estudi

«Pijes i xonis», l'estigmatització de les adolescents a les xarxes socials segons l'estètica i la conducta sexual

Set grups de joves d’entre 16 i 20 anys han participat en un treball de la URV explicant com valoren les seves autopresentacions

per Redacció , 4 d'abril de 2018 a les 18:47 |
Set grups de joves d’entre 16 i 20 anys han participat en el treball de la URV | URV
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un estudi dut a terme per investigadores del Grup de Recerca en Comunicació Asterisc de la URV ha posat en evidència com els nois i noies adolescents creen dinàmiques d'estigmatització a partir de la imatge que projecten ells mateixos i els altres a les xarxes socials. 7 grups de joves d'entre 16 i 20 anys han explicat com valoren les seves autopresentacions. En aquest procés, les etiquetes de "pija i xoni" apareixen reiteradament per classificar i jerarquitzar l'estètica i la conducta sexual de les noies.

La distinció es fa referent a biaixos de gènere i no per les condicions socioeconòmiques. Per exemple, el de "xoni" recau en noies qualificades com a "vulgars, que se salten el bon gust o que tenen una sexualitat excessiva". De fet, les noies, a diferència dels nois, són criticades des d'un doble estàndard, el del sexe i el del gust personal i el de la cultura i els estudis.


Este doble estàndard genera un menyspreu cap a les noies que s'estereotipen com a "xonis", a les quals s'atribueixen autopresentacions i pràctiques en xarxa d'acord amb aquest judici de classe i gènere. Aquest perfil s'identifica amb símbols culturals molt específics com ara pantalons molt ajustats, tangues, pírcings, tatuatges, cua de cavall o monyos, maquillatge excessiu i postures provocadores a les fotografies que són llegides en clau sexual. L'estereotip de "pija" és com una noció neutra, un marcador d'identitat estàndard utilitzat com a contrari de l'etiqueta "veritablement despectiva" que seria la de "xoni", un estigma que els adolescents reconeixen col·lectivament.

L'estudi mostra que els mitjans de comunicació socials són un espai clau on es jutgen les feminitats de classe en un lloc públic compartit pels joves. Els discursos elaborats en les autopresentacions reprodueixen aquests estereotips més que no pas contribueixen a transformar-los. Tots els adolescents es mostren conscients d'aquests prejudicis però manifesten dificultat o impossibilitat per superar-los, la qual cosa legitima un bagatge cultural masclista.


De fet, aquests marcadors de classe els serveixen a les noies per establir límits a les xarxes socials, on la norma és l'autosexualització. La preocupació de les noies que han participat en els grups de discussió ha estat evitar que les etiqueten com a "xonis" quan construeixen una imatge atractiva. Senten pressió erotitzar a través del reforç positiu del grup d'iguals però també pel pes d'una cultura mediàtica que cosifica les dones. Després són jutjades a causa d'aquesta sexualització.

Les professores que han fet l'informe són Cilia Willem, Núria Araüna i Iolanda Tortajada. Els resultats coincideixen amb estereotips de dones de classe treballadora en altres contextos culturals, per exemple, al Regne Unit on existeix la figura de "chav", vista com una exhibició contínua de falta de cultura, d'estil i de gust.

 

Participació