Diada Nacional 2017

La Diada definitiva

El sobiranisme surt al carrer en plena ofensiva judicial de l'Estat per evitar l'1-O, que el Govern considera vigent tot i la suspensió del TC

Les entitats criden a mobilitzar-se per defensar la consulta vinculant i mantenen que pot ser un dels Onze de Setembre més massius

| 11/09/2017 a les 08:06h
Arxivat a: Política, procés català, referèndum, Onze de Setembre, independència, Carles Puigdemont

La manifestació de la Diada, l'any passat a Berga. Foto: Martí Albesa


El centre de Barcelona torna a ser aquest dilluns a la tarda l'escenari principal de la mobilització sobiranista. El Passeig de Gràcia i el carrer Aragó s'ompliran de tots els colors de l'independentisme amb la vista posada en el referèndum de l'1 d'octubre, formalment suspès pel Tribunal Constitucional (TC) i encara "vigent" pel Govern i la majoria -Junts pel Sí i la CUP- que li dona suport al Parlament. És, possiblement, la Diada definitiva: se celebra en ple pols amb l'Estat i permetrà calibrar quin és el suport de l'1-O al carrer. Tots els actors de l'independentisme assenyalen que la manifestació d'aquest dilluns és la primera part de la consulta vinculant i que serà determinant en el seu èxit.

Segons han explicat els últims dies l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, ja hi ha 400.000 inscrits i 1.800 autocars compromesos. "Serà la Diada més festiva de totes", ha assegurat Jordi Sànchez, president de l'ANC. "Serà tot un èxit, que ningú es quedi a casa", ha ressaltat Jordi Cuixart, president d'Òmnium. Els dos coneixen al detall tots els debats previs que han existit entre el PDECat, ERC i la CUP i que han fet perillar els avenços del procés, i ara estan convençuts que l'1-O no afronta cap dificultat que no vingui de la Moncloa i de totes les institucions espanyoles.

En certa manera, aquest Onze de Setembre recorda a la tercera Diada massiva, la del 2014. Aquella del "president, posi les urnes" de Carme Forcadell quan faltaven menys de dos mesos pel 9-N. Forcadell era la màxima dirigent de l'ANC, ara és la segona autoritat del país com a presidenta del Parlament, i aquesta setmana ha viscut la seva setmana més complicada amb el debat i votació de les dues lleis de desconnexió. El Govern en ple serà a Barcelona amb l'excepció del conseller d'Interior, Joaquim Forn, que com és habitual en el seu càrrec ha de coordinar el dispositiu de seguretat. Tots els partits sobiranistes es mobilitzaran i Catalunya en Comú, amb Pablo Iglesias, celebrarà un acte propi a Santa Coloma de Gramenet que ha generat molta expectació.

Si bé la Diada de l'any passat va ser d'impàs, prèvia al canvi en el full de ruta que va suscitar la irrupció del referèndum, aquesta té una transcendència vital per al sobiranisme. Els preparatius de la consulta vinculant segueixen endavant i, tot i que queden incògnites, el Govern preveu que les urnes hi siguin. "Ja no ho poden aturar", sostenen a Palau. Les certeses sobre la votació i les garanties que hi estiguin associades també seran determinants en el paper que hi jugui l'Ajuntament de Barcelona. Els "comuns", que el governen amb el PSC, decidiran en una consulta a partir de l'endemà de la Diada, què faran per l'1-O. Una data que també es juga al carrer, com han demostrat les mobilitzacions dels últims cinc anys.

2017

El Govern, reunit just abans de signar el decret de convocatòria del referèndum Foto: Govern


És la Diada del referèndum. S'hi arriba en un context de setge per part de les forces policials i judicials espanyoles a tot el que faci olor a preparatius de la consulta vinculant. Puigdemont i Junqueras van anunciar el 9 de juny la data i la pregunta de l'1-O i, des d'aquell moment, tot es va accelerar. Els canvis al Govern van ser els protagonistes del mes de juliol i, en aquesta recta final, les dissensions internes sobre el full de ruta han quedat reduïdes a la mínima expressió. El Parlament va aprovar la setmana passada el marc legal de la desconnexió entre crítiques de l'oposició i el Govern no té intenció de fer marxa enrere: considera que la llei del referèndum -suspesa pel TC- és "vigent" i segueix desplegant l'operatiu de l'1-O, com ara les sindicatures territorials. La força de la Diada mesurarà el grau de mobilització independentista i suposarà un nou advertiment a Rajoy, que no es pot tornar a permetre la imatge d'urnes i cues als instituts del 9-N.
2016

Jordi Cuixart, a l'escenari de Barcelona Foto: Josep Maria Montaner


El 2016 no va ser un any senzill per al sobiranisme. La CUP va decidir tombar els primers pressupostos de Puigdemont i Junqueras -no en va permetre ni la tramitació- i el president va decidir sotmetre's a una qüestió de confiança per superar la crisi. Això va ser al juny, i el debat parlamentari no arribaria fins a finals de setembre. El president, després de mantenir converses amb tots els sectors de l'independentisme, va apostar pel "referèndum o referèndum". La Diada d'aquell any, celebrada dues setmanes abans que Puigdemont reformulés oficialment el full de ruta, va ser la menys massiva de totes, i també la primera que es descentralitzava: hi ha haver mobilitzacions a Barcelona, Tarragona, Lleida, Salt i Berga.
2015

Mobilització independentista a la Meridiana de Barcelona Foto: ANC


Tot i haver pactat llistes separades, Mas va fer un últim intent per convèncer Junqueras i les entitats un cop CDC havia trencat amb Unió. El president va tornar a posar damunt la taula el plantejament d'una llista que mesclés polítics amb representants de la societat civil, i després d'una ronda de reunions a Palau se'n va acabar sortint. El resultat va ser Junts pel Sí, integrada per CDC, ERC, Demòcrates, MES i independents proposats per tots aquests partits amb Raül Romeva com a cap de llista. La Diada del 2015 es va celebrar en plena campanya electoral de les plebiscitàries i va voler ser la màxima expressió de la transversalitat sobiranista. Es va promoure a la Meridiana i representava tots els colors de les reivindicacions catalanes. Setze dies més tard, Junts pel Sí -62 diputats- i la CUP -10- van obtenir, per primera vegada, una majoria netament independentista al Parlament, tot i no arribar al 50% dels vots. Arrencava així una legislatura convulsa que va tenir la declaració de ruptura del 9-N i la renúncia de Mas a la presidència com a grans fites. A principis de 2016 es formaria un Govern encapçalat per Carles Puigdemont que tenia el repte de reformular el full de ruta, adaptar-lo als equilibris del sobiranisme i també al resultat obtingut a les urnes.
2014

Muriel Casals i Carme Forcadell, a la V. Foto: Adrià Costa


"President, posi les urnes!", va exclamar Carme Forcadell a la Plaça de les Glòries. Faltava una mica menys de dos mesos pel 9-N i l'estat de la unitat sobiranista no era precisament òptim, tot i que la manifestació en forma de "V" va tenir un èxit esclatant en omplir la Gran Via i la Diagonal de Barcelona. Mas i Junqueras ja havien tingut diferències en privat -l'aleshores president ja havia posat damunt la taula la celebració d'unes eleccions plebiscitàries amb una llista unitària del sobiranisme com a gran novetat- i existien dubtes sobre l'operatiu de la consulta. L'actual líder del PDECat la va convocar setze dies després de la Diada però, després de la suspensió del Tribunal Constitucional, va impulsar una alternativa -una jornada de participació- que en un primer moment no va generar unanimitat i que finalment l'ha dut a ser inhabilitat i perseguit pel Tribunal de Comptes. De fet, els partits impulsors de la consulta van mantenir tres cimeres -alguna d'elles molt tensa- en què la unitat va trontollar. Finalment, però, la jornada va ser un èxit i hi van participar 2,35 milions de persones. Les desavinences, això sí, van tornar a aparèixer després del 9-N: Mas volia una llista unitària per anar a unes eleccions plebiscitàries el març del 2015, i Junqueras defensava que calia anar per separat. Finalment van acordar convocar-les per al 27 de setembre i anant cadascú amb les seves sigles. Amb el pas dels mesos, aquest plantejament va tornar a variar.
2013

La Via Catalana del 2013, al seu pas per Amposta Foto: ACN


L'ANC i Òmnium es van inspirar en la Via Bàltica per dissenyar la Via Catalana, que va unir el país de baix a dalt amb una cadena humana d'alt valor simbòlic. Les entitats van aconseguir mantenir el grau de mobilització de l'any anterior i posaven pressió al sobiranisme institucional per tal que fes passos concrets cap a la consulta. La resposta política va arribar uns mesos després, amb un acord transversal -CDC, Unió, ERC, ICV, EUiA i la CUP- sobre la pregunta del 9-N: "Vol que Catalunya sigui un Estat independent? I, en cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?". Una doble formulació pensada per incloure els independentistes i, també, la tercera via que -amb matisos- defensaven Unió i els ecosocialistes. Aquell gest d'unitat, concretat el 12 de desembre del 2013, suposava l'arrencada d'un any convuls en què calia anar teixint els passos necessaris perquè la ciutadania es pronunciés sobre quin havia de ser el destí del país.
2012

Artur Mas i Mariano Rajoy, reunits el 20 de setembre del 2012 a la Moncloa Foto: ACN


"Catalunya, nou Estat d'Europa" era el lema de la primera -i massiva- manifestació sobiranista a Barcelona. Impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que tot just feia uns mesos que s'havia fundat, i Òmnium Cultural -artífex de la resposta ciutadana contra la sentència de l'Estatut de l'any 2010-, va sacsejar els fonaments de la política catalana i va suposar el tret de sortida oficial del procés. Al cap de poques hores, Artur Mas, que en aquell moment era president de la Generalitat, va començar a posar el focus en el nou rumb sobiranista després d'uns primers anys de mandat centrats en l'austeritat i les retallades pressupostàries. Mas es va reunir amb Mariano Rajoy la setmana següent a la Diada, i el president espanyol li va traslladar que no pensava negociar el pacte fiscal. CiU, que en aquell moment encara existia, va aprofitar el context per avançar unes eleccions en les quals va perdre 12 diputats -es va quedar amb 50- i ERC va començar la remuntada de la mà d'Oriol Junqueras. Les dues formacions van arribar a un acord de legislatura amb un punt principal en el programa de Govern: la celebració d'una consulta sobre el futur polític del país.

 

Manifestació de la Diada a Barcelona del 2016. Foto: Josep M. Montaner

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge del web del Govern legítim amb els membres de l'executiu cessat pel 155. | www.governlegitim.org
01/01/1970
S'hi detallarà informació sobre l'activitat del president Puigdemont i els membres de l'executiu exiliats a Brussel·les
01/01/1970
Les entitats preveuen recórrer el 7 de desembre els carrers de la ciutat per reivindicar les llibertats i drets fonamentals i l'alliberament dels "presos polítics"
Pere Grau durant l'entrevista amb NacióTarragona | Jonathan Oca
01/01/1970
L'advocat tarragoní dimiteix com a membre del Secretariat Nacional | El president Jordi Sànchez, Francesca Ferreres, Alícia Casals i Assumpció Castellví també ho han deixat
Inés Arrimadas, baixant les escales de l'hemiscicle del Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures han intentat anar més enllà de les seves sigles davant les eleccions més polaritzades
01/01/1970
Miquel Mateo serà responsable de centres concertats i privats
01/01/1970
L'exlíder d'Unió assegura que en condicions normals seria adversari dels socialistes | Indica que amb Miquel Iceta i Àngel Ros li uneixen moltes coses
01/01/1970
L'òrgan competent justifica que estar empresonat a Madrid "facilita" la pràctica de les diligències de l'Audiència Nacional
Pep Palau | Adrià Costa
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Una sessió del cicle de cinema per a infants El Meu Primer Festival | El Meu Primer Festival
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira del Pa i de la Xocolata, el Meu Primer Festival de Cinema, el Temporada Alta, el Dau 2017, i el festival Som Cultura a Girona