat la Diputació de Barcelona sobre el repartiment de diputats per partits judicials. "Si no rectifiquem i posem ordre, el 26-M pot ser la segona volta d'un resultat dolent", assegura un dels consultats.


Miquel Buch, un nom repetit pels alcaldes

Com es canalitzarà aquesta inquietud del món municipal abans que arribin les eleccions? Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, alcaldes del PDECat propers a Bonvehí preparen una reunió per posar sobre la taula les "causes" i també els "responsables de la desfeta". Dissabte es van trobar una bona colla de caps de cartell a les comarques de Barcelona a la carpa de JxCat a la Fira d'Abril, per on aquests dies han anat desfilant alts càrrecs de la formació. Un dels noms que apareix sempre en boca de tothom és el de Miquel Buch, conseller d'Interior i a qui sectors de la formació li demanen que s'hi posi al capdavant després del cicle electoral.

De moment, però, les regnes organitzatives -especialment a nivell administratiu- són Bonvehí i Bel, que han estat els encarregats de bastir les candidatures municipals. Per primera vegada, l'antic espai convergent s'ha vist superat per ERC, que ha presentat 807 llistes per davant de les 771 de JxCat. Algunes d'elles, per cert, faran "tramesa pròpia" -és a dir, al marge del partit- per dirigir-se directament a la ciutadania de cara a les eleccions. "En alguns casos, aquesta és l'única manera de resistir", assegura un dels alcaldes que ho farà. Serà després de les eleccions, però, quan hi haurà el gran debat latent que afecta l'espai capitanejat per Puigdemont i totes les seves ànimes.


Ara mateix hi ha el PDECat, JxCat -amb grup parlamentari a Catalunya i diputats electes a Madrid- i també la Crida, que s'ha mantingut en segon terme des del seu congrés fundacional, el 27 de gener. Hi ha una direcció col·legiada entre Bonvehí i Jordi Sànchez que pren les principals decisions, però són nombroses les veus que aposten per una "integració" de tots els actors, amb un programa ideològic "concret", que permeti estabilitzar un espai polític amb vocació hegemònica. Borràs, de fet, en el seu missatge als candidats, també culpava dels resultats les "discrepàncies" al PDECat entre "renovadors i renovats" i la "confusió de la marca".

El panorama, a banda, s'ha complicat arran de la prohibició de la candidatura de Carles Puigdemont a les eleccions europees. L'expresident de la Generalitat, principal actiu electoral de la formació, no podrà participar als comicis si la justícia no revoca la decisió de la Junta Electoral (JEC), malgrat que farà campanya igualment des de Waterloo. En un moment en què ha pres el control de JxCat i les llistes electorals porten el seu segell, els dirigents del PDECat més allunyats d'ell esperen el resultat de les europees i municipals per alçar -o no- la veu. De fet, tant si les xifres són satisfactòries com si no, ningú descarta assemblees o congressos extraordinaris al juliol dins l'espai de JxCat.

 

Participació