Laia Estrada (CUP): «Els Jocs Mediterranis no són una prioritat»

Entrevistem l'alcaldable de la CUP en motiu de les eleccions municipals del 24 de maig

, Tarragona | 12/05/2015 a les 07:30h
Especial: Entrevistes als candidats de les eleccions municipals de Tarragona 2015
Arxivat a: Política, CUP Tarragona, Laia Estrada, eleccions municipals 2015, eleccions Tarragona
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/05/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Laia Estrada, alcaldable de la CUP per Tarragona, davant el pàrquing de Jaume I una de les «grans runes». Foto: Marina Pérez


Laia Estrada és l’alcaldable de la CUP de Tarragona (Candidatura Unitat Popular). Amb una llista plena d'independents expressa les grans expectatives i il·lusió amb les que afronten aquestes eleccions municipals 2015. El partit ha agafat molta força tant en l'àmbit municipal com en el territorial, sobretot gràcies a la seva incidència al Parlament des de l'any 2012. Tot i les previsions, l’agrupació política ha iniciat la campanya amb «optimisme» i esperen incrementar els 1.099 vots que van aconseguir al 2011, ja que consideren que han fet «molta feina durant aquests quatre anys».

En una entrevista a TarragonaDiari.cat al costat del pàrquing de Jaume I, explica que no tenen intenció de pactar amb ningú i parla de l’Ajuntament com una institució que «ha d’afavorir les lluites socials». Amb la intenció de capgirar tota la política duta a terme fins ara, segons Estrada, «perpetuadora de l’status quo», volen un govern a favor dels ciutadans, molt lluny dels grans projectes faraònics i que cobreixi «les necessitats reals de la població». Per això no dubta a l'hora d'afirmar que no tirarien endavant els Jocs del Mediterrani, ja que «la població ha de decidir en què s'ha d'endeutar l'Ajuntament de Tarragona».​

—  Quines novetats presenta la candidatura respecte fa quatre anys?
—  Principalment la incorporació de noves persones, sobretot arran de la campanya del 2012. A partir d’aquí ens vam començar a fer més grans gràcies al treball d’aglutinament. El projecte essencial es manté, però el context social i econòmic és excepcional. Això ha facilitat que el missatge de la CUP hagi pogut connectar amb un major sector de la població. A més la feina que s’ha fet des del Parlament també ha ajudat a visualitzar el projecte polític de la CUP.  

— Així doncs, creieu que teniu més possibilitats d’entrar a l’Ajuntament ara que no pas fa quatre anys, l'any 2011?
—  Indubtablement. La veritat és que nosaltres encetem la campanya amb optimisme en aquest sentit. El 2011 els companys que encapçalaven la CUP i que estaven en aquest projecte van aconseguir mil vots. De fet, eren les aspiracions amb les quals s’anava en aquells comissis, era una primera posada en escena. L’any 2012 hi va haver un increment de vots i es va arribar gairebé als dos mil vots sense que es fes una gran campanya, és a dir, una feina al darrere com la que hem pogut realitzar els tres anys posteriors. Per tant aquests nombres acompanyats per tot el que s’ha fet al carrer i al Parlament ens fa pensar que aquest cop recollirem els fruits.

— Teniu grans expectatives d’entrar a l’Ajuntament, però en cas que no fos així seria un fracàs? 
—  No, en cap cas. Aquests quatre anys hem fet més oposició des de fora que des de dins i ho seguiríem fent. Exemples d’això és la campanya Grans Runes de Tarragona que arran d’ella s’han començat a moure coses, potser és casualitat però no creiem gaire en les casualitats. Un altre són les denúncies que hem posat als jutjats, davant la fiscalia, a partir d'informacions que treien en premsa i consideràvem que eren irregulars.

— La vostra llista està plena d’independents, només 13 persones formen part de la CUP, a què es deu aquest fet?
—  Realment és el que volia l’assemblea. Entenem que la CUP ha de ser una eina per a les lluites socials de la ciutat, per això creiem que configurar una llista amb el màxim de persones independents que provenen de diferents àmbits socials de la ciutat lliga amb aquesta idea. De fet no hem agafat aleatòriament per omplir, sinó que, hem mirat el que volíem que traslladés la candidatura i a partir d’aquí vam proposar a les persones que pensem que són més adequades pel projecte.

— Com valoreu el Govern de Josep Fèlix Ballesteros?
—  Des de la CUP encaixem aquest govern dins la política convencional, dins d'una línia continuista i existencialista. Fins i tot de govern de la misèria. Per nosaltres les seves decisions tenen l’objectiu de mantenir l’status quo. A més s’ha de dir que és un Govern que es fa gràcies a la connivència de la resta de polítics que hi ha a l’Ajuntament.

— Què n’espereu de l’Ajuntament? 
— L’Ajuntament, les institucions en general, han de ser una eina a favor de les lluites de carrer, elements que ajudin a la transformació social. Tot i que creiem que totes aquestes institucions tenen un paper limitat dins del nostre objectiu de transformar la realitat, nosaltres hi participem perquè creiem que, a més d’ajudar a les lluites de carrer, és des dels municipis on es posen unes bases de transformació social i nacional. Des del consistori es poden fer moltes coses com canviar el model de ciutat, fer polítiques mediambientals, gestionar la mobilitat, la participació i la transparència, tot el que no s’està fent fins ara.

— Si governéssiu, quina capacitat d’actuació creieu que tindríeu? 
— Som molt conscients que seria limitada perquè les institucions estan pensades per perpetuar el model de societat que tenim, per tant les transformacions han de venir de fora. La política es transforma al carrer i irromp a les institucions, un exemple d’això és el moviment sobiranista. La societat es va organitzar i va crear la necessitat de donar una cobertura a aquesta demanda popular. Per això voldríem avançar en polítiques mediambientals, de participació i transparència, millorar el que és la mobilitat de la ciutat, vetllar pels espais naturals que tenim i la qualitat de l’aire entre altres coses.

— La CUP aposta per una independència «per canviar-ho tot», com es veuria reflectit això des de l’Ajuntament de Tarragona? 
—  A diferència del que pensen alguns sectors amb els quals havíem parlat per anar junts a les municipals, a la CUP creiem que és des dels municipis on s’ha de posar la base de l'alliberament nacional i des d’on s’ha de donar suport a una possible Declaració Unilateral d'Independència (DUI). Per això una de les primeres coses que hauria de fer Tarragona és adherir-se a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Tot i això s’ha de destacar que nosaltres defensem una independència que va més enllà de la redefinició de les fronteres. L’entenem com una eina per canviar les coses, capgirar la realitat, que permeti generar una societat més justa, on els serveis públics s’entenguin d’una manera més agosarada i on es reparteixi la riquesa d’una forma més equilibrada.

— Barcelona comença a plantejar-se elevar el salari mínim de la ciutat perquè allí la vida és més cara. Creieu que amb 648,60€ es pot viure a Tarragona?
— Es pot malviure i en determinades situacions és impossible. Actualment aquí a Tarragona, i a la resta del territori, hi ha famílies que viuen amb menys diners encara. El problema no és només el salari mínim interprofessional, que també. Aquesta reforma hauria d’anar acompanyada de plans locals d’habitatge, que garantissin un habitatge digne per a tothom, de plans contra la pobresa, que garantissin que a ningú li faltés una alimentació digna a la ciutat i de plans de creació d’ocupació. No n’hi hauria prou amb elevar aquest salari, seria una petita reforma. El problema és el model econòmic en què ens trobem.

— La ciutadania demana participació i transparència. Fins a quin punt es pot facilitar la participació i ser transparent en política? 
— Es pot facilitar fins al punt que es vulgui. Això és una decisió política, un exemple són els pressupostos participatius, que no és una mesura tan extravagant. El mateix PSOE l’ha aplicat arreu de l’Estat espanyol, per exemple a Còrdova que és un municipi molt més gran que Tarragona. És una qüestió totalment de voluntat. Hi ha infinitat d’estudis i processos que ens permetrien millorar permanentment les eines de participació. 

— Us veieu pactant amb algun partit? 
— No, tenim totalment clar que entrem per transformar. Si ho volguéssim fer, ens hauríem avingut prèviament. De fet vam fer la Crida Popular Municipalista amb l’objectiu de crear una candidatura unitària i vam aconseguir sumar sectors de l’esquerra independentista i anticapitalista. Després va haver-hi tot el fenomen de Guanyem al qual no ens vam poder sumar perquè implicava que renunciéssim a l’eix nacional i que anéssim de la mà de grups que han participat en la perpetuació del sistema, per tant, no compartíem el projecte polític.

—Quins són els eixos principals de la campanya i com es traduirien en un futurible govern? 
—Tenim vuit eixos principals: La ruptura democràtica i alliberament nacional, el feminisme i alliberament sexual, el medi ambient i territori, la cultura popular i lleure, la radicalitat democràtica i drets socials, l’ocupació i economia social i solidària i el model de ciutat i mobilitat. A partir d’aquí hi ha tres principis inherents que són la participació, la transparència i la transversalitat, en el sentit que tot està connectat i es retroalimenta. Del programa podria destacar la municipalització dels serveis que permetria estalviar recursos, una major transparència i fiscalització dels pressuposts. També hi ha la creació d’un pla d’habitatge veraç, no com l’actual que no ha tingut efectes pràctics. A més apostem per la creació d’una conselleria lingüística per garantir la correcta utilització del català i de cohesió social, a més de promocionar una cultura popular present a tota la ciutat sense diferenciació. Això lliga en revertir la bretxa, cada cop més present, que hi ha entre el centre de la ciutat i Llevant i Ponent i Sant Salvador.

— La propera legislatura és la dels Jocs Mediterranis. En el cas que governéssiu els tiraríeu endavant?
— No, ja fa temps que demanem que no es facin. Ara mateix la ciutat té altres prioritats. Sobta molt que fins ara no s’hagin pronunciat les veus crítiques d’alguns partits polítics sobre aquest tema. Si ens hem d’endeutar s'ha de consultar a la ciutadania sobre què ho vol fer. Abans d’organitzar una competició d’alt rendiment s’ha de potenciar l’esport base. Una gran paradoxa d’aquests jocs és l’anella olímpica, que s’ha de situar a l’escola Ponent on els alumnes estan barracons.

 

També us pot interessar

 

COMENTARIS

ja, no m'extranya
Ganxet botiflerot, 12/05/2015 a les 14:14
+21
-7
Aqeust xicots de la Cup, opten per esports "mes revolucionaris", com l'aixecament de birres, les bitlles catalanes (son patriotes), la barra fixa (de bar),l'encistellament de burilles de porro als cendres, i així... gent seriosa i amb projectes de futur solvents i consolidats, com si diguessim.
ANTISISTEMA
JOSEPP, 12/05/2015 a les 15:07
+18
-4
Una antisistema, pero... que ella i el seu entorn viuen del sistema.
A mes una candidata te que respondre lo que li pregunten ,jo ja son tres vegades que li pregunto, amb quina retenció li surt al sou de 1.280 €?. Si es amb los 2% que fora lo normal (los primers sis mesos), felicitats, pero... si li apliques un 30%,(que es lo que m'han dit), llavors ets una "galtes", ja que damunt et tornaran diners. En fi, que poc a poc us aneu colocan, tens a qui semblat i que tu i jo coneixem, (no t'equivoquis al pensar qui es), menbre de un sindicat pero... que del anterior lo van fotre fora i tot lo dia va amb papers a la ma (pero en blanc, clar).
PERO...NO CONTESTA NINGÚ
JOSEPP, 12/05/2015 a les 17:27
+4
-3
Molt donar punts negatius, pero... ancara espero la resposta, aixo s'hen diu asambleistas a lo "TALIBA".
A veure
Sinònim, 13/05/2015 a les 01:49
+2
-0
aixo dels calés: es fa igual als ajuntaments que al Parlament, aquí tens un link

A SINONIM
JOSEPP, 13/05/2015 a les 10:25
+0
-1
Me dona la impresio que ets de la CUP, per que no m'has contestat lo preguntat, lo link que m'has donat no respon la pregunta, jo vull que me diguin quin porcentatge s'apliquen per que els hi quedin los 1.280 € nets. Pero bueno aixo ja es normal, la CUP sempre surt per la tangen, mai respon lo preguntat, si no fixet una mica.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Camions militars arribant a la Mussara, a Vilaplana | ANC Vilaplana
01/01/1970
Està portant a terme unes maniobres al territori per tal de comprovar la coordinació entre unitats dels exèrcits de terra, mar i aire
La planta de Covestro que hi ha a La Canonja | ACN
01/01/1970
La companyia ha instal·larà una planta pròpia de producció de clor i augmentarà la capacitat de la seva planta local d'MDI en 50.000 tones fins a arribar a les 220.000 anuals
Obert el termini d'inscripció d'actes del Carnaval 2018 | Jonathan Oca
01/01/1970
Les comparses que vulguin participar en les rues també es poden inscriure ja a través de la pàgina web e-tràmits
El camió en el qual s'han carregat les obres d'art | Àlvar Llobet
01/01/1970
La Guàrdia Civil i tècnics aragonesos són a dins el centre des de la matinada per tal d'efectuar el trasllat fixat pel jutge d'Osca | Unes dues-centes persones s'han concentrat a l'exterior, on s'han viscut moments de tensió amb els Mossos que han etzibat empentes als manifestants | El TSJC rebutja frenar el trasllat
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 13:57 LA CARAVANA. JxCat fa entrar en campanya les burles de Moncloa sobre les víctimes de l'1-O. La candidatura de Carles Puigdemont emet abans dels mítings unes declaracions de Rafael Catalá sobre els ferits de la jornada del referèndum. Per Oriol March.
 13:53 Ciutadans, l'únic partit que defensa (sense matisos) l'Aragó en el litigi de Sixena, informa Pep Martí. La formació unionista va trencar la unanimitat al Parlament mentre que el PP va donar suport a la resolució en favor de protegir el fons.
 13:53 LA CARAVANA A qui dona suport Manuel Valls? L'ex-primer ministre francès es reuneix amb Iceta dies abans de participar en un míting de Cs; contracrònica de Jordi Bes.
 13:41 Josep ​Rull, des de Granollers: «El 21-D toca decidir entre nació o submissió». El conseller de Territori i Sostenibilitat ha estat a Granollers, on ha destacat que la forma per lluitar "contra el procés gens normal que se segueix contra nosaltres" és votar massivament a les eleccions "per reafirmar el nostre full de ruta i aconseguir la llibertat dels presos i del president Puigdemont".
 13:40 Lourdes Ciuró corresponsabilitza obertament el PSC de l'espoli de Sixena. La diputada del PDECat recorda que sense els socialistes l’article 155 no hagués prosperat.
 13:33 Iceta es reuneix amb l'exprimer ministre francès Manuel Valls. El PSC ho ha compartit a través de les xarxes socials amb una piulada. La reunió es produeix pocs dies abans que Valls participi en un acte de Ciutadans juntament amb l'escriptor Mario Vargas Llosa.
 13:24 La diputada del PDECat Lourdes Ciuró corresponsabilitza obertament el PSC de l'espoli de Sixena
 13:15 "Em penedeixo que s'estigui utilitzant indegudament el 155". Així ha respost l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, en preguntar-li si es penedeix que el seu partit hagi donat suport a l'aplicació d'aquest article. En declaracions a Catalunya Ràdio, Ros ha remarcat que el 155 "no està pensat per entrar en plets entre administracions", sinó que té com a objectiu "restablir la legalitat constitucional i estatutària".
 13:14 Lluís Puig carrega contra el «PSC-PSOE» de Lleida pel trasllat de les obres de Sixena. El conseller de Cultura, en un vídeo des de Bèlgica, sosté que els socialistes i Ciutadans hauran d'explicar "com vetllen" pel patrimoni de la ciutat. Informa Oriol March des de Lleida.
 13:01 El TSJC rebutja adoptar mesures cautelars i paralitzar el trasllat de les obres del Museu de Lleida a Sixena.
 12:58 JxCat posa en dubta les garanties democràtiques del 21-D. Laura Borràs, número cinc per Barcelona, assenyala que els presos polítics i la possibilitat que el 155 d'allargui després de les eleccions posen en qüestió els comicis. Informa Oriol March des de Lleida.
 12:41 El candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta, comunicarà a la fiscalia contra delictes d'odi les piulades homòfobes contra ell. El professor de la UB Jordi Borrell afirmava en en un tweet que el socialista tenia "esfínters dilatats" i el qualificava de "ser repugnant", però l'esborra i demana perdó hores després.
 
 12:34 
 12:33 
 11:52 Joan Lluís Bozzo, de Junts per Catalunya, assegura que la “solució Iceta és la Guàrdia Civil entrant de matinada a espoliar el patrimoni”. Quim Torra assenyala que “avui és Sixena i demà pot ser l’escola catalana”.
 11:49 Laura Borràs, número cinc de Junts per Catalunya, atén els mitjans davant del Museu de Lleida, informa Oriol March. “Compartim la ràbia i la indignació davant d’aquest espoli cultural. Això és el 155, i aquesta és la unilateralitat del govern espanyol”, assenyala Borràs acompanyada d’altres membres de la candidatura.
 11:37 L'oferta de Domènech a ERC i PSC per reeditar un tripartit, per ara, impossible. Ho explica Sara González
 

El cap de llista dels comuns, Xavier Domènech, durant el discurs al fòrum Primera Plana Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú




 11:37 Els «comuns» aposten per una gestió compartida i una exposició itinerant de les obres de Sixena
 11:16 Miquel Iceta descarta qualsevol acord amb ERC després del 21-D: "Els nostres projectes són incompatibles". En una roda de premsa de l'ACN, el candidat socialista a les eleccions catalanes titlla d'"irreal" la possibilitat d'un nou tripartit d'esquerres, i reclama als republicans que no recuperin la via unilateral si volen evitar un nou 155; per Jordi Bes.
 11:14 L'operació del trasllat a Aragó dels 44 béns de Sixena dipositats al Museu de Lleida preveu allargar-se fins almenys les 14 hores, segons han informat fonts coneixedores a Europa Press.
 10:59 La contundent rèplica dels Bombers de Vic a les acusacions d'Albiol. El cap de llista del PP va carregar ahir contra el cos per "ajudar" a col·locar una pancarta de suport als presos polítics.
 10:50 L'oferta de Domènech a ERC i PSC per reeditar un tripartit, per ara, impossible, per Sara González. El líder de Catalunya en Comú reivindica que els republicans renunciïn a la unilateralitat i els socialistes reneguin del 155 i dels pactes amb PP i C's. Defensa que un govern "catalanista i progressista" pot superar els "blocs Frankenstein".
 10:47 El candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta, diu que l'"error" del trasllat de Sixena "no té a veure amb el 155". Segons Iceta, "és un exemple més de quan es judicialitzen les qüestions els polítics perdem la capacitat d'incidència sobre els temes"; informa Jordi Bes.
 10:31 Albert Rivera diu sobre les obres d'art del Museu de Lleida que "s'han de respectar les resolucions judicials" i deixa entreveure que el seu partit, si arriba al govern català, no posarà traves al compliment d'aquest tipus de resolucions judicials. Ho ha dit en declaracions a "El programa de Ana Rosa" de Tele 5. 
 10:32 Albiol, entrevistat a RAC-1, compara el trasllat d'obres de Sixena amb els papers de Salamanca: «La policia obeeix el jutge». El candidat popular assegura que li "sap greu" que Junqueras estigui a la presó però diu que el va "advertir" que tindria un "disgust".
 10:27 Rajoy amenaça amb tornar a aplicar el 155 després del 21-D. El president espanyol avisa que el govern central ha demostrat tenir mecanismes "eficaços" per defensar l'estat de dret d'aquells que pretenen liquidar-lo. Informa Sergi Ambudio.
 10:22 Miquel Iceta considera "irreal" que es pugui repetir un tripartit a la Generalitat amb ERC i els "comuns".
 10:19 Mariano Rajoy ha justificat el trasllat de les obres d'art de Sixena i ha dit que el que fa el seu executiu és acatar una resolució judicial. "Les resolucions judicials s'han de complir i si algú creu que no s'ha de fer i vol substituir al jutge que ho digui, però aquest no és el funcionament normal d'una democràcia", ha valorat. Rajoy, a més, ha evitat valorar els moments de tensió entre policia i manifestant i tampoc el fet que el trasllat es faci en plena campanya electoral i agafant-se al 155.
 10:17 
 09:55 El candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta considera que la via unilateral que recupera ara ERC "és una pantalla ja superada", segons afirma en una roda de premsa a l'ACN.
 09:51 
 09:48 Xavier Domènech presenta 5 propostes per formar govern:
1. Blindar drets socials i reactivar l'economia.
2. Fiscalitat més justa
3. Nou estatus polític amb més autogovern
4. Pacte de claredat i referèndum acordat
5. Unitat del catalanisme progressista
 

El cap de llista dels comuns, Xavier Domènech, durant el discurs al fòrum Primera Plana Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 09:40 
 09:40 
 09:33 Els 25 anys de casat de Forn: «La presó no impedeix que estiguem més junts que mai». El conseller d'Interior fa una piulada recordant la data.
 09:31 Mireia Boya: "Els pirates de l'estat espanyol han vingut al Museu de Lleida a buscar el seu botí de guerra".
 09:30 Joan Tardà recrimina a Àngel Ros que no estigui defensant les obres de Sixena al davant del Museu de Lleida. 
 09:30 Un informe d'ERC defensa que Junqueras pot sortir de la presó per ser investit. No hi hauria cap impediment perquè el candidat republicà prengués possessió del càrrec de diputat, segons avança RAC1.
 09:29 Carles Puigdemont denuncia el «cop d'estat» d'Espanya per les obres de Sixena. El president de la Generalitat ha criticat amb duresa l'acció de la "policia militaritzada" personant-se al Museu de Lleida de matinada
 09:21 
 08:34 El Tribunal Suprem posa Anna Gabriel al punt de mira. La justícia espanyola pretén ampliar el llistat d'investigats en la causa contra els dirigents independentistes per rebel·lió amb els membres de l'anomenat "comitè estratègic", el qual prenia les decisions de pes per caminar cap a la declaració d'independència en el Parlament. Ho explica Sergi Ambudio.
 08:14 PORTADES «El valedor de Puigdemont en Bélgica ampara a defensores del genocidio judío», a l'«ABC». Recull de les portades dels mitjans catalans i espanyols de paper.
 08:12 
 07:54 RADIOGRAFIES Digues com ets i et diré a qui votes: així són els votants del 21-D. Els simpatitzants de les forces polítiques comparteixen elements ideològics, culturals, socials i econòmics que permeten fer radiografies sobre les afinitats electorals de cadascú.
 07:53 M'HI POSO PER Núria Picas, o la fi del «tabú» que els esportistes no opinen de política; el retrat d'una de les independents del 21-D a càrrec de Roger Tugas. ERC va oferir a l'atleta anar a un lloc simbòlic o de sortida el 21-D i ella va reflexionar, tornant del País Basc: "Vull fer el possible, no m'agrada fer les coses a mitges, vull donar-ho tot".
 07:21 Una cinquantena de persones es concentra a l'exterior del museu de Lleida, on la Guàrdia Civil ja ha entrat a dins.
 

Manifestants davant del Museu de Lleida, aquest matí Foto: ACN
 

Agents de la Guàrdia Civil, aquest matí al Museu de Lleida Foto: ACN

 07:06 EL DESPERTADOR de Ferran Casas. Espoli artístic via 155. "El cas de Sixena, que avui pot viure el seu desenllaç a Lleida, demostra com de cruenta és la suspensió de l'autonomia i complicat l'"encaix" català", diu el subdirector de NacióDigital. Avui també són notícia Pablo Iglesias, la unilateralitat, Àngel Soro, els caganers dels líders polítics, la independència lituana i Josep Maria Cullell.
 06:35 ÚLTIMA HORA La Guàrdia Civil i tècnics aragonesos arriben al Museu de Lleida per efectuar el trasllat de les obres de Sixena.
 23:16 Albiol posa al punt de mira els bombers que van penjar la pancarta a favor dels presos polítics a Vic. El cap de llista del PP considera que el gest és "una vergonya democràtica" i desitja que aviat "deixin de ser impunes”.
 23:15 LA CARAVANA Ciutadans busca fer la maneta a Tarragona. Els dirigents taronges invoquen a la ciutat romana els "milers d'anys que ens contemplen" per fer bones les millors previsions del CIS. Per Pep Martí.
Entrades anteriors »
Miquel Iceta i Manuel Valls s'han reunit a Barcelona | @socialistes_cat
01/01/1970
L'ex-primer ministre francès es reuneix amb Iceta dies abans de participar en un míting de Cs
Carles Porta, director de la docusèrie sobre el naixement de Catalunya | Josep M. Montaner
01/01/1970
La Xarxa estrena "Comtes", una docusèrie sobre el naixement de Catalunya que barreja rigor històric i ficció, i que compta amb la participació d'Albert Sánchez Piñol | "A la sèrie no hi ha política, volem que la interpretació la faci cadascú", explica el director
01/01/1970
Durant les festes de Nadal les entrades del certamen es podran comprar a un preu especial de 30 euros