entrevista

Raül Cid: «El reglament de música al carrer arriba tard»

El líder del grup Stromboli Jazz Band assegura que si haguesé estat enllestit, "ens haguéssim estalviat molts problemes" | El música afirma que s'hauria de cuidar una mica més tota la cultura que es genera al territori

per Jonathan Oca , 11 de març de 2017 a les 10:20 |
Raül Cid, líder del grup, mostrant el nou disc | Jonathan Oca
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Raül Cid, líder del grup tarragoní Stromboli Jazz Band, assegura que el secret per mantenir-se units és portar les relacions personals al dia i mantenir la ilusió. Aquest diumenge, a les 19 h al Metropol, el grup ha preparat un gran concert per celebrar el seu cinquè aniversari i alhora per presentar el seu segon disc, Be Happy, que "és com un fill", expressa el músic. També destaca que Tarragona no cuida massa els seus artistes i que molts acaben abandonant els seus somnis per manca d'oportunitats. 


- Què té d'especial aquest segon disc?


- Cada disc que un grup o un músic fa, per mi és especial, perquè és com tenir un fill, has viscut i has estat implicat en tot el procés, és una part de tu que comença a tenir vida pròpia. A part, és especial perquè commemora aquests 5 anys que portem damunt dels escenaris i intenta transmetre el que oferim en les nostres actuacions.

- Què han après durant aquests cinc anys?


- Hem après a tenir més compenetració entre nosaltres, hem millorat tant musicalment com personalment, tenim una millor interacció i fluïdesa amb el públic, hem pogut constatar que l'esforç i la perseverança té la seva recompensa i sobretot que s'ha de lluitar pel que un vol, per assolir els teus somnis i ser cada dia una mica més feliç.

- Quin és el secret del grup per mantenir-se unit durant aquests anys?


- Bàsicament la il·lusió, les ganes, la millora artística i portar les relacions personals al dia. A banda, som molt actius a les xarxes socials i notem amb freqüència el suport i afecte dels nostres seguidors.

- Esperaven arribar a les 300 actuacions quan van començar a tocar?

- Quan vam presentar en societat "Stromboli Jazz Band", un 10 de febrer del 2012, era un moment complicat per a presentar qualsevol tipus de projecte cultural pels temps en els quals vivíem, sí que esperàvem que el grup funcionés però no teníem ni idea de com evolucionarien les coses. A partir de la primera actuació i veient l'èxit que va tenir, les nostres expectatives van augmentar però no ens imaginàvem que arribaríem on hem arribat. Estem molt contents d'haver pogut assolir les 300 actuacions i totes les que vindran.

- Han anat a tocar a l'estranger?

- A vegades, per temes logístics i per les condicions que ens ofereixen, és complicat poder anar a actuar lluny de la zona on vius. Tot i això, hem anat a tocar a l'estranger i cada any rebem propostes per anar-hi, cosa que ens fa molta il·lusió i en la mesura del possible hi anem.
 

Els integrants del grup Stromboli Jazz Band Foto: Stromboli Jazz Band


- Quin ha estat el lloc més estrany en el qual han tocat?

- En un acte de clausura per uns premis Nobel de química.

- Una anècdota del grup?

- Enmig d'una actuació se'm va apropar una persona del públic i em va dir que en una taula hi havia la seva parella. Volia que jo, des de l'escenari, li digués a la seva parella que ell es volia casar amb ella, perquè li feia vergonya dir-li directament. Tot el públic va riure molt amb aquella situació i nosaltres els primers. Els hi vaig dir que si finalment es casaven, que ens contractessin per actuar a la boda. Un aspecte anecdòtic del nostre conjunt, és que sempre que podem, dinem o sopem junts quan tenim una actuació i també en ocasions especials. Li donem molt de valor a la part gastronòmica, ja que això enforteix els nostres vincles i millora la cohesió grupal, cosa que es nota a sobre l'escenari.

- Quin ha estat el pitjor moment del grup? En algun moment han pensat tirar la tovallola i dissoldre's?

- Moments difícils o complicats n'hem tingut, sobretot quan a vegades les coses no surten com vols o de la forma que havies projectat. Però en cap moment ens hem plantejat tirar la tovallola, ja que no hem tingut mai motius per a fer-ho. Estem molt satisfets amb la nostra trajectòria i amb les nostres vivències.

- Es pot viure de la música?

- En els temps que corren es pot anar sobrevivint de la música si tens un projecte per oferir, diferent de la resta. No es pot fer sempre el mateix, s'ha d'anar evolucionant i millorant.

- Quina radiografia fa de la música a Tarragona?

- A Tarragona hi ha moltes persones amb inquietuds artístiques, de qualsevol àmbit, però a vegades no hi ha les situacions ni condicions adequades per a poder desenvolupar aquestes inquietuds, i sovint la gent acaba desistint dels seus somnis. Crec que s'hauria de cuidar una mica més tota la cultura que es genera al territori.

- Considera que el reglament de la música al carrer, que encara no està aprovat, arriba tard?

- Clar que arriba tard, tot i que sembla que serà un reglament complex, que haurà de tenir en compte a totes les parts implicades. Sovint és difícil tenir a tothom content i crec que s'està intentant satisfer en la mesura del possible a totes les parts. Si ja hagués estat fet, segurament ens hauríem pogut estalviar molts problemes que hi ha hagut aquest últim any amb la música al carrer.

- Com pot conviure música i veïns en una ciutat on "el soroll" està mirat amb lupa?

- Primer de tot, hauríem d'aprendre a separar els conceptes música i "soroll", ja que no tenen res a veure i perjudiquen el sector artístic. Per conviure, el que fa falta sobretot és respecte, tolerància i diàleg i civisme. 
 

Raül Cid, lider del grup, mostrant el nou disc Foto: Jonathan Oca


- Què han preparat per al gran concert de diumenge?

- En el concert farem un repàs de la nostra trajectòria, a part d'incorporar temes del nou disc Be Happy. Per altra banda, comptarem amb artistes convidats i altres sorpreses que no podem desvetllar.

- Tarragona és una ciutat que cuida els seus artistes?

- Tarragona és una ciutat que intenta cuidar a alguns dels seus artistes, però no tothom se sent estimat per Tarragona i a vegades no es rep el suport que aquest sector es mereix. En el nostre cas, ens sentim molt estimats i apreciats per part de la població.

- Com a músic, què demanaria a l'Ajuntament?

- Ja que el tema econòmic, segons ens diuen, està complicat, demanaria més facilitats i més predisposició a l'hora d'organitzar activitats culturals.

- Considera que a les festes de Tarragona hi hauria d'haver més música i menys alcohol?

- Considero que des de fa temps, molta gent pensa que per a gaudir d'un concert, ha d'ingerir una gran quantitat d'alcohol, i per festes encara més. Crec que a les festes de Tarragona hi hauria d'haver més inversió en música de grups del territori, i respecte a l'alcohol, n'hi hauria d'haver en la seva justa mesura, perquè ja sabem que els extrems no són bons, sovint hi ha gent que no sap on està el límit i després paguen uns per uns altres.

 

Participació