Procés català

La «Marxa Som» trasllada al Govern les opinions dels tarragonins sobre el nou país

La columna sud va passar per Tarragona i va recórrer 634 quilòmetres | Entre les conclusions hi ha consens sobre la necessitat d'augmentar els mecanismes de participació ciutadana

per Redacció, 2 d'agost de 2016 a les 17:50 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 d'agost de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Marxa Som, la caminada popular que ha recorregut a peu Catalunya per promoure un nou model de democràcia participativa, va entregar aquest diumenge les conclusions recollides arreu del territori als membres del Parlament de Catalunya Adriana Delgado, Chakir El-Homrani i Gabriela Serra. La iniciativa, que va començar de manera paral·lela a quatre municipis ha sumat més de 40 dies de Marxa i s’ha aturat a més d’un centenar de pobles i ciutats, involucrant gairebé 200 entitats i ajuntaments d'arreu del territori. 

Així, mitjançant les quatre columnes simultànies, La Marxa Som ha recorregut totes les comarques catalanes amb diferents activitats, entre caminades, actes en favor de la democràcia participativa, lectures del manifest, recollida d’adhesions, i assemblees deliberatives per recollir les conclusions dels diferents municipis. A més, molts dels indrets que ha recorregut la Marxa Som han acollit espectacles lúdics i culturals protagonitzats per les mateixes entitats col·laboradores, com cercaviles de gegants, actuacions castelleres, concerts o recitals de poesia.


La marxa que va passar pel territori va ser la de la columna Sudque va sortir de Benicarló el 24 de juny, va recórrer 634 quilòmetres i va passar per ciutats com Tarragona o Reus. 

Entre les conclusions ressaltades aquest diumenge a Montserrat pels portaveus de les quatre columnes, destaca un fort interès per part de la ciutadania per sentir-se més escoltats i per obtenir mecanismes que els permetin una major intervenció en els afers públics. A banda, hi ha un important consens sobre el fet que cal apostar per una formació a tots els nivells en cultura participativa, així com per trobar nous espais de participació. Altres qüestions destacades de les conclusions són la necessitat de prioritzar el bé comú com a objectiu prioritari de qualsevol decisió política o el desenvolupament de reglamentacions àgils i que facin vinculants els consensos assolits. Finalment, el reclam d’una informació de qualitat que arribi fàcilment a la ciutadania i que la capaciti per a opinar de manera responsable és una altra de les reivindicacions més comunes.


Un estat del poble 

Tots els ponents de l’acte de clausura de la Marxa van estar d’acord en la necessitat d’aprofundir en els mecanismes d’empoderament dels ciutadans i de la societat civil a l’hora de poder opinar sobre les qüestions que els afecten. En concret, Lluís Planas, portaveu de La Marxa Som, engegava l’acte reconeixent que “ningú no vol un estat nou que sigui com l’espanyol o el francès”. Al seu torn, Teresa Forcades va mencionar la importància de corresponsabilitzar cada ciutadà de les decisions que s'han de prendre com a societat. Martí Olivella, del Parlament Ciutadà, va ressaltar que “totes les constitucions es refereixen al dret dels ciutadans a exercir la seva sobirania directament i no només mitjançant representants polítics”, i va reivindicar aquesta opció. Per la seva banda, David Fernàndez va voler destacar els espais de la societat civil on ja es practica l’assemblearisme de petit format, com ara entitats veïnals o civíques, i va reclamar traslladar aquests mecanismes a altres àmbits. Finalment, Jordi Cuixart va insistir en la importància de les mobilitzacions ciutadanes com La Marxa Som i les entitats de la societat civil, ja que segons ell, garanteixen el control de la ciutadania sobre el rumb que pren la societat.

 

Participació