El Racó de les petites històries

«​​​El dia que la Terra es va enfadar»

Els humans ens ho vam creure allò de que érem els reis de la creació

| 29/03/2018 a les 04:30h
Especial: El racó de les petites històries
Arxivat a: General, Montserrat Guasch, El Racó de les petites històries

El planeta Terra Foto: Pixabay


Un dia qualsevol, d'un futur potser no massa llunyà, l'Ariel i el seu avi parlen mentre miren a l'exterior des del gran finestral.
—Avi, i per què es va enfadar la Terra?

—Si jo trenqués les teves joguines, si jo et fes plorar, no t'enfadaries amb mi?

—Però, avi, tu això no ho faries perquè m'estimes, oi?

—És clar, no ho faria perquè t'estimo. Però, imagina per un moment que no t'estimo i que et trenco les joguines; no t'enfadaries amb mi?

—I tant!

—Doncs per això es va enfadar la Terra, reiet, perquè els humans vam deixar d'estimar-la.

—I li vàreu trencar les joguines?

L'avi es va quedar pensatiu, i mirant a l'exterior, amb els palmells de les mans contra el vidre, va començar a parlar com si estigués sol.
—La Terra ens va cuidar durant mil·lennis, era casa nostra, ens aixoplugava i ens alimentava. Però els humans ens ho vam creure, allò de que érem els reis de la creació, i ens vam transformar en reis tirans. La nostra ambició no tenia límits, i la nostra inconsciència tampoc. Vam abusar de la seva hospitalitat, la vam maltractar, i vam ignorar tots els seus avisos. Sí, la Terra era noble i ens avisava, ens va donar molt de temps per rectificar, moltes treves, però no en vam aprofitar ni una. La nostra ceguesa i la nostra vanitat van acabar amb la seva paciència, fins que un dia la Terra ens va demostrar que els humans érem uns simples invitats i que només estàvem allí de pas. A partir de llavors ja no hi va haver més treves: els vents es desfermaven, els oceans creixien furiosos engolint tot el que trobaven, el foc cremava els arbres deixant el terra nu, els núvols no paraven de plorar i les muntanyes es desfeien i sepultaven tot al seu voltant. La festa s'havia acabat.

—La festa? Quina festa?

L'avi va mirar l'Ariel amb tendresa i no va poder evitar un somriure.
—Vull dir que els humans vam haver de marxar.

—Ah! I, avi, creus que la Terra encara està enfadada amb els humans?

—No, no, segur que no. La Terra és noble. Ella només es va defensar.

—Però ara es deu sentir sola i trista, veritat?

—No ho crec! Mira-la, que bonica és! A tu et sembla trista?

L'Ariel va imitar el gest del seu avi i recolzant els palmells de les seves manetes contra el vidre va contemplar aquella bola blava i brillant que hi havia a l'exterior.
—La Terra no ens necessita, reiet.

Contingut relacionat

Montserrat Guasch
05/02/2018
Montserrat Guasch
11/01/2018
Montserrat Guasch
15/12/2017
Montserrat Guasch
28/11/2017

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Una persona consultant el seu telèfon mòbil. | Adrià Costa
Aida Morales
01/01/1970
La policia catalana demana prudència i que no s'enviïn fotografies de caire sexual per les xarxes socials
La façana de l'edifici dels Xiquets de Tarragona, ara tancat per rehabilitar-se | ACN
01/01/1970
Busquen un emplaçament definitiu on assajar mentre durin els treballs de rehabilitació de l'edifici
Detall dels DNI intervinguts | ACN
01/01/1970
L'arrestat duia 28 documents acreditatius, 19 d'ells presumptament falsificats
Neus Munté, en un moment de l'entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
01/01/1970
La candidata del PDECat a les primàries de Barcelona assenyala que la fórmula podria passar per un candidat independent si suposa un "plus", però recela de la proposta de Jordi Graupera | Admet que JxCat i el partit "no estan d'acord amb tot", però indica que caldrà avançar cap a un escenari de col·laboració estable
01/01/1970
El ministeri d'Exteriors celebra que cap govern reconegués la República catalana, però admet que ara l'objectiu és aconseguir evitar els suports al sobiranisme de mitjans de comunicació
01/01/1970
Cita el secretari de Presidència de la Generalitat Joaquim Nin i al director de Comunicació de la Generalitat Jaume Clotet pel dia 2 de maig