religió i educació

Detecten instituts catalans que no imparteixen classes de religió tot i haver-hi demanda

Una campanya promou aquesta classe que la segueixen el 36% d'alumnes catalans, segons xifres dels bisbats catalans

per Redacció , 11 d'abril de 2018 a les 21:35 |
Jaume Pujol, Arquebisbe de Tarragona, en una imatge d'arxiu | Arxiu ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els bisbats catalans s'han unit per primera vegada per llançar una campanya que promogui les classes de religió a les aules, que segueixen el 36% dels alumnes de Primària i Secundària de centres públics i concertats. Aquesta xifra representa un total de 250.000 estudiants. 

El president de la Conferència Episcopal Tarragonina (CET) i arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol; el director del Secretariat Interdiocesà d'Ensenyament de la Religió a Catalunya, Pere Micaló, i la professora de Religió de l'Institut Montserrat de Barcelona i doctora en Història de l'Art, Montserrat Claveras, ha donat detalls d'una campanya que han engegat. 


Segons Pujol, després d'anys de publicar cartes i llançar missatges des de diferents plataformes sobre la seva importància, les diferents diòcesis han decidit coordinar-se aquest any per impulsar aquesta campanya de forma conjunta amb la finalitat que els pares es plantegin aquesta "opció voluntària", especialment en Infantil i Primària.

L'arquebisbe de Tarragona ha cridat a combatre "prejudicis" i falsos mites sobre la matèria, que ha descartat que sigui una catequesis encoberta, i ha reivindicat cinc aspectes sobre la seva importància, apel·lant a la seva dimensió cultural i històrica, humanitzadora, ètic-moral, teològica i científica, així com pedagògica.


Pujol ha afirmat que el pitjor enemic de la religió és la ignorància, al·legant que "si no es coneix una cosa mai es podrà triar". Ha reflexionat sobre que la classe de religió és útil per alguna cosa més que "per anar a un museu i conèixer les històries que allà s'exposen", especialment de l'Edat Mitjana, el Renaixement i el Barroc, davant la qual cosa la professora Claveras ha remarcat que a l'aula no s'avalua la fe, sinó els continguts.

Sobre els continguts, ha dit que aborden els grans relats bíblics, la pregunta de qui és Jesucrist, la història de l'Església, així com també d'altres religions, que, sovint, també són audiència d'aquestes assignatures, fet que Pujol ha dit que està normalitzat en la resta d'Europa.


Instituts que no imparteixen la matèria

Per a Claveras, la religió, igual que les humanitats, travessa un moment delicat, que "l'analfabetisme és bastant cultural", ja que ara no són qüestions en voga, a conseqüència de l'auge de les disciplines tecnològiques.

Malgrat que no es requereix un mínim detallat d'alumnes per impartir aquesta matèria, existeixen alguns instituts públics que han negat l'opció d'incloure aquesta assignatura en el currículum, encara que existeix demanda d'alumnes per cursar-la, ha criticat Micaló.

Les xifres

A Catalunya, hi ha actualment 4.524 docents que imparteixen aquesta assignatura, dels quals 1.176 ho fan en centres públics -761 en Infantil i Primària i 415 en Batxillerat-, i 3.348 ho fan en escoles adherides a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) -2.498 d'Infantil i Primària i 850 d'ESO i Batxillerat-.

Respecte als alumnes que escullen Religió, els 250.000 alumnes citats es refereixen a les etapes d'educació obligatòria, que va dels tres als 16 anys d'edat, i representen el 36% dels alumnes escolaritzats en aquests centres, 704.500.

La majoria dels que cursen religió acudeixen a centres concertats, arribant aquests a la xifra de 174.134 -100.057 d'Infantil i Primària i 74.077 d'ESO-, mentre que 79.703 van a centres públics -60.117 de Primària i 19.586 de l'ESO-.

Preguntat per la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que valida que les escoles que segreguen per sexes puguin rebre finançament públic, Pujol ho ha vist amb bons ulls com una opció a nivell pedagògic.

 

Participació