entrevista

Josep Poblet: «El PDECat és un instrument per a les polítiques del futur que és tendre encara»

L'alcalde de Vila-seca, que ha estat un home fort de l'antiga CDC a Tarragona, deixa la política després de 32 anys en la primera línia

per Jonathan Oca, Tarragona, 23 de febrer de 2019 a les 09:07 |
Josep Poblet, alcalde de Vila-seca i president de la Diputació de Tarragona | Jonathan Oca
Josep Poblet (Vila-seca 1956) va anunciar el 29 de gener que deixava la política activa i posava així fi a una carrera de més de 30 anys en la primera línia. L'actual alcalde ha estat al capdavant de la corporació municipal des del 1993 i de la Diputació de Tarragona des del 2007. En aquesta entrevista a NacióTarragona posa damunt la taula el què pensa realment de la independència de Catalunya quan sempre ha mostrat una actitud equidistant i també parla clar del canvi que ha patit el partit, de CDC a PDECat. Poblet, en clau municipal, considera que haver aconseguit majories absolutes en tots els comicis que s'ha presentat no és un resultat només personal ni són una realitat per a presumir-ne.

- Ha dit que és el moment de deixar la política. Per què ara?


- Perquè tinc la convicció que he complert un cicle prou llarg, prou intens i complet, que m’ha permès fer possible un gran projecte polític que a Vila-seca s’ha concretat de moltes maneres, però especialment, passant de ser una petita i entranyable població de poc més d’11.000 habitants, a una esplèndida i entranyable ciutat de 23.000 habitants, pròspera i preparada pel futur. En el cas de la Diputació, orientant la nostra regió cap a una posició moderna, innovadora i competitiva en el context d’una Catalunya en què som el segon pol de generació de riquesa i talent, i preparant-la per a ser també puntera en l’Europa de les regions.

- Ja se sap qui serà el seu substitut al capdavant del partit al municipi.

- Si, la persona que prendrà el relleu al capdavant del nostre projecte polític ha estat escollida en els dies posteriors al meu anunci de no concórrer novament a les eleccions del 26 de maig proper. Es tracta del jove regidor de Cultura, Universitat i Excel·lència, Pere Segura, que alhora és President del Patronat Municipal de Turisme i que amb una sòlida formació i l’experiència d’aquests darrers quatre anys, emprèn ara, ple d’il·lusió, una trajectòria que la nostra ciutadania està rebent amb afecte i simpatia i a la que, n’estic segur, hi farà confiança.

- Sota quines sigles es presentarà Pere Segura?


- Les sigles són les que corresponen a la nostra tradicional posició, fins ara Convergència i Unió, i a partir d’ara Partit Demòcrata, tot i que Pere Segura no és militant de cap partit polític i aquesta serà també la seva posició en el lideratge de la candidatura i, després de les eleccions, en el futur govern de Vila-seca. És un home independent en un equip en el qual també molts altres ho seran.

- Els sondejos apunten un augment de votants Ciutadans (Cs). La seva decisió està motivada per la por de perdre la majoria absoluta al consistori?

- De cap manera. Mai la por ha sigut la guia de cap gran projecte, tampoc del nostre. Nosaltres ens guiem per un projecte de ciutat compartit, per la qualitat i la il·lusió de l’equip de persones, pel compromís amb la ciutadania, per la coneixença i estima de la nostra ciutat, pel programa de govern i pel seu compliment estricte i, sobretot, per la paraula donada.

"Mai la por ha sigut la guia de cap gran projecte, tampoc del nostre"

- Cs és l'alternativa actual al PDECat al municipi?

- Cs, a Vila-seca, com a grup de l’oposició, mai ha arribat, ni de lluny, a la posició que havia ocupat el grup del PSC, històricament també a l’oposició. Ciutadans avui té dos regidors, ja que un altre se’n va anar al grup mixt, d’una corporació de 21 membres. De cap manera són alternativa a Vila-seca, ni tenen responsabilitat a governs locals al nostre país. Hem escoltat i escoltarem totes les veus, però cadascuna té el pes que té.

- Vostè podrà dir que sempre que s’ha presentat candidatura ha guanyat les eleccions per golejada. Sempre ha aconseguit majoria absoluta. Com ho valora?

- Les majories absolutes obtingudes no són mai un resultat només personal, ni són una realitat per a presumir-ne, sinó que són eines per a treballar intensament al servei de les persones. El valor de la confiança és el que et permet governar i també el principal estímul per a vèncer les dificultats que sorgeixen en qualsevol acció pública. Tampoc han de servir per a menystenir a les minories, socials o polítiques, a les que també cal escoltar i, si és el cas, atendre. Sempre ho hem fet així.
 

Josep Poblet, alcalde de Vila-seca i president de la Diputació de Tarragona Foto: Jonathan Oca


- Això suposarà una llosa per al seu substitut. No ho creu així?

- No, de cap manera. Ell mateix, Pere Segura, ha sigut una de les persones claus de la darrera majoria absoluta. Sap com es fonamenten i es construeixen, sap que sense treball no hi ha èxit possible, coneix per la seva pròpia experiència com és de difícil guanyar-se un lloc a la vida, en la formació, en el treball, en la política, en tot. Mai els bons resultats compartits són una llosa, al contrari, són un estímul. No tinc cap dubte que Pere Segura, preparat, jove, amb la prioritat de Vila-seca al cor sumarà a les energies del nostre projecte encara més sensibilitats, aportant noves idees, nous horitzons a la nostra ciutat. Aquest és el camí per eixamplar encara més les complicitats i els bons resultats.

- Vostè ha sigut un home fort de CDC al territori. Amb el PDECat seguia tenint la mateixa força?

- Si li he de ser franc, del meu recorregut de 32 anys en política, 30 ho han estat a Convergència, i una mica més de dos, al Partit Demòcrata. No hi ha hagut cap diferència, ni en la meva aportació ni en la confiança que m’han dispensat i em dispensen els meus companys i els responsables del partit.

- Creu en el projecte del PDECat?

- Crec en els projectes centrals i centrats, de progrés, benestar i qualitat de vida per a les persones. Projectes nous, com el del PDECat, hereus d’aquesta tradició política, han de saber tenir també accent modern i de futur; i no tinc cap mena de dubte que ho està fent bé, que està en aquest camí. Tinc el ferm convenciment que és aquest model de formació política la que convé al país, amb una proposta oberta, amb esperit de consens i pacte, amb voluntat d’assolir quotes de lideratge en l’Europa del futur. Un partit que impulsi un model de societat que sigui referència en formació, recerca, innovació, competitivitat. És una formació que promou una societat de persones cultes, lliures de criteri i emprenedores, capaces tirar endavant amb l’esforç de cada dia i amb la voluntat permanent de decidir el seu futur en el món, des de pràctiques de democràcia avançada i convivència social ben entesa.

- Hi ha hagut una renovació política amb el canvi de nom del partit o és el mateix disfressat sota unes altres sigles?

- Jo crec que hi ha hagut una profunda renovació política, també de continguts, procediments i persones. El paisatge humà ha canviat molt, com ho fan tots els grans projectes polítics cada vint-i-cinc o trenta anys. El nostre no ha sigut l'excepció. El PDECat és ara un instrument per a les polítiques del futur que és tendre encara, i que ha hagut d’enfrontar-se a dificultats enormes ja des del seu naixement. No ha tingut un camí planer, però és l’hàbitat de les polítiques que majoritàriament comparteixo, potser no totes, tampoc les compartia totes amb Convergència, però si la majoria. Per això hi era, per això hi soc.

"El PDECat és ara un instrument per a les polítiques del futur que és tendre encara"

- Què és el més positiu que s’emporta d’aquests 32 anys de política activa i de 26 a l’alcaldia?

- Uns grans records i una experiència molt gratificant. I, sobretot, gratitud. Un profund i emocionat agraïment per la confiança rebuda, sempre. M’emporto un mar de vivències, sentiments i emocions, que han omplert cada dia de la meva vida política, també els actuals. Sempre ho he viscut així. Jo més que valorar el fet de governar, he estimat molt la feina que he fet i els motius perquè l’he fet. No li sabria dir d’altra manera. Tanco aquests anys havent triat el dia d’entrar i el dia de sortir, feliç, content i satisfet d’haver servit les millors causes: la meva ciutat i el meu país. No puc demanar res més. Això si, estic molt agraït a totes les persones que ho han fet possible, que són moltes, i que mai oblidaré. Li podria dir que, de fet, els meus agraïments són per tota la ciutadania de Vila-seca, he tingut un suport molt majoritari, però les crítiques o les propostes alternatives m’han enriquit i han enriquit també el nostre projecte.
 
- Quin moment esborraria de la seva vida política?

- No n’esborro cap, perquè assumeixo tot el que he fet i tot el que he decidit. Demano, però, disculpes a qui hagi pogut ofendre o molestar, ja que poden estar ben segurs que ho he fet sense cap intencionalitat. Soc humà i segur que he comès errors.
 

Josep Poblet, alcalde de Vila-seca i president de la Diputació de Tarragona Foto: Jonathan Oca


- El fet que vostè i la seva dona hagin estat investigats pel cas Innova l’ha ajudat a prendre aquesta decisió?

- En absolut. La meva decisió està totalment al marge del que vostè diu. La meva dona i jo hem estat injustament assetjats per causes des les quals, o bé ens han desvinculat -en el meu cas-, o han estat resoltes a favor nostre -en el cas de tots dos-, o estan embarrancades en les estanteries d’uns procediments judicials que tenen la capacitat d’enviar als mitjans de comunicació unes informacions que provoquen un dany personal irreparable. Cal prendre molta paciència i fer-se resistent a la difamació continua, que alguns afavoreixen. Tinc plena confiança i no tinc cap dubte, que quan viurem el final d’aquest malson confirmarem la tranquil·litat de consciència que sempre hem tingut.

"La meva dona i jo hem estat injustament assetjats per causes des les quals, o bé ens han desvinculat, o han estat resoltes a favor nostre o estan embarrancades en les estanteries d’uns procediments judicials "

- Com està el cas actualment?

- Pel que fa a les investigacions seguides en relació al Centre de Salut de Vila-seca (CAP-CAR) ja va quedar aclarit que no té res a veure amb el cas Innova, que no es va fer res malament, tampoc econòmicament -a sobre va costar menys diners que els pressupostats-, que està amb petició de sobreseïment i arxivament de les actuacions, reiterat per tres vegades per la Fiscalia amb afirmacions com “que se hizo todo correctamente”, “no veo ningún delito en la construcción del Centre de Salut de Vila-seca”, al contrari, “pide la absolución del alcalde Poblet, la regidora Moya i la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Vila-seca”.

- Com creu que se’l recordarà, en clau política?

- Ho ignoro. Això recau en la gent que m’ha conegut, que m’ha tractat o que té alguna opinió formada de mi. En tinc prou si em recorden com una persona en qui van confiar, sinó tots, molts; com un alcalde que es va esforçar sempre per ser útil al nostre progrés i benestar; també com un gestor dels somnis col·lectius, que ha fet possible realitats viscudes, finalment com un bon creador d’equips, eficaços i honestos, que mai va perdre el temps, ni va fer perdre el temps als altres.

- Com voldria que se’l recordés?

- Com un fill de Vila-seca que ha tingut l’oportunitat d’estimar-la des de la confiança, la complicitat i el compromís de la paraula donada; com un alcalde que ha procurat transformar Vila-seca, amb la força del passat, en benefici del present i també per facilitar el camí de les generacions futures. Jo, li ho ben asseguro, torno a casa amb la convicció d’haver complert l’encàrrec que la ciutadania m’ha fet durant aquests 32 anys de regidor i 26 d’alcalde.
 
- Quin és el llegat més gran que deixa?

- Estic més que orgullós de la bona convivència de tots, de la nostra cohesió social, de tenir una ciutat optimista i amb autoestima, que confia en la seva força per encarar el futur, de saber com un amplíssim 96,4% dels que hi vivim afirmem que a Vila-seca s’hi viu bé o molt bé. Poques ciutats ho poden dir amb aquesta contundència. Hem practicat un urbanisme transformador, una hisenda basada en la prudència, la solvència i la transparència, sense cap deute, amb un gran patrimoni municipal i amb uns valors històrics i patrimonials més vius que mai. Som una ciutat universitària, som líders en impuls a grans projectes turístics, culturals, tradicionals i musicals. Estem permanentment en un espai que ens fa protagonistes de gairebé tots els grans projectes de futur de la nostra regió, i això, abans no era així. Parlo de les comunicacions ferroviàries de futur, de l’alta velocitat, de l’ample europeu, del TramCamp, de la logística, del Port, del creuerisme, de HardRock, de la Regió del Coneixement.
 

Josep Poblet, alcalde de Vila-seca i president de la Diputació de Tarragona Foto: Jonathan Oca


- Quin projecte ha encapçalat amb més il·lusió durant tots aquests anys?

- Són tants que és difícil escollir-ne un. El primer, l’objectiu defensat i assolit que a tots tres nuclis de població, a la Plana, a la Pineda i al conjunt de Vila-seca, la qualitat de vida, la prestació de serveis i les oportunitats fossin idèntiques. Per a fer possible això s’han hagut de fer realitat projectes singulars a tot arreu, amb infraestructures, equipaments, serveis i el passeig cívic a la Plana; el frontal marítim, els equipaments socials i la potència hotelera a la Pineda; l’eliminació de l'N-340 que partia Vila-seca pel mig, la transformació del Centre Històric sencer, el Raval de la Mar, el Campus de la Universitat Rovira i Virgili, el CRAI i el Parc Científic de Turisme de Catalunya, el Conservatori de Música i l’Auditori Josep Carreras, els equipaments educatius i sanitaris, PortAventura i Ferrari Land..., tot això és una part molt petita, però rellevant, de les actuacions que han transformat molt la nostra ciutat i l’han fet molt millor per a tots els que hi vivim, per als que hi treballen o per als que ens visiten.

- Com a president de la Diputació, com ha canviat la demarcació en aquests dotze anys que vostè n'ha estat al capdavant?

- Ara sabem més bé quins són els nostres actius i les possibilitats que ens ofereixen de cara al futur, tenim unes bones infraestructures que ens comuniquen millor entre nosaltres i amb el món, generem i transferim més talent que mai i els nostres municipis estan més ben equipats. Estem superant una recessió econòmica llarga i de molta duresa, que ha fet mal a moltes persones i famílies, però que ens ha ensenyat a superar-la amb un gran esforç col·lectiu que ens ha fet més forts. Som la segona economia de Catalunya, després de la regió barcelonina, i en alguns àmbits liderem aspectes essencials pel funcionament del país. Estic força satisfet de constatar que cada vegada treballem millor en un espai de lideratges compartits, d’estratègies comunes i d’objectius ben identificats. Ens cal recórrer encara molt de camí, però som molt més a prop del que volem i podem ser.

"Som la segona economia de Catalunya, després de la regió barcelonina, i en alguns àmbits liderem aspectes essencials pel funcionament del país"

- Com està el projecte de la regió del coneixement? Vostè se l’ha fet seu, és a dir, que hi creu fermament.

- No és que me l’hagi fet meu, senzillament, des de l’inici de la meva responsabilitat a la Presidència de la Diputació vaig impulsar una aliança estratègica en favor d’una societat i una economia basades en el coneixement. Aquesta aliança la vam concretar amb la URV i va donar, dona i donarà, n’estic convençut, abundosos fruits en el futur immediat. No tenim altre camí, en un món global, que la millora continuada, l’impuls constant a aquells elements del sistema productiu en què som bons, la generació de talent de nivell, de bona recerca i de proveïment a la nostra societat d’aquests instruments construïts amb la riquesa que generem. Hem de ser protagonistes del nostre desenvolupament, ens hem d’especialitzar, ser innovadors, excel·lir en una economia cada vegada més competitiva, donar més valor als nostres productes i serveis. Aquest és el camí que hem impulsat, estem en aquesta ruta a bona velocitat de creuer, hi crec molt.

- Vol la independència de Catalunya?

- Jo, personalment, vull el millor per Catalunya, el millor. És un error contestar aquesta pregunta amb un sí o un no, perquè produeix efectes contraris al que es pretén. Justament del que es tracta no és del que "jo vull" o "vostè vol", sinó del que "tots volem" per Catalunya. Per això, el millor és escoltar tothom, el dret a decidir és justament això, el camí per conèixer les respostes a aquesta pregunta per, després, parlar i decidir recollint totes les sensibilitats.
El que cal és, justament, identificar bé què entenem, havent opinat democràticament tots i totes, com el millor per Catalunya i quina és col·lectivament la millor manera per assolir-ho. Mai un sí o un no han d'anar contra ningú, això a Vila-seca i a les nostres comarques ho sabem, ho compartim, i és un principi clau de la nostra cohesió i bona convivència. Si ho fem així, no sé si trigarem molt o poc temps, però avançarem en la direcció desitjada. Catalunya és per definició capacitat de governar-se, capacitat de ser. Ho hem demostrat al llarg de la història i ho hem mostrat al món en cada ocasió que n’hem tingut l’oportunitat.

"Jo, personalment, vull el millor per Catalunya, el millor"

- A la Diputació, i també a l’Ajuntament, sempre s’ha mostrat força equidistant en aquest tema. Per què?

- Per les raons que li acabo d’explicar. Aquest no és un viatge que es pugui realitzar fent prevaldre mocions -en moltes ocasions oportunistes i en profit de partits, no del país-, per sobre de la voluntat de les persones, de totes les persones. Jo crec, sense cap dubte ni equidistància, en el dret a decidir votant de forma lliure, pacífica i democràtica i assumint el resultat de les urnes, com es fa en les societats profundament democràtiques, amb comportaments democràtics acreditats. Crec haver-ho demostrat sobradament, com alcalde de Vila-seca i com a president de la Diputació.

- Què en pensa de la situació dels presos polítics?

- Que és del tot injusta. Que no es pot justificar de cap manera. És més, la presó preventiva a la qual s’han vist sotmesos no crec que la puguin entendre gaires persones, fins i tot moltes de les que són contràries a les seves posicions polítiques. Aquests dies, seguint a estones el judici, un s’adona de l’enorme equívoc que és tot plegat. La Justícia no pot fer la feina encomanada a la Política. I això ho pagarem.

- Què espera del judici de l’1-O?

- Que se’ls absolgui a tots. Que el resultat posi sobre la taula una altra manera d’afrontar un problema col·lectiu des de la política, el diàleg obert i la recerca de consensos majoritaris.
 

Josep Poblet, alcalde de Vila-seca i president de la Diputació de Tarragona Foto: Jonathan Oca


- Fent política ficció, creu que Catalunya aconseguirà la independència. Per què?

- No m’agrada la política ficció. M’agrada la política del dia a dia, la política com el camí per compartir la diversitat d’opinions i per a prendre decisions que respectin la pluralitat des de les visions d’àmplies majories. No té cap sentit l’acció política com a generadora d’enfrontaments, jo crec en la política com un compromís noble per fer avançar les societats. Això és per a mi la política, en majúscula, la bona política.

- Serà independent, doncs?

- Catalunya, insisteixo, aconseguirà tot el que es proposi col·lectivament, fent ús dels valors que hem fet créixer en la nostra societat, adaptant-los als temps, amb intel·ligència, tenint una estratègia i una tàctica ben definides. Fent ús dels instruments de govern que tenim i orientant-los en la direcció dels objectius que volem assolir, sense corredisses, sense generar falses expectatives a la bona gent, amb capacitat de lluitar contra les amenaces a la nostra voluntat d’autogovern i a la democràcia; aquest no és un problema exclusiu de Catalunya, a tot Europa neixen moviments que es proposen restar a la societat del benestar i a les identitats dels pobles. Però el pitjor dels enfrontaments és el que pot causar-nos el trencament intern dels nostres objectius com a poble; si sabem treballar la nostra diversitat i avançar al nostre propi ritme, des d’amplis consensos, tenim el futur guanyat. Creure en allò del “cuanto peor mejor”, ni és propi dels catalans, ni és bo per a ningú.

"Creure en allò del "cuanto peor mejor”, ni és propi dels catalans, ni és bo per a ningú."

- Defensa el dret a l’autodeterminació?

- No només el defenso jo, sinó que també el defensa l’estat espanyol com a signant del Conveni Europeu dels Drets Humans. El dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels Drets Humans que atorga el dret als pobles a determinar lliurement el seu estatus polític. La defensa d’aquest principi hauria de ser una base de consens. La feina de la política és com fer-lo possible a cada societat concreta, com a dret generador de debats socials que enriqueixin la democràcia des del respecte i el diàleg. Vostè mateix.

- Va votar l’1-O del 2017? Què va votar?

- Com a alcalde vaig vetllar perquè cada ciutadà pogués fer allò que la seva posició política li aconsellava, sense problemes. A Vila-seca no hi van haver incidents que avui hàgim de lamentar i aquesta votació no ens va enfrontar. Això és el més important. Com a ciutadà, vaig votar per Catalunya.

 

Participació