​La CUP alerta que Nitricomax té vincles amb la indústria militar

L'empresa situada al terme de la Canonja va patir una fuga d'òxid nitrós el passat mes de maig que va generar un espectacular núvol taronja

per Redacció, Tarragona | 31 de juliol de 2015 a les 17:41 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Imatge del núvol, al polígon de la Canonja. Foto: Marina Pérez


El passat 21 de juliol una representació de la CUP, de la FAVT i de l’Associació de Veïns de Bonavista va visitar les instal·lacions de l’empresa Nitricomax, ubicada al municipi de la Canonja, al Polígon Sud de Tarragona. Nitricomax va ser responsable de la fuga d’òxid nitrós del 25 de maig que va provocar afectacions diverses a veïns del barri de Bonavista, situat només a 750 metres de l’empresa. Aquest incident va revifar l’interès del moviment veïnal, compartit per la Candidatura d’Unitat Popular, per vigilar i supervisar l'activitat del sector químic, així com la necessitat de reforçar les mesures preventives per garantir la salut pública.


La consellera Laia Estrada i l’assessor que l’acompanyava van tenir l’oportunitat de plantejar directament dubtes raonables sobre les condicions de seguretat i de prevenció d’accidents a la direcció de Nitricomax. La resposta de l’empresa, segons Estrada, va ser «molt insatisfactòria i poc convincent i el balanç de la visita no ha permès minvar el neguit davant la possibilitat que un nou núvol tòxic torni amenaçar els veïns i veïnes de La Canonja, de Bonavista o de Torreforta».

En relació a la fuita, la CUP ha manifestat que farà un seguiment sobre les diligències d’investigació que la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona va obrir per determinar les responsabilitats d’aquesta empresa química vinculada al negoci de l’armament, «sobretot, tenint en compte que l’any 2009 la mateixa planta va tenir una altra fuita que es va saldar amb una multa de 60.000 euros».


La Candidatura d’Unitat Popular aprofita per denunciar que les mesures preventives que permetrien alertar la població de La Canonja, Bonavista o Torreforta són escasses, com evidencia la precària situació de l'estació de control meteorològic de Bonavista, ja que aquesta no disposa de l'equipament necessari per detectar nivells alts de compostos tòxics, i fins i tot alguns aparells d’aquesta estació no compleixen els requisits de l’Agència Mundial de Meteorologia, tal com la Plataforma Cel Net va denunciar poc després de la fuita.

Finalment, consideren que les indústries químiques que produeixen compostos de doble ús (militar i civil) haurien de restar sotmeses a controls especialment estrictes atesa la condició intrínsecament nociva de la indústria militar. Pel que fa a Nitricomax, la CUP remarca que aquesta empresa va ser adquirida a l’estiu de 2013 per la multinacional Maxam. Nitricomax produeix 39.000 tones anuals d’àcid nítric, un compost molt corrosiu, la inhalació del qual pot provocar corrosió a la pell, ulls, nas, membranes mucoses, aparell respiratori i gastrointestinal, tos, asfixia, expectoració de sang, marejos, debilitat, dificultats per respirar, etc. Però l’interès comercial de l’àcid nítric rau bàsicament en que aquest component és la matèria primera de la fabricació d’explosius, activitat a la qual la multinacional Maxam, propietària de Nitricomax, és un dels líders mundials.


Maxam, un holding de llarga trajectòria abans anomenat Unión Española de Explosivos (UEE) fabrica explosius per a us civil i, a través d’Expal, bombes i explosius militars. Fins a la seva prohibició a l’Estat espanyol després de la signatura de Tractat d’Oslo, Expal fabricava mines antipersona i bombes de raïm o clústers, considerades armes de destrucció massiva pels seus efectes indiscriminats damunt la població civil. Un dels seus “productes estrella” eren les diverses versions de la bomba de dispersió BME 330, que contenen entre 180 i 512 submunicions que provoquen morts i ferits bàsicament entre població civil. El 1984, Nacions Unides va obrir una investigació en descobrir que les carcasses fabricades per Expal s’havien utilitzat per a bombardejos amb gas mostassa durant la guerra entre Iraq i Iran. Alhora, les seves mines omplen els territoris de Colòmbia i el Sàhara Occidental entre molts altres països.

 

Participació