UN ANY DELS ATEMPTATS DEL 17-A

Trapero, l'«heroi» reclòs a l'ombra

El major dels Mossos, ara processat per sedició i organització criminal, va convertir-se en icona de la diligència policial arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils

per Aida Morales, 16 d'agost de 2018 a les 21:30 |
Josep Lluís Trapero, exmajor dels Mossos d'Esquadra | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 d'agost de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
De la glòria a l'ombra. Josep Lluís Trapero, qui va ser el màxim dirigent dels Mossos d'Esquadra, viu ara lluny dels focus mediàtics. Es troba així, més que per voluntat pròpia, per la deriva del 155 i arran del processament per sedició i organització criminal que es deriva de l'Audiència Nacional. Però lluny d'això, ara fa un any Trapero es perfilava de manera ben diferent. Mitjans internacionals com el Süddeutsche Zeitung el qualificaven d'"heroi" per la bona gestió que els Mossos havien fet dels atemptats de Barcelona i Cambrils. No eren els únics. La reputació del cos policial català gaudia de bona salut i Trapero liderava els índexs de popularitat.

Trapero (Santa Coloma de Gramenet, 1965) va ascendir a major dels Mossos d'Esquadra l'abril del 2017, dos mesos abans de l'anunci de la data del referèndum de l'1 d'octubre, a instàncies del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. La trajectòria dins del cos l'avalava com a candidat, i el Govern confiava en ell per conduir els Mossos en el camí d'una policia "europea, social i democràtica", al costat d'allò que decidís la ciutadania. Fill de taxista i crescut al barri de Singuerlín de Santa Coloma, feia 27 anys que mantenia una constant dedicació en el cos.


"Som Mossos i fem de Mossos. No treballem de Mossos", va afirmar en aquesta línia en l'acte de presa de possessió com a major. Allà va ser on va començar a posar els punts sobre les 'is' del que més endavant seria el seu llegat: volia convertir la policia catalana en un referent ben valorat i modèlic, i així trencar amb la visió repressiva i conservadora que part de la ciutadania tenia del cos.

Especialització i acció contra el terrorisme

Trapero va encapçalar i coordinar el dispositiu del 17-A amb diligència, va dirigir una resposta comunicativa, serena i contundent, i va explicar personalment la situació a la ciutadania, al costat de les màximes autoritats del país. Des del dia 16 d'agost -quan hi va haver la primera explosió a Alcanar- fins el 21 d'agost -quan els Mossos van batre Younes Abouyaaqoub a Subirats-, el major va donar resposta a desenes de mitjans de comunicació nacionals i internacionals, al temps que el dispositiu policial estrenyia el cercle del terrorisme i els Mossos agafaven el timó dels fets com una veritable policia d'Estat. Aquesta darrera situació va acabar incomodant el govern i els cossos policials espanyols.

Trapero va encapçalar i coordinar el dispositiu del 17-A amb diligència, va dirigir una resposta comunicativa, serena i contundent, i va explicar personalment la situació a la ciutadania, al costat de les màximes autoritats del país

La resposta policial liderada per Trapero, però, no havia estat improvisada. Els Mossos s'havien preparat durant els últims anys per actuar davant de situacions extremes. Els atemptats en diverses ciutats europees havien activat l'alerta antiterrorista a l'estat espanyol, i malgrat que no s'esperava cap atemptat imminent a Catalunya, els agents patrullaven preparats. Particularment, durant els darrers anys Trapero havia ampliat el seu àmbit de coneixement. Entre les seves especialitats destacava el coneixement de la criminalitat informàtica, el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. També havia ampliat la seva formació a l'acadèmia de l'FBI i havia treballat en centres penitenciaris i comissaries d'arreu del territori.

Les dificultats en la gestió dels atemptats

La gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils no va ser fàcil per al cos. A les circumstàncies del moment, els Mossos van trobar-se amb el problema de no disposar de l'accés als canals d'intel·ligència que sí que tenien les policies estatals. Així ho va denunciar públicament el major, que va posar sobre la taula la descoordinació que hi havia entre les forces de seguretat espanyoles, i va criticar que els Mossos no sabessin pràcticament res de l'imam de Ripoll que havia estat confident de les forces d'intel·ligència espanyoles. El major també va lamentar que la policia catalana no tingués accés a les dades de l'Europol ni estigués incorporada al Citco (Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat).

En aquest punt, i mentre els Mossos assolien la popularitat i el prestigi que Trapero sempre havia perseguit, la política es filtrava en aquesta gestió per acabar enterbolint les relacions entre els cossos policials, la Conselleria i el Ministeri d'Interior, així com la interpretació que en feien els mitjans de comunicació catalans i espanyols.

"Per sort, la policia que jo dirigeixo cada cop està més a prop de la gent. Uns llencen merda, altres flors", va afirmar quan rebia tantes crítiques com mostres de suport de la ciutadania. Trapero va entomar la responsabilitat amb contundència i va treure les ungles quan alguns van atacar el cos. Va ser llavors, quan el major també va convertir-se en una icona de la defensa del català. Durant la roda de premsa que va oferir amb el conseller d'Interior i el de Justícia sobre els atemptats, Trapero va etzibar "bueno, pues molt bé, pues adiós" a un periodista estranger que va marxar indignat perquè part de les preguntes s'estaven contestant en català. La frase va tardar poques hores a fer-se famosa.
Un ràpid ascens i una caiguda fulminant

Durant anys, Trapero ha evitat significar-se políticament, tot i que s'ha vist utilitzat en la guerra oberta entre els governs català i espanyol. La seva destitució va ser fulminant per ordre del llavors president Mariano Rajoy en aplicació del 155, just després de la declaració d'independència del 27 d'octubre. De la mateixa manera que la gestió dels atemptats l'havia situat com un heroi nacional, la política i la seva judicialització l'enfonsarien.

La destitució de Trapero va ser fulminant per ordre del llavors president Mariano Rajoy en aplicació del 155, just després de la declaració d'independència del 27 d'octubre

El primer pas va ser fer-lo caure del càrrec. El cap dels Mossos, que havia estat nomenat major l'11 d'abril del 2017, perdia tots els poders. En un document enviat a tots els membres del cos, el major va acceptar el cessament i es va acomiadar. "Heu de continuar escrivint el futur", va dir a tots els agents. Sobre la taula ja hi havia el nom del seu substitut: Ferran López, el número 2 de cos, mentre que ell es trobava acusat per l'Audiència Nacional com a màxim responsable de l'actuació policial del 20 i 21 de setembre davant del Departament d'Economia i l'1 d'octubre. Recentment, jutgessa Carmen Lamela l'ha processat per dos delictes de sedició i un d'organització criminal per actuar, presumptament, sota les ordres de Carles Puigdemont.

Des de llavors, Trapero ha estat reclòs a l'ombra, a l'espera d'un judici que no s'havia imaginat mai. El Ministeri de l'Interior el va relegar a una oficina de la comissaria de Les Corts per dur a terme tasques administratives. D'aquesta manera, el major -que manté el càrrec vitalici- va deixar de tenir qualsevol responsabilitat a nivell operatiu. Les poques vegades que se l'ha vist ha estat en les citacions judicials de l'Audiència Nacional, on ha comparegut acompanyat de la seva defensa. A l'espera de la sentència, s'ha submergit en el silenci, i s'ha negat a fer entrevistes o prestar cap tipus de declaració. Un dels herois del 17-A viu, un any després, lluny dels focus.

 

Participació