El Racó de les petites històries

«​​Cinquanta euros i un entrepà»

No tots els nens com l'Ibrahima es volen fer grans perquè saben el que significa

| 05/02/2018 a les 18:48h
Especial: El racó de les petites històries
Arxivat a: General, Montserrat Guasch, El Racó de les petites històries

Un noi amb una motxilla en una imatge d'arxiu Foto: Pixabay


L'Ibrahima va arribar amb una motxilla plena d'il·lusions i esperances. Anava tot sol, tenia 12 anys, en els seus ulls s'hi endevinava la por, i de la seva boca mai va sortir cap paraula sobre com va arribar fins aquí. Però tant feia, aquí el teníem. Malgrat tot el que podíem imaginar sobre el que no ens havia explicat, sobre el que havia viscut i el que volia deixar enrere, les seves il·lusions continuaven intactes a la seva motxilla: fer-se gran en aquesta part del món que des de la fam i el patiment del seu país es considera un paradís.

Tant bon punt va ser detectada la seva presència, se li va penjar una etiqueta. A partir d'aquell moment l'Ibrahima era un "mena", un "menor estranger no acompanyat", un de tants nens que arriben sols, sense els seus pares, sense identitat, i se'l va acollir en un centre que seria la seva nova casa, un centre on altres com ell o en situacions semblants també esperen a fer-se grans. O no. No tots ells es volen fer grans, perquè saben el que significa. Però l'Ibrahima no ho sabia.

Molt aviat va aprendre la llengua del paradís, i va poder anar a la mateixa escola on van els nens que no viuen al centre, i va aprendre a llegir i escriure i tot el que els nens de la seva edat aprenen a l'escola. I es va anar fent gran, i va fer tot el que els nens fan quan es fan grans. I al centre, els educadors n'estaven orgullosos d'ell. Que bé que s'havia adaptat a la seva nova realitat, al país d'acollida, que resilient que és l'Ibrahima, deien els educadors quan parlaven d'ell. I mentre, l'Ibrahima feia plans pel futur, des de la seguretat del centre. Estudiaria i treballaria dur, qui sap si algun dia podria trucar la seva mare i dir-li que havia assolit el seu somni. Qui sap si guanyaria prou diners per tornar algun dia a casa seva i treure els seus de la misèria. Qui sap si...

Ara l'Ibrahima ha fet ja els 18 anys i li han dit que no pot continuar al centre. Li han dit que la llei no ho permet perquè ja és major d'edat. Avui ha sortit al carrer, tot sol, i el so de la porta del centre quan s'ha tancat darrere seu li ha semblat diferent. I ha mirat dins la motxilla, qui sap si per comprovar que les seves il·lusions... Però no, només hi ha trobat cinquanta euros i un entrepà que li han donat perquè comenci a volar sol. Altra vegada sol. Benvingut al paradís, Ibrahima.

Contingut relacionat

Montserrat Guasch
11/01/2018
Montserrat Guasch
15/12/2017
Montserrat Guasch
28/11/2017
Montserrat Guasch
28/09/2017

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Una imatge de la Processó del Dolor de Tarragona | Jonathan Oca
01/01/1970
Les dates d'aquesta festivitat es determinen a partir del calendari lunar, de manera que el diumenge posterior a la primera lluna plena després de l'inici de la primavera és el Diumenge de Pasqua
Un moment de les votacions de l'AGO de l'ANC al poliesportiu de la Mar Bella | ANC
Ferran Casas
01/01/1970
Ja s'han abonat 3,8 milions en concepte de multes i fiances | L'Assemblea aprova els comptes anuals, tomba les dues esmenes a la totalitat al full de ruta i renovarà el secretariat el 17 de març
​Es millora la il·luminació al barri Parc Riu Clar | Aj. de Tarragona
01/01/1970
El cost total de la inversió és de 5.073 € IVA inclòs
Un moment de les votacions de l'AGO de l'ANC al poliesportiu de la Mar Bella | ANC
01/01/1970
L'entitat aprova el full de ruta per fer efectiva la República i mantenir el pols, i convoca una manifestació l'11 de març i un dejuni | Avisa que no deixarà de posicionar-se i de ser "pal de paller" mentre Puigdemont els demana "paciència i persistència" | La Caixa de Solidaritat ja ha recaptat 5,8 milions i 3,8 s'han abonat en multes i fiances
Joan-Lluís Lluís | Adrià Costa
01/01/1970
L'autor nord-català publica "Jo soc aquell que va matar Franco", la novel·la guanyadora del darrer Premi Sant Jordi | "L'1-O la gent va acceptar rebre cops per defensar una idea; el 27-O es deixar el camp lliure als agressors, perquè ningú prengués mal. Són coses diferents", afirma
01/01/1970
"Si després ha de tornar a la presó, exercirà com a president de la Generalitat des de la presó", ha assegurat el seu advocat a TV3