política

​Centres de culte i racisme institucional

La portaveu d'ICV a l'Ajuntament considera que la decisió del consistori de tomba el pla especial perjudica clarament una part dels ciutadans, els nega drets i els obliga a gastar recursos per defensar-los

per Arga Sentís , 29 de gener de 2019 a les 11:43 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 2013, amb un govern socialista a l'Ajuntament i el PP d'Alejandro Fernández a l'oposició, s'aprovà una moratòria d'obertura de centre de cultes "mentre es redactava una modificació puntual del POUM per regular les zones on es permetria implantar-ne". El regidor d'urbanisme d'aleshores (ara diputat, Carles Castillo) la va justificar com a necessària per garantir els drets de tots i millorar la convivència. Intencions lloables, si no fos que la realitat ha demostrat que només va servir per, d'entrada, no donar llicències d'obertura i anar passant.

La moratòria havia de ser curta, atès que la llibertat religiosa és un dret fonamental i limitar-la atempta contra aquest dret, reconegut no només per la Constitució sinó també per la Declaració Universal de Drets Humans. Però no va ser fins al 2016 que es va aprovar la normativa, amb els vots en contra d'ICV i de la CUP. Prèviament se n'havia fet un intent el març de 2015... però es va retirar de l'ordre del dia. Digueu-me malpensada, però les eleccions municipals estaven a tocar.


Contra la nova normativa vaig presentar unes al·legacions (que van ser desestimades) en què, molt resumidament, exposava que era innecessària, que establia uns requisits que, a la pràctica, permetrien denegar la instal·lació de centres de culte de manera discrecional i que podria comportar criteris discriminatoris en funció de la religió. Que és el que està passant ara.

Amb les eleccions a tocar, arriba al ple la denegació del Pla Especial per instal·lar una mesquita en un barri de Tarragona. Ens diuen que es basa en raons tècniques. I tant, amb aquella normativa trobar raons tècniques per no permetre instal·lar un centre de culte és molt fàcil, per això la van aprovar! Per poder negar (seguint tots els procediments administratius) el dret d'uns ciutadans a resar per por a la reacció d'uns altres ciutadans. Mentre alguns ajuntaments han apostat per garantir els drets de tots ajudant a superar prejudicis i vèncer la por al que no coneixes, el nostre ha optat per la negació i el racisme institucional. No vull dir amb això que els regidors de l'Ajuntament siguin racistes, que no ho són. Ni tampoc que ho siguin alguns dels veïns que no volen la mesquita, sovint simplement és que han tingut experiències poc afortunades o que tenen por de les possibles molèsties. Que els veïns tinguin por o recances és inevitable i comprensible. Que les tingui l'Ajuntament i que en comptes d'afrontar el problema l'amagui és una irresponsabilitat i és racisme institucional, perquè amb la seva decisió perjudica clarament una part dels ciutadans, els nega drets i els obliga a gastar recursos per defensar-los. Quan les institucions públiques no garanteixen l'exercici dels drets es produeix una indefensió que obre la porta a l'arbitrarietat i l'exclusió, també en el terreny de la llibertat religiosa.


Sobta que precisament a Tarragona, on molts regidors i també l'alcalde es proclamen creients, hagi de ser una atea la que els recordi que la llibertat religiosa és un dret fonamental de tots els ciutadans, no només dels que practiquen (poc o molt) la religió majoritària, la que no necessita demanar permís per obrir esglésies ni comprar locals perquè ja en té, i si no els immatricula.

I arribats a aquest punt, m'atreveixo a demanar als representants de la jerarquia catòlica, ja que els trobem sovint al costat de les autoritats civils i sabem que se'ls escolten, una mica de solidaritat (o caritat cristiana o ecumènica ) amb els altres creients. Encara que només sigui perquè tots són gent del llibre i tots veneren el déu que va parlar a Abraham. Que aquells que (a través de la Bíblia) provenen d'Isaac ajudin a fer entendre a tots (començant pels representants municipals) que els descendents d'Ismael també tenen dret a trobar-se per resar al déu del patriarca que comparteixen. Segurament serà més efectiu que no pas que ho digui una feminista atea.

 

Participació