Alejandro Fernández (PP): «Els Jocs de Barcelona els va pagar l'Ajuntament»

Entrevista a l'alcaldable del Partit Popular en motiu de les eleccions municipals del 24 de maig

, Tarragona | 15/05/2015 a les 07:30h
Especial: Entrevistes als candidats de les eleccions municipals de Tarragona 2015
Arxivat a: Política, Jocs mediterranis, Tarragona, Partit Popular, PP, entrevista, Alejandro Fernández
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/05/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Alejandro Fernández, a la seu del Partit Popular situat a la Rambla Nova. Foto: Josep M. Llauradó


El Partit Popular juga, a diferència d'altres poblacions catalanes, un paper clau en la política local tarragonina. El seu líder encapçala un projecte ambiciós que rebutja l'oposició i que diu voler «construir una alternativa» a un govern, el de Ballesteros, que assegura que ha estat un «desastre». Diu estar molt tranquil davant del procés sobiranista perquè «els independentistes es barallen entre ells» i entona el laissez-faire quan se li pregunta per la renda disponible de les persones amb prestacions o salaris mínims. Per tal d'activar la ciutat es fixa en el sector serveis, que veu poc atès.

En una entrevista a TarragonaDiari.cat destaca que les enquestes sempre els donen menys del que acaben obtenint i, sobre els Jocs del Mediterrani, un esdeveniment que actualment depèn de la inversió del govern del PP a Madrid, creu que «els projectes de ciutat són de ciutat» i afegeix que «els Jocs de Barcelona o els d'Almeria els van pagar els seus ajuntaments». Tot un avís per al govern municipal de cara al 2017. 

— Quines novetats presenta la candidatura respecte a fa quatre anys?
— Primer de tot reconèixer l'aportació de totes les persones dels equips que he liderat durant tot aquest temps, estic molt orgullós de la feina de tothom. Renovar, donar impuls a les organitzacions, és imprecindible, i el que hem volgut fer és buscar perfils diferents amb una part substancial del grup que serà la mateixa, però hem buscat una renovació, amb l'aposta per independents, deu en tota la llista, el més significatiu de tots és la número 2, Inmaculada Rodríguez Moranta, que té un projecte cultural al cap per a la ciutat de Tarragona que era el que més ens agradava i que a banda doncs té una extraordinària trajectòria acadèmica i professional i creiem que farà una bona feina com és el cas també de l'advocada Marina Negueruela, dels joves advocats de Tarragona, que creiem que pot aportar grans tasques de govern si tenim aquesta responsabilitat.

— Però el projecte es manté, des que es va canviar de cap de llista a Tarragona amb Alejandro Fernández?
— És un projecte, com ja he explicat moltes vegades, que l'any 2009 vam prendre una decisió: deixar de ser un partit frontissa, per intentar ser un partit guanyador. I la realitat és que aquesta actitud ens va permetre superar per molt la tendència del Partit Popular a Catalunya que era a l'alça, que era de dos o tres punts, i que en el cas de Tarragona va ser de més de set punts i una pujada de quatre a set regidors. I, sobretot, el més important, que es va construir una alternativa. Des d'aquell moment, davant la possibilitat real que jo fos alcalde, que durant deu dies va ser així, fins que Oriol Pujol va venir a desautoritzar-ho, doncs aquesta possibilitat que semblava una quimera es va convertir en realitat, que és que el Partit Popular tingués per primera vegada una alcaldia en una capital catalana. Després va venir la victòria a les generals, també deien que era impossible, que sí, que pujaríem, que seríem segona força, però guanyar el PP en una capital catalana també deien que era impossible i finalment no va ser així, vam guanyar. Sí, és un projecte que té com a objectiu l'alcaldia, no tenim cap altre objectiu que no sigui aquest, guanyar i tenir l'alcaldia.

— Les perspectives són les mateixes malgrat el desgast que hi pugui haver pel govern central?
— Són les mateixes. Durant aquests dies vindrà una guerra pacífica, psicològica, la gent es dedicarà a inventar-se enquestes, també fa quatre anys la vam viure.

— Quin serà el pressupost de campanya del PP? El teniu quantificat?
— Jo la veritat és que no ho sé perquè entre d'altres coses nosaltres tenim un avantatge que és que compartim un compte corrent amb el conjunt de la direcció del Partit Popular de Catalunya i, per tant, aquesta és una dada de la que jo no disposo, però sí que li puc assegurar que serà la campanya més austera de totes les que jo he tingut l'honor d'encapçalar, primer de tot per una qüestió evident, que és que no són temps per grans despeses i segon perquè per les circumstàncies polítiques actuals tampoc no seria explicable. Fa vuit anys, el primer cop que em vaig presentar, el desplegament va ser bastant més important, però ara tenim un avantatge que és que el nostre projecte i les nostres cares són plenament conegudes, per tant no necessitem de grans despeses.

— Tarragona és una ciutat molt dispersa i amb múltiples identitats i orígens. On creu que arriba millor el seu missatge?
— El que ens diuen les dades és que a totes les zones. Quan nosaltres vam guanyar les eleccions generals a Tarragona va passar exactament el mateix que a les municipals: que vam quedar segons, amb uns percentatges lleugerament inferiors evidentment. Però és l'enorme uniformitat del percentatge electoral del Partit Popular. És a dir, no hi ha una zona on tinguem un quaranta i una altra zona on tinguem un deu. A les eleccions municipals de 2011, que vam treure un 20'6% del vot, vam treure entre el 18 i el 23 a pràcticament tota la ciutat. Algú podria pensar que el Partit Popular és un partit de barris, bé, abans no ho era, el gruix del nostre votant és tarragoní de tota la vida del centre, és on tenim el percentatge més alt de vot, al centre i als dos eixamples. I, potser, la part on hem tingut històricament un percentatge més baix és al Serrallo, per una composició sociològica molt concreta, i crec que aquesta vegada no passarà perquè l'hem treballat moltíssim.

— Com valora el govern Ballesteros?
— Bé, jo crec que el senyor Ballesteros va tenir la sort de cara, que va venir Oriol Pujol a salvar-lo, i per tant quan tenia l'alcaldia perduda doncs li van donar i li van regalar. I això suposa que davant la impossibilitat de construir una majoria alternativa aquest home s'ha adormit i ara ja està parlant de la seva retirada i a més ho fa amb total llibertat, no dissimula gaire, ja ha dit públcament que aquest serà el seu darrer mandat. Si revalida, que ja ho veurem. I, segons es diu, després dels Jocs del Mediterrani estaria buscant una sortida per anar a un altre lloc. Per tant, aquesta actitud mental és la que defineix la legislatura: absoluta inacció, qui dia passa any empeny, i finalment una certa sensació de decadència a la ciutat.

— No ha fet res de bo?
— Jo sempre dic una cosa: Ballesteros és el gendre ideal, però com a alcalde un desastre. Ell fa una cosa molt bé, i se li ha de reconèixer, per a un polític és molt important, és una persona educada, és una persona correcta, una persona amable, però és una persona que no ha sigut capaç de transformar la ciutat de Tarragona. És clar que ha fet alguna cosa bé, com tot a la vida, però les coses realment importants per Tarragona no les ha sapigut transformar perquè potser no tenia gaires ganes de fer-ho i, en conseqüència, aquest ha sigut el mandat. 

— Hi ha hagut oposició al plenari perquè aquest govern no s'adormís?
— Una de les coses que m'han preguntat és per què no hem fet servir la suma amb Convergència per bloquejar el govern. I jo sempre dic el mateix: si algú no em vol per governar, com vol pactar per fer oposició? No té cap sentit, és ridícul, ho fan els perdedors, nosaltres no som uns perdedors, jo pacto per guanyar, no pacto per perdre. Nosaltres hem fet l'oposició el més enèrgica possible, hem fet mocions de tot tipus al llarg de la legislatura i ara serà el moment que la gent valori si hem fet una oposició correcta o no. A mi no m'agrada parlar d'oposició, m'agrada parlar d'alternativa, hi ha gent que ha nascut per fer oposició. La senyora Arga Sentís, amb tot el carinyo, ella ha nascut per fer oposició. Ho fa molt bé. Però jo aspiro a tenir una gran majoria al darrere, una majoria social àmplia que em permeti governar, que és molt diferent. No vull ser un creatiu de l'oposició, fer grans proclames i ser un partit minoritari a l'oposició, això ho fa qualsevol. El que vull és construir una alternativa, no fer oposició.

— Una de les queixes del govern municipal és les traves que s'han trobat amb altres administracions. En cas de governar, què n'espera de l'Ajuntament, per sí sol? Es pot transformar realment la ciutat de Tarragona?
— És que les grans ciutats s'han transformat per sí soles, no conec cap ciutat que s'hagin transformat per obra i gràcia de les administracions del costat. La transformació de Barcelona no la van fer ni la Generalitat ni el govern d'Espanya, la va fer Barcelona. La transformació de Bilbao no la va fer el govern d'Euskadi ni la va fer el govern d'Espanya: la va fer Bilbao. I així amb qualsevol altra ciutat. Governi qui governi no vindran els demés a solucionar-nos els problemes.

— Quin seria el paper d'un ajuntament governat pel Partit Popular en cas d'una declaració unilateral d'independència?
— Jo estic molt tranquil perquè si jo fos independentista estaria molt empipat amb els partits que suposadament em representen. Si jo fos independentista pensaria «quina colla d'inútils que són incapaços de fer el que prometen i que, a l'hora de la veritat, no cal ni moure's». El més dolorós per a un independentista és veure que el govern d'Espanya pràcticament ni s'ha mogut i els independentistes estan tot el dia barallant-se entre ells. Si jo fos independentista pensaria «aquests inútils no em portaran cap a la indpendència» i per tant jo estic molt tranquil.

— Però en cas d'aquest escenari quin posicionament prendria l'Ajuntament de Tarragona?
— A l'Ala oest de la Casa Blanca el president Barlett té una frase que m'agrada molt: «ja tinc suficient amb la realitat com per valorar les hipòtesis encara no succeïdes». Doncs això.

— L'Ajuntament de Barcelona comença a plantejar-se elevar el salari mínim de la ciutat perquè allà el cost de la vida és més alt. Creu que es pot viure amb 648,60 euros a Tarragona?
— Jo no sé si es pot viure o no. La meva família, a les muntanyes asturianes de Somiedo, vivia amb la desena part d'això i van sortir endavant i aquí estem i no ens ha anat tan malament a la vida. Convido a anar a la zona dels baqueiros de l'alçada de Somiedo on va arribar la llum elèctrica l'any 89, l'aigua corrent l'any 90 i sabrà el que és. I allà van viure els meus pares. Per tant, aquest discurs demagògic... sí, hi ha gent que guanya deu milions d'euros l'any, jo no ho guanyo. Aquest no és el problema, el problema és que la gent tingui oportunitats. Aquest debat del salari mínim és un debat per marxistes, cosa que tampoc no sóc.

— La ciutadania demana participació i transparència. Fins a quin punt es pot facilitar la participació i ser transparent, en política?
— Els ajuntaments de Sabadell, Rubí i alguns més, això és una cosa que vaig estudiar quan feia Polítiques, van desenvolupar uns instruments que es deien en aquell moment Consells Assessors Ciutadans. Feien un mostreig representatiu per finalment poder prendre una decisió vinculant sobre algun tipus de projecte. Un grupet de persones que fos, per edat, ben representatiu de la societat. Havien de fer sis mil trucades perquè la gent volgués formar part d'aquest grup i finalment qui acceptava era algú que tenia algun interès en algun projecte en qüestió. El que dic amb això és que la nostra proposta és molt més realista. Els processos participatius que s'obren, com el del Jaume I, 239 persones, que se'ls hauria de fer un monument per la vocació que han tingut però no és una mostra especialment representativa de la ciutat de Tarragona. Per tant, el que nosaltres proposem és una mica més modest: que de manera voluntària es facin comitès auditors que com a mínim garanteixi que no només la participació sigui cada quatre anys votant sinó que un polític, amb dos nassos, vagi a una assemblea d'un comitè auditor i que aquest comitè auditor l'avaluï i que aquesta avaluació sigui pública i si no és correcta que se li treguin els colors, que la ciutadania sàpiga el que s'ha fet bé i el que no s'ha fet bé. I aquest és l'informe del comitè auditor, creiem que és una bona proposta de participació ciutadana.

— La ciutadania té dret a conèixer els pactes postelectorals abans de votar?
— Jo crec que el que la ciutadania ha de tenir clar és que estem en una democràcia representativa i que, per tant, el que un fa quan vota, és donar la confiança a una persona i després li torna o no a les següents eleccions. Per tant, és responsabilitat del polític estar a l'alçada de les circumstàncies respecte d'aquesta confiança donada. Nosaltres el que proposem són mecanismes de participació i de regeneració democràtica per fer aquest contacte més intens i de més qualitat democràtica. Però s'ha de tenir clar el sistema i el sistema és democràcia representativa. Per tant, el que ha de fer un polític és dir la veritat i complir el que promet, però és evident que el ciutadà el que ha de tindre clar és que delega aquesta responsabilitat. Jo el que tinc molt clar en qualsevol cas és que els pactes preelectorals són un error, els pactes postelectorals poden ser pe responsabilitat perquè has de garantir la governabilitat en funció d'una aritmètica: no pots deixar la ciutat abandonada sense govern. En tot cas, no mentir la ciutadania és el principi fonamental quan es parla d'acords.

— Quins són els eixos principals de la campanya i com es traduirien en un futurible govern municipal?
— Nosaltres som una ciutat que té una indústria que funciona, que té un port que funciona, que té una activitat generada per l'administració per ser capital que funciona. El gran problema que tenim, i més tenint en compte que la indústria deixarà de tributar en tres-quatre anys és que el nostre sector serveis no funciona. No tenim una bona oferta cultural, no tenim una bona oferta d'oci, no tenim una bona oferta comercial i no tenim una ciutat orientada cap als serveis com una ciutat marítima, mediterrània. Per tant, insistirem en com convertir Tarragona en una ciutat de serveis, que a dia d'avui no ho és.

— Què va abans, el partit o Tarragona?
— Cadascú té la personalitat que té i jo agraeixo la confiança que sempre ha dipositat el partit en mi, però al meu partit també saben perfectament que una de les condicions és tenir llibertat per gestionar les coses amb una visió exclusivament tarragonina. Ho saben, ho accepten, saben que aquest tarragonisme és una de les bases del resultat que treient Badalona és el millor del Partit Popular de Catalunya i per tant s'accepta. I nosaltres la política d'acords i la política en clau tarragonina la dictem des d'aquí sense cap tipus d'interferència.

— La propera és la legislatura dels Jocs del Mediterrani. Si entren al govern, serà o no serà una prioritat?
— La nostra postura és la que jo sempre he manifestat: si jo hagués estat alcalde no hauria estat el meu projecte, hauria estat la façana marítima, els diners dels Jocs els hauria dedicat a això. Però ara que ens han escollit ens hi juguem el prestigi de la ciutat i per tant el Partit Popular donarà suport i està donant suport als Jocs del Mediterrani perquè no ens podem permetre el luxe de fer el ridícul.

— Malgrat que no s'aconsegueixin els fons necessaris i els hagi de posar l'Ajuntament.
— És que jo crec que hem de ser realistes amb això. Els projectes de ciutat són de ciutat, per tant tu pots rebre ajudes circumstancials però a Almeria el govern d'Espanya el que li va donar van ser beneficis fiscals, igual que de moment s'ha donat aquí. Que pot arribar alguna ajuda més? Molt millor. Però quan tu decideixes com a ciutat fer un projecte així, això de «convido jo i pagues tu» no existeix en política. És un projecte de ciutat, Barcelona'92 s'ho va pagar l'Ajuntament, el Govern de Catalunya mai no va estar gaire interessat en aquests Jocs i el Govern d'Espanya va tenir un suport testimonial. Almeria exactament el mateix en el cas dels Jocs del Mediterrani. Per tant, jo crec que el que hem d'aprofitar sobretot és que la gran font de finançament dels Jocs del Mediterrani és la iniciativa privada i per aconseguir-la el Govern d'Espanya el que ha fet és deixar de cobrar impostos a les empreses que inverteixin, això pot suposar quaranta milions d'euros. Si es fa bé la feina, aquests quaranta milions d'euros poden resoldre perfectament els problemes de finançament dels Jocs mediterranis.

— I si no es fes bé la feina, estaria d'acord a posar els fons de les arques municipals?
— Crec que s'ha de fer bé la feina, jo com a mínim la faré.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Aljandro Fernández "el sensible"
Anònim, 15/05/2015 a les 10:24
+3
-0
El que queda clar és que al representant del PP a Tarragona no li importa el més mínim que fa una família amb un sou base o amb un ajut de renda mínima. Ja veig que els enviaria tots a Somiedo a cuidar vaques. Indignant! Si la seva família ha viscut en condicions precàries potser hauria de tenir una mica més de sensibilitat per les persones que ho estan passant malament. Ja sé que demano el que al seu partit en diuen "peras al olmo", però vaja un altre tipus de discurs seria d'agrair.
Tampoc es preocupa del cost de la campanya. Aquest compte corrent conjunt no serà la famosa "caixa B"?
Vinga animeu-vos a votar-lo que Somiedo és un lloc preciós!!!
aha
Anònim, 15/05/2015 a les 12:52
+0
-0
Com es nota que no passa gana.
Quin fástic
Anònim, 16/05/2015 a les 14:34
+1
-0
Aquest Fernández, es un cara, no ha pencat mai, es un vividor,
es capaç de fer mal, per`mal de veritat, a qui no está d'acord amb ell, tinc entés que s'ha carregat a totes les persones válides
del seu partit, i per cert, te un pasat bastant fosc !!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Marta Rovira, Antoni Castellà i Carles Mundó, entrant al Teatre Tarragona, aquest dimecres. | ACN
Roger Tugas
01/01/1970
La dirigent d'ERC aposta per obrir "un gran diàleg constituent de país per posar fil a l'agulla de la construcció de la República" a partir del 21-D | Mundó critica que Cs, PSC i PP parlin del procés per obviar el Gürtel, els ERO andalusos, el rescat bancari o el buidat del fons de la seguretat social
Imatges captades per les càmeres de seguretat d'una benzinera dels dos atracadors
01/01/1970
Un dels autors també havia comès cinc atracaments més en caixers automàtics, forns de pa i a la via pública al municipi d'Olesa de Montserrat
Els encausats del cas Bershka en el moment d'anunciar que presentarien un recurs davant el Tribunal Suprem | Jonathan Oca
Jonathan Oca
01/01/1970
Els condemnats segueixen reivindicant que van ser «apallissats» per la Guàrdia Urbana de Tarragona | Els Tribunal Suprem va confirmar la sentència de l'Audiència Provincial que va condemnar a tres mesos de presó a tres joves per atemptat contra agents de l'autoritat
Cartells electorals de Ciutadans per al 21-D | Josep Maria Montaner
01/01/1970
La campanya de la formació taronja explota la imatge presidenciable d'Inés Arrimadas a Catalunya pensant en els beneficis per a Albert Rivera a la política espanyola | Eixamplar la bretxa amb el PP a Catalunya és bàsic per consolidar les aspiracions del partit, que busca fer forat en el duel pel vot de centre-dreta a l'Estat
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 21:49 PÒQUER DE CAMPANYA 13 de desembre: Tardà parla per Junqueras, Iceta posa terminis, la CUP té socis i Rajoy brinda amb amics. El resum d'aquest dimecres de campanya per Joan Serra Carné.
 21:40 LA CARAVANA Marta Rovira s'encomana a Disney per fer realitat «Els impossibles»: Els periodistes regalen a la candidata d'ERC una samarreta de paròdia de la pel·lícula "Els increïbles", ja que els republicans asseguren a cada míting que són capaços de fer realitat "els impossibles"; contracrònica de Roger Tugas.
 21:33 Puigdemont eleva el to contra Iceta: «Representarà per sempre més el 155». El president i candidat de Junts per Catalunya assegura que el cap de files del PSC ha lligat el seu projecte polític al de Mariano Rajoy. Sosté que el bloc constitucionalista perdrà les eleccions i insta Iceta a acceptar el resultat de les eleccions. Informa Oriol March.
 21:29 
 21:19 LA CARAVANA Miquel Iceta és el 155. El candidat socialista al 21-D no ha viscut el seu millor dia de campanya: a Sabadell li han reservat el seient amb el número de l'article de la Constitució i el PSOE l'ha desautoritzat; contracrònica de Jordi Bes.
 21:13 Carles Puigdemont, en el míting de campanya de Junts per Catalunya: "Miquel Iceta, l’has feta tan grossa que la dimissió te la demanarà la vergonya d’haver empès els empresonaments i l’exili". Ho explica, des de Girona, Oriol March.
 21:18 Carles Riera, número 1 de la CUP per Barcelona, recorda "als companys de Podemos", que al feixisme "se'l fa fora a empentes i cops", i fa pública la "solidaritat" del partit independentista amb el "govern legítim que encara és a l'exili".
 21:12 Carles Puigdemont, des de Girona: "No pot quedar entre nosaltres cap dels efectes del 155 en vigor. Això inclou la intervenció de les finances de la Generalitat, l’ensenyament i els Mossos d’Esquadra". Informa Oriol March
 21:11 LA CARAVANA La Moreneta es posa taronja per un dia. Ciutadans fa campanya en places difícils com la capital del Bages; la contracrònica de Pep Martí
 21:08 
 21:06 El 21-D, el gran examen de Ciutadans per erosionar el PP (també a Espanya); crònica de Pep Martí. 
 21:00 Rovira acusa l'unionisme de perjudicar tots els catalans amb el 155 per guanyar vots a l'Estat. La dirigent d'ERC aposta per obrir "un gran diàleg constituent de país per posar fil a l'agulla de la construcció de la República" a partir del 21-D. Mundó critica que Cs, PSC i PP parlin del procés per obviar el Gürtel, els ERO andalusos, el rescat bancari o el buidat del fons de la seguretat social. Ho explica Roger Tugas.
 20:56 Arrufat assegura que Xavier Garcia Albiol fa uns "esforços enormes per moderar-se" i avisa al PP que els catalans són "prou intel·ligents" i "responsables" per saber què volen.
 20:45 Quim Arrufat, des de Vilanova, sentencia: "Aquest estat espanyol és democràtic perquè Franco ha mort, perquè els interessa i perquè així arriben les ajudes de la Unió Europea. Més hagués valgut que ens haguessin explicat això (a l'escola) i no hagués estat adoctrinament, sinó una imatge de la realitat".
 20:42 El líder del PSOE, Pedro Sánchez, obvia els ERO d'Andalusia i carrega contra els "mals dirigents" de Catalunya i Espanya. En un míting a Sabadell amb Miquel Iceta, Sánchez ha considerat que el PSC està en remuntada, i que "no es tracta de guanyar per tornar a separar, sinó per tornar a unir"; informa Jordi Bes.
 20:41 Els «comuns» s'erigeixen en el dic de contenció per frenar Ciutadans. Xavier Domènech posa els atacs a l'escola catalana com l'evidència que Inés Arrimadas és "la candidata del PP a Catalunya". Informa Sara Gonzàlez.
 20:31 Josep Rull es compromet a seguir fent política en un míting de Junts per Catalunya a Girona: "No vull que els meus fills visquin en un estat en què s'empresoni algú per les seves idees polítiques".
 20:36 Ciutadans carrega contra la proposta d'Iceta d'indultar l'independentisme: «Preparen un nou tripartit». Carlos Carrizosa acusa els dirigents sobiranistes d'haver violat els manaments evangèlics de "no robaràs" i "no mentiràs", i assegura que Ciutadans "mai insultarà". Ho explica Pep Martí.
 20:28 Eulàlia Reguant afirma que "només amb la unilateralitat" la societat catalana serà "capaç de moure el taulell de joc de l'estat espanyol" i "tombar el règim del 78". Un règim, ha prosseguit, que "està disposat a tot per no trencar la sacro santa unitat d'Espanya, amb cunetes plenes de morts".
 20:21 Rajoy agafa les regnes de la campanya d'Albiol. El president espanyol amplia l'agenda a Catalunya i demana des de les caves Freixenet que "no es castigui ni es boicotegi ningú" per ser català. Albiol, que cedeix protagonisme a Rajoy, acusa Iceta de no atendre la "prioritat" dels catalans quan demana l'indult per a "Puigdemont i Junqueras". 
 20:22 
 20:17 Eulàlia Reguant comença l'acte de campanya de la CUP a Vilanova i la Geltrú amb un record als presos i a les persones "que no poden fer campanya tal com voldrien". "Seguirem encara que segueixin amenaçant-nos amb més presons", ha declarat.
 20:18 Carles Mundó carrega contra aquells mitjans de comunicació que afirmen que l'independentisme sent "odi" cap a Espanya, la qual afirma que "és l'expressió més repugnant" que es pot sentir. "Volem ser els millor veïns dels ciutadans de l'estat espanyol", ha clamat. Ho explica Roger Tugas.
 20:16 Lluís Guinó, vicepresident primer del Parlament en funcions, sosté que Puigdemont és el "vot útil" i reclama que Ciutadans no guanyi les eleccions ni en escons. Desafia els liberals a explicar com tenen tants recursos econòmics per fer campanya.
 20:15 Inés Arrimadas, des de Manresa: "Aquestes són unes eleccions tan importants com el referéndum d'aprovació de la Constitució".
 20:13 Marta Madrenas obre el míting de Junts per Catalunya a Girona assegurant que l'Espanya actual prové "del franquisme i de Primo de Rivera". "És un estat corrupte fins al moll de l'os", ha insistit.
 20:14 Rajoy agafa les regnes de la campanya d'Albiol. El president espanyol amplia l'agenda a Catalunya i demana des de les caves Freixenet que "no es castigui ni es boicotegi ningú" per ser català. Informa Isaac Meler des de Sant Sadurní d'Anoia. 
 20:10 Junts per Catalunya ha difós aquest dijous a la tarda un vídeo que reforça el seu missatge de campanya: "Perquè torni el president, s'ha de votar el president".
 
 20:11 
 20:07 
 19:56 Xavier Domènech: "La candidata del PP a Catalunya es diu Inés Arrimadas. El pacte Frankenstein del PP, Ciutadans i PSC significa la destrucció del bo i millor que han construït les classes populars d'aquest país" 
 

Xavier Domènech, al míting de Sabadell Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 20:04 El líder del PSOE, Pedro Sánchez reclama el 21-D sumar tots els vots socialistes perquè "cada vot compta". Considera que Catalunya no necessita més crispació sinó "la mà esquerra de Miquel Iceta".
 19:51 Mariano Rajoy, des de Sant Sadurní d'Anoia, agraeix a José Luís Bonet "el seu esforç empresarial i la valentia a l'hora de defensar les seves posicions". Ho ha dit en un acte a la capital del cava acompanyat del cap de llista del PP, Xavier García Albiol.
 19:52 El cap de llista de Catalunya en Comú-Podem, Xavier Domènech, titlla de "personatge infame" el diputat de Ciutadans Toni Cantó per presentar resolucions contra l'escola pública catalana al Congrés dels Diputats 
 

 
 19:48 Carlos Carrizosa (Cs) diu a Manresa que els dirigents sobiranistes han incomplert els manaments evangèlics de "no mataràs" i "no robaràs", i han insultat, però que ells mai insultaran. 
 19:49 El 155 persegueix Miquel Iceta. Abans de l'inici del míting del PSC a Sabadell, els periodistes s'han adonat d'una d'aquelles casualitats que preparades no surten millor. La cadira reservada per a Iceta, i que duia el seu nom, també tenia el número que ha marcat la política catalana en les darreres setmanes: 155. Membres de l'equip d'organització del míting s'han afanyat a arrancar l'etiqueta amb la xifra.
 

La casualitat ha volgut que a Iceta li toqui el seient... 155. Foto: Cedida

 19:46 Elisenda Alamany, número dos de Catalunya en Comú-Podem: "No volem les retallades de Puigdemont ni les imposicions de la senyora Inés Arrimadas. És l'escola pública la que garantirà i garanteix que siguem un sol poble" 
 19:48 
 19:48 6 de cada 10 europeus creuen que la imatge d'Espanya s'ha vist perjudicada per la crisi catalana. L'impacte al sector turístic podria arribar als 12.000 milions per la caiguda d'un 15,37% de visitants, segons un estudi.
 19:42 la numero dos de Catalunya en Comú-Podem, Elisenda Alamany, a Ciutadans: "Sabem d'on vénen i què volen fer amb Catalunya. Si Miquel Iceta no els investeix, jo els hi dic ben clar: No passaran!" 
 

Xavier Domènech i Elisenda Alamany, al míting de Sabadell Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:37 Joan Mena, diputat d'En Comú Podem, assegura que el model d'escola catalana l'ataquen el PP i Ciutadans "inventant mentides", però també el PDECat i ERC "imposant retallades" i mantenint "el concert a les escoles de l'Opus" 
 19:42 Concentració divendres a Barcelona per la llibertat dels presos polítics. Una convocatòria anònima ha corregut per les xarxes socials i ja compta amb el suport de l'ANC.
 19:34 Joan Mena: "Miquel Iceta, us volem al costat defensant el model públic de l'escola catalana i no de la mà de la dreta catalanòfoba. Hi ha alguns dels vostres alcaldes que s'avergonyeixen de compartir projecte amb la dreta"
 

El diputat d'En Comú Podem Joan Mena Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:35 Antoni Castellà, a l'acte d'ERC a Tarragona, assevera a Arrimadas, Iceta i Albiol que "el nacionalisme i populisme espanyol" que ells "defensen és la major amenaça d'Europa des de la segona guerra mundial".
 19:33 Joan Mena interpel·la a Miquel Iceta: "Creus de debò que la gent d'esquerres pot entendre que el PSC porta a la seva llista un número 3 que no permet que ni tu ni jo ens casem? Espadaler és incompatible amb el progrés social de Catalunya" 
 19:29 Joan Mena, al míting de Catalunya en Comú-Podem a Sabadell: "No hi ha eina que tingui més força per unir la gent comuna que les nostres escoles. Això és el que els fa por al PP i a Cs" 
 

El diputat d'En Comú Podem Joan Mena Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:21 
 19:20 Comença el míting de Ciutadans al Teatre Kursaal de Manresa, que s'ha omplert per escoltar la candidata Inés Arrimadas. Informa, des de la capital del Bages, Pep Martí.
 19:00 La CCMA recorrerà la sanció de la Junta Electoral contra Mònica Terribas. L'òrgan ha decidit obrir un expedient sancionador contra Catalunya Ràdio per dues editorials de la periodista.
 18:33 Òmnium atorga el Premi Muriel Casals a la redacció d'informatius de TV3 i Catalunya Ràdio. El jurat destaca "la professionalitat, vocació de servei i la posició referent en informació" dels mitjans públics catalans, que actualment es troben a l'ull de l'huracà.
Entrades anteriors »
Marta Rovira, en rebre la samarreta dels periodistes, a l'autobús cap a Tarragona. | ACN
01/01/1970
Els periodistes regalen a la candidata d'ERC una samarreta de paròdia de la pel·lícula "Els increïbles", ja que els republicans asseguren a cada míting que són capaços de fer realitat "els impossibles"