Coses que cal saber de les llistes d'espera dels hospitals

Amb l'actual sistema, l'Administració només avalua catorze dels centenars d'operacions diferents que els hospitals realitzen al llarg de l'any

per Òliver Márquez / Notícies Tarragona, 4 de desembre de 2013 a les 16:48 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de desembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

És el tema de moda a la sanitat pública, sobretot en aquests temps de crisi econòmica i retallades pressupostàries. Els mitjans de comunicació van plens de titulars com ara «Més d’un any d’espera per operar-se de cataractes» o «Més de 6 mesos per fer-se una ressonància», dades extretes de les llistes oficials d’espera que mensualment elabora el departament de Salut de la Generalitat i que, aportin el resultat que aportin, mai no són suficients ni prou bones. Però, quin cas hem de fer d’aquestes dades estadístiques? El fet que per operar-nos d’una pròtesi de genoll hàgim d’esperar més d’un any és símptoma de l’asfíxia del sistema sanitari? A continuació aportem certs detalls de la gestió i l’elaboració de les llistes d’espera que els mitjans de comunicació no acostumem a recollir i que poden ajudar els lectors de NotíciesTarragona.cat a fer-se la seva pròpia idea del tema que ens ocupa.   
 
Informació incompleta

Com a primer apunt cal dir que les llistes d’espera oficials s’elaboren a partir de la monitorització de 14 processos quirúrgics majors que es realitzen a tots els hospitals de Catalunya. Aquests 14 processos (cataractes, varius, hèrnies, colecistectomia, prostactectomia, galindons, quist pilonidal, pròtesis de maluc i de genoll, artroscòpia, circumcisió, histerectomia, túnel carpià i amigdalectomia) són patologies que generalment no representen un perill imminent per a la vida i, per tant, no són urgents des del punt de vista mèdic i són programables a mitjà termini. Històricament, aquestes són les intervencions que han acumulat més temps d’espera perquè són de les més freqüents en una població cada cop més envellida, motiu pel qual l’Administració les va triar per elaborar les llistes.

Aquestes 14 intervencions, però, representen un percentatge petit del total d’intervencions que es realitzen al llarg d’un any en un hospital. Posem un exemple. En el cas dels dos hospitals de la Xarxa de Santa Tecla (Santa Tecla de Tarragona i Vendrell) l’any 2012 aquestes 14 intervencions van representar menys del 50% del total de processos de cirurgia major que es van realitzar a les sales d’operacions d’ambdós centres (3.862 intervencions d’un total de 8.006). El procés quirúrgic amb més incidència en aquestes llistes d’espera és el de cataractes. De fet, l’any passat als dos centres es van realitzar un total de 1.389 operacions d’aquesta patologia (més del 17% del total d’intervencions i gairebé el 37% del grup d’intervencions tingudes en compte per elaborar les llistes d’espera que tothom coneix).
 
Operacions urgents

El fet de restringir les llistes d’espera al resultat de tan sols 14 processos quirúrgics estàndar perverteix el sistema que mesura el temps d’espera perquè un usuari sigui intervingut en un hospital. I és que, durant l’any, els centres en realitat fan més operacions no monitoritzades per l’administració que de les que s’inclouen a les llistes. És el cas, per exemple, de les intervencions oncològiques (per càncer) i de les coronàries, que són de caràcter urgent i que es realitzen en qüestió de dies. La ràpida resposta dels serveis sanitaris a aquestes patologies, que sí representen un perill imminent per a la vida de les persones, no és tinguda en compte a l’hora d’elaborar les llistes, quan, normalment, són casos que deriven en processos quirúrgics que ocupen hores a les sales d’operacions i que són prioritaris des del punt de vista clínic. En el cas de l’oncologia, els darrers avenços tècnics i de diagnosi permeten incidir en tumors que abans eran inoperables. Això dóna com a resultat que cada any creixi més el nombre d’intervencions quirúrgiques de càncers de tota mena, fet que, d’alguna manera, impedeix conèixer la disponibilitat de les sales d’operacions amb dies d’antelació i, per tant,  impossibilita poder fixar una data concreta per a una intervenció quirúrgica programada (fins i tot aquelles que estan dins de les monitoritzades per les llistes d’espera) amb setmanes o mesos d’antelació. 
 
Criteris clínics

La restricció pressupostària aplicada per l’Adminsitració en els darrers anys ha obligat a consolidar estructures en molts centres i fins i tot ha comportat el tancament de plantes i sales d’operacions al territori, incrementant la pressió assistencial del sistema.  Tot i això, alguns hospitals estan aconseguint mantenir i fins i tot rebaixar el nombre de persones que estan esperant ser operades en qualsevol de les 14 patologies monitoritzades pel departament de Salut, que manté com a garantia l’operació d’aquestes en el termini màxim de 6 mesos (a excepció de les pròtesis). Així per exemple l'hospital Joan XXIII, l'Hospital del Vendrell i l'Hospital de Santa Tecla de Tarragona han aconseguit reduir el seu número de pacients en els darrers dos anys gràcies a una major activitat quirúrgica tot i les retallades pressupostàries.
 
La gestió del paquet d’intervencions quirúrgies és, doncs, flexible i s’adapta contínuament a la demanda assistencial existent i a la disponibilitat de recursos, tenint en consideració que cada vegada hi ha un major nombre d’intervencions quirúrgiques urgents que el sistema també està obligat a atendre de manera prioritària.

Davant d’aquesta pressió assistencial continuada, el criteri socialment més just per anar destriant l’ordre de les intervencions programades és el clínic, que té en consideració el temps d’espera de l’usuari, però també la gravetat de la seva patologia, la incapacitació que aquesta li provoca i les seves circumstàncies personals. Per exemple, es prioritzarà l’atenció a un pacient amb cataractes de 60 anys i que estigui treballant que a una persona de 80 anys amb la mateixa patologia, encara que aquesta faci més temps que està esperant. 

 

Participació