Arga Sentís (ICV-EUiA): «El govern Ballesteros ha estat decebedor»

Entrevista a l'alcaldable d'ICV-EUiA en motiu de les eleccions municipals del 24 de maig

, Tarragona | 14/05/2015 a les 00:20h
Especial: Entrevistes als candidats de les eleccions municipals de Tarragona 2015
Arxivat a: Política, entrevista, eleccions municipals 2015, ICV-EUiA, Arga Sentís, Tarragona
Aquesta notícia es va publicar originalment el 14/05/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Arga Sentís, la cap de llista d'ICV-EUiA a Tarragona, a la seu del partit amb un cartell reivindicant la igualtat entre gèneres. Foto: Josep M. Llauradó


Iniciativa es presenta per segon cop seguit amb la seva única actual regidora Arga Sentís. El maig de 2011 van obtindre 2.602 vots (5'39%), cosa que els va fer retornar al consistori després de perdre la representació els quatre anys anteriors. La llista d'ICV-EUiA compta amb una nodrida presència de persones joves a la part alta i és una de les dues úniques candidatures amb opcions a entrar que és encapçalada per una dona, cosa que Sentís destaca pel seu feminisme.

En una entrevista a TarragonaDiari.cat, qualifica de «decebedor» el govern Ballesteros, ja que considera que «van perdre una oportunitat d'or» el 2007 amb el canvi de cadira entre Joan Miquel Nadal i l'actual alcalde. De fet, assegura que els darrers quatre anys no han tingut clares les prioritats alhora que augmenta el deute municipal. Malgrat la pressió de l'independentisme, afirma que «no està en l'agenda política de la ciutat» i, per tant, no aclareix quin seria el signe de vot de la coalició ecosocialista en cas de tornar-se a presentar la moció d'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència. Encaren aquesta campanya amb il·lusió, com totes les formacions, i negant tota mena de pacte precuinat.

— Quines novetats presenta la candidatura respecte a fa quatre anys? La cap de llista es manté però hi ha novetats.
— No, de fet és una llista que s'assembla bastant a les llistes que hem presentat sempre. Sempre hem presentat llistes que hi havia membres d'Iniciativa, d'Esquerra Unida i independents. Independents perquè no són militants, evidentment van a la llista perquè tenen unes coincidències amb el que és el diagnòstic i el que és el projecte polític o les propostes. No anem pel món fitxant independents sinó simplement fent candidatures amb gent compromesa. Aquesta és una llista en cremallera, la d'enguany, és una llista en què hi ha molts joves i, com a novetat més destacada, segurament és la incorporació a la candidata del número sis, que és un representant del Partit Republicà d'Esquerres. És un partit d'una llarga trajectòria perquè és el partit d'Azaña i del Marcel·lí Domingo aquí a Catalunya i reforça el perfil republicà i laic del nostre projecte.

— Per què aquesta gran presència de joves?
— Perquè apostem per la joventut. Nosaltres hem fet una candidatura que intentem que sigui representativa del que és la ciutat normal i també que expliqui quins són els nostres interessos, la gent a la qual nosaltres adrecem el nostre projecte polític. Pensem que la situació dels joves ara, en aquest moment, és una situació especialment preocupant. Són absolutament necessaris per construir un nou model d'una societat més justa, naturalment ho volem fer amb els joves. Joves que estan barrejats amb persones grans i d'una llarga trajectòria. 

— La majoria de caps de llista que es presenten a les eleccions municipals de Tarragona no tenen aquest perfil de «jove». És que no hi ha prou pedrera?
— Jo no sóc jove, tinc 51 anys, no se'm pot considerar jove. Però sóc dona! (riu) Jo crec que tenim joves prou ben formats com perquè siguin caps de llista. El que passa és que és difícil demanar a un jove que sigui cap de llista. Em sembla que és important també que quan et dediquis a la política tinguis feta una vida professional, perquè si no acaba sent tot molt complicat, entenc que estar a primera línia i agafar la responsabilitat de tirar del carro és interessant que ho facin els joves però també has de tenir en compte que els joves el primer que han de fer és buscar-se un futur professional. Més que res, perquè després ets molt més lliure per fer altres coses. Qualsevol que tingui fills ho pot veure i pot estar d'acord.

— Quina serà la quantitat de diners que ha dedicat i dedicarà la seva candidatura a la precampanya i campanya de les eleccions municipals, concretament a TGN?
— Sobre uns deu mil euros, aproximadament. Fa bastantes eleccions que intentem funcionar a través de bons d'ajut.

— Tarragona és una ciutat molt dispersa i amb múltiples identitats i orígens. On creu que arriba millor el seu missatge?
— Crec que precisament el repte és intentar fer un discurs que pugui arribar a tot arreu geogràficament de la ciutat, perquè un dels problemes d'aquesta ciutat és la fragmentació, que porta aparellada una fragmentació social. El repte de Tarragona és poder construir un discurs de ciutat que es pugui explicar igual al Centre, que a Ponent, a Sant Salvador i a Llevant. Nosaltres no canviem de discurs quan estem al Centre que quan estem a Ponent. I la veritat és que els resultats de les darreres eleccions municipals, autonòmiques, europees i generals, sí que ens donen una característica que a mi em sembla interessant que és que tenim un nivell de vot que és bastant homogeni a totes les zones de la ciutat. Tenim partits que tenen una diferència molt gran entre el percentatge de vots que tenen al Centre o a Bonavista. És un reflex del que tenim, de la realitat social de Tarragona.

— Com valora el govern Ballesteros?
— Dels vuit anys o dels quatre anys darrers? És el mateix alcalde però en dues situacions diferents. Segurament tenia més capacitat de maniobra i de canviar les coses en el primer mandat que en el segon. Jo crec que el balanç final és decebedor perquè no ha estat prou valent per fer els canvis que calia, per marcar prioritats, per fer una acció de govern que marqués un distanciament clar del que eren les inèrcies que arrossegava aquesta ciutat. Aquesta ciutat partia de molts anys de govern de la dreta amb diferents composicions. A Convergència sola, amb un mandat de Convergència amb els socialistes i després en mans d'un govern de Convergència amb el PP. I això implicava una certa manera de funcionar i una certa manera d'entendre la ciutat. En el moment en què va canviar l'Ajuntament i nosaltres vam quedar fora, que hi va haver un govern format pel PSC i Esquerra Republicana, que a més era un govern que tenia capacitat d'actuar perquè no depenia de jocs de majories i minories al plenari, hauria estat el moment en què hi hagués hagut un canvi radical de prioritats i això no es va produir. Sí que hi va haver un canvi de tarannà, no seria sincera, el canvi de tarannà entre el senyor Nadal i el senyor Ballesteros és evident, el senyor Ballesteros és molt amable. Té unes formes molt col·loquials, el senyor Nadal estava acostumat a una manera de fer molt... personalista. Es nota, és molt més proper i és un canvi positiu, però hi ha una manera d'intentar de continuar gestionant les coses però en realitat continua sent esclau dels mateixos temes i fins i tot intentant gestionar els mateixos marrons, no marcant una ruptura i dir que a partir d'ara això es farà d'una altra manera. Això ja va començar fa vuit anys, els darrers quatre anys realment ho tenia més difícil per diferents motius. En primer lloc, pel joc de majories i minories que hi havia al ple, que suposo que tampoc no li donava a ell la possibilitat d'executar del tot les seves polítiques, si és que realment tenia unes polítiques diferents de les que al final ha executat, que això no ho sabrem mai. Però també perquè la situació de crisi econòmica, la falta de recursos de l'Ajuntament i, fins i tot, les modificacions legislatives que s'han fet, la reforma de la llei d'administració local que treu moltes possibilitats als ajuntaments. L'ocasió d'or de canviar les prioritats segurament va ser el primer mandat de Ballesteros, que era clar que s'hauria d'haver definit una altra manera de fer i d'entendre la ciutat, en molts temes, en prioritats, en comportaments, en temes com el laïcisme per exemple.

— Què n'espera de l'Ajuntament? Per sí sol, en cas de governar, quina capacitat d'actuació té en aquests moments?
— L'ARSAL limita molt la capacitat d'actuació dels ajuntaments perquè els ha tret competències i a més els sotmet a un control molt estricte de despesa, de contractació, etc. Realment, fa que moltes coses siguin molt més complicades, per tal que els ajuntaments tinguin les seves eines per prendre les seves pròpies decisions. Davant d'una situació d'aquest tipus, a banda de denunciar-ho i d'intentar-ho canviar a les administracions competents i dir que atempta contra l'autonomia local i que és un retrocés democràtic, a banda, el que necessites també com a Ajuntament és marcar molt clarament les teves prioritats. Perquè quan la situació és complicada necessites tenir molt més clar quin és el teu projecte, què és allò pel que apostes, quines són les teves prioritats i defensar-les, lluitar per aquestes prioritats. I em sembla que, en això, no s'ha estat prou clar, no s'ha estat prou valent, no s'ha estat prou decidit. S'han dit moltes coses, però al final els compromisos de veritat no són les declaracions, els compromisos de veritat els veus en els pressupostos que marquen l'acció política. Jo penso que el balanç de les prioritats que marquen els pressupostos i el que marca l'acció política és decebedor.

— Casos concrets?
— Hi ha un cas que és emblemàtic però en podríem trobar cinquanta mil més, el que va passar amb el tema del Jaume I. És clar, d'entrada era un marrón, un forat, un desastre total en el que s'havien malbaratat un munt de diners públics, que és l'exemple més flagrant de mala gestió i un projecte absolutament absurd. Nosaltres ho vam denunciar des del primer moment, sempre havíem dit que no s'havia de fer un pàrquing a la Part Alta. Però bé, quan van entrar els nous, primer van intentar arreglar-ho i que allò acabés sent un pàrquing. Quan no se'n van ensortir perquè allò fos un pàrquing van estar mirant la manera per poder fer un pàrquing intel·ligent, però van intentar fer un altre pàrquing. Un pàrquing que no fos intel·ligent amb una empresa que se'n vulgui encarregar. Quan es troben que no hi ha cap empresa que es vulgui encarregar d'allò perquè allò no era una bona idea i, per tant, no trobaràs cap empresa que es vulgui fer càrrec del projecte, doncs ara se'ls ha ocorregut el tema de fer un concurs d'idees per veure què fas amb el pàrquing. Em sembla que aquest és un exemple bastant gràfic de com funcionen les coses. També hi ha el tema del Mercat, que també en el seu moment era una obra sobredimensionada i faraònica i que continuen, que al final ha acabat com ha acabat, amb la situació que estem ara. Aquestes obres que han durat moltíssim, que havien de servir per revitalitzar el comerç local, la zona centre i que havia de solucionar no sé quants problemes i al final el que ha acabat comportant és un munt de problemes pels veïns de la zona, un munt de problemes pels comerciants de la zona, i al final acabarem amb un mercat que ens sortirà caríssim i que sempre serà deficitari quan tot això s'hauria d'haver solucionat des d'un primer moment simplement amb un projecte de reforma del Mercat que el posés en condicions i prou. Sense empescar-nos aquestes obres totalment faraòniques que no porten enlloc i que generen deutes. A més, uns deutes que estem pagant en una època que hi ha pocs diners, hi ha pocs recursos, i que la prioritat evidentment hauria de ser atendre les necessitats de les persones, no pagar deutes de macroprojectes.

— Iniciativa seria partidària no de pagar els deutes?
— No, nosaltres som partidaris de fer una auditoria del deute, però per molt que a tu t'agradés no pagar els deutes és evident que des d'una administració dir «no pago el que dec» és molt complicat. Una altra cosa és fer una auditoria per saber exactament en què t'has gastat els diners, quina part del deute és un deute que no s'hauria d'haver fet mai, quina part del deute és legítim, com a mínim per saber-ho. I, amb coneixement de que passa, poder decidir.

— I què faria amb el deute il·legítim?
— A veure, un ajuntament té molt poca capacitat per decidir que no paga. Entre altres coses perquè estem parlant d'ajuntaments intervinguts i damunt dels ajuntaments hi ha altres institucions que els estan controlant. Plantejar-se des d'una institució la desobediència civil pot ser molt romàntic, però és molt poc operatiu, perquè un ajuntament necessita fer un pressupost, pagar els funcionaris, mantenir els serveis públics...

— Quin seria el posicionament que adoptaria Iniciativa en el cas de governar alhora que es produís un procés de ruptura entre Catalunya i l'Estat? Quin serà el signe de vot d'ICV-EUiA en el cas que es torni a presentar la moció de l'AMI?
— En un ajuntament governat per la nostra coalició, Altafulla, es va adherir a l'Associació de Municipis per la Independència, però es va adherir perquè va fer una consulta i els ciutadans van decidir que sí que s'hi volien adherir. Aquí a Tarragona evidentment això no s'havia fet i d'alguna manera treies a la ciutat de Tarragona la capacitat de decidir adherir-se o no adherir-se a una altra institució supramunicipal i decidir-ho directament des del plenari. És un tema que s'ha de consultar als ciutadans perquè cap dels partits que es van presentar a les municipals portava aquest punt dins del seu programa. En tot cas, s'hauria de preguntar als ciutadans perquè ells decidissin, és una cosa tan fàcil com això.

— Però Tarragona ja va votar el 9 de novembre.
— La veritat és que jo crec que el tema de l'Associació de Municipis per la Independència no crec que sigui ara mateix una cosa que estigui a l'agenda política d'aquesta ciutat.

— En tot cas, el 27 de setembre apunta com a data clau pel sobiranisme. Què faria Iniciativa amb l'Ajuntament de Tarragona si hi governés i s'esdevingués un procés de ruptura entre Catalunya i l'Estat?
— En política es poden avançar escenaris, però no es pot sense tenir una visió del context, això dependria de moltíssimes coses, depèn de com estigui la situació, depèn de la tensió que en aquell moment hi pugui haver amb l'Estat, la possibilitat o no de fer acords... Estem avançant moltes hipòtesis sobre escenaris futurs que no controlem, que no sabem quins seran.

— L'Ajuntament de Barcelona comença a plantejar-se elevar el salari mínim de la ciutat perquè allà el cost de la vida és més alt. Creu que es pot viure amb 648,60 euros a Tarragona?
— A Tarragona hi ha gent que viu amb 648 euros al mes i amb menys, però jo no sé com s'ho fan. A Tarragona hi ha gent que són herois, se'ls hi hauria de fer un monument. Aquestes famílies que aguanten amb sis-cents o fins i tot amb quatre-cents euros al mes jo no sé com s'ho fan, és molt difícil viure dignament. En el cas de Barcelona, pensa que Barcelona té una carta municipal diferent de la de Tarragona, té més possibilitats de fer coses que Tarragona. De totes maneres, penso que a Tarragona i a qualsevol lloc viure amb sis-cents euros és molt i molt complicat, però el pitjor és que tenim gent que estem vivint amb menys.

— La ciutadania demana participació i transparència. Fins a quin punt es pot facilitar la participació i ser transparent, en política?
— Els processos de participació sempre tenen una part tècnica, han de ser processos en què s'avaluïn els pros i els contres i la gent pugui decidir, de manera que tots guanyen i tots perden i tothom es corresponsabilitza de la decisió final. Ara bé, la participació és un dret, però no és una obligació. Les administracions han de voler fer processos participatius, no només perquè és un dret de la gent sinó perquè és molt més fàcil governar des de la participació, aconsegueixes que la gent sigui corresponsable de les decisions, que la gent s'involucri de la vida pública, però no pots obligar ningú a participar.

— La ciutadania té dret a conèixer els pactes postelectorals abans de votar? Amb qui pactaria i amb qui no pactaria?
— Si algú ja té pactes postelectorals jo penso que seria molt interessant que la ciutadania els conegués, evidentment, perquè el darrer mandat ens vam trobar que hi havia un pacte cuinat entre Convergència i el PP que, és clar, tenint en compte com estaven jo no sé si...

— No hi havia un pacte precuinat entre Iniciativa i el PSC?
— No. No hem tingut mai cap pacte amb el PSC, ni en el darrer mandat ni ara. A més, nosaltres sempre hem dit molt clarament que els nostres pactes són en funció dels resultats i són sobre programa. També és evident que hi ha gent amb qui mai no podrem pactar, mai de la vida, perquè no tens cap coincidència programàtica, amb el PP seria impossible, amb Convergència seria complicadíssim, però en tot cas qualsevol possibilitat de pacte ha de ser sobre programa.

— Quins són els eixos principals de la campanya i com es traduirien en un futurible govern municipal?
— La nostra prioritat és el rescat social perquè estem en una situació d'emergència social i aquesta ha de ser la primera. Això es concreta en crear ocupació i impulsar una economia que sigui cooperativa i que sigui verda per intentar canviar el paradigma econòmic des dels ajuntaments. També treballar per defensar una ciutat amb justícia social, defensant els serveis públics, apostem per la municipalització dels serveis públics, per la gestió pública dels serveis municipals i lluitant per la gestió pública dels serveis que no siguin municipals. Una ciutat on es pugui viure amb dignitat, lliure de desnonaments, on els joves puguin desenvolupar el seu projecte vital, una ciutat que sigui accessible per a tothom, sense barreres arquitectòniques ni de cap tipus, i una ciutat que aposti també per la cultura perquè la cultura és un element de creació de ciutadans crítics i lliures, de pensament democràtic. On es pugui viure en comunitat i en el cas de Tarragona se superi aquesta fragmentació urbanística que és un dels problemes que arrossega aquesta ciutat. I, a més, una ciutat que aposti per construir un espai de democràcia, un espai de democràcia participativa.

— La propera és la legislatura dels Jocs del Mediterrani. Si entren al govern, serà o no serà una prioritat?
— La veritat és que la nostra postura no ha canviat gaire des del començament, el que ha canviat és el context, en el context actual segurament ningú ara apostaria per fer uns Jocs. L'atractiu que poden tenir aquest tipus d'esdeveniments no està en l'esdeveniment en sí, sinó en el llegat que puguin deixar a la ciutat, què en pots treure d'allò, perquè és una ocasió per atreure inversions públiques i privades que et permetin solucionar mancances endèmiques que tinguis, aquelles coses que malauradament no tens prou recursos per solucionar i que et permetin sortir-ne amb uns problemes solucionats o amb unes coses que si no haurien estat difícils d'aconseguir. Si haguessin tret dels Jocs la possibilitat de millorar la mobilitat de la ciutat i els pobles del Camp de Tarragona i la mobilitat quotidiana amb Barcelona, que hi havia la possibilitat de fer-ho perquè els Jocs estaven distribuïts en diferents seus, i també amb l'Anella Olímpica de Campclar cosir la ciutat, doncs hauria estat un llegat que hauria complert aspectes prou positius. És clar, a hores d'ara el que tenim és que el llegat que deixa els Jocs està molt poc definit, en tot cas sembla que el llegat que deixarà serà d'equipaments, no pas d'infraestructures, és un llegat minso. I d'altra banda el compromís de la resta d'administracions per efectuar aquestes inversions que són necessàries doncs tampoc ho veig jo gaire definit. Les declaracions no volen dir res, els compromisos són partides pressupostàries. Això presenta un risc que això acabi sent un esdeveniment que paguem nosaltres i que ens generi un deute que ens hipotequi encara més el futur. És una situació que ja és prou complicada amb els deutes que estem pagant.

— Si Iniciativa tingués responsabilitats de govern, què faria?
— Si no tinguéssim molt i molt definida la viabilitat econòmica que passa per l'aportació, per concretar molt l'aportació de la resta d'administracions, no ho tiraríem endavant. Estem dins del calendari, però apurant molt, anem justets de terminis. I és evident que quan ja has fet una despesa vols continuar pel que ja t'has gastat, però has de mirar què t'has gastat fins ara i què pots perdre si continues tirant cap endavant i llavors fer la valoració de què et surt més a compte.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Y que lo digas tu..
pegasus, 15/05/2015 a les 16:07
+0
-0
vaya...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol Junqueras fitxa pel club d'escacs de Valls | Arxiu ERC
01/01/1970
El conjunt vallenc ha portat a terme aquesta iniciativa per reivindicar la seva llibertat | Deixarà un taulell buit, amb un llaç groc en cada competició que participin fins que el líder d'ERC estigui fora de la presó
01/01/1970
La gravació, que manté el jutge en secret, recull els darrers dies de quatre dels membres de la cèl·lula
L'administració Ginés de Salou va vendre una sèrie del segon premi de l'any passat | Jonathan Oca
01/01/1970
Els premis obtinguts per la Loteria Nacional no tindran repercussió en la declaració de la renda dels seus beneficiaris
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 17:33 LA CARAVANA. A la caça de l'herència d'Unió. Puigdemont rep el suport de Joan Rigol, Joana Ortega i Josep Maria Vila d'Abadal en un acte a Barcelona. Per Oriol March.
 17:17 El debat de La Sexta va tenir una audiència del 20,4% a Catalunya. “17D.Debat" va acumular 577.000 espectadors, a 20.000 del programa més vist, el TN vespre.
 17:06 ÚLTIMA HORA Nova entrega de l'enquesta prohibida pel 21-D des d'Andorra.
 16:49 Lluís Puig demana a Ros que dimiteixi pel conflicte de les obres de Sixena. El conseller de Cultura destituït pel govern espanyol diu a l'alcalde de Lleida que si es penedeix i no pensava que el 155 servia per traslladar l'art a l'Aragó, que plegui.
 16:34 LA CARAVANA "Icetaton" per resoldre l'embolic català: solució viable? El candidat socialista al 21-D reparteix caramels per trobar una sortida que deixi enrere el procés independentista, però ho té molt difícil per articular una majoria; contracrònica de Jordi Bes.
 16:19 VÍDEO «El que mai podreu fer és callar la voluntat d'un poble»: l'emocionant vídeo d'Omplim Brussel·les per al 21-D. El compte de Twitter de la manifestació publica unes imatges trepidants.
 16:16 La CUP proposa augmentar la pressió fiscal a les rendes majors de 60.000 euros. Els anticapitalistes volen rebaixar l'IRPF a qui cobra menys de 15.000 euros anuals, i invertir més en polítiques socials.
 15:39 Juan Milián: «La imatge d'uns polítics saltant-se la llei ha perjudicat el sector turístic a Catalunya», informa Aleix Ramírez. El número 8 de la llista del PP per Barcelona ha recordat que "una marca com la de Barcelona és molt difícil de construir i fàcil de destruir".
 15:24 El PSC emula el PP i també «recepta» pastilles per combatre l'independentisme. La formació de Miquel Iceta llença una peculiar campanya per mostrar la seva voluntat de recuperar l'economia de Catalunya.
 15:23 El conseller de Cultura demana la dimissió d'Àngel Ros pel cas Sixena. Lluís Puig assegura que l'alcalde de Lleida no pot penedir-se del 155 i mantenir el càrrec d'alcalde.
 15:20 Els Avis i Àvies per la llibertat de Reus lliuren 200 cartes al Síndic per les prohibicions de la Junta Electoral. El col·lectiu convoca una gran concentració dissabte per "recuperar el temps perdut" durant la campanya electoral.
 15:19 L'Ajuntament de Cerdanyola respon a la prohibició de la Junta Electoral de penjar la pancarta de "Llibertat presos polítics" amb una altra de reivindicativa: "Pancarta censurada per la Junta Electoral".
 15:05 LA CARAVANA La història d'amor de Fachin que va trencar un «Déu» independentista. La CUP i ERC festegen l'exsecretari de Podem Catalunya que esdevé, en aquesta campanya, eina política per desacreditar Catalunya en Comú; la contracrònica d'Aida Morales
 14:19 El govern espanyol obre un expedient contra Junqueras i Sànchez pels missatges gravats. El ministeri d'Interior valorarà si sanciona o no els dos candidats independentistes per haver participat en la campanya electoral.
 14:12 Xavier García Albiol explica que s'ha posat en contacte amb empreses que han marxat i "una part d'elles estan disposades a tornar si hi ha certesa i confiança".
 13:56 VÍDEO Albiol insisteix a insultar els independentistes: «no han d'estar massa bé del cap». El cap de llista del PP va titllar de "tarats" els activistes a favor de l'alliberament dels presos i aquest dilluns ha tornat a la càrrega a la Sexta.
 13:55 
 13:53 El Govern a l'exili seguirà junt la nit electoral i compareixerà per valorar els resultats. Serà en un acte conjunt amb representants de Junts per Catalunya i ERC.
 13:49 El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, participarà per sorpresa en el tancament de la campanya de Catalunya en Comú-Podem a Santa Coloma de Gramenet
 

Pablo Iglesias i Alberto Garzón, al míting central de la campanya dels comuns a Nou Barris Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 13:42 Iceta: «Junqueras és l'osset que tots hem volgut tenir en un moment». Desafortunades declaracions del socialista a Onda Cero, que recorden les mofes dels policies espanyols.
 13:31 Puigdemont avisa ERC que «alterar» el Govern legítim serà donar la raó a Rajoy. El president de la Generalitat s'erigeix com a "vot útil" en la recta final de la campanya en un acte amb democristians a favor de Junts per Catalunya. Per Oriol March.
 13:21 Tercera enquesta prohibida de les eleccions del 21-D des d'Escòcia: l'escenari es manté molt estable respecte les entregues anteriors.
 13:07 Joana Ortega i Vila d'Abadal fan costat a Puigdemont en la recta final del 21-D. L'exvicepresidenta del Govern i l'expresident de l'AMI se sumen a un acte de campanya de Junts per Catalunya i signen un manifest de democristians a favor del president. Informa Oriol March.
 13:00 
 12:57 Puigdemont tancarà dimarts la campanya amb un «megamíting». Es podrà seguir arreu del país a través d'una pàgina web específica.
 12:50 El vídeo sobre l'1-O, un dels més vistos de l'any a Human Rights Watch. La brutalitat policial durant el referèndum comparteix llista amb reportatges sobre l'Estat Islàmic, la guerra de Síria o la tortura a Egipte.
 12:48 Josep Borrell torna a carregar contra el sobiranisme: "Té un nivell de comprensió extraordinàriament baix". L'exministre espanyol i expresident del Parlament Europeu avisa que una Catalunya independent quedaria fora de la UE, cosa que seria "una condemna a mort" per a l'economia del país; informa Jordi Bes.
 12:32 Josep Maria Vila d’Abadal, exalcalde de Vic i president del consell nacional de Demòcrates (partit integrat a la llista d’ERC), participa en l’acte de suport de personalitats democristianes a Carles Puigdemont.
 12:34 DE GUSTOS I COLORS Puigdemont, en el bucle infinit de la història; el perfil cultural del candidat de Junts per Catalunya, a càrrec d'Esteve Plantada. Puigdemont tria Roger Mas, la pel·lícula alemanya "El caso Fritz Bauer", el llibre "El sentido del rumor", i el catàleg de Filmin.
 12:21 El candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta: "Si arribo a president, comptaré amb el bo i millor de la nostra experiència europea i internacional, amb independència dels colors polítics". Iceta cita Ignasi Guardans, Javier Solana i Josep Antoni Duran i Lleida, entre altres 
 12:16 La Policia Municipal de Sabadell impedeix acabar una pintada per la llibertat dels presos polítics, a l'entrada sud de la ciutat. S'han identificat diverses persones que estaven duent a terme l'acte reivindicatiu.
 12:01 
 11:58 Josep Borrell: "Això que declarem la independència i negociem amb Europa una permanència ràpida ja s'ha acabat. Aquest fantasma l'hem mort. Ja sabem que les independències porten a l'exclusió de la UE".
 11:57 M'HI POSO PER... Rosa Cañadell i l'aposta pels que «mai han guanyat». L'exportaveu d'USTEC va al número 79 de la llista de Catalunya en Comú-Podem. Ho explica Sara González
 11:58 En un acte de campanya del PSC sobre polítiques europees, l'exministre i expresident del Parlament Europeu, Josep Borrell, afirma que el discurs independentista a Europa "provoca un rebuig estructural i lògic perquè va en contra de la raó de ser de la UE", i responsabilitza a Carles Puigdemont del fet que hagi perdut el suport de la comunitat internacional 
 11:43 Marta Rovira insta JxCat a aparcar el debat sobre el president i «concentrar l'energia en el 21-D». La dirigent d'ERC no renunciarà a intentar el diàleg amb l'Estat i confia que la CUP ho respecti i això no freni acords, ho explica Roger Tugas.
 11:29 Puigdemont: «El 21-D està en joc legitimar o no el 155». L'entrevista a RAC1 del president de la Generalitat i candidat de Junts per Catalunya, en deu frases.
 11:18 Raül Romeva assisteix per sorpresa a un acte d'ERC a Caldes de Montbui, on va viure durant més d'una dècada. El conseller d'Exteriors alerta que molts ciutadans espanyols veuen la situació que es viu a Catalunya tal i com els informen els mitjans de Madrid.
 11:18 Soraya Sáenz de Santamaría, al Senat sobre el 155: «Els objectius dels independentistes eren un engany massiu». La vicepresidenta del govern espanyol assegura  que ha estat un encert l'aplicació de l'article 155.
 11:10 VÍDEO Arrimadas demana el vot per Ciutadans a La Sexta amb un to marcadament televisiu: "A la vida hi ha oportunitats que no es poden deixar escapar".
 11:01 Marta Rovira reclama a les forces independentistes aparcar el debat sobre qui s'ha d'investir després de les eleccions i reclama "concentrar les energies en el 21-D" per convertir els comicis "en una oportunitat", ja que "el govern espanyol no podrà no assumir el resultat d'aquestes eleccions que ell ha convocat i de què mig món està fent un seguiment".
 10:51 Més represàlies a Jordi Sànchez a la presó: ara no pot parlar ni amb la seva família.
 10:30 Carles Puigdemont, sobre l'endemà de les eleccions: "Això no va de noms, està en joc legitimar o no el 155".
 10:18 Carles Puigdemont explica a RAC1 que, en les hores posteriors a l'aplicació del 155, l'executiu  va arribar a un acord clar: "Aquest govern havia de mantenir la legitimitat en un lloc segur". "També vam deixar clar que havíem de respectar les decisions personals de cadascú", assenyala.
 10:11 Carles Puigdemont: "A l'estat espanyol no hi ha separació de poders i la mateixa vicepresidenta Santamaría ho ha reconegut". El president de la Generalitat, cessat pel 155, considera que les declaracions de la mà dreta de Rajoy són un nou senyal que "calia anar a Brussel·les a defensar-nos".
 10:07 Carles Puigdemont, sobre les llistes separades: "Jo vaig apostar per anar junts perquè el moment és tan greu que demana una resposta de país". El candidat de JuntsxCat subratlla que "anem separats, però no s'ha de culpar a ningú". "No ens confonem d'adversaris", remarca. 
 10:06 Puigdemont, president de la Generalitat i candidat de Junts per Catalunya, continua apostant per dialogar amb Moncloa: "Sempre cal estar obert a pacte amb l'Estat". 
 10:02 Carles Puigdemont: "No tinc previst demanar asil polític a Bèlgica".
 09:58 Carles Puigdemont: "L'única via per restablir les institucions és un compromís explícit de l'estat espanyol per respectar el resultat de les urnes a partir del 21-D". 
 09:53 El president de la Generalitat i candidat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, assegura en una entrevista a RAC1 que l'objectiu de l'independentisme el 21-D és denunciar amb els vots un "cop il·legítim" per part de l'Estat, el qual "ha liquidat el Parlament".
Entrades anteriors »
Els dirigents d'ERC a l'acte central de campanya | Adrià Costa
01/01/1970
El programa preveu 50 "mesures republicanes" -algunes xocant amb l'Estat-, 19 espais de sobirania -per guanyar múscul amb la societat civil- i un "gran diàleg de país" que impliqui els "comuns" i entitats
Joan Rigol, en un acte de suport a Carles Puigdemont | Junts per Catalunya
01/01/1970
Puigdemont rep el suport de Joan Rigol, Joana Ortega i Josep Maria Vila d'Abadal en un acte a Barcelona | El president i candidat de Junts per Catalunya reivindica Carrasco i Formiguera en la recta final de la campanya