Rubén Viñuales (C's): «Que no es presenti Guanyem ens pot beneficiar»

Entrevistem l'alcaldable Ciutadans per Tarragona en motiu de les eleccions municipals del 24 de maig

, Tarragona | 11/05/2015 a les 07:30h
Especial: Entrevistes als candidats de les eleccions municipals de Tarragona 2015
Arxivat a: Política, eleccions municipals 2015, entrevista, Tarragona, Rubén Viñuales
Aquesta notícia es va publicar originalment el 11/05/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Rubén Viñuales, l'alcaldable de Ciutadans per Tarragona, al Balcó del Mediterrani. Foto: Josep M. Llauradó


Rubén Viñuales és l'alcaldable de Ciutadans en aquesta nova etapa del partit. L'impuls mediàtic amb què compten els catapulten a Tarragona cap a unes previsions de ser un dels principals grups municipals després del PSC, malgrat els 827 vots obtinguts (1,71%) el 2011. Viñuales parla molt de fer política per a les persones i deixar de banda grans obres i projectes. En una entrevista a TarragonaDiari.cat a la seva seu situada en un pis al cèntric carrer Unió - una seu amb què no comptaven fa quatre anys - es mostra esperançat pels canvis que podria desenvolupar al consistori. Tot i això, diu que només pactarà amb qui comparteixi tots els punts del programa.

La decisió de Guanyem/Tarragona en comú de no concórrer a les eleccions municipals els deixa previsiblement en una bona situació, així ho creuen. Titlla el govern Ballesteros de «promeses incomplertes» i garanteix que un ajuntament participat per ells es desvincularia d'un nou Estat català. Alhora, és molt taxatiu amb els Jocs del Mediterrani: si l'auditoria diu que no és viable, es tiraran enrere.

— Què ha canviat a Ciutadans a banda de la llista? El projecte és el mateix que fa quatre anys?
— Han canviat les persones, des del cap de llista fins als integrants de la llista. El projecte no és que hagi canviat, al final l'ideari, que no ideologia, la ideologia és tancada i l'ideari és permeable a noves idees, no ha variat tant. Som Ciutadans, tenim un programa clar, crec que el que la gent més valora del nostre projecte és que som gent clara, que diu el que pensem, a d'altres no els agrada però sempre ho fem amb respecte a totes les posicions. El que ha canviat sobretot és el col·lectiu de persones que hi formem part, a dia d'avui hi ha gent molt preparada, gent que no ha estat en la vida política de manera activa, amb càrrecs, i bé, venim a aportar el nostre granet de sorra per millorar aquesta ciutat.

— Fa quatre anys Ciutadans no era tan conegut.
— Òbviament, el partit ha crescut moltíssim. El partit ha tingut un gran creixement, sobretot arrel de la política autonòmica, i també ara amb el salt a nivell estatal. És cert que a nivell municipal també ens afavoreix. A dia d'avui el missatge arriba a més gent, hi ha més gent compromesa, hi ha més gent que s'ha afiliat, tenim 20.000 afiliats, això és una bogeria, tenim dos eurodiputats... ha canviat moltíssim.

— Quin serà el pressupost de campanya de Ciutadans a Tarragona? El teniu quantificat?
— Si te'l dic és que fa riure. Del que hem anat fent dels cafès ciutadans, que es pagava el cafè simplement, ho hem estat pagant amb el que vam vendre de loteria per cap d'any, uns tres-cents euros. El partit ens paga la cartelleria i la resta, doncs... no tenim diners. Tampoc crec que facin falta tants diners. Si hem de fer alguna cosa, ho podem aportar nosaltres, però no cal massa diners. Potser estem equivocats, no cal una gran inversió per portar a terme una campanya. Avui dia amb les xarxes socials i amb la voluntat de la gent no ens calen massa diners. No puc dir una xifra perquè realment ni comptem a fer coses que costin diners. Ni falques a la ràdio, ni... Aprofitarem els espais públics que ens permet la llei electoral i amb això anirem fent.

— Tarragona és una ciutat molt dispersa i amb múltiples identitats i orígens. On creu que arriba millor el seu missatge?
— La nostra intenció és arribar a tothom. Sempre ens ha fet molta ràbia que els governs es dediquin només als col·lectius o zones de Tarragona on més intenció de vot tenien. Vull ser l'alcalde de tots els tarragonins i tarragonines. No es pot dubtar que als barris Ciutadans té un percentatge de vot més alt, posem d'exemple les últimes europees, quan es van treure uns 4.800 vots a la ciutat. Però no podem fer política només pels barris, només pel centre, només per la Part Alta o la Part Baixa. El gran problema de Tarragona és que és una ciutat inconnexa. El que hem de fer és connectar la ciutat, els barris amb el centre. Tarragona és des de Rodolat del moro a la Mora, a Sant Salvador, a Bonavista, tot és Tarragona i aquest és el gran repte. Si ens voten més a una part o a una altra? Sí, és cert. Però no podem fer política per una part.

— El fet que un dels dos partits recentment més mediàtics - Podemos - no es presenti, creieu que us pot beneficiar en vots?
— Sí, perquè al final Ciutadans i Podemos, que tenen coses en comú, sobretot és gent descontenta, gent cansada de la corrupció, que hi hagi aquestes elits polítiques, al final tots dos volem regeneració política. Tenim grans, enormes, diferències. Nosaltres volem justícia, no volem venjança, volem construir sobre uns ciments que han donat prosperitat durant molts anys a Catalunya i a Espanya. Però sí que és cert que el fet que no es presenti Podemos o Guanyem o qualsevol altra de les filials que van sortint per Catalunya ens pot beneficiar.

— Com valora el govern Ballesteros?
— Nosaltres no venim a dir que els altres ho fan tot malament i que nosaltres ho farem tot bé. Crec que això és cosa de la política activa i no hi creiem. S'han fet coses bones, però en vuit anys es podrien haver fet tantes coses a la ciutat... Sobretot sent un govern socialista, nosaltres hem trobat a faltar que s'inverteixi en el major patrimoni que té Tarragona que són les persones. Pensàvem realment que en aquests vuit anys, en mig d'aquesta gran crisi, s'invertiria més en persones. El senyor Ballesteros per desgràcia no passarà a la història com un dels millors alcaldes de la ciutat. Ha promès moltes coses que no s'han portat a terme. Va prometre treure totes les zones blaves i és l'alcalde que més zones blaves ha posat a la ciutat. Va prometre un munt d'habitatge social i no ho ha fet. Al final són promeses, promeses... i és molt bona gent, el Fèlix, ningú ho dubta, a mi em sembla una gran persona, però tots els candidats que es presenten són bona gent, no en veig cap que vulgui fer mal a Tarragona ni molt menys, però per desgràcia, mirant en perspectiva aquests vuit anys, no ha fet gran cosa l'alcalde. S'hauria d'haver invertit més en persones i no en projectes megalòmans o prometre coses que no pot atendre. És una de les grans queixes que tenim a Ciutadans, que ens tractin als ciutadans com si fóssim nens petits. No vull tirar d'hemeroteca, però qualsevol periodista que es documenti pot veure que és així: promeses i promeses incomplertes.

— Què n'espera de l'Ajuntament? Per sí sol, en cas de governar, quina capacitat d'actuació té en aquests moments?
— Tenim, a nivell d'habitatge social i d'ajudes, moltes competències. Però sí que és cert que per a grans modificacions que hi hauria d'haver a la ciutat ens calen altres administracions, tan autonòmiques com estatals. I aquest és un gran repte que no ha complert mai l'alcalde Ballesteros, sembla que quan cal parlar amb una altra administració ja no es pot fer. Això no és veritat, part de la feina de l'alcalde del consistori és fer la mediació entre administracions. Que vagi a reclamar l'important. Aquí tenim per exemple grans demandes en el tema del comerç, afers socials, tenim molts problemes amb el tema del turisme perquè no es fomenta com s'hauria de fomentar el turisme. I hi ha coses que són competència dels museus o de la Generalitat, però Tarragona té un potencial, del que es beneficiaria no només Tarragona sinó tot Catalunya, si es fes un gran museu romà. Sí que cal una altra administració. La façana marítima, per exemple, però és que s'ha d'intentar, és que és part del treball de l'alcalde. I a nivell municipal, hi ha grans partides, s'ha augmentat un 80% en despesa social. Que no es podia fer abans? Ho han de fer l'últim any, que hi ha eleccions? Això, lògicament, sí que és competència municipal.

— Quin seria el paper d'un ajuntament governat per Ciutadans en cas d'una declaració unilateral d'independència?
— Sincerament, és una situació que no em puc ni plantejar. Jo ja sé que hi ha gent que vol això, però nosaltres, òbviament ho sap tothom, no hi creiem. No només per un tema emocional, no hi creiem per un tema pragmàtic. Creiem que no és la solució pels problemes que tenim a Catalunya. No em puc arribar a creure que en un país modern es faci una declaració unilateral d'independència. Nosaltres faríem veure que aquesta no és la via, a banda que no és legal. A part d'això, faríem tot el possible a nivell legal per evitar que succeís.

— Es desvincularia d'aquest nou Estat?
— Sí, sense dubtar-ho. A part que a nivell internacional seria un desastre, sortiríem de la Unió Europea, perdríem el nostre primer consumidor de productes que és la resta d'Espanya.

— L'Ajuntament de Barcelona comença a plantejar-se elevar el salari mínim de la ciutat perquè allà el cost de la vida és més alt. Creu que es pot viure amb 648,60 euros a Tarragona?
— Ni a Tarragona, ni a cap part. Per això nosaltres el programa econòmic que tenim a nivell estatal ja diem de completar el salari mínim per aquelles persones que no hi arribin i a part moltíssimes mesures per incrementar el poder adquisitiu dels treballadors, a part del contracte únic, etc. Però aquestes són competències supramunicipals, competències que no ens pertoquen. Nosaltres el que hem d'intentar és que aquí hi hagi comerç, que la gent pugui contractar, que la gent es guanyi bé la vida, hi haurà més demanda, per tant els treballadors podran tindre més opcions de treballar, per tant els salaris aniran creixent.

— Hi ha qui acusa Ciutadans de ser la marca blanca del Partit Popular en matèria econòmica.
— Un cop em van enviar un tuit que deia «Ciutadans és el PP amb 'converse'». Em fa gràcia, però no és veritat. Un partit que fos la marca blanca del PP obriria el debat sobre la regularització de la prostitució o de les drogodependències? Això no ho faria mai. Nosaltres obrim debats reals, debats socials, debats que estan al carrer, situacions amb què mai no han volgut enfrontar-se. Nosaltres som un partit que creu en la igualtat d'oportunitats i que diu que les diferències de classes no poden existir. Sincerament, qui ho digui no coneix gaire Ciutadans.

— La ciutadania demana participació i transparència. Fins a quin punt es pot facilitar la participació i ser transparent, en política?
— Nosaltres la transparència ho tenim molt desenvolupat al programa perquè és un tema que ens preocupa molt. Els contractes públics han de ser tots públics, però públics de veritat, no que ho hagis de demanar, ha d'estar publicat al web de l'Ajuntament. S'ha de tindre la manera més factible perquè el ciutadà sàpiga què es fa en tot moment amb els seus diners i, això, amb la publicació dels contractes al web ho sabríem. A part d'això, en certes licitacions, no siguin els polítics: els polítics poden fixar normes, però que sigui l'interventor o el secretari el que realment porti a terme les licitacions. Els polítics han de poder fer i desfer, però com menys puguin ficar la mà en certs temes que hi hagi diners millor. El tema de la participació, nosaltres demanem pressupostos participatius, és a dir, que en certes matèries tot allò que pugi un 10% dels pressupostos del municipi sigui obligatòriament una participació ciutadana, és a dir, que siguin els ciutadans els que puguin escollir aquesta despesa o no. Per posar un exemple, les brosses. Amb Fomento de Contrataciones i Contratas puja uns vint milions d'euros, és més d'un deu per cent. No podem permetre que hi hagi democràcia un diumenge de cada quatre anys, la gent ha de poder dir la seva, hi ha d'haver més proximitat. Amb els regidors de barri, que ja existeix aquesta figura a Tarragona, i a Tarragona ho necessitem més que en altres poblacions per la mateixa geografia, nosaltres potenciarem aquesta figura, i ha de tindre un poder real i ha de ser coordinat per l'alcalde a través de la Taula de Regidors de Barri qui acabi decidint, en benefici de la ciutat en general. Al final la participació ha de ser real, efectiva i diària.

— La ciutadania té dret a conèixer els pactes postelectorals abans de votar? Amb qui pactaria i amb qui no pactaria?
— Clar. Però és que a part a mi això dels pactes postelectorals em fot por, aquesta política de saló, de repartir les cadires, a mi no m'agrada, jo no em sento còmode. Nosaltres venim a guanyar, venim a portar a terme els nostres canvis i si el partit que té més vots ens diu que compleix íntegrament el nostre programa a mi m'és igual qui ho faci. A nosaltres ens importa molt més el projecte que no el partit. I això ho diem tots, des de l'Albert Rivera fins a l'últim, el partit no és el més important, l'important és el projecte. Nosaltres no governarem per tindre poder, a mi m'és igual el poder si no el puc tindre per portar a terme els canvis que calen.

— Per tant, no es tancaria a pactar amb cap partit.
— Si compleix íntegrament el nostre programa...

— És difícil.
— És així.

— Quins són els eixos principals de la campanya i com es traduirien en un futurible govern municipal?
— El contacte amb les persones, tindre contacte amb la gent, que ens puguin conèixer, explicar el nostre programa electoral, que a la fi és l'eina de veritat important, no és el candidat, l'important és el projecte, el programa electoral. Un Messi no pot guanyar un partit, calen onze, algú que aturi la pilota, algú que defensi. Farem veure que el projecte de veritat són ells, que nosaltres ens preocuparem per ells, si s'han d'invertir diners seran per ells. Si s'ha de retallar d'alguna despesa com per exemple presidència, s'han de revisar contractes públics que avui dia es pensa que poden ser deficitaris o que fins i tot incompleixen la normativa de contractació pública ho revisarem tot per tal que es pugui invertir en ells, pel treball, per la salut, pels serveis socials. Les grans obres ja arribaran. La gent, el que vol, hem anat barri per barri i entitat per entitat, és que li dignifiquis la ciutat. No demana grans coses, demana que li dignifiquis el carrer, que li arreglis aquell parc, que li canviïs aquella vorera que porta tres anys sense canviar ningú, que li tallis aquell arbre que li està entrant a la finca, només vol això. Per què no ho hem de fer? És que ho hem de fer, és el compromís que ha de tindre un alcalde. La gent és conscient de la situació, sap de l'endeutament d'aquest ajuntament, al final aquesta és la nostra campanya, demostrar que invertirem en el major patrimoni que té Tarragona, que són les persones.

— La propera és la legislatura dels Jocs del Mediterrani. Si entren al govern, serà o no serà una prioritat?
— Nosaltres mai haguéssim començat aquesta aventura en aquesta època, també és cert que s'ha de tindre patriotisme de ciutat, hi ha vegades que hi ha punts de no retorn, però si nosaltres entrem i governem jo demanaria una auditoria per veure la viabilitat d'aquest projecte i si veig que no tindrà beneficis per la ciutat sinó més despeses pararem. Ho sentiré molt però el que jo no puc fer és, si jo sé després d'una auditoria que allò serà un desastre per la ciutat, jo haig de ser seriós i jo no puc continuar. Ho sento molt.

— Quin termini es donaria?
— Jo parlava l'altre dia amb un company que es presenta per Ciutadans a Almeria i era dels regidors que va portar a terme el projecte dels Jocs del Mediterrani a Almeria. Ell em deia que encara estaven rebent beneficis i li vaig explicar com ho estaven plantejant aquí. Em preguntava pels hotels, les proves - la majoria, a fora - o l'Anella Olímpica - que no es fa - i també pels estadis - se'n fa un, però després es desmunta. Però què ens queda?

— Què va abans, el partit o Tarragona?
— Penso que tots dos no són incompatibles. El partit hi creu molt, en Tarragona, hi aposta moltíssim. Sap del potencial que té, sap que ens mereixem més a nivell de Catalunya, sap que tenim una importància molt gran que no se'ns està donant històricament i sap que això ha de canviar, ha arribat el nostre moment. 

També us pot interessar

 

COMENTARIS

TRAIEU LA FOTO D'EN RIVERA.FENT LA SALUTACIÓ FEIXISTA.
Anònim, 11/05/2015 a les 14:12
+2
-0
No l'amagueu, caramb! Que la gent ha de saber a qui representeu i a qui donareu suport.
Alcalde expert en trading
Xixis, 12/05/2015 a les 17:08
+0
-0
Era el meu camell, i molts sabeu que és veritat, així que no censurin, en tot cas contrastin la informació. A Sant Pere i Sant Pau poden confirmarho.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
L'ens cameral tem que els projectes del tram d'autovia ebrenc estiguin "caducats" deu anys més tard i demana als representants polítics "que facin els deures"
01/01/1970
Costes de l'Estat disposa d'una partida econòmica disponible
01/01/1970
El jutjat d'Amposta cita a declarar com a investigats els primers cinc guàrdies civils
Puigdemont i el diputat danès Magni Arge, arribant a la reunió del Parlament de Dinamarca | ACN
01/01/1970
Des de Dinamarca, el president català insta l'Estat a deixar-lo tornar sense temor a ser arrestat com "la millor contribució" per avançar en la "restauració democràtica" i iniciar un procés de diàleg
«Polònia», un dels programes que es podrien veure afectats. | TV3
01/01/1970
Les mesures, si no hi ha una aportació pública afegida, podrien afectar la telenovel·la de la tarda, "Joc de Cartes", "Polònia", "El Foraster" | També se suprimirien les corresponsalies de Pequín, Moscou i l'Amèrica Llatina
La faula política «La forma del agua», gran favorita dels Oscar 2018
01/01/1970
El film va inaugurar la cinquantena edició del festival de Sitges i es queda a una sola nominació del rècord, que són les 14 nominacions de "La La Land", "Titanic" i "Eva al desnudo"
Blanca Busquets acaba de publicar «La fugitiva» | Adrià Costa
01/01/1970
L'autora osonenca torna a remoure els secrets d'una vida tèrbola amb una novel·la que estira el fil d'un personatge que ja apareixia a "Jardí a l'obaga"
01/01/1970
Aquesta setmana arrenquen les assemblees territorials de la quarantena de seus repartides a tot el país