infraestructures

Vila-seca i Castellbisbal tindran l'ample mix operatiu a les dues vies l'any 2020

El territori insisteix a reclamar la provisionalitat del tercer fil i la recuperació de la línia Reus-Roda per a les mercaderies

per Redacció, 28 de juny de 2017 a les 21:55 |
El coordinador del Corredor Mediterrani pel Ministeri de Foment, Juan Barios, a Tarragona | Jonathan Oca
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El tercer fil ferroviari entre Vila-seca (Tarragonès) i Castellbisbal (Vallès Occidental), que permetrà el pas de trens en ample ibèric i internacional, s'instal·larà a les dues vies d'aquest tram i serà una realitat l'any 2020. Així ho ha confirmat aquest dimecres el coordinador del Corredor Mediterrani pel Ministeri de Foment, Juan Barios, en el marc d'una conferència organitzada per Ferrmed a Tarragona.

El president del lobby, Joan Amorós, s'ha mostrat expectant davant les previsions del ministeri i ha lamentat que encara no es disposi d'un calendari per connectar la línia amb les terminals empresarials i portuàries. Tant des de l'Autoritat Portuària com des de l'Ajuntament de Tarragona s'ha reclamat, un cop més, la provisionalitat del tercer fil i la necessitat de recuperar l'antiga línia Reus-Roda per al pas de mercaderies. En aquest sentit, el regidor de l'Ajuntament de Tarragona Josep Maria Milà ha apel·lat a mantenir la unitat i el consens entre les administracions per assolir les demandes del territori.


Juan Barios ha ratificat aquest dimecres els successius anuncis fets pel govern espanyol en relació als trams catalans del Corredor Mediterrani. El coordinador del projecte ha confirmat que la instal·lació del tercer fil es farà a les dues vies del tram entre Vila-seca i Castellbisbal, amb la previsió que es posi en servei l'any 2020. Mentrestant, caldrà resoldre les adjudicacions que Foment han hagut de rescindir per problemes tècnics i que han comportat un notable endarreriment dels treballs.

En el subtram entre Castellbisbal i Martorell està prevista la redacció d'un nou projecte que preveu recuperar el túnel de Castellbisbal -ara en desús-. Pel que fa als subtrams entre Martorell i Sant Vicenç de Calders, i des d'aquest punt fins a Vila-seca, s'estan fent modificacions per adaptar-los a la normativa, segons ha manifestat el coordinador del Corredor Mediterrani, amb la previsió que les obres també finalitzin l'any 2019. En paral·lel, Foment manté converses amb la Generalitat per decidir la construcció d'un enllaç amb la línia del TAV al Penedès per escurçar els temps de viatge dels trens de passatgers entre l'àrea de Tarragona i Barcelona.

A més, es manté la previsió de posar en marxa el 2018 el tram de doble via del Corredor Mediterrani entre Vandellòs i Tarragona, actualment en obres. Tal com va anunciar el ministre Íñigo de la Serna, el 2018 es disposarà d'ample ibèric i, posteriorment, s'adaptarà a l'ample europeu. Barios ha justificat la decisió perquè, en cas contrari, inicialment el tram no tindria continuïtat "ni pel sud ni pel nord". Cal tenir en compte que la connexió entre Vandellòs i Castelló no estarà enllestida fins a l'any 2019, en aquest cas amb ample internacional des d'un principi.

Ferrmed reclama més previsió i connexions amb els ports


Davant d'aquestes previsions, tant Ferrmed com els principals agents institucionals i econòmics tarragonins s'han mostrat a l'expectativa i han recordat els successius incompliments de terminis que està patint el Corredor Mediterrani. El president del lobby, Joan Amorós, ha lamentat la falta d'un calendari concret per connectar les terminals intermodals i els ports catalans. "On carregarem els trens?", s'ha preguntat Amorós, qui ha recordat que Catalunya i el País Valencià representen més de la meitat del trànsit de contenidors de tot l'Estat.

Així mateix, el president de Ferrmed ha advertit que la línia de mercaderies entre la frontera francesa i València tindrà "greus problemes de saturació" en l'horitzó de l'any 2025. "Si no comencem a projectar el desdoblament de la línia l'any que ve, ho tindrem complicat, perquè tot haurà de passar pel mateix lloc: trens d'alta velocitat, de mitjana distància, rodalies i trens de mercaderies", ha subratllat.

Ferrmed ha exigit al govern espanyol que impulsi un pla d'acció que preveu diverses actuacions a mig i llarg termini. En concret, Amorós ha reclamat la conversió a l'ample internacional de la línia Tarragona-Lleida-Saragossa (2020); la construcció d'una línia d'Alta Velocitat entre València i Barcelona per a passatgers (2024); la implantació de l'ample europeu en les línies entre Barcelona-Portbou, i Barcelona-Puigcerdà (2025); connexions de la línia d'Alta Velocitat amb els aeroports de primer nivell (2025), i una nova línia per a mercaderies entre Tarragona i Martorell, per l'interior (2026).

El territori vol que el tercer fil sigui provisional

La directora general de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Teresa Pallarès, ha advertit que el territori no es pot permetre més retards perquè està en joc la captació d'inversions. Al seu torn, el president del Port de Tarragona, Josep Andreu, ha valorat positivament l'impuls definitiu del projecte i s'ha mostrat confiat que es compliran els compromisos. Andreu s'ha mostrat satisfet pels avenços entre Vila-seca i Castellbisbal i per la confirmació que s'instal·larà el tercer fil a les dues vies. Malgrat tot, el president de l'Autoritat Portuària ha recordat que aquesta és una solució provisional i ha apel·lat a la recuperació de la línia Reus-Roda com a corredor definitiu per als trens de mercaderies.

El regidor de Territori de l'Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Milà, també ha reivindicat la provisionalitat i ha cridat a la unitat dels ajuntaments de la zona. "Crec que ja hi ha consens territorial suficient perquè hi hagi una veu única dins el territori per defensar el model que volem i en les solucions per a mercaderies i passatgers", ha reclamat Milà.

La conferència organitzada per Ferrmed al Tinglado número 1 del Port de Tarragona ha aplegat unes 180 persones.

 

Participació