REPORTATGE

La Torreta, de monument franquista a emblema turístic de Sant Carles de la Ràpita

És un conjunt arquitectònic omnipresent en l’imaginari de qualsevol ciutadà del municipi del Montsià | Es va inaugurar el 1965 amb motiu dels "25 años de Paz" i en homenatge als "caídos por Dios y por España" | El debat sobre la seva retirada, a diferència de Tortosa, és inexistent

per Sofia Cabanes/Aguaita.cat, La Ràpita, 9 de març de 2016 a les 07:36 |
Imatge actual del Crist i la Creu al cim de la Torre de la Guardiola, a la Ràpita | Sofia Cabanes
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Entrant des del nord o albirant la població des del mar, un petit turó culminat per una torre que servix de pedestal a la figura d’un Crist i una creu capitaneja el paisatge de Sant Carles de la Ràpita (el Montsià). És un conjunt arquitectònic omnipresent en l’imaginari de qualsevol ciutadà del municipi, i fins i tot un emblema turístic que s’ha arribat a comparar –salvant les distàncies- amb el famós Crist de Corcovado de Rio de Janeiro (Brasil). Des del  turó de la Torreta, com es coneix popularment, s’observa una de les millors vistes sobre la plana deltaica, les salines i la punta de la Banya. Per desmemòria col·lectiva o, directament, per desconeixement, poca gent sap, però, que, encastat a la torre de la Guardiola, perviu un dels vestigis més destacats del franquisme al territori, eclipsat, això sí, pel monument del mig de l’Ebre, a Tortosa.

Però, no ha estat fins ara, precisament quan el debat sobre la retirada del monument de Tortosa ha tornat de forma intensa, que un jove historiador rapitenc, Pere Manel Martín, ha tornat a posar sobre la taula a través de la xarxes socials l’origen franquista del conjunt monumental que es troba a la torre de la Guardiola. Es tracta de la figura del Sagrat Cor de Jesús i la Creu dels Caiguts. “Com es pot veure a partir discurs inaugural, estem davant d’un monument franquista. Una construcció de la qual a dia d’avui, com encara es pot veure, no tenim cap indicació que ens diga què és allò i què ha dut, irònicament, a una desmemòria històrica en el municipi”, afirma Martín.

 
 

Discurs inaugural de l'alcalde Enrique Landete. Cliqueu-hi a sobre per veure-ho ampliat. Foto: Revista Ràpita
 

En efecte, el discurs inaugural no deixa lloc a dubtes. En queda constància a la Revista Ràpita de l’època, de la qual el mateix Martín n’ha publicat aquests dies una sèrie de retalls a les xarxes socials (que també reproduïm en aquest reportatge) i també en el treball de recerca La memòria històrica a la Ràpita, del periodista Dani Sainz de Aja Valls, que ja el 2010 demostrava, amb documents històrics, el propòsit franquista del monument. Així doncs, segons descriu Sainz de Aja, el juliol de 1965 –coincidint amb els 25 años de paz- , l’alcalde de l’època, Enrique Landete, el mossèn i altres capitosts franquistes acompanyats d’un grup de joves de la Organizació Juvenil Espanyola (OJE) van participar en la benedicció del monument. Sobre la torre de la Guardiola, d’origen medieval, s’hi va instal·lar el Sagrat Cor i a sota una creu tan alta com la mateixa torre: “[...] y a sus pies como homenaje de admiración, respeto, y cristiana memoria a los héroes de nuestra cruzada española, una cruz, la cruz de los caídos por Dios y por España [...] “, manifestava l’alcalde en el discurs inaugural. Una placa, que ja en època democràtica va ser arrancada del lloc, recordava també el propòsit del monument. La carta dels veïns a la Revista Ràpita d’octubre de 1964 n'aporta més detalls:Nos recibió en su despacho [el alcalde] e informó que el monumento al Sagrado Corazón de Jesús y Caídos por Dios y por España se levanta con motivo de los 25 años de Paz y Victoria Española”.
 

Enrique Landete, el mossèn i càrrecs franquistes acompanyats d’un grup de jóvens de la Organizació Juvenil Espanyola (OJE) en la inauguració del Crist del Sagrat Cor i la Creu dels Caiguts. Juliol de 1965, Foto: Revista Ràpita


De l’ADN franquista del monument, n’han parlat els historiadors locals Paco Carles i Josep Pitarch en el treball de Sainz de Aja i, posteriorment, en l’obra La Guerra Civil a la Ràpita. “Hi ha molt poca gent del poble que sàpiga que això és un símbol franquista i per això no se li ha donat més importància”, explica a l’aguaita.cat Josep Pitarch, que també és exprimer tinent d’alcalde del municipi i exregidor de Cultura (entre d’altres responsabilitats). De fet, sent primer tinent d’alcalde, reconeixia en el treball de recerca La memòria històrica a la Ràpita que des del consistori s’havia arribat a plantejar, com a mínim, la retirada de la creu i la reubicació del sant, com a símbol religiós desposseït de connotacions franquistes –de fet segons costa als arxius municipals, els diferents projectes previstos per homenatjar els caiguts només incloïen una creu-, en un altre lloc: “Nosaltres sí que hem pensat alguna vegada en traure la creu, i al Crist fer-li un pedestal a banda. Amb la intenció de conservar la torre medieval que és una de les poques restes històriques que tenim. Sí que ho hem tingut en ment algun cop, però immediatament no hi tenim cap projecte”. De fet, actualment Pitarch continua defensant una remodelació de l’espai: “Com a historiador, no m’agrada que una torre medieval faça de pedestal a un símbol, més enllà de les connotacions polítiques que té el monument. El més idoni, i per no crear polèmica, crec que seria ubicar el Crist en un altre lloc visible. No obstant això, crec que este fet a la Ràpita no estaria ben vist i portaria molta polèmica”.


Paco Carles, d'altra banda, advoca des del 2008 per una “reordenació de l’espai per recuperar el mirador panoràmic”. “Posar un sant està en contradicció amb la torre de la Guardiola com a monument medieval, l’ideal seria posar-lo en un altre lloc”, afegix.

“Caldria fer un estudi per veure si, per exemple, l’estàtua del Crist podria ser considerada com a monument franquista o hi hauria la possibilitat de poder reubicar-la, però el que no té lloc a dubte és que La Cruz de los Caídos és un element que ha de ser retirat de la ubicació actual”, aporta també Martín, que també coincideix en la necessitat de recuperar la torre de la Guardiola: “és un actiu important per a la Ràpita, i convindria replantejar una actuació de difusió del nostre patrimoni”. “ També caldria aprofitar que tenim el Museu de la Mar de l’Ebre com a punt focalitzador per a donar a conèixer tot allò que ha estat la Ràpita, què és i què esperem que siga en un futur. Els rapitencs ens mereixem que en aixecar el cap i mirar cap a la Torreta notem el pas i no el pes de la història. Un pes cruciforme de formigó del qual ens hem de deslliurar”, afegeix.
 

Imatge contemporània del Crist i la creu que s'ha utilitzat per fer promoció turística del municipi. Foto: Turisme la Ràpita


Un monument franquista integrat al paisatge col·lectiu

El cas de la creu i el Crist de la Torreta és un clar exemple de com, a partir de la desmemòria, s’ha acabat sublimant un monument franquista en un símbol plenament integrat al municipi. De fet, el conjunt monumental ni tan sols figura al Cens de Simbologia Franquista de Catalunya, elaborat pel Memorial Democràtic.

A diferència del monument de Tortosa, aquí el debat és del tot inexistent, per això, plantejar-ne la retirada es preveu, si més no, complicat, malgrat que la Llei de memòria històrica en l'article 15 ordena la retirada de qualsevol simbologia franquista per part de les administracions competents.

“És cert que el monument de Tortosa té més significació, però la Llei de memòria històrica és igual per a tothom, encara que semble que aquí a la Ràpita l’hem oblidada”, afirma Paco Carles, que afegix: “La retirada hauria de ser una decisió de l’Ajuntament, no en referèndum, com es proposa a Tortosa. Si es va canviar el nom de plaça d’Espanya, també es podria fer alguna cosa aquí, tot i que no serà fàcil prendre decisions, perquè ja forma part de la vida dels rapitencs”, constata.

“El pas lògic a seguir hauria de ser la immediata retirada d’aquells elements relacionats amb l’exaltació del franquisme. Però, s’ha de tindre present que en tractar-se d’un símbol associat a la religió ens podem trobar amb una oposició per part d’alguns sectors de la població”, expressa d'altra banda Pere Manel Martín. “Veient tot el que s’ha produït a Tortosa, a la Ràpita s’haurien de fer un seguit de sessions informatives per explicar realment què és aquest monument, quan es va construir, per qui i amb quina finalitat. Només d’esta manera es podrà encarar en un futur, que esperem proper, la retirada de la creu i el Crist”, sentencia.
 

Front marítim de la Ràpita, capitanejat pel turó de la Torreta. Foto: Sofia Cabanes

 

Participació