Procés català

El vallenc Cèsar Puig ja declara a l'Audiència Nacional per l'1-O

La magistrada Carmen Lamela pren declaració a l'exdirigent d'Interior per delictes de sedició

per Redacció, 9 de març de 2018 a les 09:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

L'exsecretari general d'Interior, César Puig, i el seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas Foto: ACN


L'exdirector dels Mossos d'Esquadra, Pere Soler, i l'exsecretari general d'Interior, Cèsar Puig, ja són a l'Audiència Nacional, on aquest divendres declaren en qualitat d'investigats per dos delictes de sedició. La magistrada Carmen Lamela vol conèixer la seva implicació en els operatius policials durant els registres a la Conselleria d'Economia el 20 de setembre i també el dia el referèndum. Puig va ser mà dreta del conseller destituït Joaquim Forn, empresonat a Estremera des del 2 de novembre.


La seva investigació se suma a la causa que Lamela ja té oberta per sedició contra l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, i la intendent del cos Teresa Laplana. La magistrada de l'Audiència Nacional actua a instàncies de la Fiscalia, que considera que tots dos van tenir un paper "decisiu" a l'hora de fer realitat el referèndum. A banda dels dos delictes de sedició, Lamela apunta ara un possible delicte d'organització criminal.

El primer en arribar ha estat Cèsar Puig acompanyat del seu advocat Jaume Alonso-Cuevillas quan passaven cinc minuts de dos quarts de nou. Deu minuts més tard, ha entrat a l'Audiència l'exdirector dels Mossos, Pere Soler. A tots dos van ser destituïts per l'aplicació del 155. Hauran de declarar davant la magistrada Carmen Lamela, que també investiga l'excap dels Mossos i la intendent Teresa Laplana per dos delictes de sedició.

Ara, amb la imputació de Soler i Puig, ja són quatre els investigats en aquesta causa. Trapero ja ha declarat en dues ocasions davant de l'Audiència Nacional i ha sortit en llibertat amb mesures cautelars (retirada de passaport, prohibició de sortir de l'Estat i compareixences periòdiques al jutjat).

La darrera declaració de Trapero a l'Audiència va ser al febrer pels fets de l'1-O i la Fiscalia sol·licitava per a ell presó provisional sota fiança de 50.000 euros. La magistrada, però, va desatendre la petició. En aquella declaració, va relatar que havia mantingut dues reunions amb Puigdemont i Forn abans del referèndum i que ja va advertir que els Mossos no acompanyarien el procés independentista adduint la neutralitat del cos.


Noves imputacions a instàncies de la Fiscalia

Ha estat la Fiscalia la que ha demanat a Lamela que els investigui considerant que formaven part d'una organització per dur a terme el referèndum. Segons el fiscal, tant l'exdirector dels Mossos com el major Trapero "es van veure amb l'obligació de transmetre la sensació" que acatarien les ordres d'impedir el referèndum "quan en realitat no tenien la més mínima intenció de fer-ho".

Per contra, segons el fiscal, "la seva col·laboració [dels Mossos] amb la celebració del referèndum va anar més enllà de la inactivitat i es va convertir en una acció a favor de la seva consumació".
En aquesta línia, recollia un seguit d'exemples de la suposada inacció dels agents i de "l'actitud passiva" dels agents malgrat la "resistència activa" dels votants de l'1-O i de les persones que protegien els centres de votació. En aquest relat, el fiscal destacava les suposades lesions que van patir els agents de la policia espanyola a cadascun dels punts que van intervenir.

"Col·laboració real i efectiva"

La magistrada ha de determinar si, com diu el fiscal, no només hi va haver "inacció", sinó també actes de "col·laboració real i efectiva" dels Mossos durant la celebració del referèndum. Segons la Fiscalia, aquests fets "només poden ser conseqüència d'una actuació policial coordinada i subjecta a les prèvies instruccions dels caps dels Mossos d’Esquadra i dels responsables de la Conselleria d’Interior de la Generalitat".

 

Participació