Tarragona

Les restes del temple de culte a l'emperador August s'obren al públic

El temple està amagat sota les naus de la catedral de Tarragona | Es tracta de la planta semicircular d'una exedra romana del segle I que s'ha excavat i museïtzat

per ACN , 1 de desembre de 2016 a les 15:36 |
Les restes del temple de culte s’han obert al públic | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Recuperades les restes d'un temple de culte a l'emperador August, que s'amagaven sota les naus de la catedral de Tarragona. Es tracta de la planta semicircular d'una exedra romana, datada del segle I dC. La troballa es va detectar ara fa un any, arran unes intervencions arqueològiques a les antigues dependències del Museu Diocesà, a l'angle nord-occidental del claustre. Ara l'espai s'ha excavat i museïtzat per fer-lo visitable al públic. Sense arribar als 100 metres quadrats de superfície, i amb una porta monumental de 7 metres de llum, la capella, que va tenir diversos usos al llarg dels segles -i també molts d'abandó-, permet al visitant fer un recorregut per la història de Tarragona des del segle I al XX. L'altre punt d'interès de la sala és la confluència de la Romanitat i la Cristianitat en un mateix àmbit. Amb un pressupost d'intervenció de 14.000 euros, l'estança, que aquest dijous ha quedat inaugurada, acollirà dissabte una jornada de portes obertes.

L'exedra, una de les sis que es creu que hi havia a la zona sacra del temple d'August, ja està museïtzada. Es va desmantellar al segle VI i fins a mitjans del XII l'espai va romandre abandonat. Entre els segles XII i XIII es va recuperar com a dependència dels canonges. Ja al segle XX es va usar com una de les sales del Museu Diocesà de Tarragona. L'any 2003 es van iniciar les excavacions d'aquest sector per ubicar-hi el futur projecte del museu i l'any 2015 es va descobrir la base de l'exedra romana, que ara s'ha acabat de museïtzar. S'hi ha col·locat una passarel·la per passar per sobre les restes i plafons per visualitzar i comprendre tota la seva evolució.


Andreu Muñoz arqueòleg de l'Arquebisbat de Tarragona, destaca aquesta evolució diacrònica de vint segles que concentra aquest petit espai, en un angle del claustre, on sembla que s'hi hagi "fossilitzat" el temps. Malgrat el pas del temps, l'espai conserva elements patrimonials d'alt valor com uns murs de gairebé deu metres, la porta monumental i, sobretot, la base en forma semicircular, amb les empremtes de les lloses originals. La magnificència de les estructures conservades, ja que no és fàcil trobar exedres en la Hispània romana, i la confluència de la romanitat i la Cristianitat són el doble interès museístic que ofereix la sala, en l'opinió de Muñoz.

Segons Muñoz, les exedres tenien una funció similar a les capelles de l'època medieval. "Així com les capelles estan dedicades a sants, a les exedres es donava culte a emperadors o alguna divinitat", afirma. Ara el nou repte que es planteja és la integració del futur museu en aquestes runes recuperades. L'execució del projecte l'han dut a terme els equips del Museu Bíblic Tarraconense (Arquebisbat de Tarragona) i de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, amb la col·laboració dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Tarragona, Fundació Privada Mútua Catalana, el Capítol Catedralici i l'Arquebisbat de Tarragona.

 

Participació