entrevista

Aritzeta: «És important subvertir la tendència de l'elogi de la ignorància en la nostra societat»

La nova degana de la Institució de les Lletres Catalanes destaca que cal recuperar que algunes generacions s'enganxin a la lectura i recuperin el contacte amb els llibres

per Jonathan Oca, Tarragona, 27 de març de 2019 a les 10:01 |
Margarida Aritzeta, degana de la Institució de les Lletres Catalanes, durant l'entrevista | Jonathan Oca
Margarida Aritzeta (Valls, 1953) és la nova degana de la Institució de les Lletres Catalanes des del 14 de març, a proposta de la ja exconsellera de Cultura, Laura Borràs. L'escriptora i exprofessora de la URV, que s'ha jubilat enguany, entoma amb molta energia i il·lusió aquest nou càrrec i té molt clars els objectius sobre els quals ha de pivotar l'organisme. Aritzeta destaca que el procés independentista no ha afectat la literatura catalana. També explica quins reptes hi ha amb l'aparició de nous formats per a poder llegir literatura i quin futur preveu per als llibres en format paper.

- Què suposa per a una vallenca arribar a ser la degana d'aquest organisme?


- En aquesta nova etapa hi ha hagut vuit degans i ser una de les vuit persones que han entrat a la llista és un honor i un privilegi perquè és una cosa molt restringida i amb dificultats s'hi arriba. D'altra banda, més enllà de la jubilació, quan estàs en aquella situació de la vida que no ets part dels possibles beneficis que es puguin treure de l'entitat, és un privilegi perquè com que és un càrrec honorífic et permet aportar els teus consells, la teva experiència i trajectòria i les teves idees. A més, també em permet estar vinculada a aquest sector del qual hi he participat activament al llarg de la meva vida.

- Quin objectiu s'ha fixat com a degana?

- L'objectiu és escoltar, d'entrada, perquè totes les entitats tenen els seus projectes i els seus programes. També cal col·laborar amb la promoció de la lectura i aconseguir que les generacions que hi ha entre els infants i l'edat adulta que s'enganxin a la lectura i recuperar el contacte amb els llibres i la literatura que sembla que estan trencats. A banda, també, plantejar quins són els reptes del present i del futur en aquesta societat tecnològica i on els mitjans tecnològics són cada vegada més potents i veure la literatura de quina manera es transforma, al costat de la transformació de la societat. Crec que és un repte importantíssim i m'agrada molt el fet de poder participar en aquesta discussió.

- En quin estat de salut es troba la literatura catalana?


- La literatura catalana hi ha més gent que mai que escriu i hi ha més llibres que mai que es publiquen però com en totes les literatures, n'hi ha de bons, de mitjans i d'aquells que ajuden a fer bullir l'olla, ja que sense quantitat no hi ha possibilitat de distingir la qualitat. A banda, es troba, diria, en un bon moment però alhora en un moment crític perquè una de les coses que hem d'aconseguir en aquest món global és recuperar l'autoestima i això no sé si en aquests moments és el que tenim més alt. A vegades tendim a pensar que perquè som un país petit amb un nombre de productors i d'artistes petit en relació amb el món mundial doncs que hem de ser menys importants.
 

Margarida Aritzeta, degana de la Institució de les Lletres Catalanes, durant l'entrevista Foto: Jonathan Oca


- Què es necessita per capgirar aquest sentiment d'autoestima baixa?

- Bé, si ho sabés em donarien el Premi Nobel. D'entrada toca picar molta pedra i col·laborar amb la gent que està a baix de tot d'aquesta piràmide de treball, com són les llibreries, les escoles, la gent que escriu i donar-nos a conèixer. Sovint els missatges es dilueixen enmig de tantes xarxes socials i hem d'aconseguir ser-hi, penetrar i mostrar i que la gent et vegi. Avui en dia, que hi ha més de tot que mai, som més invisibles que mai. Llavors això és un repte molt important que s'ha d'abordar.

"Avui en dia, que hi ha més de tot que mai, som més invisibles que mai"

- Comentava que la idea és fomentar la lectura entre unes edats concretes, les quals són les més addictes a les noves tecnologies i de rebot, a les xarxes socials. El mur de Facebook i les piulades s'han convertit en les seves fonts d'informació i alhora, en la seva motivació per la lectura. Com es pot revertir això?

- No és, ni serà, una tasca gens fàcil. És molt complex i sobretot el que em preocupa no és la competència del visual, ja que quan va sortir el cine això ja hi era, quan va aparèixer la televisió ja hi havia el cine i en els temps més antics la competència de la impremta era el teatre i per tant, sempre ha existit aquesta competència del més vistós i més visual i que entra més, més fàcil i divertit. Ara bé, el més important per mi és intentar subvertir una tendència que em sembla que anem apuntant i és l'elogi de la ignorància en la nostra societat.

- A què es refereix?

- Doncs al fet de pensar que el que queda guai és ser ben burro i dir que passo de tot, que faig faltes d'ortografia i que m'importen un rave els llibres, no només els de la literatura sinó tots. Hem de revertir aquest elogi de la ignorància, que per ser guai en el món guai has de ser primitiu -fins i tot la política que estem vivint no ajuda- cal canviar-ho per la cultura de l'humanisme, per l'elogi d'uns valors en positiu, on hi ha la lectura, i tot això forma part d'un model de món, d'un món culte o bàrbar. Si aconseguim que el món no acabi de caure cap a la banda de la barbàrie hi tenim molt de guanyat.

"Si aconseguim que el món no acabi de caure cap a la banda de la barbàrie hi tenim molt de guanyat"

- Pel que fa a la lectura, el paper gairebé quedarà per als més romàntics si la situació no es reverteix. Això, de la mateixa manera que la venda per internet, afecta les llibreries. Un clar exemple és la llibreria La Rambla, de Tarragona, que va abaixar la persiana després de 50 anys. Què en pensa?

- No només és a causa dels lectors digitals sinó d'aquests distribuïdors i les vendes per la xarxa que ho estan enfonsant. Precisament, en una altra llibreria de Tarragona, on hi presento llibres, s'ha donat la paradoxa que s'han trobat casos que els veïns de l'escala del costat els estan comprant els llibres a ells a través de la pàgina web i no baixen a la llibreria. Ara bé també celebren que els hi comprin a ells. És molt fàcil fer un clic i comprar un llibre, encara que sigui físic i que te'l portin a casa. Amb tot plegat, ens estem carregant no només les llibreries, sinó les botigues de barri i el comerç de tota la vida en general. No sé si això té solució o no, ni si la solució és ser tots una mica més romàntics però anar a una llibreria té el valor afegit de poder remenar els llibres, de poder parlar amb la gent que hi treballa, amb el criteri dels llibreters que alhora tenen una capacitat especial per a conèixer el que vol el client i per saber què hi ha al mercat i aconsellar-te.

- Que tot això s'està perdent ja és una realitat.

- I tant però si no anem a les llibreries, ens estem perdent la possibilitat de conèixer moltes coses que desconeixem si consultem els llibres per internet i ens deixem guiar per com són de llampants les portades o el primer producte que surt a la pàgina del venedor que té més o menys enginy per col·locar en els primers llocs el que vol que es vengui abans.

- Aquest avanç tecnològic afecta els venedors, com comentava, però això repercuteix també en els autors?

- L'escriptor l'escriu igual, recordo que jo quan vaig començar no hi havia ni ordinadors. Ara bé, el fet de canviar de format sí que afecta l'escriptura i molt. A això no hi hem arribat però des de la universitat he participat en grups de recerca que es preocupaven d'això i precisament amb la Laura Borràs quan estava la UOC i després a la Universitat de Barcelona, treballàvem sobre la literatura digital. Aquesta literatura que integra altres llenguatges i que no és només escriptura de frases sinó que és quelcom més fascinant. Tot això enganxa moltíssim i segurament acabarem fent una mena de productes diferents. Per altra banda, si has de fer una pel·lícula, has de fer un guió, i per tant, encara que el producte sigui molt visual, doncs caldrà integrar l'escriptura. Encara estem al començament de tots aquests canvis que encara han d'arribar però els que venim del llibre i que el veiem com una cosa romàntica, veiem com neixen coses al costat del llibre que es nodreixen de moltes altres possibilitats que ofereix la tecnologia i en aquest sentit sí que afecta els autors. 
 

Alguns dels llibres que ha escrit Magarida Aritzeta, degana de la Institució de les Lletres Catalanes. Foto: Jonathan Oca

- Fa anys que es diu que els mitjans en paper tenen els dies comptats, passa el mateix amb els llibres?

- Jo diria que el llibre, com a objecte mític i que desperta uns plaers sensuals determinats continuarà existint malgrat l'existència d'altres coses. Així com la literatura, la poesia i la novel·la i l'assaig han continuat existint malgrat que hagin nascut altres possibilitats. Que d'aquí quatre generacions els llibres es consumiran d'una manera, segurament que sí, però un llibre és un kindle, i encara que siguin de pell de be, de pergamí, de paper o digitals continuen sent llibres. El format llibre és una frase darrere d'una altra i una pàgina darrere d'una altra, la passis com la passis. Té una llarga vida assegurada, ja que sempre hi haurà romàntics que voldran tornar als llibres físics perquè el plaer de la lectura d'un llibre no té res a veure amb el que ofereixen altres formats per a la lectura.

"Jo diria que el llibre, com a objecte mític i que desperta uns plaers sensuals determinats continuarà existint malgrat l'existència d'altres coses"

- En clau de política, tot el procés independentista ha afectat d'alguna manera la venda de llibres en català?

- La venda de llibres en català no, però el que sí que hi ha és que en alguns llocs d'Espanya hi ha poc interès per als autors catalans i per traduir del català al castellà les obres. El que és en l'àmbit de la cultura catalana, pel que fa a la venda no, ni en positiu ni en negatiu. La literatura ve d'abans del procés i ha de continuar subsistint passi el que passi. Si això acaba amb la independència, doncs fantàstic, però si no, doncs la literatura ha de continuar, com ha fet sempre.

- Comentava que s'ha jubilat enguany però ja es veu que no s'avorreix. Segueix amb la seva aventura al festival El Vi fa Sang a l'Espluga de Francolí.

- No es pot estar avorrida mai a la vida i menys ara que tinc un plaer immens de poder fer amb més llibertat allò que em ve de gust en l'àmbit de la literatura. El festival, que en cocomissària, es farà la primera setmana d'abril. Són tres dies intensos on passaran gairebé una quarantena d'autors, entre les taules rodones i les presentacions de llibres. És curiós que sigui l'únic festival de novel·la negra que es fa al camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. Em fa molta il·lusió tirar-lo endavant i ja va per la seva cinquena edició.

- Pel que fa al volum de gent, quanta n'arrossega?

- Doncs podríem parlar que durant aquests dies poden passar entre 500 o 600 persones pel Museu de la Vida Rural.

- Si es fes a Tarragona atrauria més gent?

- És possible però jo he anat a festivals a Lleida i són dos gats comparats amb els que hi ha a l'Espluga, i és un poble petit. A vegades l'atractiu d'un festival no depèn tant de la mida de la població sinó del que aconsegueixes oferir. A Tarragona he anat a actes i festivals que han funcionat bé i d'altres que no.

 

Participació