Emili Rivelles (Ara): «Els barris de Llevant estan totalment abandonats»

Entrevistem l'alcaldable de la formació municipalista Ara Tarragona en motiu de les eleccions municipals del 24 de maig

, Tarragona | 08/05/2015 a les 11:00h
Especial: Entrevistes als candidats de les eleccions municipals de Tarragona 2015
Arxivat a: Política, entrevista, Emili Rivelles, Tarragona, eleccions municipals 2015, Ara Tarragona
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/05/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Emili Rivelles, el número 1 d'Ara Tarragona, a la platja de la Mora. Foto: Josep M. Llauradó


'Ara' apareix per primer cop en el panorama polític local i ho fa amb força, després d'un any d'intensos contactes i reunions que han aconseguit, entre d'altres, la suma de persones provinents de partits com el PSC o Convergència. Emili Rivelles, el seu candidat, no es cansa de repetir que la seva prioritat és Tarragona. No concreta excessivament quines serien les propostes per tot allò que critica, com ara la degradació que denuncia que pateix la zona de Llevant. Precisament a la urbanització de la Mora concedeix l'entrevista a TarragonaDiari.cat, a tocar de la platja.

Es declara amic de tots els partits, fins i tot de personatges polítics outsiders com Maria Mercè Martorell, per la qual cosa no descarta cap pacte en cas d'entrar al saló de plens el proper 24 de maig. De Ponent afirma que «és un magatzem de vots fàcil per als partits grans» i diu apostar per una política participativa. Tot i el seu passat a la candidatura Tarragona 2017, no veu clara la celebració dels Jocs del Mediterrani.

— Per quina motivació sorgeix Ara Tarragona, què ha canviat respecte a fa quatre anys?
— Sorgeix arran de la inquietud de fa un any i mig de gent que veia que no anàvem bé i vam haver de fer un pas endavant i posar ordre a tot allò que creiem que no s'està fent bé. Ara Tarragona és un partit totalment municipalista, amb un concepte totalment local, que no ens considerem ni d'esquerres ni de dretes sinó de Tarragona, i que trenca amb el concepte clàssic dels partits grans que hi ha a Tarragona que reben unes directrius de Madrid que moltes vegades no desencallen problemes d'aquí. Ara Tarragona el que no té és precisament això, és un partit que no té estructura jeràrquica, és un partit que no té sucursals, ni a Barcelona ni a Madrid, que no depenem d'altres i depenem de nosaltres mateixos. Nosaltres som els que hi vivim, els que hem de modular i dissenyar la ciutat que nosaltres volem, perquè som nosaltres els que vivim en ella.

— Anteriorment a la ciutat s'hi havien presentat altres formacions de caàcter municipal, com el Bloc de Ciutadans Compromesos o Tarragona Grup Independent - partit de Maria Mercè Martorell. Quines diferències aporta? Perquè aquelles no van acabar de reeixir...
— Jo crec que aquelles formacions tenien un tarannà municipalista, però com que en aquell cas la Maria Mercè Martorell, amb la qual tinc una molt bona relació, se l'identificava amb un corrent que no va acabar de quallar aquest municipalisme que ella volia vendre. La gent no va acabar de veure-ho clar i es va presentar amb temps rècord, limitat, molt just, del que nosaltres considerem que és una precampanya. Portem molt de temps anant porta a porta, com aquell qui diu, parlant amb molta gent i amb moltes entitats i interessant-nos per aquells problemes o mancances que les diferents entitats o gent ens estan transmetent que tenen a Tarragona. 

— Quin serà el pressupost de campanya d'Ara Tarragona? El teniu quantificat?
— No el tenim quantificat. El que sí que tenim clar és que serà una campanya molt austera, perquè els temps que corren és una falta de respecte invertir en una precampanya quan hi ha gent que ho està passant malament. Calculem que pot anar al voltant dels set, vuit o nou mil euros.

— Tarragona és una ciutat molt dispersa i amb múltiples identitats i orígens. On creu que arriba millor el seu missatge?
— El que em sembla molt lamentable és que avui dia hi ha tres «Tarragones»: Tarragona Centre, Tarragona Ponent, i Tarragona Llevant. S'hauria de potenciar a tots per igual. Als barris de Ponent sempre s'ha treballat moltíssim perquè sembla que és un magatzem de vots fàcil d'aconseguir per als partits grans, pel tarannà de la gent que viu allà, gent treballadora, gent humil, sembla que és un magatzem de vots molt assequible a l'hora de poder col·locar familiars, coneguts, a l'administració pública i, en canvi, als barris de Llevant se'ls ha tingut totalment abandonats, només els vénen a visitar cada quatre anys, quan vénen les municipals, perquè segurament el nivell de la gent que hi viu, que és un nivell mitjà-alt, no els consideren suficientment importants. A la Mora, Boscos, Cala Romana... podem veure que els barris estan deixats, estan bruts, molt abandonats, i sempre han estat així. 

— Per tant, Ara Tarragona es postula com a partit de Llevant?
— Nosaltres el que tenim molt clar és que la nostra campanya la centrarem en un percentatge molt elevat en els barris de Llevant. Però mai deixarem el Centre i els barris de Ponent, perquè entenem que tots som Tarragona, sense distincions ni classes.

— Com valora el govern Ballesteros?
— Passivitat, ineptitud, incompetència, adormits... Tarragona està estancada, no tira ni endavant ni enrere. És increïble com veient segons quines coses són incapaços d'actuar i de posar totes les eines a disposició per fer les coses millor. Considerem molt lamentable la gestió que s'ha fet.

— No s'ha fet res de bo?
— No puc dir res, si comencem des de Jaume I, obres sense acabar com les del Mercat Central, que és una autèntica vergonya el que s'ha fet allà, i a més tenint com a única visió de futur els Jocs del Mediterrani, que encara no hi ha hagut cap moviment, que encara no s'ha fet res, i el 75% de les coses que diuen que es faran no hi ha res perquè diuen que no hi ha finançament... Llavors, si l'únic projecte que tenim avui dia és Tarragona 2017 anem molt malament.

— Què n'espera de l'Ajuntament? Per si sol, en cas de governar, quina capacitat d'actuació té en aquests moments?
— Sobretot, a l'hora de fer els pressupostos, aplicar el sentit comú per aplicar les necessitats reals de la nostra ciutat, que són òbvies, no venent fum ni fent volar coloms. No cal fer grans inversions, sinó inversions més petites en temes socials, en comerç de proximitat, perquè si no reactivem el cor de la ciutat, Tarragona no evolucionarà.

— Ara Tarragona s'ha posicionat a favor de l'adhesió de l'Ajuntament l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Quin seria el posicionament d'un govern participat per vostès en un procés de ruptura entre Catalunya i l'Estat espanyol?
— No ens plantegem aquest tema. Nosaltres treballem per Tarragona i des de Tarragona. Primer, perquè encara no tenim presència a l'Ajuntament i, en cas de tenir presència a l'Ajuntament, que és el nostre objectiu, llavors ja, com que tindrem criteri, ens hi posicionarem. De moment, el nostre posicionament és Tarragona, Tarragona i Tarragona.

— L'Ajuntament de Barcelona comença a plantejar-se elevar el salari mínim de la ciutat perquè allà el cost de la vida és més alt. Creu que es pot viure amb 648,60 euros a Tarragona?
— Hi ha gent que viu amb molt menys. És un tema que ni ens hem plantejat perquè hi ha gent que no disposa ni d'això. S'han de fer unes polítiques socials molt properes a les necessitats reals i a partir d'aquí establir què és el mínim amb què poden subsistir. De fet, nosaltres donem suport al Menjador Social de Bonavista, per Sant Jordi vam fer una iniciativa per recaptar aliments per donar al Menjador Social de Bonavista. I, és clar, quan veus això, no ens plantegem quin és el salari mínim sinó que tinguin un mínim per poder viure. 

— La ciutadania demana participació i transparència. Fins a quin punt es pot facilitar la participació i ser transparent, en política?
— La política municipal hauria de ser totalment transparent al ciutadà. Avui dia hi ha moltes coses que no són transparents i, a partir d'aquí, sí que des d'un govern es pot treballar amb transparència i donar les xifres perquè la gent pogués valorar la situació real. De fet, nosaltres, a l'hora d'elaborar moltes propostes nostres, no disposem d'aquella informació per poder elaborar propostes el màxim properes a la població. Diem d'instal·lar les oficines als mateixos barris, a on es pugui donar informació a la gent. Hi ha d'haver transparència en les ajudes, transparència en els pressupostos, en les inversions... No pot ser que a Tarragona hi hagi aquest marge d'endeutament, vull dir, en què s'ha basat per encarir de forma tan desmesurada aquestes obres que han agreujat les arques de l'Ajuntament? Doncs ningú no ho sap això. Si anem al Jaume I per exemple. Ha de pagar a qui li toqui pagar.

— S'adhereixen a la proposta de fer uns pressupostos participatius?
— Sí, els pressupostos haurien de ser participatius i entre tots hauríem de dissenyar tot allò que volem. Per exemple, el projecte del Mercat hauria d'haver estat un procés participatiu obert, a tots els sectors socials els haurien d'haver preguntat quina opinió tenen o com volien que fos aquest mercat. Perquè és un mercat que el projecte inicial era molt bo si s'hagués fet amb tres anys, però en portem set i encara no l'hem acabat. Els diferents governs no han fet suficient pressió a Madrid perquè aquests diners arribin a Tarragona.

— La ciutadania té dret a conèixer els pactes postelectorals abans de votar? Amb qui pactaria i amb qui no pactaria?
— No, bé això és molt relatiu. És molt diferent estar a l'oposició que estar a govern. El nostre objectiu és estar a govern per poder treballar directament sobre les necessitats reals de la societat.

— Hi ha cap pacte precuinat?
— No, precuinat no hi ha res, ni a casa meva. Nosaltres seguim el camí de treballar amb la gent de Tarragona i el 25 de maig ja veurem què passa. Nosaltres tenim molt bona relació amb tots els partits polítics i seguim el nostre camí.

— Hi ha alguna força política amb qui no pactaria?
— No m'ho he plantejat, això.  

— Quins són els eixos principals de la campanya i com es traduirien en un futurible govern municipal?
— Treballar molt el tema social, treballar molt el tema de la integració dels barris, que cap barri quedi deixat o abandonat, treballar les necessitats reals o a peu de carrer, i sobretot treballar perquè Tarragona es desencalli o deixi d'estar adormida. Aquests són els eixos principals. Sobretot una de les coses que volem treballar molt és el comerç, promocionar i afavorir incentius pels petits empresaris que puguin crear negoci, el tema dels autònoms... Perquè si no generem comerç a Tarragona, no evoluciona. Avantatges fiscals, poder rebre subvencions des de fora, que vinguin empreses de fora i que contractin gent d'aquí...

— La propera és la legislatura dels Jocs del Mediterrani. Si entren al govern, serà o no serà una prioritat?
— Els Jocs del Mediterrani hauria de ser un projecte que hauria de ser molt bo per Tarragona, però amb els temps que correm avui dia la repercussió que podria tindre positiva com podria haver-la tingut fa uns anys no serà la mateixa. Avui dia, i la prova la tenim amb el tema del Mercat Central, és molt difícil que arribin els diners, primer perquè no s'ha fet una bona feina, no s'ha collat el suficient, segon que la situació econòmica, no a Tarragona, en general, és molt difícil. Llavors, els Jocs del Mediterrani, com que necessiten una inversió econòmica molt gran, segurament si hem de confiar que aquests diners arribin de la Generalitat o de l'Estat, i no arriben, que és el que es preveu que pugui passar, doncs lògicament agreujaria molt la situació econòmica de Tarragona. Nosaltres ho veiem una cosa molt bona per Tarragona, però avui en dia si no ens garanteixen uns mínims per fer uns Jocs òptims doncs potser val la pena valorar-los.

— Per tant, quines condicions es posarien per seguir endavant?
— Doncs que no suposessin un endeutament excessiu per a l'Ajuntament de Tarragona. Tot fa pensar que no es podrà construir tot el que es deia. Hem de construir un pavelló en dos anys i escaig i hem sigut incapaços de construir un mercat.

— Què passarà amb Ara Tarragona si no obté representació?
— Ara Tarragona seguirà, tingui o no tingui representació. Nosaltres no ens plantegem cap altra opció que no tindre'n, però si no en tinguéssim seguiríem treballant, seguiríem el nostre ritme de feina i lògicament seguiríem treballant en les necessitats reals de la ciutat d'una forma tan intensa com hem estat treballant fins ara. Però el projecte és continuar sí o sí.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Inmaculada Rodríguez i Ángel Arenas, presidenta i gerent del Patronat de Turisme, a FITUR | Aj. de Tarragona
01/01/1970
L'agenda prevista inclou 30 reunions amb agents i organismes de gestió turística, partners, mitjans de comunicació, touroperadors i empreses turístiques
Sessió inaugural del 1r Congrés Català de Dret Ambiental que se celebra a Tarragona | ACN
01/01/1970
La primera edició del Congrés Català de Dret Ambiental posa en evidència que Catalunya i Espanya van a ritmes diferents en aquesta matèria
01/01/1970
La policia catalana ha rebut l'avís a les 13. 05 h d'aquest dimecres
Roger Torrent, nou president del Parlament | Josep Maria Montaner
01/01/1970
El dirigent d'ERC agafa el relleu de Forcadell gràcies als 65 vots de Junts per Catalunya, ERC i la CUP, inclosos els vots delegats de Junqueras, Forn i Sànchez | Josep Costa i José María Espejo-Saavedra assumeixen les vicepresidències de la cambra després que Cs i PP mostrin la seva disconformitat amb el vot delegat dels presos
Jaume Vives al programa ''Al Rojo Vivo'' de La Sexta | Al Rojo Vivo
01/01/1970
Surten a la llum comentaris contra l'Islam, el feminisme i els homosexuals de Jaume Vives Vives, defensor d'aquesta regió inventada i habitual aquests últims dies als mitjans espanyols
01/01/1970
El consistori va sancionar l'empresa amb una multa de 7 milions d'euros per irregularitats en la neteja, però el ministeri públic no veu "indicis" de delicte