incendi

L'estiu deixa una trentena d'incendis menors al Camp de Tarragona

De les 1.261 hectàrees cremades a tot Catalunya, només 28 són de les comarques tarragonines

| 05/10/2017 a les 14:26h
Arxivat a: General, incendi, Camp de Tarragona, balanç, estiu
El Camp de Tarragona ha patit un total de 32 incendis forestals al llarg d'aquest estiu. Tots han estat incendis menors. La majoria -un total de 24- no han arribat a l'hectàrea de zona cremada, i en cap cas superen les 10 hectàrees. La comarca més afectada ha estat la Conca de Barberà on es va donar l'incendi més destacat, a tocar de l'autopista a l'Espluga de Francolí. Amb tot, els Agents Rurals valoren la campanya forestal d'enguany d'extraordinària perquè, malgrat arrencar en unes condicions climàtiques complicades a causa de la situació de sequera, que feien témer el pitjor, ha acabat sent un dels estius més "benignes". De les 1.261 hectàrees cremades a tot Catalunya, només 28 són de les comarques tarragonines -l'any passat van ser 566, en gran part per l'incendi a la Pobla de Montornès.

A diferència de l'any passat, enguany el territori no ha patit cap gran incendi forestal. Més enllà de la proximitat amb l'incendi que es va declarar a Tivenys, a les Terres de l'Ebre -el segon més greu al país, amb més de 100 hectàrees forestals cremades-, a les sis comarques del Camp de Tarragona s'han produït una trentena d'incendis i en cap d'ells s'han superat les 10 hectàrees -8 focs van cremar entre 1 i 10 hectàrees i en 24 incendis no es va arribar a l'hectàrea.

El cap regional dels Agents Rurals, Cándido Rincón, ha destacat aquest dijous en roda de premsa, la inusual campanya d'enguany. "Ha estat una campanya una mica rara, hi havia una sequera intensa, amb poca pluja, però curiosament no hem tingut grans incendis, i tampoc hem tingut episodis de forts vents, cosa que ha facilitat les tasques d'extinció dels incendis", ha declarat Rincón. Dels 32 incendis, 11 s'han donat a la Conca de Barberà -amb 21 hectàrees afectades. 

Quant a les causes dels focs, se'n desconeix el motiu en un de cada tres incendis. Vuit dels focs forestals continuen en investigació. D'intencionats se n'han produït tres, mentre quatre van ser per culpa d'un llamp. Les dades també evidencien que els municipis més poblats registren un major nombre d'inicis de foc, tant forestal, com agrícola o urbana -a tall d'exemple, els incendis de vegetació urbana van superar el centenar al Tarragonès, o la vuitantena al Baix Camp. 

"Malgrat unes condicions difícils i crítiques, ha estat una campanya forestal molt calmada i benigna", ha conclòs el cap de la Regió d'Emergències de Tarragona dels Bombers de la Generalitat, Albert Ventosa.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Marta Gibert, portaveu del secretariat nacional de la CUP, atenent els mitjans de comunicació a Alcover | ACN
01/01/1970
Els membres de la formació anticapitalista es mostren "desconcertats", mantenen l'aposta d'investir Puigdemont i insten JxCAT i ERC a un acord de mínims
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, enraonant amb els Avis i àvies per la Llibertat de Reus | ACN
01/01/1970
Rafael Ribó considera que "una qüestió tan important com aquesta no es pot promoure sota el domini del 155 i sense govern escollit pel Parlament"
El passat desembre es van instal·lar pilones en diferents punts de la Rambla per impedir l'entrada de vehicles. | Adrià Costa
01/01/1970
Van viatjar a la capital francesa dos dies abans de l'atac a Catalunya per veure on col·locaven una furgoneta bomba, segons informa "El Periódico"
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
01/01/1970
La CUP comunica que l'exdiputada prepara a l'estranger l'estratègia de defensa després que El Periódico hagi avançat que es "refugia a Ginebra" i sospesa no tornar
Salutacions feixistes al pas de la manifestació per la carretera de Manresa | Pere Fontanals
01/01/1970
En les seves proclames i discursos reescriuen la història de Raúl Macià i de Jordi Cervantes, els espanyolistes més cèlebres del poble, dient que us és un "pres polític" i que a l'altre el discriminen pel seu patriotisme