memòria històrica

​Tarragona ret homenatge a les 771 víctimes de la repressió franquista a la demarcació

L'AVRFT, que organitza l'acte des de fa set anys, celebra l'impuls de la llei d'anul·lació dels judicis sumaríssims o la creació del banc públic d'ADN

per Redacció , 9 d'abril de 2017 a les 21:30 |
Dues persones mirant els noms de la placa | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Per setè any consecutiu, Tarragona ha homenatjat les víctimes de la repressió franquista aquest diumenge. El reconeixement s'ha fet a la fossa comuna al cementiri de la ciutat, on descansen les restes de 771 persones que van ser afusellades a la demarcació. Montserrat Giné, portaveu de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista de Tarragona, que organitza l'acte, ha celebrat el primer pas al Parlament per impulsar la llei d'anul·lació dels judicis del franquisme, o la creació del banc públic d'ADN. Amb tot, considera que "s'ha fet feina però encara en queda molta per fer". Com cada any, tots els grups municipals de l'Ajuntament han assistit a l'acte, excepte el Partit Popular, que no hi ha anat mai.

Prop d'un centenar de persones han participat en l'ofrena floral que s'ha fet davant una escultura amb el nom de "Dignitat" i una placa on es llegeixen els noms de les set-centes setanta-una víctimes de la repressió franquista a Tarragona. Aquest és el setè any que es fa i el reconeixement és per les 771 persones que van morir com a conseqüència de la repressió franquista: "no parlem d'exilis ni la gent depurada, que van a part", ha explicat Giné.


Els reconeixements són"molt necessaris" encara 

Durant l'acte, la consellera de Tarragona Begoña Floria, en representació de l'alcalde, ha afirmat que Ballesteros ha tingut "compromís amb la memòria històrica des del moment zero" i que, set anys enrere, el consistori també va treballar per tenir aquest acte d'homenatge com un acte de normalitat democràtica. En aquesta línia, Giné ha afirmat que, vuitanta anys després de la guerra civil, aquest tipus de reconeixements "d'aquells que van morir per defensar la república i les llibertats de Catalunya" són encara "molt necessaris".

"No hem arribat al punt que diguem que s'ha fet justícia", ha dit la presidenta de l'associació, que ha celebrat la implicació dels més joves en qüestions de memòria històrica. Giné ha explicat que ella ja agafa "el testimoni de la mare, perquè és a l'avi a qui afusellen" i que "és important que les noves generacions es vagin implicant per recuperar un passat i poder construir un futur millor".

A l'acte hi ha assistit el director de Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas, que ha afirmat que el Govern "ha premut l'accelerador" i que cal continuar fent-ho perquè "sense memòria no hi ha vida. També han participat diverses entitats –com la Comissió de la Dignitat, amb Pep Cruanyes al capdavant, o l'Associació de Nens Robats de Tarragona; i diputats al Parlament –com Joan Josep Nuet, de CSQP, o Jordi Miquel Sendra, de JxSí- o al Congrés –Fèlix Alonso, de Podem.


A més de la representació del grup del PP a l'Ajuntament de Tarragona, Giné també ha lamentat l'absència de representació de la subdelegació del govern espanyol, Jordi Sierra, i d'algun representant de l'Arquebisbat de Tarragona. "Hi ha els que volen ser-hi i, qui no vulgui ser-hi, no fa falta que vingui", ha dit Giné.

 

Participació