Els hospitals de titularitat municipal de Tortosa i Amposta es desvinculen definitivament del grup Sagessa

La societat GINSA anuncia l'acomiadament de cinc treballadors així com la recol·locació de 33 més arran de la seua sortida de l'accionariat dels tres centres ebrencs

| 09/01/2018 a les 22:24h
Arxivat a: Societat, Adam Tomàs, Tortosa, Sagessa, Ginsa, Amposta, Hospital de la Santa Creu, Clínica Terres de l'Ebre, salut, Jesús, Fussmont, Hospital Comarcal del Montsià
Imatge d'arxiu de l'hospital comarcal d'Amposta | S.B.
La societat GINSA, AIE, integrada dins del grup Sagessa, es desvincula definitivament de la gestió dels hospitals de titularitat municipal de Tortosa –Hospital de la Santa Creu de Jesús i Clínica Terres de l'Ebre- i Amposta –Hospital Comarcal del Montsià així com els centres i serveis de la Fussmont, com la residència d'avis-.

L'assemblea general de la societat, amb representants de totes les institucions que la componen, ha anunciat que els seus membres van arribar a un acord mutu el passat 27 de desembre que autoritza la sortida de l'accionariat. Mentre que en el cas dels centres tortosins la desvinculació es va fer efectiva el passat 31 de desembre, en el cas d'Amposta serà aquest dimecres, 10 de gener. Amb motiu d'aquesta sortida, que suposarà "una disminució del 23%" de la seva facturació, GINSA anuncia en el mateix comunicat una reestructuració de la societat "a les necessitats actuals". Això, addueix, suposarà extingir cinc contractes de treball i recol·locar 33 professionals –la majoria dels serveis i manteniment- als diferents centres del grup.

Actualment, la societat disposa d'una plantilla formada per 350 treballadors.
De moment i per fer efectiva la transició, GINSA ha anunciat que continuarà prestant els "serveis indispensables" durant el temps "estrictament necessaris" per facilitar el traspàs i migració de sistemes que "garanteixi la correcta prestació dels serveis públics d'aquestes entitats i un procés de desconnexió progressiu i ordenat". Així ho han acordat els ajuntaments que fins ara formaven part de la societat en el marc d'un acord que ha permès la seva sortida "pactada, negociada i amistosa", que requeria la unanimitat de tots els seus membres, segons ha reconegut l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs.

On no hi ha hagut acord, però, és en la part proporcional del cost de la plantilla que donava suport als centres i que els municipis haurien d'assumir. En aquest cas, ha acordat posar el cas en mans d'un arbitratge. Amposta, però, ja ha anunciat que subroga una vintena de treballadors que assumirà Fussmont així com alguns de manteniment –s'ha ofert també a d'altres que estaven a Reus poder tornar a Amposta-.

Malgrat que el comunicat tanca fent palès el balanç "molt positiu" del treball conjunt al llarg del temps en el desenvolupament sanitari i de l'atenció social, la voluntat dels ajuntaments de Tortosa i Amposta d'abandonar la societat del grup Sagessa havia estat manifestada públicament de forma prèvia i reiterada pels respectius alcaldes. El de la capital del Montsià, ho va avançar en una entrevista concedida a l'ACN l'estiu de l'any 2016.

Els escàndols judicials i financers al voltant del conglomerat de gestió sanitària capitanejat per l'Ajuntament de Reus, o la destitució del director general que va deixar sense gerent el centre ampostí, van acabar per deteriorar la confiança dels ajuntaments ebrencs, titulars dels centres hospitalaris i sociosanitaris que gestionava. "Sagessa havia tingut cert sentit durant molts anys per desplegar un sistema social i sanitari a les Terres de l'Ebre que la Generalitat no podia organitzar al seu dia. Però la Generalitat té una estructura pròpia des de 2003 que ha anat creixent, no té sentit que tinguéssim el centre de gestió a Reus", ha subratllat Tomàs. La proximitat, recorda, és clau. "Començava a resultar feixuc malgrat la predisposició des de Reus. Volíem més independència de gestió i informació: això ens acaba de convèncer que hem de ser nosaltres mateixos i tenim marge econòmic per a l'autogestió", ha afegit.

En el cas d'Amposta, la societat prestava serveis valorats en 1,6 milions d'euros, que el consistori està ja treballant per assumir amb la creació d'una nova estructura de compres o el sistema informàtic. Així doncs, seran els mateixos ajuntaments els que, de moment, continuen assumint la gestió dels centres després que la proposta efectuada pel conseller de Salut destituït, Toni Comín, de crear una empresa pública territorial que ho assumís, davant la impossibilitat jurídica que fos l'ICS directament, no va acabar de convèncer els municipis. L'aplicació de l'article 155 va acabar trucant possibles modificacions o acords posteriors.

Tomàs, en aquest sentit, ha precisat que la voluntat és continuar treballant amb la Generalitat en aquesta mateixa línia, però ha recordat la necessitat que, com a contractant dels serveis sanitaris d'aquests equipaments municipals, no només assumeixi la gestió sinó també el passiu que arrosseguen. "Tenim préstecs que paguem amb el que la Generalitat ens compra i no té sentit que deixem l'activitat i assumim nosaltres els préstecs. Ens agradaria que la Generalitat entrés, però ha d'assumir els passius", ha tancat.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un vehicle de la Guàrdia Civil | Europa Press
01/01/1970
L’Associació d’Advocats Voluntaris 1-O de Reus porta al cas a la fiscalia
Inés Arrimadas, líder de Ciutadans a Catalunya, en una visita a Tarragona | Ciutadans
01/01/1970
Inés Arrimadas subratlla que la malversació no afecta només a "diner líquid" i insinua que el ministre d'Hisenda s'ha "precipitat per tapar la seva gestió"
Imatge d'arxiu d'un tren de la línia R-15
01/01/1970
Acord territorial de Cambrils, Vila-seca, Salou, Reus i Tarragona per desmantellar les vies i millorar les connexions amb Barcelona
Una captura del vídeo en què tres membres d'ETA comunicaven el cessament definitiu de la lluita armada, el 20 d'octubre del 2011. | ACN
01/01/1970
L'organització envia una carta als diaris “Gara” i “Berria” després de fer-se públic que es dissoldrà el primer cap de setmana de maig
01/01/1970
Un assistent a Oliu: "Li demanem que advoqui per la llibertat dels presos polítics i per la restauració de la democràcia"
01/01/1970
Les parelles de Forcadell i Comín i la germana de Dolors Bassa expliquen que la situació és més difícil d'assumir pels fills i els pares dels empresonats