seguretat

El Parlament dona llum verda a les noves 750 places de Mossos i 250 de Bombers

El conseller d'Interior, Miquel Buch, assegura que el decret llei impulsat pel Govern és una "declaració de fets" per tal de garantir la seguretat dels ciutadans

per Aida Morales / Sara González, Parlament, 24 de gener de 2019 a les 12:18 |
El conseller d'Interior, Miquel Buch, al Parlament | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El cos dels Mossos d'Esquadra i el de Bombers de la Generalitat es reforçarà. Després d'anys de mancances i reivindicacions, el Parlament de Catalunya ha avalat aquest dijous en sessió plenària el decret llei que ja va aprovar el Govern el passat 20 de desembre, i que permetrà la creació de 750 noves places al cos de Mossos i 250 al cos dels Bombers. Es tracta, segons ha defensat el conseller d'Interior, Miquel Buch, d'un decret que demostra "que l'actual Govern té molt clares les seves prioritats". I que malgrat les dificultats afegides per a la creació de noves places, els esforços acaben donant el seu fruït. 

"La seguretat ens serveix per garantir la democràcia, la convivència i també per protegir les persones", ha volgut deixar molt clar Buch, que ha defensat que aquest decret llei ho garanteix amb una "declaració, no d'intencions, sinó de fets". 


Les 1.000 noves places, doncs, intenten igualar l'acord que es va adoptar el 27 de setembre del 2006 en junta de seguretat amb el Ministeri d'Interior, on es va fixar la xifra de més de 18.267 agents de Mossos, mentre que en aquests moments n'hi ha 16.500 a causa de les jubilacions, excedències o defuncions, entre d'altres. De fet, ha recordat, fa set anys que no s'ha graduat cap nova promoció a l'Escola de Policia de Catalunya.

Segons ha precisat Buch, respecte del cos dels Mossos i Bombers no és possible contractar interins. A més, per ampliar la plantilla cal una autorització del govern espanyol, que es va demanar en la junta de seguretat de setembre passat. De moment, però, no hi ha resposta i el Govern ha optat per recórrer a la taxa de reposició acumulable de sectors prioritaris, que és una fórmula que permet que l'ampliació de plantilles depengui només de la Generalitat.  

Un suport majoritari no exempt de crítiques

L'oposició en bloc -amb l'abstenció de la CUP- ha donat suport al decret del Govern, un vot, però, que no ha estat exempt de dures crítiques a la política en matèria de defensa que fa la Generalitat. Des de Ciutadans, s'ha plantejat la necessitat, fins i tot, que la fita d'arribar als 18.200 agents potser es queda curta tenint en compte que cal fer front a l'amenaça terrorista. El diputat Matías Alonso ha advertit l'executiu català que ha de mantenir la "neutralitat" dels cossos i ha insistit que els Mossos "ni són una policia política ni ho poden semblar". Pel que fa als Bombers, ha lamentat "l'actitud d'alguns" dels seus agents en els darrers mesos a Catalunya. "L'ordenament democràtic vigent a Catalunya és la Constitució i l'Estatut", ha subratllat Alonso, que ha acusat el Govern de mirar més a Waterloo que a les necessitats dels catalans. 


El diputat socialista Carles Castillo ha retret al Govern que sigui "hereu" d'executius que no han apostat per la seguretat i ha titllat la situació de "desesperant" i de col·lapse les condicions de les plantilles que treballen per protegir els ciutadans. "La seguretat se'ls ha podrit, actuïn amb celeritat", ha etzibat. El diputat dels comuns Joan Josep Nuet, per la seva banda, ha reivindicat que els policies, els mestres i els metges han de ser "les ninetes dels ulls" del Govern. Ha recordat que els cossos de seguretat acumulen retallades tant salarials com materials i que el propi Artur Mas va reconèixer que s'havia "tocat os". Les plantilles, ha dit Nuet, són "insuficients" i "acumulen nivells de frustració importants". És per això que ha instat el conseller Buch a convocar una cimera per parlar, especialment, dels serveis d'emergència i de la situació dels Bombers.  

La diputada de la CUP Maria Sirvent ha remarcat que l'augment de places depèn de la "voluntat política del govern". I que seguint aquest tònica, també es podrien crear més places de mestres, metges o altres col·lectius de treballadors de la Generalitat. La diputada, doncs, valorar en positiu el global del decret, ha volgut ser també crítica, i ha recordat que el model policial segueix sent "punitiu i repressiu", així com "contrari als drets humans". Per això els seus diputats s'hi han abstingut. Des del PP s'ha considerat el decret "un fracàs" que va més enllà de l'actual Govern. El líder parlamentari, Xavier García Albiol, ha reclamat "sous i condicions dignes" dels cossos de seguretat. 

Montserrat Fonrells, del grup republicà, ha reconegut públicament la tasca dels cossos, especialment durant els anys de "difícil crisi econòmica" on s'han hagut d'aplicar polítiques de "contenció de les despeses". No obstant això, ha recordat que durant els propers anys s'haurà de seguir avançant en aquest sentit per "pal·liar el dèficit estructural" de les plantilles. Junts per Catalunya ha acabat felicitant Buch per la mesura, tot i que Ferran Roquer ha demanat continuar amb la tasca per "fixar un horitzó més alt". Durant la seva intervenció, a més, el diputat ha volgut verbalitzar un record per l'exconseller Joaquim Forn "injustament empresonat", així com pel major Josep Lluís Trapero i tots els funcionaris "que hauran d'assumir conseqüències penals pel seu comportament exemplar l'1 d'octubre", i ha denunciat el dèficit fiscal que pateix Catalunya.

Preocupació per la seguretat ciutadana

En la primera intervenció de la sessió d'aquest dijous al ple, el diputat de Ciutadans, Dimas Gragera, ha posat sobre la taula la preocupació sobre l'increment de delictes a Catalunya. "Són xifres alarmants", ha denunciat, i n'ha posat alguns exemples: "Veïns que s'han hagut d'organitzar per tapiar pisos i evitar l'entrada d'ocupes, veïns del Raval que han hagut d'aprendre els codis del narcotràfic", així com xeringues als parcs infantils o l'increment de robatoris. Mentre que "la mansió de Waterloo sí que està segura", ha lamentat, manquen efectius en la majoria de barris i ciutats. 

Sobre això, Buch ha puntualitzat que moltes de les dades són "interessades", ja que no es pot comparar la situació de Catalunya amb la d'altres punts de l'estat espanyol. No obstant això, i sense voler entrar en política, ha reconegut que "hi ha menys policia de la que s'hauria de tenir", però n'ha destacat "l'esforç i els resultats finals". Pel que fa a les crítiques, Buch ha instat Ciutadans a "ajudar" perquè Catalunya es pugui dotar de més efectius de Mossos i Bombers. "Vostès tenen molta representació a l'estat espanyol", ha etzibat. I sobre la seguretat de Waterloo, Buch ha demanat al diputat que abandonin el "monotema", sobretot quan es tracten aspectes relacionats amb la seguretat: "L'àmbit de seguretat i d'emergències no té color, un policia, a l'hora de defensar un ciutadà, no li preguntarà què pensa". 

 

Participació