Catalunya nova i el món casteller

| 18/08/2015 a les 11:51h
Arxivat a: Cultius d'hemeroteca, Catalunya Nova
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/08/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Catalunya Nova va ser un suplement que completava la informació d'El Periódico de Catalunya a les comarques meridionals. Anteriorment vam parlar de la revista Mestral i no va ser fins a l’aparició d’aquest suplement l’any 1983, que a les comarques del Camp no hi va haver un altre mitjà escrit que no fos només el que encara es deia el Diario Español de Tarragona.

Els castells han actuat com un clar potenciador cultural a les comarques del Camp i per això és especialment interessant comprovar com va tractar aquest fet un mitjà que pretenia ser la veu de les nostres comarques. De fet, les cròniques castelleres van ser constants des del primer número a Catalunya Nova, en tant que hi havia entre dues o tres cròniques per setmana.

En un primer moment, com tot el suplement, eren en castellà, però precisament ja a partir del número 3 agafen la mateixa estratègia que el Diario Español de Tarragona, i tot i que era una publicació en castellà, les cròniques castelleres, van ser de les poques columnes escrites en català.

Val a dir que els castells van comptar amb el suport de la premsa local tarragonina des de molt abans de l’aparició del suplement, especialment de les ràdios, que van començar a emetre algunes diades en directe. En qualsevol cas se li ha de reconèixer el seguiment casteller al Diario Español, especialment des del redactor en cap, Jesús Coll, que va ser el que va convèncer a la direcció per fer un seguiment, pràcticament cada dia, de la preparació i els resultats de les diverses diades castelleres.

«[...] A aquest panorama només li vaga un aspecte: que la difusió d’aquesta mena de barreja de folklore i esport es difongui més enllà dels contorns de les comarques meridionals per un mitjà massiu com podria ser la televisió. És sorprenent que mentre ens envaeix una allau de signes culturals aliens, la força, l’equilibri, el valor i el seny, siguin contemplats –amb mentalitat barcelonina-, com una activitat de barretina; semblantment que els aplecs i els esbarts dansaires. Alguns mandarins de l’eixample encara no se n'adonat que els castells són una activitat integradora —social i lingüísticament— i a més, viva i actual. Després del desè concurs, amb tots els defectes de la competició, aquesta és una de les moltes lliçons que es poden aprendre.»
MARTÍ, Josep Maria (2 d’octubre de 1984) Lliçó castellera. El Periódico Catalunya Nova. Número 230. Pàgina: 7.

En l’especial que Catalunya Nova va dedicar al Concurs de Castells de 1984, en el que es van recuperar els castells de nou, i on dedicaven 14 pàgines amb dues a color, es van incloure, a banda dels resultats i les declaracions dels cap de colla, algunes reflexions entorn al món casteller. Ens aturem en el fragment que tot just transcrivíem perquè parla del paper dels mitjans de comunicació. En aquest cas es fa una crítica a la cobertura que es feien des dels mitjans de Barcelona, i que teòricament eren, i són, de tota Catalunya, els quals, al no tenir tradició en el tema, menysvaloraven, i menysvaloren, la pràctica castellera o la consideren una excentricitat més dintre del panorama folklòric.

La televisió no va ser fins a l’any 1990 que va emetre, per primera vegada, imatges en directe del Concurs de Castells, tot i que la cobertura, en general, encara seria insuficient. El món casteller va intentar tenir presència des del primer moment en la televisió, de fet a partir d’una notícia de Catalunya Nova de 1983 podem saber que el Circuit Català de TVE havia arribat a emetre un minut setmanal sobre castells, tot i que es va deixar d’informar del tema de forma prematura. Per això es demanava que la nova televisió catalana, TV3, posés el focus en una tradició catalana que estava especialment arrelada al Camp i al Penedès.

Però no només criticava la cobertura que es feia des de Barcelona, sinó que reivindicava el paper integrador dels castells. Aquest element, i ja en parlarem un altre dia, va ser clau en les cròniques de la revista Mestral cinc anys abans, i és que els castells van tenir la seva pròpia transició, no només per la cobertura mediàtica que rebien, sinó també pel pes poblacional que tenien, ja que aquests eren plurals com ho era la població de les seves ciutats. Aquesta pluralitat també canviava la manera de fer, i amb els nous Ajuntaments van aparèixer maneres més democràtiques i participatives. A Tarragona el fet casteller creixia en paral·lel a com ho feien les seves festes majors, les quals representaven la recuperació dels carrers per part de la ciutadania, tenint com a emblema principal el seguici popular.

Al març de 1985, després de 355 números, Catalunya Nova va desaparèixer. La fi del suplement es va produir, coincidint, amb un canvi de direcció de El Periódico de Catalunya. El suplement tarragoní, doncs, no era una prioritat en tant que aquest diari se seguia veient, principalment, com a barceloní, ciutat i àrea, en la que concentrava la majoria de les seves vendes. Novament, doncs, les comarques tarragonines es quedaven sense una publicació, encara que fos de quatre pàgines, amb informació intercomarcal regular, més enllà de la del Diario Español de Tarragona. Així doncs, Catalunya Nova, va ser un altre projecte que va acabar fent llenya.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Reunió de representants del sindicat Unió de Pagesos (UP) amb el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Jordi Sierra | ACN
01/01/1970
El sindicat trasllada al subdelegat del govern espanyol el seu rebuig a una possible indemnització del ramader a Adif i Renfe
Com a conseqüència de la brutalitat policial, una vuitantena de persones van resultar ferides a la Ràpita. | Sofia Cabanes
01/01/1970
Són els primers a tot Catalunya que hauran de donar explicacions en qualitat d'investigats, ho faran als jutjats d'Amposta | Una jutgessa de Manresa també ha citat 10 agents com a testimonis
Interior de l'Hospital Sant Joan de Reus | Jonathan Oca
01/01/1970
El centre inicia una enquesta epidemiològica a tots els possibles contactes dels contagiats per oferir-los el tractament preventiu
Marta Rovira i Xavier Domènech, en un acte recent. | ACN
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
01/01/1970
L'entitat afirma que l'impacte econòmic de la qüestió catalana ha estat "fins ara limitat" i augura un acord sobre el model de finançament i una major autonomia per a Catalunya
01/01/1970
El líder de l'entitat unionista destaca un canvi de to respecte Forcadell i li demana una reunió per exposar-li que la tindrà al seu costat si "exerceix com a institució plural i no com a ideòleg polític"