entrevista

M. J. Montes, llevadora del part a casa: «Les mares volen que el bebè arribi al món rodejat d'amor»

Assegura que és una decisió cada vegada més acceptada per la societat i que és una opció segura

per Jonathan Oca, Tarragona, 14 d'octubre de 2018 a les 11:38 |
María Jesús Montes, llevadora del part a casa, durant l'entrevista | Jonathan Oca
María Jesús Montes és una llevadora jubilada que fa 30 anys que ajuda a dones, des del Vendrell fins a les Terres de l'Ebre, a tenir els seus fills a casa. Encapçala el col·lectiu Matriusca, que forma part de l'Associcació de Llevadores del Part a Casa de Catalunya (ALPACC). Montes, també exprofessora de la URV, assegura que moltes parelles surten reforçades després de viure aquesta experiència. Reclama que aquest servei estigui cobert per la Sanitat Pública i que les dones que optin per aquesta opció no els suposi un sobrecost.

- Vostè forma part del grup Matriusca. Què és?


- Un grup de llevadores, totes són més joves, jo sóc la més veterana, i ens dediquem a acompanyar les dones que decideixen tenir els seus fills a casa. Som llevadores, totes professionals, i que treballem en el sector públic i també en el privat.

- Des de quan està en marxa el seu equip de llevadores?

- Es va formar el grup fa un any. Abans ho feia jo sola però ara, a poc a poc, s'han anat animant i ara ja en som cinc per les comarques de Tarragona i una altra companya que està a les Terres de l'Ebre.

- Han creat aquest grup perquè han augmentat els casos de dones que volen tenir els fills a casa?


- No, en absolut. La meva intenció és retirar-me i la idea era que algú pogués continuar fent aquesta feina. Ara bé, si ho ha de fer una persona o dues és molt pesat i ara tenim un grup ben jove que garanteix que se segueixi oferint el servei. No han augmentat els casos però, com deia, si hi ha més persones que es dediquen als parts a casa, dona una mica més de llibertat, és una feina molt esclava. Un exemple és que has d'estar de guàrdia des de la setmana 37 fins a la 42. I un cop han tingut el bebè, has d'estar quatre setmanes més pendent del telèfon per si necessiten alguna cosa.

- Quants parts a casa hi ha de mitjana a l'any a Tarragona?

- La veritat és que la xifra varia però podríem parlar d'una desena a Tarragona i demarcació. Alguns anys més i alguns menys però en movem entre una forquilla de 5 i 12. 

- No són gaires. La gent segueix apostant majoritàriament per tenir els fills a l'hospital.

- Em sembla perfecte aquesta xifra. És excel·lent. Millor que no es massifiqui el fet de voler tenir-los a casa perquè després hi podria haver problemes. Millor que la progressió sigui lenta i només per aquelles que realment ho decideixin amb convicció. 

"Millor que la progressió sigui lenta i només per aquelles que realment ho decideixin amb convicció"
  
- Quin és el perfil de les dones que volen tenir els fills a casa?

- Doncs realment no hi ha un perfil tancat. Hi ha gent de tot, des de personal sanitari, incloses doctores, fins a professores.
 

María Jesús Montes, llevadora del part a casa Foto: Jonathan Oca


- Què aporta a les mares el fet de tenir el fill a casa?

- El benefici, cada persona, cada mare o cada parella decideix quin ésperò generalment volen fer-ho perquè les seves avantpassades ho van fer i perquè volen rebre el bebè en les millors condicions. Ara bé, jo preguntaria a cadascuna de les parelles quins són els beneficis que els aporta per saber-ho amb exactitud, ja que cadascú pensa diferent. Tot i així, estaran tots molt relacionats en què elles volen fer-se el seu part, perquè se senten capaces de fer-ho i perquè consideren que el millor és que el bebè neixi en les millors condicions, en un lloc amable on ningú destorbi i que arribi al món rodejat d'amor, és a dir, amb els pares, la família, amics.

- Quin és el paper dels pares?

- És fonamental perquè han d'estar-hi d'acord, han de veure que la seva parella és capaç i que s'ho creguin realment, no només és una cosa verbal, també és mental. Hi ha d'haver una consciència real que la dona és capaç de parir a casa i donar-li suport. Durant el part, hi ha moments molt potents, molt forts, que si l'home no s'ho creu, ja està dient de marxar cap a l'hospital i això, li resta força a la dona. També és bàsic perquè si en la mirada o en el contacte que tenen mentre està de part, si el marit no s'ho creu o no està d'acord, doncs això no va. 

"És fonamental perquè han d'estar-hi d'acord, han de veure que la seva parella és capaç i que s'ho creguin realment, no només és una cosa verbal, també és mental"

- Què vol dir? 

- Que no pot parir, necessita un company realment potent, fort i disposat. És important veure com la parella està passant per un procés, no sé si diria malament, però ho està passant. Els homes pateixen veient-la així però després estan tots encantats d'haver viscut aquesta experiència, perquè és una experiència d'ambdós.

- En els parts a casa no s'administra cap mena de medicació a la mare?

- Cap, tot és natural. No hi ha res de medicació, en algun cas potser prenen algun tipus d'infusió si li agrada o homeopatia si algú ja en prenia però també depèn de cada persona i del que estigui acostumada. Si s'hagués de suturar alguna ferida en el postpart, llavors sí que es posa anestèsia local per cosir.

- Què s'ha de tenir en compte a l'hora de parir a casa?

- Doncs que no sigui un embaràs de risc i que el part es planifiqui de manera normal. Que sigui a partir de la setmana 37 i no més endavant de la 42. Que no hi hagi cap malaltia per hipertensió o diabetis. En resum, és que sigui una dona sana i que no hi hagi cap mena de risc ni per ella ni per al bebè. També s'ha de tenir en compte que un dels requisits és que el domicili, o el lloc on vol tenir el fill, no pot estar a més de 20 minuts de l'hospital més proper.

- Quines condicions higièniques ha de tenir el lloc es vol parir?

- Ha d'estar net. En els hospitals hi ha infeccions i mira que hi ha neteja, els gèrmens que resisteixen es fan forts i provoquen malalties. Per tant, a casa hi ha d'haver neteja, higiene, però l'habitual. Higiene sí,però no desinfecció.

 
"Higiene sí, però no desinfecció"
 
 - El fet de tenir els fills a casa deu tenir molts detractors.

- Doncs si vol que li digui la veritat cada vegada menys. És una decisió cada vegada més acceptada. És segur perquè si es decideix fer aquest pas però si sorgeix algun problema, que per això estem les llevadores per a detectar-lo, i si passa alguna cosa, la mare és traslladada a l'hospital. O simplement si la dona decideix finalment anar a l'hospital. El que cal és una coordinació entre el personal que treballa en el part a casa i el personal que està a l'hospital. El més important és que la dona pugui ser rebuda de la millor manera i que tingui una continuïtat en el seu part. En resum, que les dones tinguin una bona atenció.
 

María Jesús Montes, llevadora del part a casa Foto: Jonathan Oca


- Quin personal mèdic es necessita per poder donar a llum a casa?

- Primer de tot sempre s'aconsella a la parella que hi hagi algú per donar suport, com una amiga per exemple, o un familiar. Nosaltres, anem dues llevadores i amb això ja és suficient.

- Quina és la tasca de les llevadores abans, durant i després del part a casa?

- A trets generals, primer ens coneixem quatre mesos abans i fem unes trobades per parlar del part i de tot el que engloba. També els expliquem com actuarem tots. Cap a la setmana 37, que és quan ens posem de guàrdia, anem a casa seva a veure l'espai i conèxier la localització, per si ens truquen tard i saber on és. Un cop allà, coneixem també la persona que els acompanyarà en el part, la dona ens explica com ho vol fer, on el vol tenir, com espera que sigui i tot el que té preparat. Durant el part, com que hi anem dues llevadores, una s'encarrega de donar suport emocional a la dona i l'altra, sol estar més lliure i està més atenta a les coses tècniques i de registre. Després del part, ens quedem entre 3 i 4 hores a la casa per assegurar-nos que la mare i la criatura estan bé. I que el cos de la mare es recupera, que s'estabilitza. Tornem al cap de 24 hores per tornar a fer una altra visita. Passem l'endemà, al cap de tres dies i arribem fins al cinquè dia. I els aconsellem que vagin al pediatre en el marc d'una setmana. Aquí en principi ja hauria acabat la nostra tasca, aparentment, però estem en contacte almenys un mes més, ens pregunten dubtes a través de trucades o missatges de WhatsApp.

- El postpart entenc que també s'afronta sense medicació?

- Sí, sí. Com el part, sense medicació.

- Qui talla el cordó umbilical del bebè?

- Sempre és el pare qui s'encarrega de tallar el cordó. És un moment únic.

 
"Sempre és el pare qui s'encarrega de tallar el cordó. És un moment únic"
 
- Les parelles surten reforçades d'un part així?

- Pel que diuen els pares, després hi ha molta unió en la parella. Han treballat i superat junts aquest tema, han viscut junts el naixement del seu fill. Entre els dos hi ha una força enorme que beneficia la seva unió.

- Voler tenir els fills a casa no deu estar cobert per la Sanitat Pública.

- Exacte. Per això estem reclamant que les dones que vulguin tenir els seus fills a casa no hagin de pagar un sobrecost per poder fer realitat el seu desig i que tinguin cobertura per la Sanitat Pública.

- Així doncs, el seu servei no és gratuït. Quan els costa als pares que decideixen fer aquest pas?

- En total val 2.000 euros. Són més de sis mesos d'acompanyament a les dones i a la parella.

- S'ha trobat en casos que la dona, o la parella, s'ha fet enrere i ha acabat a l'hospital?

- I tant, i es dona per acceptat. És normal que passi i en part millor, ja que si es força la situació, el part no va, no flueix i s'acaba patint.

 

Participació