Eleccions Parlament 2017

La participació del 21-D es manté molt estable respecte el 27-S

El nombre de votants (34,7%) baixa quatre dècimes respecte el 2015 | A Barcelona, la participació és del 34,6%; a Girona, del 35,2%; a Lleida, 34,4%; i Tarragona, 35,1% | Normalitat en la primera part de la jornada electoral, que transcorre en dia laborable i en un context polític excepcional

per Irene Ramentol, 21 de desembre de 2017 a les 13:33 |
La primera persona que ha votat al col·legi electoral del campus Sescelades, a Tarragona | Jonathan Oca
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Primeres dades de participació d'una jornada electoral que es preveu que arribi a xifres altes en nombre de votants per les circumstàncies polítiques excepcionals que acompanyen els comicis convocats pel 155. A les 13h, però, les xifres provisionals de participació es mantenen similars a les del 27-S. A les 13h, la participació a Catalunya és del 34,7%, quatre dècimes menys que fa dos anys a aquesta mateixa hora.  

Per demarcació, a Barcelona la participació és del 34,6%; a Girona, del 35,2%; a Lleida, 34,4%; i Tarragona, 35,1%. On més cau és a les comarques gironines, on es desploma més de tres punts. 


A Tarragona ciutat, trencant la davallada generalitzada, ha pujat gairebé 2,8 punts. A les 13 h, un 36,80% dels ciutadans ja havien votat, al 2015 ho havia fet un 34,01%.

 
Participació 13h (2017 vs. 2015)
Catalunya:

34,7 % (2017)

35,11 % (2015)

Barcelona:

34,6 % (2017)
34,72 % (2015)

Girona:

35,2 % (2017)
38,47 % (2015)

Tarragona:

35,1 (2017)
35,56 % (2015)

Lleida:

34,4% (2017)
33,75 % (2015)

Els col·legis han obert puntual a les nou, sense incidents remarcables, segons ha informat el secretari general tècnic del ministseri de l'Interior, Juan Antonio Puigserver. Alguna mesa ha tardat a constituir-se pel retard d'alguns dels seus membres. Fins a les deu del matí s'havien constituït 8.050 de les 8.247 meses distribuïdes en els 2.680 locals electorals habilitats per als comicis d'aquest 21 de desembre. A les 10.30 ja s'havien constituït totes.

A primera hora, alguns dels punts de votació ha acumulat llargues cues pel gran nombre de gent que ha volgut anar a dipositar la seva papereta abans d'anar a treballar. Com sempre, els col·legis restaran oberts fins a les vuit del vespre i, a partir d'aquell moment, l'escrutini es podrà seguir a temps real a NacióDigital.

5.500.000 de catalans cridats a votar
Un total de 5.554.394 catalans estan cridats a votar aquest dijous. Es tracta d'un 0,79% més de votants que en les darreres eleccions del 2015. Del total del cens, 5.328.013 persones són residents a Catalunya i 226.381 ho fan a l'estranger. Les dades les va fer públiques ahir al migdia el delegat del govern espanyol, Enric Millo, un fet insòlit -habitualment a càrrec del Departament de Governació de la Generalitat- que s'explica per les mesures d'intervenció de l'executiu de Rajoy, que va comportar el cessament del Govern.

Segons les informacions facilitades pel delegat espanyol, en aquesta ocasió ha crescut el nombre de votants des de l'estranger fins a arribar a les 39.521 persones, un 85,5% més que el 2015, mentre que ha baixat el nombre de ciutadans que han optat per votar per correu: 78.876 persones, un 26,5% menys.

El govern espanyol incrementa la presència policial

Uns 17.000 policies vetllen aquest dijous per la seguretat. En concret, 12.321 mossos faran vigilància estàtica als 2.680 col·legis electorals juntament amb policies locals, 1.834 dels quals vigilaran, juntament amb 104 vigilants de seguretat privada, 600 locals en exclusiva. La Guàrdia Urbana de Barcelona, per exemple, es farà càrrec de 70 col·legis de la capital catalana. A banda, bona part dels 6.000 agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil vigilaran edificis de l'Estat, infraestructures crítiques i estaran als centres de coordinació.

 

Votació a Manlleu. Foto: Adrià Costa
 

Votació a Roda de Ter, Osona. Foto: J.M. Montaner


El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i el secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior, Juan Antonio Puigserver, van assegurar que l'increment de la policia catalana no es deu a cap circumstància concreta, sinó a la voluntat que es desenvolupi una jornada electoral "tranquil·la" i que s'ha vist més "convenient i oportú" que una parella de mossos vigili cada col·legi, en comptes que una sola patrulla es faci càrrec de dos o tres col·legis i facin vigilància dinàmica, com es feia fins ara.

Unes eleccions amb aritmètiques incertes

El context polític i social excepcional pel conflicte obert entre Catalunya i l'Estat fa que les eleccions dibuixin un escenari incert tot i les aproximacions demoscòpiques. La crida al vot útil de Ciutadans ha alimentat la possibilitat que Inés Arrimadas discuteixi la victòria a l'independentisme, tot i que les enquestes atribueixen avantatge a ERC i la possibilitat d'una majoria en escons de les forces que van declarar la República el 27 d'octubre no és gens remota. De fet, la via sobiranista és l'única amb possibilitats de sumar majoria, almenys segons els sondejos.

Ni el bloc constitucionalista -Ciutadans, PSC i PP- ni l'alternativa per trencar els blocs que plantegen els "comuns" -descarta per ERC i PSC- s'endevina ara mateix com a viable, en aquest últim cas per com de taxatives han estat les declaracions en la campanya. En relació a l'opció del tripartit progressista, les posicions es poden estovar després del 21-D. Tot plegat amb una participació que es preveu rècord.


Col·legi electoral de Vic, on ha de votar Marta Rovira. Foto: Sergi Cámara
 

Jornada electoral a Vic Foto: Sergi Càmara

 

Participació