nadal: reportatge

Cent anys d'«Els Pastorets»: l'encís perdurable del Nadal

Josep Maria Folch i Torres va crear fa un segle per encàrrec una obra que s'ha acabat convertint en la més popular de Catalunya

Les aventures de Lluquet i Rovelló van trencar amb les cotilles religioses anteriors per acabar esdevenint la principal "escola" de teatre per a actors i actrius

Durant els anys del franquisme va ser una de les poques manifestacions públiques que es van fer en català

| 24/12/2016 a les 20:20h
Arxivat a: General, Nadal, Nadal 2016, Teatre Romea, Caputxins, Coliseu Pompeia, Rovelló, Lluquet, Satanàs, teatre, Els Pastorets, Josep Maria Folch i Torres
Una representació d'«Els Pastorets» a Manlleu | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/12/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A Catalunya, ningú no ha renegat mai tan bé com el Satanàs de Folch i Torres. Les recargolades malediccions que perboca el dimoni han quedat com un dels referents populars d’una cultura teatral catalana que té en Els Pastorets o l'Adveniment de l'Infant Jesús un dels exponents de més èxit. El Teatre Coliseu Pompeia de Barcelona estrenava el 24 de desembre del 1916 aquesta obra nadalenca que havia estat encarregada pels Caputxins a Josep Maria Folch i Torres, un dels autors més populars de l’època que va escriure la peça en poc més d’una setmana.

Eren cinc actes en 18 quadres, tota una obra magna protagonitzada per dos pastors que s’enfrontaven a les forces malignes que pretenien “declarar la guerra al cel ara sempre i cada dia”. Una lluita edulcorada i senzilla entre el Bé i el Mal envernissada de catalanitat i desenvolupada a partir d’una trama que s’allunyava de les moralitats religioses sobre les quals havien pivotat les representacions del naixement de Jesús des del 1721, el primer any del que es té constància al país d’una recreació teatralitzada d’aquestes característiques.
 

El Satanàs de l'Orfeó Vigatà. Foto: Adrià Costa


Folch i Torres va capgirar aquest concepte per convertir-lo en un espectacle mengívol i fàcilment digerible per a tots els públics, sobretot l’infantil. Francesc Foguet, doctor en Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i expert en teatre català, indica a NacióDigital que si Folch i Torres va reeixir en aquesta obra va ser gràcies al seu domini de la narrativa infantil i juvenil, cultivada durant anys a la revista En Patufet. “Va saber crear un artefacte teatral d’èxit que funcionava bé tot i que era llarg”, explica Foguet. És del mateix parer l’actor Toni Albà, conegut pel seu paper de Rovelló a Vilanova i la Geltrú, una de les “capitals” folchitorrianes de Catalunya. “Els Pastorets de Folch i Torres simbolitzen una reconversió de la tradició, perquè tot és més lúdic i divertit, més suportable”, assegura.

Dos anys després de la seva estrena, l’obra saltava al Teatre Romea de Barcelona, i per primer cop sortia referenciada als diaris de l’època. El 19 de desembre del 1918, el diari La Veu de Catalunya anunciava a les seves pàgines teatrals “el grandiós espectacle en cinc actes i 18 quadres d’en Folch i Torres”. Foguet explica que el pas a un gran teatre va suposar un augment de l’espectacularitat d’algunes escenes. L’obra ho admetia, i va ser a partir d’aquest moment que Els Pastorets es van començar a fer coneguts a la capital i, després, arreu de Catalunya, on va anar guanyant adeptes en els ambients teatrals municipals, vinculats molts d’ells a les parròquies, que es van fer seva l’obra fins a convertir-la en una tradició nadalenca que ha perviscut en el temps fins als nostres dies.
 

Lluquet, Rovelló i Jeremies, a Manlleu. Foto: Adrià Costa


La seva popularitat, una molèstia pel franquisme

Una de les claus d’aquest fet l’explica Foguet pel component social que comporta la preparació d’una representació de gran format com aquesta; “Desenes de persones es mobilitzaven i encara ho fan per fer funcionar l’engranatge de l’obra, des d’actors a tècnics passant pels responsables dels decorats i dels efectes especials. Això ha arrelat i ha passat de pares a fills durant molts anys”, assegura el docent. L’actor Joan Pera indica en aquesta tessitura que la peça de Folch i Torres va servir a molts catalans per relacionar-se amb el teatre en èpoques de poca riquesa en les cartelleres teatrals, i recorda la importància que va tenir per mantenir viva la llengua catalana enmig de la dictadura franquista. "Aquesta obra va ser de les poques manifestacions públiques que es feien en català”, indica.

Tot i la blancor de l’argument, l’obra va molestar el règim de Franco, que va obligar a traduir-la al castellà del 1939 al 1946, una obligació que, segons Foguet, es saltaven els mateixos actors durant la representació si sabien que no hi havia cap censor a la sala. La popularitat d’un espectacle en català no agradava als franquistes, preocupats per la difusió d’un català que, en alguns passatges, havia de tenir per força una traducció enrevessada. S’ignora com la censura devia transmutar expressions com “cucs de soca recorcada”, “coques recuites” o “caps de caragol sense closca” que Satanàs deixava anar sempre que algun àngel, pastor o pecat capital maldestre li ensorrava els plans per tenir “el món en un grapat” i fer creure que l’esperat Messies no tenia “poder omnipotent”. Segons Foguet, hi ha un document que acredita que el règim va deixar representar abans en català una obra de Bertold Brecht que no pas els Pastorets, molt menys àcids en la crítica social però, això sí, molt més populars.
 

Imatge d'una escena dels Pastorets de Manlleu Foto: Adrià Costa


Una escola d’actors

Que en moltes cases catalanes es visqués la tradició d’interpretar personatges de l’obra va facilitar el primer contacte de molts joves amb el teatre, primer com a espectadors i després com a part implicada. Albà explica que Els Pastorets han servit d’escola per a desenes d’actors catalans actuals. L’exemple de Vilanova i la Geltrú és dels més paradigmàtics. A la ciutat s’han arribat a fer espectacles protagonitzats per actors vilanovins famosos, entre els que destaquen, a part d’Albà, Sergi López, Francesc Escribano o Guillem Albà. En aquest punt, Albà indica que la interpretació dels personatges de Folch i Torres ha estat un aprenentatge a partir del qual han anat creixent molts professionals de les taules en altres obres, alhora que destaca que alguns els protagonistes de l’espectacle tenen paral·lelismes amb els de la Commedia Dell’arte. “Jeremies és el típic Tartaglia, Rovelló seria l’Arlecchino i Satanàs, un Capitano”, indica Albà.

I és que amb els anys, la peça teatral s’ha anat assumint entre els afeccionats fins al punt que no és estrany veure persones que són capaços de recitar l’obra sencera. Lleonard del Rio, Coordinador General de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, explica que la integració del text ha facilitat la transmissió de la tradició entre generacions, i destaca que molts municipis han adaptat la versió original a la realitat de cada indret, un fet que ha servit per innovar i per aproximar l’obra a les particularitats de cada una de la setantena de poblacions que es mobilitzen per posar en solfa les aventures de Lluquet i Rovelló, la parella de còmics més coneguda de la història teatral catalana.
 

Imatge d'uns Pastorets de Granollers dels anys 60 Foto: Arxiu Municipal de Granollers


És habitual veure en les representacions algunes “copletes” que versen sobre temes locals, i això, segons el director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat, Lluís Puig, “és una acció que fa que l’obra de Folch i Torres sigui més popular que la resta de Pastorets que es munten a Catalunya”. Els més coneguts són els de Ramon Pàmies i els de Frederic Soler àlies “Pitarra”, una creació “plena de xavacaneries i irreverències” com va escriure el mateix Folch i Torres al pròleg de la seva obra com per avisar que els seus personatges parlarien com si formessin part de la mítica Lliga del Bon Mot, l'associació barcelonina que combatia la grolleria.  

Foguet explica que les gairebé 300 representacions que es fan cada any a Catalunya suposen un fenomen únic a Europa pel que fa a arrelament i projecció d’una representació de matriu religiosa com és l’episodi del naixement de Jesús en un estable, precisament el lloc on acaben Els Pastorets després que Sant Miquel enviï Satanàs als abismes “per sempre més”. I cada any igual. I ja en van cent.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
La candidatura presidencial diu als republicans que el 21-D no va de "quin partit guanya", sinó de fer tornar el seu cap de cartell a la Generalitat | Puigdemont exigeix a Iceta que es disculpi per les paraules de Borrell sobre una "desinfecció" de Catalunya: "Han passat de dir que som una nació a dir que som una infecció"
La portada del calendari elaborat pel col·lectiu De Temporada | @Joan_Ru_Ca
01/01/1970
Elvira Ferrando lamenta que el col·lectiu de professionals hagin aprofitat uns fets "per generar confusió i tractar de promocionar el seu producte mitjançant una polèmica inexistent"
L'exministre Josep Borrell, en un acte electoral a Salou aquest dissabte | Jonathan Oca
01/01/1970
Ho posen al mateix nivell de la crítica que els va proferir Xavier García Albiol, acusant-los de no ser "gent normal"
Iceta es presenta per al PSC a les eleccions del 21-D | Adrià Costa
01/01/1970
El candidat del PSC al 21-D assegura que "ningú impedeix" a Puigdemont tornar a Catalunya: "El que no sabem és quines serien les conseqüències" | Avisa d'un nou 155 si surt un altre govern independentista: "Li hem de dir a la gent que si la Generalitat vulnera la legalitat, hi haurà una actuació per restablir-la" | No es compromet a recuperar tots els organismes i competències que s'han liquidat amb l'aplicació de l'article de la Constitució: "Ho veurem en cada moment"
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 22:11 PÒQUER DE CAMPANYA 16 de desembre: moment Junqueras, l'ANC es mulla, Colau a l'atac i Vargas Llosa reincideix; el pòquer de campanya d'aquest dissabte a càrrec de Ferran Casas.
 21:38 La CUP demana unitat a JxCat, ERC i els «comuns» i crida a «lluitar cara a cara contra l'estat». El candidat cupaire, Carles Riera, i la número 8 per Barcelona, Maria Rovira, retreuen a Catalunya en Comú que "menteixi a la cara de la gent" i li demana que "deixi el camí dels colpistes". Ho explica Aida Morales.
 21:11 Pedro Sánchez i Miquel Iceta eviten esmenar Josep Borrell i situen el PSC com el vot útil del bloc unionista. Ho explica Jordi Bes. El líder del PSOE afirma que els socialistes són l'autèntica esquerra i no pas els "comuns".
 21:10 Junts per Catalunya convida la ciutadania a «acompanyar» el Govern legítim per tornar a Palau. La candidatura presidencial respon a ERC que el 21-D no va de "quin partit guanya", sinó de fer tornar el seu cap de cartell a la Generalitat. Informa Oriol March.
 21:03 LA CARAVANA El conseller Obi Wan Raül Kenobi torna al front de Sant Cugat. La contracrònica de Roger Tugas de l'homenatge d'ERC a Raül Romeva al seu municipi.
 20:58 El candidat de la CUP, Carles Riera, demana a Junts per Catalunya i ERC que es comprometin, i envia un missatge als tribunals espanyols: "Ara el TS diu que inclou els CDR dins del sumari; doncs se'ls gira molta feina perquè els CDR som totes".
 20:51 VÍDEO JxCat respon a les represàlies contra Jordi Sànchez amb la reemissió del missatge des de Soto del Real. Elsa Artadi, directora de campanya de la candidatura, assegura que s'esta "violant" drets individuals i polítics.
 20:49 Pluja de targetes censals «falses»: és possible una tupinada?; per Aida Morales. Els politòlegs Marc Sanjaume i Joan Botella descarten una alteració substancial dels resultats, malgrat els dubtes "raonables" de frau. La població pot comprovar el registre censal i aclarir dubtes als seus ajuntaments.
 20:29 
 20:14 
 20:10 
 20:09 ÚLTIMA HORA Jordi Sànchez denuncia represàlies a la presó després d'entrar en campanya. El seu advocat assegura que l'han canviat de mòdul per la gravació emesa en l'acte de Junts per Catalunya.
 19:58 Els nous amics de Manuel Valls. Pep Martí explica que l'exdirigent socialista francès deixa enrere el seu suport al PSC i explicita la simpatia pel sector dur de l'unionisme en els actes amb Ciutadans i el PP.
 20:04 
 19:46 
 19:22 ÚLTIMA HORA L'ANC diu ara que només «reconeixerà» Puigdemont com a president legítim. Llegeix íntegrament el comunicat que ha enviat als seus socis.
 19:07 LA CARAVANA On era la marea lila? Fins al míting central de Nou Barris, la militància de Podem, sempre avesada a reivindicar la seva identitat, ha tingut un paper discret en aquesta campanya. Contracrònica de Sara González
 

Míting dels comuns a Nou Barris Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 18:57 M'HI POSO PER... Solé i Sabaté, l'historiador que combat el «Decret de Nova Planta del 155». El catedràtic d'Història Contemporània, un dels molts independents de la llista de Puigdemont, creu que Espanya tracta Catalunya com una "colònia" i lamenta que el PSOE s'hagi posicionat al costat de l'extrema dreta per acabar amb l'independentisme. Un nou retrat dels independents del 21-D a càrrec d'Àlvar Llobet.
 18:23 L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, demana als cristians que el 21-D no votin partits "que vagin contra la religió". Confia que, independentment del resultat, la cita electoral ha de servir per "avançar en la convivència i en el bé de tots".
 18:03 PRIMÍCIA. El PDECat i la llista de Puigdemont ja negocien la cohabitació posterior al 21-D. Ho avança Oriol March. El partit aspira a situar peces clau dins del grup parlamentari que sorgeixi de les eleccions després d'una campanya en què els dirigents orgànics no han tingut protagonisme. El resultat de Junts per Catalunya i el futur de Puigdemont marcaran la relació entre la candidatura i les sigles neoconvergents. Fonts consultades indiquen que el president ha pactat amb el partit que JxCat no es convertirà en una nova formació política.
 17:59 EL DIARI DE CAMPANYA DEL 36 11 de febrer de 1936: la recuperació de l'Estatut i el retorn dels presos apleguen les esquerres. ERC, Acció Catalana i els partits obrers reuneixen els seus partidaris en el tram final de la campanya. Nova entrega del diari de campanya (en blanc i negre) a càrrec de Pep Martí.
 17:45 A Escòcia també es publiquen enquestes prohibides sobre el 21-D.
 17:15 ÚLTIMA HORA Publicada Andorra la primera enquesta prohibida del 21-D.
 16:35 El PP ja demana el vot a Rajoy per «seguir liquidant l'independentisme». Soraya Sáenz de Santamaría presumeix del tancament del Diplocat i d'haver "escapçat" els partits independentistes; informa Isaac Meler.
 16:25 La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, presumeix del tancament del Diplocat: "Sabeu com es diu ara? Diplocat 'en liquidació'!". 
 16:08 El candidat popular, Xavier García Albiol, alerta que el "vot útil a Ciutadans" pot significar que el PP perdi el diputat de Girona.
 16:22 Des d'Andalusia fins a Palestina «with Catalonia»: «La vostra lluita és la nostra». L'escola Mediterrània de Barcelona acull la trobada popular de solidaritat amb Catalunya i contra la repressió de l'1 d'octubre; ho explica Aida Morales.
 16:07 El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, assegura que el "darrer diputat" de Girona "es disputa entre el PP, ERC i la CUP". 
 14:41 Iglesias demana «respecte» pels «comuns» per haver defensat la sobirania de Catalunya a Espanya; informa Sara González. Xavier Domèmech proclama davant de més de 2.000 persones a Nou Barris que la seva "remuntada" està en marxa i que aconseguiran fer fora al PDECat i a C's.
 14:30 LA CARAVANA Vargas Llosa, el «hooligan» més entusiasta d'Arrimadas. L'escriptor i parella d'Isabel Preysler "actua" al Goya i titlla la CUP de "tradicional i reaccionària" enfront el "progressisme" de Ciutadans. La contracrònica de Pep Martí.
 14:29 LA CARAVANA El número màgic d'Albiol. El candidat del PP puja al bus de campanya amb periodistes en el trajecte de Barcelona a Girona; ho explica Isaac Meler.
 14:16 El líder del PSOE, Pedro Sánchez, tanca files a Girona amb el candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta: "És concòrdia, experiència i convivència". Sánchez reivindica Iceta després de la polèmica per la proposta d'indultar els presos polítics en cas que hi hagi condemna.
 14:16 
 13:55 
 13:55 
 13:51 ERC reclama sense complexos liderar el sobiranisme per eixamplar-lo per l'esquerra; crònica de l'acte central dels republicans de Roger Tugas i Joan Serra Carné. Marta Rovira defensa en el míting central dels republicans que són “garantia” de “República” i de “preservar drets socials”. Tardà exclama que Junqueras és el “millor president” per defensar el llegat de l’1-O després de llegir una carta del líder d’ERC, empresonat a Estremera.
 13:37 
 13:35 
 13:27 
 13:24 
 13:15 Aplaudiments per a Marta Rovira, que tanca el míting central d'ERC al Born.
 13:16 
 13:14 Marta Rovira: "ERC és garantia que Catalunya continuï movent-se com a poble i no acabi reduït a una província més".
 13:11 Marta Rovira, al míting d'ERC: "El 21-D va de si aquí continua decidint Mariano Rajoy i els seus delegats o si ho fem nosaltres".
 13:12 
 13:10 Marta Rovira insisteix en la resposta a Josep Borrell: "Nosaltres estimem la diversitat"..
 
 13:06 Marta Rovira respon a Josep Borrell: "Abans de desinfectar [Catalunya] tenen molta feina. Tenen feina a netejar de corrupció les institucions espanyoles".
 
 13:02 Marta Rovira diu que Oriol Junqueras és "el millor candidat que pot tenir aquest país". "Si el votem, el podem treure de la presó".
 13:01 
 12:57 Marta Rovira intervé en el míting central dels republicans. Diu que ERC és un partit que "convida tothom a participar-hi". "Som un partit lliure".
Entrades anteriors »