La Generalitat recupera les restes de 250 soldats de la Guerra Civil en dues fosses

En un any, s'ha multiplicat per quatre la quantitat de despulles desenterrades des del final de la Transició

per Redacció, 21 de setembre de 2018 a les 07:13 |
La fossa del Soleràs, la més gran excavada a Catalunya | Govern
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Generalitat ha obert les dues fosses més grans excavades fins ara a Catalunya pel que fa a nombre d’individus. Es tracta de la fossa del Soleràs (les Garrigues) i de la fossa de Pernafeites de Miravet (la Ribera d’Ebre). Els arqueòlegs han exhumat en el primer cas les restes de 146 individus i les d’un centenar de persones al segon. 

Un any després de la posada en marxa del pla de fosses, el Govern ha multiplicat per quatre el nombre de despulles recuperades des de la Transició. Des del 1977, a Catalunya s’han exhumat les restes de 339 persones. D’aquestes, 281 s’han exhumat durant l’últim any.

Des del 1977 a Catalunya s'han exumat 339 persones, de les quals 281 han estat el primer any

Un veí del Soleràs, primera víctima identificada

Leandro Preixens Torrebadella va morir per l’ona expansiva d’un obús, en un bombardeig, l’any 1938. Era un civil de 60 anys, veí del Soleràs i trobat a la fossa de la localitat, la més gran de les que s’han obert fins ara a Catalunya. 

El Departament de Justícia l’ha identificat gràcies a les mostres d’ADN dels seus familiars, que es van acollir al programa d’identificació genètica de la Generalitat. La consellera de Justícia, Ester Capella, va lliurar l’anàlisi genètic que certifica la identitat de les despulles al seu nét, Josep Maria Ruestes.
 

Obertura d'una fossa comuna de la Guerra Civil. Foto: Josep Maria Montaner


La fossa del Soleràs, la més gran excavada a Catalunya

La fossa del Soleràs, subdividida en vuit fosses, estava ubicada a l’antic cementiri del poble, abandonat a principis del segle XX. La majoria d’exhumacions corresponen a soldats republicans que van morir a un hospital de campanya del poble. També s’hi han trobat 25 soldats del bàndol nacional i alguns civils. L’hospital estava en un edifici pròxim a la fossa i els mateixos veïns traslladaven els soldats morts al cementiri vell, de nit, amb un carro arrossegat per una mula.

El Soleràs és un poble que va quedar entre el front de l’Ebre i el front sud del Segre. Va ser un punt logístic rellevant entre el juliol i el desembre del 1938, perquè el Govern de la República hi va ubicar l’atenció sanitària dels ferits entre els dos fronts. El gener del 1939 la zona va caure en mans de l’exèrcit nacional, que va aprofitar l’espai per enterrar-hi els seus soldats morts a la Batalla de les Garrigues.

Els soldats republicans de la fossa de Miravet

A la fossa de Miravet, coneguda com la fossa de Pernafeites, hi havia soldats republicans morts a la Batalla de l’Ebre. La majoria corresponien a la 43a Divisió de l’exèrcit republicà, tot i que també hi havia homes de l'11a Divisió, coneguda com la Divisió Lister. Van morir durant la defensa de la Serra de Cavalls. A l’entorn de la fossa també hi havia un hospital de campanya.

14 fosses en un any

A Catalunya hi ha 505 fosses localitzades, de les quals només se n’han obert 38, 14 de les quals durant aquest últim any. El Departament de Justícia calcula que hi ha al voltant de 20.000 persones enterrades en fosses. 

El Departament de Justícia calcula que hi ha al voltant de 20.000 persones enterrades en fosses.
 
Des de la posada en marxa del pla de fosses, el Govern fa excavacions d’ofici per recuperar la memòria democràtica. Abans que es posés en marxa la iniciativa, la Generalitat només actuava a petició dels familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. El Departament de Justícia analitza les restes trobades per identificar-les i retornar-les als seus familiars.
 

Exhumació d'una de les fosses comunes de la Guerra Civil. Foto: Jordi Ubach


El programa d'identificació genètica

El programa d'identificació genètica creua l’ADN de les restes òssies amb el de familiars vius per indicar o descartar coincidències. Les persones que sospiten que tenen un familiar a una fossa i volen fer-se la prova d’ADN s’han d’inscriure al cens de persones desaparegudes. 

L’Hospital Vall d’Hebron fa l’estudi genètic a partir de mostres de frotis bucal. Després, incorpora els resultats a una base de dades amb l’estudi genètic de familiars de desapareguts per creuar-ne els resultats amb el perfil genètic de les restes enterrades a les fosses. Les proves genètiques s’han fet a 1.265 familiars; el cens compta amb 5.459 casos inscrits fins al juliol.

- Més informació de pla de fosses de la Generalitat
- Més informació del programa d'identificació genètica del Govern
- MAPA de fosses confirmades i probables
 

 

Participació