MEMÒRIA HISTÒRICA

Tortosa posa la memòria històrica a consulta

El 1966 el dictador va inaugurar el monument franquista més gran de Catalunya | Divuit anys després hi va haver el primer intent fallit de retirar-lo | Aquest dissabte 28.467 tortosins estan cridats a les urnes per decir-ne el futur en una controvertida consulta

per Sofia Cabanes/Sílvia Berbis, Tortosa, 27 de maig de 2016 a les 17:20 |
El monument franquista, incrustat al mig del riu Ebre, vist des d'un carrer de Tortosa. | Sílvia Berbís
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En la avenida Colón se inicia el clamoroso recibimiento de más de 100.000 personas. El vecindario en masa de Tortosa y sus barriadas (…) tributan al caudillo, prolongándolo en esta tarde inolvidable como guirnalda de inquebrantable adhesión y cálido entusiasmo”, era el relat oficial del règim, retransmès pel NODO, d’aquell 21 de juny de 1966. Des de fa mig segle, una de les bases del vell pont de la Cinta, volat per l'exèrcit republicà a l'abril de 1938, sustenta el monument inaugurat pel dictador Francisco Franco. Aquest dissabte, els tortosins decidiran, en una controvertida consulta, si es retira per museïtzar-lo o es manté per “reinterpretar-lo”.


El monument franquista més gran de Catalunya

De 45 metres d’alçada, fou una iniciativa del Consejo Provincial del Movimiento el 1962. Una comissió executiva va escollir el disseny de l'escultor Lluís Maria Saumells, el qual, a més, exercí de director de l'obra. Les obres es van prolongar dos anys i el seu cost va ser de 4,5 milions de pessetes, finançats a base de subvencions i donatius de la Diputació Provincial, l’Ajuntament de Tortosa i molts ajuntaments de la demarcació i col·lectius particulars.

El monument es composa d'una piràmide estilitzada i esgarrada per orificis de metralla, els quals es van transformant progressivament en ciris i creus. A la part frontal s'hi troba la creu de Sant Jaume, en homenatge a l'exèrcit, coronada per una àguila de grans dimensions. L'altra, per la figura d'un soldat que eleva un estel cap al cel. A la part posterior, mirant simbòlicament a la serra de Pàndols i de Cavalls, s'hi disposa una creu llatina en record als caiguts a la batalla de l'Ebre, detalla la fitxa 24 del Cens de Simbologia Franquista de la Generalitat.

La dictadura, una transició sense reparació moral cap a les víctimes de la repressió franquista i un exercici nul de memòria històrica, van acabar convertint aquest monòlit omnipresent en un element més característic del paisatge tortosí.


El primer intent de retirar-lo

La primera discussió seriosa sobre la seua pervivència no arriba fins que al febrer 1984, quan una gran ventada malmet seriosament la figura del capdamunt. La meteorologia imposava actuar sobre el monument i les decisions que acompanyarien aquell fet marcarien, fins als nostres dies, la concepció dels tortosins sobre el monòlit.

Aquell mateix any, es va aprovar una moció per despullar-lo de la seva simbologia franquista. Però uns mesos més tard, una moció popular avalada per un centenar de signatures, en demanava la demolició. Després d’un intens debat que va acabar en empat, el vot de qualitat de l’alcalde convergent de l’època, Vicent Beguer, qui argumentava que amb la retirada de la simbologia més explícita el monument deixava de ser franquista, decantava la balança cap al manteniment. Un any més tard es retira el Víctor (anagrama personal de Franco) i les lletres de la part dreta de la pilastra, en què es llegia la dedicatòria "Al Caudillo de la Cruzada y de los veinticinco años de paz". A partir d’aleshores, la idea que el monòlit ja representava els dos bàndols cala en la societat tortosina. El debat mor amb els anys i la desmemòria col·lectiva s’imposa entre les noves generacions.  
 
Havien de passar 20 anys perquè la idea de retirar el monument tornés al ple. Va ser al 2003 quan ICV proposa retirar el monument, aprofitant que a Catalunya es començava a eliminar elements de la simbologia franquista presents en l’espai públic. Però la moció també va ser tombada i no només això. El mateix any, el nou planejament urbanístic, aprovat pel govern d’esquerres local, va catalogar l’estructura com a bé integrant del patrimoni cultural català.

Al 2008, el govern local de CiU i ERC va traure les plaques que commemoraven la inauguració del monument, però no va fer cas a l'oferta de la Generalitat que atorgava una línia d'ajuts per retirar el monument. I aquell any torna a plantejar-se’n la retirada. Una moció d’ERC i ICV és tombada en ple i més recentment, al 2010, els vots de CiU i el PP rebutgen la moció del Casal Popular Panxampla avalada amb gairebé 2.000 signatures que en demanava la retirada. 

En ple debat sobiranista i sobre el dret de decidir del poble de Catalunya, ICV-ET es despenja al gener del 2015 amb una proposta insòlita. Reclama el compromís del consistori per fer una consulta sobre el monument franquista. Va rebre el suport d’ERC i el PSC, però la seva moció va ser tombada amb els vots de CiU, el PP i Plataforma per Catalunya. CiU, però, es fa seva la idea. En una conferència sobre el balanç del mandat al març de l’any passat, l’alcalde de CiU Ferran Bel assegura que si és reelegit alcalde convocarà una consulta sobre el monument. Durant la campanya ERC, PSC i ICV també defensen la idea. La CUP i el PP, des de plantejaments oposats (els uns defensen la retirada sense consulta i els altres el manteniment i restauració) la rebutgen.

Després dels comicis, CiU assoleix un pacte de governança estable amb ERC que conté, entre els acords, la celebració de la consulta. La pregunta i la convocatòria es pacta també amb ICV i PSC.
 

Òmnium Cultural i la Comissió per la Dignitat han exigit a la Generalitat que intervingui en el cas del monument franquista de la capital del Baix Ebre Foto: ACN


Posicionaments importants

La convocatòria d'una consulta per preguntar si s'ha de retirar un símbol franquista ha generat perplexitat i rebuig en bona part de les institucions, entitats socials i partits en l’àmbit català. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó va emetre una resolució en aquest sentit a principis d'any. També el Parlament de Catalunya, amb divisió de vot entre Junts pel Sí inclosa, el passat mes de març; i d'entitats com Òmnium, la Comissió per la Dignitat, l'ANC, o mig centenar de personalitats del món de la cultura i les lletres, o els sindicats UGT, CCOO i USOC que han promogut manifestos defensant la retirada del monòlit.

A Tortosa ERC, PSC i Movem defensen la retirada però no han fet campanya. CiU, que tampoc n'ha fet, ha donat llibertat de vot. L'alcalde, Ferran Bel, i cinc regidors més de CiU votaran pel manteniment i reinterpretació. El PP aposta per mantenir-lo i arranjar-lo i la CUP no avala la consulta i reclama la seva retirada imminent, a més d'anunciar que portarà l'alcalde als tribunals per no complir amb la Llei de memòria històrica.

A banda dels partits dos entitats han capitalitzat el debat. La Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa, que treballa des de fa anys per la retirada, i la recent creada associació Tortosins pel Monument, que lidera un jove militant del PP, que defensa el manteniment del monument i la seva restauració. 

Cita a les urnes

Aquest dissabte 28.467 tortosins, majors de 16 anys i empadronats a la ciutat estan cridats a les urnes en una cita que centrarà el focus mediàtic del país. Hauran de respondre a la següent pregunta: "En relació al monument a la batalla de l'Ebre, que va inaugurar el general Franco l'any 1966, que creu que l'Ajuntament de Tortosa ha d'impulsar? Opció A: retirar-lo i museïtzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau. Opció B: mantenir-lo, reinterpretar-lo i contextualitzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau".

La celebració de la consulta es farà en horari de nou del matí a vuit del vespre. Es podrà votar en onze col·legis electorals del municipi, un en cada poble i sis més dins de la ciutat. S'ubicaran als barris de Ferreries, Remolins, Sant Llàtzer, Temple, Grup el Temple i Centre. Segons els càlculs del consistori, els resultats oficials es podrien conèixer cap a les 21:30 hores. 
 

El monument franquista, incrustat al mig del riu Ebre, vist des d'un carrer de Tortosa. Foto: Sílvia Berbís

 

Participació