El Racó de les petites històries

«​A la vora de la font de l'àliga de bronze»

La Zoé va trobar una porta oberta per curar la solitud

| 27/10/2017 a les 01:22h
Especial: El racó de les petites històries
Arxivat a: General, Montserrat Guasch, El Racó de les petites històries
Comença a caure el sol, la gent es retira dels carrers del centre d'Anvers, i allí està la Zoé. Asseguda al banc de pedra, al costat de la font de l'àliga de bronze, molt a prop de la casa on va néixer Van Gogh, parla animadament amb els seus tres amics. A aquesta hora, els cafès i restaurants de l'entorn acaben de tancar les portes, i l'habitual enrenou de la ciutat es concentra uns carrers més enllà, al voltant de la catedral, que amb la seva única i esvelta torre s'erigeix en testimoni dels que es resisteixen a què el dia mori tan aviat.

La Zoé és una dona de cos fràgil, prima i encorbada, que camina arrossegant els peus, perquè, com ella sempre diu, als vuitanta-cinc anys la vida pesa molt. El seu cabell blanc, recollit en un monyo mig desmanegat, els seus ulls grisos que quan et miren sembla que veuen el teu interior, i la seva veu quasi transparent ofereixen una serenor que s'encomana amb facilitat. I no parlem de la seva imaginació! Ho desborda tot; només cal apropar-se i escoltar les històries que explica cada dia als seus amics a la vora de la font de l'àliga de bronze.

Però el que els ha explicat avui és ben real. Els hi ha parlat de per què un bon dia va decidir abandonar-ho tot, de per què un bon dia va deixar de confiar en la gent. ¿Sabeu? -els hi ha dit- quan t'adones que el que t'envolta és fals, que és una pantomima, és preferible tancar la porta. Sempre se n'obrirà una altra de nova. I darrere aquesta nova porta us he trobat a vosaltres. No és fantàstic?

Com cada tarda quan cau el sol, també avui ha compartit el sopar amb els seus amics, al costat del dofí de pedra. Demà, com que és dissabte, podem anar al mercat que hi ha una mica més amunt, què us sembla?, els hi ha preguntat. Sempre que vaig al mercat penso en vosaltres i us imagino corrents esbojarrats entre les parades de fruites multicolors, i mirant amb ulls golosos el carret de les hamburgueses, tendres i oloroses. Uf!, fins i tot jo començaré a salivar.

I es va posar a ploure. I la Zoé va acompanyar els seus amics fins a casa. Va trucar el timbre i un dels voluntaris de la gossera els hi va obrir la porta. Ella, acariciant-los el cap, els va prometre que demà anirien tots plegats al mercat, i que es menjarien una hamburguesa.

La Zoé es va allunyar lentament, aquell dia semblava més cansada que mai, i els tres animalons es van quedar mirant com se n'anava. Potser ja sabien que la Zoé no tornaria.
 
 

Contingut relacionat

Montserrat Guasch
28/11/2017
Montserrat Guasch
28/09/2017
Montserrat Guasch | 1 comentari
04/09/2017
Montserrat Guasch
29/06/2017
Montserrat Guasch
15/06/2017

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Marta Gibert, portaveu del secretariat nacional de la CUP, atenent els mitjans de comunicació a Alcover | ACN
01/01/1970
Els membres de la formació anticapitalista es mostren "desconcertats", mantenen l'aposta d'investir Puigdemont i insten JxCAT i ERC a un acord de mínims
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, enraonant amb els Avis i àvies per la Llibertat de Reus | ACN
01/01/1970
Rafael Ribó considera que "una qüestió tan important com aquesta no es pot promoure sota el domini del 155 i sense govern escollit pel Parlament"
El passat desembre es van instal·lar pilones en diferents punts de la Rambla per impedir l'entrada de vehicles. | Adrià Costa
01/01/1970
Van viatjar a la capital francesa dos dies abans de l'atac a Catalunya per veure on col·locaven una furgoneta bomba, segons informa "El Periódico"
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
01/01/1970
La CUP comunica que l'exdiputada prepara a l'estranger l'estratègia de defensa després que El Periódico hagi avançat que es "refugia a Ginebra" i sospesa no tornar
Salutacions feixistes al pas de la manifestació per la carretera de Manresa | Pere Fontanals
01/01/1970
En les seves proclames i discursos reescriuen la història de Raúl Macià i de Jordi Cervantes, els espanyolistes més cèlebres del poble, dient que us és un "pres polític" i que a l'altre el discriminen pel seu patriotisme