Procés català

La jutgessa manté com a investigats a Pellicer i quatre regidors de Reus per un delicte d'odi

La magistrada continua la causa contra l'alcalde, Montse Vilella, Noemí Llauradó, Jordi Cervera i Mariona Quadrada i arxiva provisionalment la investigació contra 13 persones

per Redacció , Reus, 10 de desembre de 2018 a les 15:15 |
Carles Pellicer i els tres portaveus sortint dels jutjats de Reus el 23 de novembre del 2017 | Jonathan Oca
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El jutjat d'instrucció 2 de Reus ha finalitzat la investigació de la causa oberta arran de la denúncia de la policia espanyola per un presumpte delicte d'incitació a l'odi, pels fets ocorreguts a la capital del Baix Camp el 3 d'octubre del 2017. En aquesta causa, hi havia fins a 18 persones investigades.

Segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la jutgessa segueix el procediment només contra 5 dels 18 investigats: l'alcalde de Reus, Carles Pellicer; la portaveu d'ERC, Noemí Llauradó; la portaveu del PDECat, Montserrat Vilella; el portaveu d'Ara Reus, Jordi Cervera, i la regidora de la CUP, Mariona Quadrada. La magistrada ha demanat a les acusacions que presentin els seus escrits.


Se'ls investiga per signar un document de condemna a la violència policial de l'1-O i on es reclamava la marxa de la ciutat de la policia espanyola amb l'objectiu de retornar a la ciutat la "convivència i la pau". La causa també inclou les protestes davant d'hotels que allotjaven els agents desplaçats a Catalunya.

D'altra banda, arxiva provisionalment la causa contra dos regidors de la CUP –Marta Llorens i Oriol Ciurana-, dos treballadors d'un gimnàs i diversos bombers.


L'auto de la magistrada sustenta l'acusació als cinc investigats en el manifest que es va llegir durant la manifestació del dia 3 d'octubre de 2017, on s'instava als establiments hotelers de Reus, "a fet tot allò que resultés adient i necessari perquè de manera immediata deixessin d'allotjar" els agents de la Policia Nacional, i on convidaven "les entitats ciutadanes i associacions que ho desitgessin a manifestar el seu suport al comunicat". La jutge considera que amb aquestes paraules es va animar als manifestants a desplaçar-se a l'Hotel Gaudí, on s'allotjaven 200 policies, per cridar-los consignes en contra com "assassins, fora les forces d'ocupació, fora d'aquí, què feu aquí, marxeu al vostre país, Hotel Gaudí feu-los fora, o que se'n vagin i no tornin més", consignes que qualifica "d'agressives".

El relat de l'auto apunta que els dos agents dels Mossos d'Esquadra que custodiaven la porta de l'establiment hoteler van advertir al comandament dels policies espanyols que estiguessin preparats per si els concentrats pretenien entrar a l'hotel, ja que l'operatiu de la policia catalana "era ineficaç i incapaç de garantir-los la seguretat". Els agents de la Policia Nacional es va replegar a la primera planta i es van preparar amb cascs i defenses per si havien d'actuar. La concertació es va allargar, segons l'auto, uns 40 o 50 minuts fins que la manifestació va continuar cap a altres carrers de la ciutat. La jutge afegeix que es va celebrar més tard una segona manifestació amb la participació d'unes 10.000 persones, segons la Guàrdia Urbana de Reus, que també es va concentrar durant "diversos minuts" a les portes de l'Hotel Gaudí, "en silenci" però amb pancartes amb consignes "contra la repressió, contra la brutalitat policial".


La jutge valora aquests actes com de "de fustigació, hostilitat i assetjament" i lamenta que els agents de la policia espanyol haguessin de deixar de fer "vida social" o "abandonar el gimnàs" i que patissin "sentiments d'humiliació, angoixa i menyspreu". "La situació, -relata la magistrada-, es va agreujar després de la comminació dels responsables polítics arran del citat manifest, incitant a expulsar –els policies- de la ciutat de Reus, que davant de la pressió i l'ambient d'assetjament, es van veure forçats a prendre la decisió d'abandonar l'Hotel abans de la data prevista, els dies 4 i 5 d'octubre de 2017".

La resolució de la instrucció atribueix a Pellicer,  Vilella, Llauradó, Quadrada i Cervera, els fets descrits i els qualifica de constituïts d'un delicte d'incitació a l'odi i contra la integritat moral.

L'atestat es basa en dl comunicat i notes de premsa, fotografies dels dies previs al 3 d'octubre, imatges de la manifestació a les portes de l'Hotel Gaudí obtingudes de la premsa i les xarxes socials, així com dels testimonis de dotze agents de la Policia Nacional. També s'inclou el testimoni del director de l'establiment hoteler on s'allotjaven els agents que assegura que van marxar "forçats per la situació que vivien" i ratifica que eren increpats per veïns i representants polítics, així com del testimoni de dos recepcionistes que asseguren que no paraven de rebre trucades amb insults i intents de boicot contra l'establiment.

La magistrada retreu el contingut del comunicat llegit pels portaveus del consistori i les declaracions de Pellicer als mitjans de comunicació perquè tenia "la intenció d'animar i incitar a la població a expulsar als policies allotjats a Reus, augmentant i agreujant la tensió ciutadana i l'animadversió cap als agents". "No s'entreveu al citat manifest cap voluntat de calmar els ànims de la població com correspondria a un responsable polític", apunta. La jutgessa de la instrucció diu que el fet que el director de l'Hotel Gaudí asseguri que l'alcalde Carles Pellicer no li va fer "la intimidació directament", no implica que no existís perquè considera que la va fer "amb publicitat, davant una gran massa de persones" i animant a l'odi i l'animadversió contra el col·lectiu policial.

Menció al cas Alsasua

En l'auto, la magistrada fa menció a la sentència judicial de l'Audiència Nacional de l'1 de juny de 2018, sobre el cas de la baralla d'un grup de joves d'Alsasua amb dos Guàrdies Civils i les seves parelles i l'agreujant d'odi que es va aplicar contra els acusats per atemptar contra els dos agents "per la seva condició de Guàrdies Civils i dins de l'objectiu més ampli que era expulsar les forces i cossos de seguretat de l'Estat del País Basc".

La jutgessa considera que el contingut del manifest "excediria el dret a la llibertat d'expressió", perquè intimida i incita a l'odi i ala discriminació contra un col·lectiu concret, "no per ser policies, sinó per ser policies espanyols". La jutge argumenta que es complirien així, de forma indiciària, els propòsits de l'article 510 del Codi Penal, "per discriminació i odi basat en l'origen nacional".

Declaració de Pellicer i la resta de polítics

Cal recordar que Pellicer i la resta de membres del consistori reusenc investigat per aquesta causa, a excepció dels regidors de la CUP, van acudir als jutjats després de la citació judicial, el 23 de novembre del 2017. En aquella ocasió, només van respondre als seus advocats.

Pellicer va reiterar que no entenia que se'ls cités per un delicte d'odi "quan els que ens coneixen saben que no en transmetem". Sobre això va expressar que "no som persones d'odi, però som govern i el missatge que hem de donar és el de tranquil·litat. Quan ets govern has de prendre decisions i vam signar aquest manifest".

 

Participació